Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Catalunya: 1O, 3O, 8N, 21D... I ara què?
17 gen 2018
El 21 de desembre en el terreny electoral el 155 va ser derrotat. Rajoy no va aconseguir tancar al crisi oberta a Catalunya, malgrat totes les prohibicions, detencions i amenaces, ho volia fer amb un govern unionista que «legitimés» un ascens de la repressió, la derrota del procés independentista català i començar una profunda recentralització/espanyolització. En aquest sentit l’operació electoral es gira contra el propi Rajoy, que ha sacrificat el seu partit a Catalunya i aguditza les contradiccions polítiques que l’ofeguen.
Però aquest balanç electoral no modifica la correlació de forces entre l’estat i el moviment republicà català. L’estat segueix amb la iniciativa, que passa pels jutjats i l’aparell repressiu (inclosos els Mossos d’Esquadra) amb un llistat interminable d’acusacions. L’ofensiva de l’Estat i el 155 van aconseguir aturar la mobilització que havia pres el carrer en les mobilitzacions de finals de setembre, de l’1 d’octubre i la vaga general del 3. Però aquesta desmobilització no és resultat només del desplegament de l’aparell repressiu de l’estat, que va fracassar estrepitosament intentant evitar el referèndum, sinó essencialment de la política de dubtes, renúncies i traïcions de la direcció del PdeCAT i ERC a l’hora d’implementar el mandat popular de l’1 d’octubre.

Que avui Junqueras sigui a la presó o Puigdemont a l’exili, no els eximeix de l’enorme responsabilitat política que van tenir al no proclamar la repú- blica a les 48 hores de conèixer els resultats: el 3 d’octubre amb la vaga general; de congelar la república el 10 i donar temps a la reacció de l’estat i entregar sense cap resistència les institucions al 155 o que avui afirmin que la proclamació de la república del 27 d’octubre va ser només una qüestió retòrica. Nosaltres lluitarem per la llibertat de Junqueras, i perquè Puigdemont pugui tornar a Catalunya sense càrrecs, però no minimitzem com la seva política va ser determinant per desmobilitzar el poble, desmoralitzar, desconcertar, i trair els anhels de més de dos milions de persones que havien arriscat el físic l’1 d’octubre.

La burgesia catalana va tremolar un cop més a la història del nostre país en veure la força dels carrers. En aquest context l’Estat i Rajoy van reprendre la iniciativa, amb el 155 i les eleccions del 21, que immediatament accepten PdeCAT i ERC, unes eleccions pel retorn a l’autonomisme. Puigdemont busca un i altre cop un acord negociat amb l’Estat, no per restablir la legalitat republicana del 27 d’octubre, sinó acceptant el marc monàrquic, encara que l’Estat ferit ha de fer pagar el repte republicà i no entra en negociacions.

I ara, què fer?

1.- Recuperar les mobilitzacions.

L’Estat desplega l’esperit de revenja sobre la humiliació que va patir l’1 d’octubre. No cedeix en alliberar els presos polítics, utilitzant-los d’hostatges per aturar noves mobilitzacions. La repressió s’acarnissa, s’apunta a les direccions polítiques dels tres partits independentistes, a regidors i alcaldes, a bombers, professorat i mossos. Tampoc afluixarà en l’escanyament pressupostari, ho acaba de demostrar tot retallant quasi 900 milions dels pressupostos de la Generalitat del 2018. Però hi ha retallada també per la resta d’autonomies, ja vam dir que la intervenció de Catalunya Catalunya: 1O, 3O, 8N, 21D... I ara què? Lluita Internacionalista 153, gener 2018 11 POLÍTICA pretenia una recentralització de l’estat.

Mobilitzacions per alliberar els presos polítics i aturar l’ofensiva repressiva. Ni PdeCAT ni ERC, ni Òmnium ni ANC, que van ser referents indiscutibles aquests anys, avui mobilitzen pels seus empresonats. Mobilitzar, no és esperar que Òmnium i ANC ho facin. La palanca d’aquesta recuperació de la mobilització han de ser els CDRs, instruments d’organització populars sorgits de l’1 octubre. Els CDRs, amb l’esquerra política de la CUP-CC i la sindical que va fer possible el 3 d’octubre, han de posar-se al front per impulsar les mobilitzacions, tot convidant a Òmnium, a l’ANC, també a tots els partits que estan contra la repressió i el 155, a ERC, PdeCAT, Comuns. Cal convocar per la llibertat dels empresonats, però també en defensa del professorat, bombers, funcionaris, regidors o alcaldes, que estan amenaçats per la repressió.

Mobilització per a la República catalana. Alerta amb expressions com «construir» república que poden tornar a ser un nou parany, un nou miratge, com el de «construir» estructures d’estat... un nou processisme. La república està proclamada, posar-la en marxa és la responsabilitat del Parlament i del Govern, i obliga inevitablement a constituir el Parlament en Assemblea Nacional Constituent. Aquest és el sentit del vot. «Restablir la legalitat» deia Puigdemont, però la legalitat del 27 d’octubre, de la República proclamada, no un nou govern autonòmic. Aquesta ha de ser l’exigència a PdeCAT i ERC. Cal una gran manifestació davant el Parlament el 17, dia en que es constitueix. Els volem tots i totes lliures per aplicar el mandat popular de l’1 d’octubre. Recuperem els carrers, és la força del poble.

2.- Construir una alternativa d’esquerres al PDeCAT -ERC.

Amb aquesta direcció del PdeCAT i ERC, ni arribarà un gir social que permeti ampliar la base de la ruptura republicana a sectors populars, ni tampoc la independència que vam votar l’1 d’octubre. És necessari una alternativa d’esquerres compromesa amb la República catalana que arribi fins el final, que es basi en la mobilització del poble, l’única que pot aturar el poder de l’estat. La CUP-CC és el principal referent d’una esquerra compromesa amb les dues ruptures: amb l’estat per construir la república catalana i amb el capitalisme que implica misèria per la classe obrera i els sectors populars. Però la CUP-CC ha de deixar de cedir a la política neoliberal del govern de JXS, com va fer en els darrers pressupostos i cridar obertament a fer-hi front. Però també cal enfronti la política d’entrega a l’estat a la recerca d’un pacte autonòmic, que es va manifestar després del 155: sense cap resistència, és impossible.

Construir una alternativa exigeix de la CUP-CC independència respecte del futur Govern de PdeCAT i ERC, passa per no votar el proper Govern de Puigdemont-Junqueras. Un vot de l’esquerra independentista només hagués estat justificable per evitar un Govern del 155, però avui aquesta possibilitat no existeix després dels resultats del 21 D.

Construir una alternativa passa per un gir a la classe obrera catalana. Sense parlar de treball, de precarietat, d’escola i sanitat pú- blica, és impossible desemmascarar el frau de C’s, un partit construït pels poders financers per que res canviï i que la classe treballadora segueixi patint misèria. Cal posar en el centre les lluites, grans i petites: contra els acomiadaments. En defensa de sous i pensions, en defensa de l’ensenyament i la sanitat públics, dels serveis socials... i un cop més, això és impossible sense combatre la política privatitzadora de PdeCAT i ERC.

Construir una alternativa passa per treballar per impulsar la solidaritat a la resta de l’estat i internacional. No només és la necessitat de la solidaritat amb la lluita del poble català, és la necessitat d’acabar amb el règim del 78, amb la Monarquia hereva del franquisme, amb la impunitat que representa, que permeti una recomposició de la relació entre pobles. Per que Rajoy, amb el tema català, no pot amagar que el Govern navega entre la seva corrupció, amb minoria per treure un pressupost, amb urgències per aplicar noves retallades a les pensions i als serveis públics, amb la intervenció de comptes a Madrid, un govern qüestionat per la brutal repressió en la lluita contra el traçat de l’AVE a Múrcia, pels focs a Galiza o per les nevades a les autopistes... Les Jornades de With Catalonia van obrir vies arreu de l’estat i també a nivell internacional. Aquest és el camí.

Josep Lluís del Alcázar
Membre de Lluita Internacionalista

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Catalunya: 1O, 3O, 8N, 21D... I ara què?
17 gen 2018
https://www.youtube.com/watch?v=huJhyE7OeB0
Re: Catalunya: 1O, 3O, 8N, 21D... I ara què?
18 gen 2018
Aquest és el video original del discurs del president de Tabàrnia:

https://www.youtube.com/watch?v=gQNCh8mJtqs

I aquest el de la roda de premsa del grup de pressió:

https://www.youtube.com/watch?v=ADg4U4PeyFg

1977_llibertat-dexpressio_albert-boadella.jpg
Re: Catalunya: 1O, 3O, 8N, 21D... I ara què?
22 gen 2018
Tabàrnia, capital:"Cocáina"

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more