|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
03 gen 2018
|
Fa unes setmanes que pels consells escolars, els claustres i les AFA (o AMPAs, com es prefereixi) corre, sense massa impacte, un resum de la reunió del 28 de novembre d’una comissió d’educació del CDR de Gràcia.
És un document anodí, gens emocionant, de dues planes que a primer cop de vista no conté res massa rellevant, el vaig llegir per la curiositat de que deien els del CDR sobre aquest tema. |
El primer que em va xocar va ser que s’anomena, no exactament com a participant, a l’Escola Claret, L’Escola Claret és una enorme institució (més de 1.370 estudiants i uns 80 professors) controlada pels Claretians, és una escola privada sostinguda en bona part per les subvencions de la Generalitat (el que en diuen una escola concertada vaja!... jo prefereixo dir-ne privada).
El segon és que la intenció del document sigui “garantir, com a mínim, l’educació que teníem abans de l’1-O”...(?)
Després d’anys de govern de Convergència i del tripartit vàrem arribar a la crisi amb una escola pública exhausta i desmoralitzada, sense forces per afrontar tota la problemàtica que els queia a sobre, les retallades i els tancaments d’aules i una deriva conservadora i classista en molts claustres.
El regnat de l’opusiana Meritxell Ruiz consellera entre 2016 i juliol de 2017 (JuntxSi) va deixar un seguit de tancaments d’aules, afavorint les aules de la privada, la caiguda del finançament de la pública i manteniment financer de la privada (180M€), la seva successora, fins el 155, Clara Ponsati no va mostrar gens de tendència a canviar de rumb... ara ens queda per veure com serà la nova Conselleria que ha de sortir de les eleccions del 155, no hi ha massa esperança, donada la previsible composició del govern sortit de la victòria ERC/JxC.
Com indicador del que pot acabar essent tenim la distribució de vots en la petició de retirada de les subvencions a la privada que discrimina segons sexe (30 escoles, 16 concerts, 30M€ l’any), la proposta no va tirar endavant per la unió de JxS i PP (Ciutadans sorprenentment es va abstenir)... en la defensa de la privada JxS s’alinea amb la dreta més espanyolista.
PERÒ QUINA ERA L’ESCOLA QUE TENIEM ABANS DEL 1-O?.
Abans del 1-O teníem una escola que avançava vers la privatització del servei públic sota la ideologia neoliberal!
-Política de tancament d’aules (fins i tot de tancament d’escoles) afavorint a la concertada (perdó privada). La retallada d’aules afecta 3 vegades més a la pública que a la privada. Això dona avantatges competitives a la privada en un marc de reducció de la xifra d’alumnes.
-L’escola privada cerca un benefici pel titular de l’activitat, potser en la majoria no és un benefici monetari, sinó en forma d’intangibles (rellevància i control social).
-Subfinançament de l’escola pública i manteniment de la privada, la retallada a la pública arriba casi al 20%, mentre que a la privada es queda en el 4,5%.
Abans del 1-O teníem una escola que discriminava per classe social!
-A la Ciutat Vella el 100% dels centres públics de secundaria i el 81,8 de primària són “d’alta complexitat”, a Nou Barris el 50% i el 48%, mentre que a l’Eixample, a les Corts, a Sarrià i a Gràcia no hi ha cap d’aquests centres, això es superposa milimetricament amb la renda familiar disponible d’aquests barris.
-Els centres “d’alta complexitat” són socialment homogenis, està demostrat que les noies i els nois desfavorits econòmicament milloren en centres heterogenis socialment. Els centres “d’alta complexitat” son guetificants i perpetuen les desigualtats. Els alumnes dels barris amb més centres “d’alta complexitat” és on els percentatge de noies i nois que no superen les proves de competències bàsiques és més alt.
-Cal afegir que hi ha una barrera important per l’accés igualitari (de fet la escola privada mai ha volgut majoritàriament, tenir un accés igualitari), són el cost de les activitats complementàries, les “aportacions voluntàries” i els preus de menjador.
Abans del 1-O teníem una escola que discriminava als alumnes per l’origen:
-A Barcelona hi ha un 13% d’alumnes estrangers, en tots els nivells d’educació l’escola pública es fa càrrec d’un major percentatge (des del 24,2 a infantil, fins 20,6 a ESO), amb l’agreujant de que a Barcelona l’ escola privada supera a la pública (58,6 privada, 41,4 pública). És evident que hi ha una barrera que discrimina a les noies i els nois estrangers.
-Caldria veure dins del percentatge de nens estrangers com es distribueixen els de la UE, EUA, Canada i Japó (al voltant del 3%), així com la seva llengua materna.... per poder avaluar d’una manera fina la discriminació per origen, que pot tenir una biaix gradual segons la procedència concreta.
-La major part dels centres concertats són de titularitat religiosa (més o menys llunyana, més o menys evident) el pes de la religió dins del currículum és un altra factor de discriminació.
I A GRÀCIA QUÈ COM ERA LA ESCOLA D’ABANS DEL 1-O?.
A Gràcia la situació és semblant a la de la resta de Barcelona (i de Catalunya): gran pes de la privada, renda alta i discriminació classista i per origen.
Gràcia és el quart districte per renda familiar disponible (davant te només Sarrià, les Corts i l’Eixample). A Gràcia hi han 5.000 alumnes a la pública i 6.300 a la privada, malgrat això les escoles públiques de Gràcia tenen el 14,5% de l’alumnat estranger i les privades el 4,4.
A Gràcia, com a d’altres barris hi ha diferències entre les escoles d’un mateix sector, especialment el que es sol considerar “escoles públiques especials” cobejades per els pares inquiets i preocupats per la formació dels seus fills, podeu veure el tema tractat amb més detall a http://negreverd.blogspot.com.es/2017/06/la-hipocresia-dels-bonistes-i-e.
AIXI DONS...
L’escola del 1-O empudega privatització i neoliberalisme.
L’escola del 1-O empudega exclusió per classe.
L’escola del 1-O empudega discriminació per origen, cultura i creences.
L’escola del 1-O empudega discriminació per sexe.
L’escola del 1-O converteix la “innovació” en marketing i dominació.
L’ESCOLA DEL 1-O EMPUDEGA ABURGESAMENT I CAPITALISME.
De debò voleu defensar-la?
@@@@@@@@@@@@
Més informació (dades, taules i links) a : www.negreverd.blogspot.com |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per Observador |
03 gen 2018
|
|
Que diguis que la privada ye molt pes i esta molt implantada d'acord,pero que diguis que a gracia l'escola es de renda alta,que discrimina per classe o per etnia,no t'ho creus ni tu,o no has trepitjat una. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per A. |
03 gen 2018
|
Crec que el text és una mica demagògic pels següents aspectes:
- "el vaig llegir per la curiositat de que deien els del CDR sobre aquest tema". Els CdR són entitats independents entre sí, de manera que el que hagi dit Gràcia no significa que ho secundin d'altres.
- "garantir, com a mínim, l’educació que teníem abans de l’1-O". Crec que el "com a mínim" és molt important i dóna la impressió que l'has obviat per tal d'argumentar tot el que escrius a continuació.
Si us plau, una mica de cura amb l'ús de les paraules. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per CD-Rom |
03 gen 2018
|
Els CD-R no han estat entitats independents entre sí, i es va veure amb les directrius d'acció que arribaven des d'una font centralitzada. En alguns llocs l'assemblea acordava una cosa, i a l'acció arribava gent per dirigir-la segons consignes forànies.
Tot i això, hi ha gent que va percebre els Comitès de Defensa com un bon relleu de les assemblees d'indignats, i per això intenten abordar temes similars.
Les assemblees d'indignats sí que tenien independència, i eren formades des de la base (sense cúpula ni consignes nacionals).
El problema que van tenir moltes persones amb el moviment 15M és que, de forma generalitzada, les assemblees no van passar per l'aro de recolzar candidatures electorals ni abanderar-se amb res nacional. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per no te creo |
03 gen 2018
|
|
Ni te siguieron a ti, ni se afiliaron a la CNT y menos a la AIT, DECIR QUE LOS cdr estan centralizados y que no son independientes es desconocerlos por completo y decir que estan creados de arriba hacia abajo es no tenir ni idea de lo que se esta hablando. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per negreverd |
03 gen 2018
|
Jo no entro ni vull entrar en si els CDR estan centralitzats o jo que se, no és del que parlo...
Observador, a l'escrit hi ha algunes taules on es veu com les escoles consertades (la majoria) tenen menys alumnes inmigrants i menys becaris de menjador, per tant la poblacio desfavorida no està distribuïda uniformement... per tant d'una manera o altra hi ha discriminació... i si, he trepitjat les escoles que ara son concertades.... |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per kk |
04 gen 2018
|
Crec que el que no s'ha entès és que la discriminació de la que parles es entre pública i privada, no entre barris.
Això té una senzilla explicació, les privades-concertades, tot hi que per les seves normes (les de la Generalitat dic) haurien de ser gratuites, no ho són. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per problema de terminos |
04 gen 2018
|
|
Se entiende pero es un poco desafortunado el uso de algun termino como discriminacion, y la critica de barrio. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per negreverd |
04 gen 2018
|
Be, entre pubilca i privada hi ha un grao social i d'origen que sols pot ser atribuït a una discriminacio (si discrminació, per molt que a algú no agradi el terme), i a l'exclusió... podem enterrar el cap sota terra, però els fets son els fets.
per altra part, dins de cada un dels sistemes (el public i el privat) hi ha diferències enre cenres iguals o més grans que entre sistemes, hi ha centres que son excloents i cenres que no son excloents.
El tema del barri, crec que amb les dades del Sindic queda prou clar, la inmensa majoria de les privades discrimina, i algunes de les públiques també.
no és cap novetat, vivim en una societat clasista on el nivell economic marca i en una societat (volguem o no) xenofoba, on l'origen marca. No acceptar això és el caí més curt per no trabr solució. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per a |
05 gen 2018
|
Hi ha un punt a tenir en compte sobre les privades concertades: que fan el concert per poder cobrar la subvenció.
Això vol dir que utilitzen els diners de les places públiques per subvencionar les places privades: si per exemple hi ha 200 places, meitat privades i meitat públiques, i l'administració paga 1.000 euros per cada plaça pública, les places privades es fan pagar per exemple a 500 euros.
Això voldria dir que el cost per plaça és de 750 euros, però de cada plaça pública van 250 € a complementar el preu privat.
Amb el 100% de places públiques, el remanent de subvenció va cap a beneficis privats o el què els plagui. Sinó, no tindria sentit muntar una empresa escola o institut. |
|
Re: El CDR de Gràcia, l’Escola del 1-O, l’exclusió, la privatització i la discriminació.
|
|
per taules diverses |
06 gen 2018
|
Si llegim l'article al blog el negrever.blogspot , a la segona taula que apareix hi han dades molt significatives sobre les escoles de Gràcia i el seu biaix clasista entre publica i privada.
Per exemple: la diferencia entre privada i publica en el nombre de matriculats de alumnes d'origen de fora d el'estat és de 13,5 a Vallcarca, 10,2 a Camp d'en grassot (on estan els claretians), de 7,9 a la Vila i de nomes 3,6 a la Salut, on regna la privada i on l'escola publica sols suposa un 24% de l'alumnat... |
|
|
