Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Abril»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Accions per a Avui
17:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
1934, d'acolliments, de vagues de manipulacions institucionals...
31 des 2017
La primavera de 1934, a Saragossa el moviment sindical (representat sobretot per CNT i bastant menys per la UGT) passa un mal moment, desprès que la insurrecció de desembre del 1933 (que va tenir l’epicentre a l’Aragó) deixes desenes de presos, locals clausurats, els sindicats prohibits i el moviment anarquista en estat de KO.
El 26 de març es va produir un atemptat sense aclarir contra una comissaria, aquest atemptat va deixar 3 morts (cap dels guàrdies d’assalt).La patronal i al Governador Civil van veure una oportunitat única per d’acabar definitivament la feina.
soli 6 de maig.jpg
Durant tot el dia 26 i 27 son detinguts nombrosos militants molts d’ells maltractats (fins i tot l’Heraldo de Aragon reconeix lesions, encara que diuen que autoinfligides). La CNT convoca una vaga de 12 hores el 28 de març, la detenció del comitè de vaga fa que s’allargui fins les 24 hores, a la vaga es va adherir també la UGT a partir del segon dia. Com que el governador va estimular als patrons a acomiadar els vaguistes (fins i tot retirant el carnet de conduir als autobuseros i imposaven multes de fins 200 pessetes als obrers) la vaga es va convocar indefinida fins l’anul·lació de les sancions dels treballadors dels transports públics i dels acomiadaments (per exemple 400 dependents del comerç)...
La vaga va ser la més dura de la història de Saragossa i va durar 36 dies, com hem dit els treballadors i els sindicats passaven un mal moment i estaven sense recursos, així que, cap a la quarta setmana, davant la manca de recursos els treballadors de Saragossa van acceptar les ofertes d’altres localitats per acollir temporalment els seus fills.
L’acolliment dels fills de vaguistes, detinguts i presos ha estat un instrument de solidaritat tradicional del sindicalisme de tot el mon, per una part estableix llaços i a més és de baix cost (on mengen 4 mengen 5).
Una de les localitats que, mitjançant el diari Solidaritat Obrera es va oferir per acollir els nois va ser Barcelona. Però també van acollir localitats de Navarra, Madrid, Alacant, València i moltes de Catalunya (Manresa, Terrassa...)

LA SITUACIÓ A CATALUNYA.

A Catalunya el Govern de la Generalitat, sobretot el nucli Badia/Dencàs, estava convençut de que l’anarcosindicalisme s’estava morint i que sols faltava donar-li la “puntilla”. L’abril i el desembre de l’any anterior havien trencat la vaga de transport amb l’esquirolatge de membres de les JERC i sobretot els escamots d’Estat Català, que protegits per la policia van conduir els tramvies (la darrera de les vagues va acabar amb 300 acomiadaments).
A més l’aparició del trentisme donava lloc a esperances (finalment falses) de desllorigar l’anarcosindicalisme i aconseguir un sindicalisme domesticat.
L’ambient del moment queda reflectit de sobres en la sèrie d’articles que Josep Maria Planes va publicar a la Publicitat sota el nom de “l’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya”, la següent frase resumeix les esperances del Govern de la Generalitat “actualment s'aguanta encara el que podríem dir-ne l'esquelet d'organització, però ha desaparegut l'adhesió formal o la simpatia de la massa, que era el que li donava la força veritable”.
Així que, l’arribada de la canalla de Saragossa els va donar una oportunitat, ben mesquina, per collar més els cargols a la organització obrera.

L’ARRIBADA DE LES NOIES I ELS NOIS DE SARAGOSSA.
Els autobusos que els transportaven, els 260 nens i nenes, havien d’arribar a Barcelona, a la seu de la Soli, a les 6 de la tarda. La marxa de la caravana es va retardar ja que per arreu on passaven la gent els volia obsequiar i aplaudir, així que es va anar acumulant na gentada davant del diari. Cap a les 10h es va produir, diu la premsa burgesa, un aldarull que enlloc queda concretat (diuen que un petard), ocasió que va aprofitar la policia per carregar i disparar contra la multitud dispersant-la. Sobre el terreny va quedar un home de 32 anys mort amb un tret al clatell... seguidament van desallotjar la Soli (el centre de coordinació de l’acolliment).
Els vehicles que transportaven als nens van ser interceptats i portats a la Comissaria General i d’allà lliurats a la Junta de Protecció de la Infància (la Prote de trista memòria), organisme sota l’autoritat del filofeixista Josep Dencàs, Conseller, en aquells moments, de Sanitat i Asistencia Social.
La conducta de Dencàs fou força prepotent, tan amb una delegació de pares dels nens, com amb una delegació dels sindicats de Saragossa, negant-se a lliurar als nens en territori de la Generalitat, acceptant sols traslladar-los fins la frontera de l’Aragó.
Desprès d’una d’aquestes reunions va comentar a la premsa, que bona part dels acollidors frustrats tenien els seus fills reclosos a establiments de beneficència i que una dona tenia una conducta moral incorrecta i que coneixia tots els establiments correccionals del país... és pot ser més roï?.
Preguntat de si la Generalitat acolliria a tots els fills de vaguistes catalans va contestar que “naturalment!, com si fossin xinesos o africans, el nostre esprit de solidaritat humana ens porta a això...”.
Tota la premsa de la ciutat va organitzar una campanya en contra (tota, ja que la Soli estava tancada), especialment interessants son les perles de l’Opinió “les presons han quedat buides i en elles fa falta molta gent”...

LA PROTE.

Els infants de Saragossa van ser internats (acollits?) al Grup Benèfic del Carrer Wad Ras (on ara hi ha la presó de dones), a partir de la caiguda de la dictadura havia millorat molt i desprès durant la revolució va ser un centre obert i experimental, sembla que influenciat per en Makarenko, però continuava essent una institució no pensada per l’ús de recloure criatures no abandonades...
L’edifici de Wad Ras ja defineix una mica la funció, l’original (1915) era obra d’Enric Sagnier, l’arquitecte més prolífic de Barcelona (300 edificis!!), molts d’ells públics o eclesials. Sagnier era membre de l’ultradretà Comitè de Defensa Social i també autor de l’edifici de l’infame Patronat Ribas (una presó per nens).
El 1946 es va construir un nou edifici al mateix lloc amb el mateix us, “curiosament” construït per el seu fill, va ser inaugurat per un altra sinistre personatge.. en Ramon Albó.

PERÒ I LES VÍCTIMES INFANTLS?

Els dos centenars llargs de nens i nenes no es van resignar a ser engarjolats, van portar a terme diverses protestes i finalment es van amotinar, als pocs dies van ser retornats a casa.
Qui millor per explicar el que va passar que inefable Josep Maria Planes, que va escriure a “La Publicitat”, del 27-5-1934:
“Hi ha també el problema de la infància. Són a milers les criatures que pugen avui dia educades pels seus pares en la confusa doctrina llibertària. Els fills dels vaguistes de Saragossa que recollí la Generalitat en un grup benèfic es passaren les hores cridant visques a la FAI i al comunismo libertario; organitzaren una vaga de la fam, i iniciaren la destrossa dels objectes i mobiliari que tenien a mà. Els més grans d'aquestes criatures tenien tretze anys”.

@@@@@@@@

Nota.- Per qui vulgui saber més d’en Josep Maria Planes, ja que estem a l’any d’homenatjar-lo pot mirar als links:
http://negreverd.blogspot.com.es/2016/09/la-historia-dels-dominadors-el-
http://negreverd.blogspot.com.es/2017/12/cas-josep-maria-planes-interpre
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 1934, d'acolliments, de vagues de manipulacions institucionals...
31 des 2017
Tradicionalment, en el món de l'anàlisi històrica, aquesta mena de relats s'acompanyen de referències, tant per poder-ho comprovar com per seguir la recerca.

Fins i tot a la moderna Wikipèdia és un requisit indispensable per a què els textos no siguin confosos amb rumors.
Re: 1934, d'acolliments, de vagues de manipulacions institucionals...
31 des 2017
Si no estic confós , hi han ressenyes d'aquests fets al llibre durruti a la revolució espanyola d'Abel Paz, i a un l llibre bibliogràfic sobre en Josep Maria planes
Re: 1934, d'acolliments, de vagues de manipulacions institucionals...
01 gen 2018
Segurament l'espectador te raó.

L'escrit es va començar a "gestar" per un paragraf d'un article de JM Planes a la Publicitat el 1934 (http://www.memoria.cat/planes/content/tres-classes-d%E2%80%99atracadors), era un paràgraf que parlava dels nens de Saragossa.
A part d'aquest paragraf hi ha el web saragossana https://www.zaragozamemoriahistorica.com/category/aticulos/... a part d'això l'hemeroteca de la Vanguardia, la Publicitat digitalitzada de https://www.bnc.cat/digital/arca/ i les Solis de http://www.cedall.org/.
Re: 1934, d'acolliments, de vagues de manipulacions institucionals...
02 gen 2018
Alguns d'aquells nens van ser acollits també per famílies obreres i sindicalistes de Manresa i Sallent. No m'estranyaria gens que també arribessin a altres municipis amb predomini de la CNT.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more