Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats : guerra
Un dia amb les patrulles mèdiques palestines. (24/8/03, Brigada Catalana)
30 ago 2003
"I Ningú ha passat por, ni ha perdut els nervis, i jo tampoc, no sé del cert perquè, però m'ho explico pel tipus de feina que hem fet. Quan estàs ajudant a ferits, embarassades, gent gran, només té sentit tenir por de ser un covard, i de res més, i tires cap endavant.
Son les 8'00 i poc del matí, m'acabo de despertar, estic a l' habitació del germà gran de la casa d'un màrtir palestí, al camp de refugiats de Balata, Nablús, Cisjordània.

M'alegra veure que l'Ahmad esta dormint, des de que l'exercit israelià ha entrat a Nablus que esta dels nervis, mes de l'habitual. Tot just fa un mes que ha sortit per tercera vegada de la presó, després de passar-hi set anys a intervals. Israel mai l'ha jutjat ni condemnat, senzillament l'agafen, l'empresonen o el deixen anar, arbitràriament.

Jo tampoc he dormit massa perquè ahir, li vaig fer companyia fins a la matinada; vam parlar de drogues, sexe, la família, la religió… Tenim visions molt diferents sobre aquests temes; tot i així m'incomodava defensar les meves, perquè escoltant-me, sentia les idees pròpies d'algú que té una vida privilegiada, i vaig preferir escoltar-lo. No sé si m'equivoco, però ara penso que tenen sort de mantenir els seus valors, perquè si m'imagino la gent del camp de refugiats amb la meva mentalitat, puc intuir un munt de problemes afegits, que ara no es donen…

…Una porta de la casa espetega, alguns catalans es desvetllen, l'Ahmed fa un bot que el posa de peus, i així comencem un nou dia, després d'una altra nit de bombardeigs i ràfegues de metralleta. Bombardeigs que no cediran durant tot el matí, malgrat la resistència palestina no faci acte de presència.

Hem quedat a les 9'00 a un Hotel del casc antic de Nablus.
Hi ha toc de queda, els carrers del centre són molt amples i amb edificis alts, les finestres estan tancades, no veig ni una sola façana sense forats de metralla, i bastants edificis estan derruïts. No hi ha cap ànima pels carrers del centre, i entre bomba i bomba el silenci és absolut, i em ve a la memòria el Mecanoscrit del Segon Origen del Pedrolo.

Ens desplacem a poc a poc, caminant amb les mans separades del cos, els canons dels tancs que ens trobem, ens apunten seguint-nos les passes i el nostre coordinador crida a pulmó i a cada cantonada "Internationals in the area!".

Quan arribem a l'Hotel, els joves voluntaris palestins de les diverses clíniques de Nablús ja ens esperen. Una noia palestina encarregada de coordinar les patrulles mèdiques ens explica breument la situació i ens avisa que hi ha bastants Drusos desplegats. (els Drusos son una tribu àrab que s'ha guanyat la confiança i el carnet d'identitat de l'Estat d'Israel, a còpia de fer les feines mes sanguinàries de l'exèrcit).

Sense més ens separem en grups de sis persones, dos internacionals i quatre voluntaris palestins per grup.

Comencem a patrullar pel casc antic per on els jeeps no poden passar, i com que els soldats son més aviat porucs, no se'ls veu massa. De tant en tant veiem passar algú que es salta el toc de queda, a corre cuita, inclús se'ns creua un avi que ven raïm amb un carro.
Quan passem nosaltres els veïns se senten més protegits, i aprofiten per allunyar-se uns metres de la porta de casa per estirar les cames.
Me n'adono que la gent s'alegra de veure'ns caminar, ens saluden, ens donen aigua, constantment ens demanen vàliums, i de tant en tant parem a alguna casa per trucar la coordinadora.

Ens informa que estem a prop d'un bloc de cases ocupat, fa dies que els soldats s'han instal·lat al pis de dalt. Han tancat tota la família de l'àtic en una habitació i no els deixen marxar ni a ells ni a la resta de veïns del bloc, perquè així els franc tiradors israelians estan protegits dels atacs de la resistència mentre controlen el barri des de l'àtic.

A la planta baixa un avi no té menjar i no el deixen sortir, demanem aliments a uns veïns i anem cap a la casa. Quan arribem veiem un jeep que custodia l'entrada del bloc. Dos soldats baixen del cotxe per apuntar-nos amb els fusells, alhora que nosaltres alcem els braços i els cridem que som internacionals en emergència mèdica.

Ens diuen alguna cosa que no entenc i agafo la bossa a poc a poc, trec el menjar i els hi ensenyo, començo a caminar, torno a parar i els hi dic que he d'entrar a portar el menjar a un avi, la veritat es que no sé que m'estan dient però en tot cas no criden massa fort, la porta de la casa s'obre una mica i per l'escletxa veig l'avi, m'apropo i li dono la bossa, necessito dir-li algo i nomes em surt un (kifalak habibi) "com estas carinyu?" i ens despedim ràpidament. Els voluntaris donen les gràcies als soldats i continuem la ruta, de vegades amb sort i d'altres amb menys perquè els soldats ens fan recular.

Al llarg del dia fem molta feina, un se sent útil de veritat i aquesta mateixa sensació és compartida per tothom. Hi ha moments en que coincidim vàries patrulles i casi casi semblem una manifestació de metges i internacionals. En total som mes de cent persones patrullant, i a aquestes alçades, ja tothom s'ha adonat de què va la pel·lícula, i el Jorge em diu "nen, ens estem passant el toc de queda pel forro!", i no puc evitar que m'agafi un atac d'eufòria. Ja no cridem per identificar-nos com a internacionals, ningú alça les mans quan passen els tancs i segons com es miri, un pot arribar a pensar que som nosaltres, els equips mèdics, i els veïns que s'han envalentonat a sortir de casa, i els grups de xavals que a cops de pedra mantenen els soldats dintre els jeeps…Que som nosaltres els qui tenim la ciutat sota control.

I Ningú ha passat por, ni ha perdut els nervis, i jo tampoc, no sé del cert perquè, m'ho explico pel tipus de feina que hem fet. Quan estàs ajudant a ferits, embarassades, gent gran, només té sentit tenir por de ser un covard, i de res més, i tires cap endavant.

Per la tarda aixequen el toc de queda, el centre de la vila s'inunda de gent que va a comprar a tota pressa, simultàniament centenars de persones de totes les edats apedreguen -en va- els jeeps que vigilen el mercat des de la distància, i en pocs minuts tres palestins són ferits de bala i me'n vaig carregant el tercer ferit amb el meu equip mèdic fins a l'hospital.

Un voluntari m'explica que quan s'aixeca oficialment el toc de queda, normalment es fa per a continuació tornar-lo a instaurar durant vuit o deu dies. I això és clar, vol dir que no hi ha escola, ni feina, ni comerç, ni metge, ni res. Abans de la treva, Israel va imposar el toc de queda a Nablús des del 21 de Juny del 2001 fins el 23 de Febrer del 2002. M'esgarrifo només pensar-hi, i no puc entendre com aguanten sense tornar-se bojos. Em diu que s'han acostumat i que fins hi tot molts son feliços, s'enamoren, es casen i tenen criatures; i que precisament aquesta fortalesa, és la millor arma que tenen per frenar els projectes de neteja ètnica d'Israel.

Malgrat la quantitat d' arrestos (entre ells cinc internacionals), destrosses i els dos morts que els soldats han ocasionat avui a Nablus, part de raó tindríem d'estar eufòrics, perquè per la nit els soldats han entrat a l'hotel i han destrossat una desena d'habitacions, i també han volat amb explosius les consultes de la clínica HWC del casc antic.
L'endemà li he preguntat a la coordinadora palestina si no creu que potser és contraproduent patrullar tanta gent vistes les conseqüències, i em diu que de cap manera, que les represàlies indiquen que s'ha atès correctament la població civil.

Joan Ramon

-------------------------------------------------------------------------------------------
La Xarxa d'Enllaç amb Palestina promou la presència internacional a Palestina mitjançant les següents iniciatives: camps de treball, voluntariat de llarga durada, brigades de desobediència civil i intercanvis juvenils.
93 301 01 71 palestina ARROBA llibertat.com http://xarxa-palestina.pangea.org

Comentaris

Re: Un dia amb les patrulles mèdiques palestines. (24/8/03, Brigada Catalana)
31 ago 2003
molt fort, ànims i visca la solidaritat
Sindicat