|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La "patranya" de l'economia circular
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (no verificat!) |
13 des 2017
|
En el mon del que els poderosos anomenen governança s’executa un simulacre al voltant del llenguatge per convertir el que és dominació, depredació i saqueig en un miratge de responsabilitat, cura de la terra i “ecologisme” econòmic. La terminologia d’aquest simulacre canvia al llarg del temps, les paraules es desgasten i ja no tenen l’efecte desitjat.
Segons la definició de la Fundació Macarturl’economia circular és “L’economia circular és reparadora i regenerativa i pretén aconseguir que els productes, components i recursos en general mantinguin la seva utilitat i valor en tot moment. Aquest concepte distingeix entre cicles tècnics i biològics”. |
|
Així han anat caducat termes com economia verda, economia baixa en carboni, desenvolupament sostenible... etc, hores d’ara la paraula més emprada per disfressar la realitat és la d’economia circular. Mitjançant el terme “economia circular” pretenen fer-nos creure en el mòbil perpetu, una economia on la matèria i la energia es renova contínuament (del bressol al bressol)... una mentirà!.
El terme ha estat desenvolupat en un principi sota el suport de la Fundació EllenMacArthur(https://www.ellenmacarthurfoundation.org/) fundació capitanejada per Cisco, Danone, Google, HM, Nike, Philips, Renault, Unilever i alguns governs estatals i “subestatals” europeus... a aquesta fundació també s’ha adherit la Generalitat de Catalunya mitjançant la seva empresa ACCIO. Aquesta empresa ha publicat una guia d’empreses catalanes que practiquen això de la “economia circular” (http://coneixement.accio.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=380 ).
El mon empresarial fa temps que s’ha adonat de la necessitat de vestir-se de color verdós per seguir actuant com ha actuat a tot el llarg de la història, la principal organització empresarial dedicada a disfressar la depredació és el Consell Empresarial Mundial per el Desenvolupament Sostenible (WBCSDhttp://www.wbcsd.org/), organització fundada al voltant de la Primera Cimera de la Terra de 1992, l’arxifamosa Cimera de Rio, està formada per més de 200 multinacionals que facturen entre totes 8,5 trilions de dòlars (!!!) i tenen 19 milions treballadors, un dels membres del Consell Rector és Ana Botin del Banc de Santader. El WBCSD és també un dels principals promotors de la economia circular, ja que el desenvolupament sostenible, que forma part del seu nom, està ja una mica arnat.
Un dels primers economistes interessat per el problema de l’ús dels recursos va ser l’anglès WSJebons (1835-1882) amb la seva famosa “paradoxa”. Jebons va estudiar el consum de carbó relacionant-lo amb les millores en la eficiència de les màquines que l’empraven i va obtenir el resultat contrari a la opinió de la resta d’economistes: amb l’augment de la eficiència augmentava el consum del recurs (efecte rebot). La eficiència va aparellada amb un major consum.
Darrerament, basant-se en dades recollides per el satèl•lit meteorològic SUOMI NPP s’ha calculat les emissions de llum artificial durant les nits entre 2012 i 2016, amb sensor de radicació d’alta resolució, aproximadament 50 ha (https://www.investigacionyciencia.es/noticias/la-frustrada-revolucin-noc ). El resultat obtingut és que la nit terrestre està cada cop més il•luminada, ha crecut casi un 10% entre 2012 i 2016, i les zones ja il•luminades són un 2,2% més brillants. La introducció de sistemes d’il•luminació més eficients (led’s) no ha suposat una disminució, sinó un increment, igual que va veure Jebons amb el carbó, en el cas de la il•luminació la eficiència també suposa major consum d’energia.
Tota l’argumentació bonista de la sostenibilitat, la economia verda, la eficiència en l’us dels recursos, i altres herbes, queda fortament qüestionada per la permanència de l’efecte de rebot en les economies de mercat.
Però no és tan sols això, el discurs sostenibilista i verdeconomista es sustenta sobre el fet del reciclatge perpetu dels residus (del bressol al bressol), donant la idea de cicles perpetus (o casi) prenen com exemple els cicles dels sistemes naturals, i en la digitalització de la economia (aplicació de TIC’s)... res més fals...
La microelectrònica amb distàncies nanomètriques de treball (com la dels processadors AMDRyzen que ja es fabriquen per sota dels 15nm entre transistor i transistor) fa pràcticament impossibles la recuperació de la major part del material i a més, al ser altament organitzats consumeixen molta energia per a la seva fabricació (en contra de l’entropia), energia irrecuperable. També son fabricacions altament consumidores d’aigua i generadores de residus. La microelectrònica és el revers i la contraposició total de la pantomima de la economia verda.
LA SOSTENIBILITAT DEL CAPITALISME ES LA INSOSTENIBILITAT D ELES NOSTRES VIDES!!
PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!. |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
