Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Accions per a Avui
11:00
12:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta l'article | Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Vaga General #8N
06 nov 2017
.
DN9xI6vX0AE7Qxc.jpg
.

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

El dia 8: a la Vaga General
06 nov 2017
freedom-chains-777x437.jpg




La Intersidical Alternativa de Catalunya cridem a la gent treballadora a participar el dia 8 de novembre a la Vaga General.

L’onada repressiva que el govern de l’Estat fa temps que ha llançat s’agreuja per moments. L’Alfon, en Rafa, en Bódalo, en Sidil, en Nahuel, són alguns noms dels lluitadors obrers empresonats per lluitar. Ara aquest mateix Estat ha empresonat, sense judici, dos activistes per l’autodeterminació de Catalunya com són en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart i també 9 membres del Govern. Quan el govern del PP va aprovar la Llei Mordassa, ja vam avisar que anaven cap a un estat més autoritari. Avui, malauradament, constatem aquest fet. Militarització de vagues, com la de l’aeroport del Prat, empresonament de “tuitaires”, censura i ofensiva repressiva brutal contra les institucions i el poble català. Exigim la llibertat de totes les persones preses per lluitar.

A la vegada veiem un aprofundiment del deteriorament de les condicions laborals de la majoria de les persones, pitjors salaris, contractes, jubiliacions… Com a sindicat no podem restar al marge d’aquesta situació, el mateix govern que ens retalla la vida és el que reprimeix a tothom que lluita com ha passat a Múrcia, per això cridem a la Vaga General del dia 8.

Durant tots aquests anys de crisi econòmica i política la classe treballadora és la que més ha patit. Des de l’autocrítica, hem de dir que no hem aconseguit mantenir una lluita sostinguda, tot i que ho hem intentat. S’han aconseguit victòries, com la Renda Garantida Ciutadana, la Llei d’emergència habitacional, la recuperació d’una hora lectiva al món educatiu… No obstant, ara és el moment de lluitar i posar al centre de tot el que està passant les necessitats de les classes populars en general i de la gent treballadora en particular.

Com a sindicat i amb més moviments socials estem impulsant una Carta de Drets Socials que posi en primer pla les reivindicacions per una vida millor.

Cal recordar aquí que acollir-se al dret de vaga és l’única manera de poder faltar a la feina amb unes mínimes garanties de no ser repressaliada.

El dia 8 estarem als carrers per una educació pública en llibertat i amb recursos, per una sanitat pública universal, per la derogació de les contrarreformes laborals, pels drets de ciutadania universals, per la fi de les discriminacions laborals; el dia 8 donarem suport a la Vaga per aquests i molts altres motius. Animem també a participar a les mobilitzacions que es donin en defensa de les llibertats.

Fem una crida a la solidaritat als diferents pobles de l’Estat i a la classe treballadora.

Visca la lluita de la classe obrera! Pa, Sostre, Treball, Igualtat, Autodeterminació. Dignitat!

Intersindical Alternativa de Catalunya

5/11/2017

Catalunya.
Mobilització i vaga general contra la repressió de l’Estat Visca la República catalana!
06 nov 2017
I ja adverteixen que anirà a més, mentre comença la indiscriminada: als detinguts arrel de l’1, s’hi sumen 8 professors citats a declarar per adoctrinament, director de El Jueves per injúries... S’ha demostrat que només hi ha un camí i aquest és la mobilització. Dimecres 8 de novembre la intersindical CSC ha convocat vaga general. Cal que tota la resta de sindicats s’hi adhereixin i ampliar la resposta que ja es va viure a la vaga general del 3 d’octubre.

La declaració de la República Catalana al Parlament del 27 octubre ha estat el resultat de sis anys de mobilització permanent d’un poble, que s’ha imposat tant als embats repressius del règim espanyol com a les dilacions de la direcció burgesa catalana. Dilacions entre desesperants i desmobilitzadores, per guanyar temps mentre intentava sense èxit aconseguir un nou encaix més avantatjós dins l’estat. Així hem passat pel 9N, eleccions «plebiscitàries», negativa a proclamar la DUI amb la majoria independentista del 27-S, un llarg període de temps per crear les estructures d’Estat, el referèndum de l’1 d’octubre que es volia reduït a fotos de llargues cues amb les paperetes davant escoles tancades per la policia i va estar a punt de ser suspès a migdia en veient la resposta, la declaració d’independència que no es fa el 4 sinó el 10, confosa en el redactat, sense vot al Parlament i suspesa, fins l’anunci el 26 de convocatòria d’eleccions, amb l’ofici d’intermediari de la burgesia basca, que després no es va concretar.

Però la gent no ha afluixat: moviment massiu i espontani contra els escorcolls policials del 20 i 21 de setembre; la vaga estudiantil; l’ocupació de les escoles i defensa del referèndum davant la repressió policial amb els 2,3 milions de vots; vaga general del 3-O, passant per sobre de CCOO-UGT que van d’haver de sumar-s’hi de bracet de la patronal i el Govern amb «l’aturada de país»; fins les vagues estudiantils del 26 i 27 d’octubre amb l’exigència a Puigdemont de proclamar la República catalana. I sota el xantatge de la gran patronal catalana, encara un nou menyspreu amb la dimissió de Santi Vila (un més de la llarga llista de ex-consellers del PDeCat) i les declaracions d’Artur Mas. I va arribar la confosa proclamació de la República –sota la pressió dels estudiants al carrer, que ja aixecaven pancartes on es llegia «Puigdemont traïdor»- com un gest simbòlic i sense cap pla per fer-la efectiva, amb un poble il·lusionat i un govern capcot, sense sortir al balcó. I, com era previst a les poques hores, l’aplicació del 155.

Els i les treballadores del sector públic (TV3, Catalunya Ràdio, Ensenyament, departaments) han deixat clar que només reconeixen la legalitat del Govern elegit i es preparen per resistir. Però sense cap mobilització de suport a la República o de rebuig al 155, s’entrega al règim la iniciativa política i el carrer als monàrquics, per aplaudir el 155 i la repressió, amb els feixistes agredint impunement. El dilluns s’accepta la dissolució del Parlament, els Consellers abandonen els llocs de treball, el Mossos passen a control del Ministerio del Interior, i només sorprèn el desplaçament de Puigdemont i part del govern a Brussel·les.

I en aquesta desmobilització també va contribuir l’esquerra sindical i la CUP, massa a remolc de la direcció d’Òmnium, l’ANC i els partits de govern, i que tampoc van cridar a cap mobilització en aquests dies. Cap mínima mostra de sobirania, quin contrast amb l’actitud de la gent comuna de totes les edats l’1 octubre!

La traïció de JxS

On eren les «estructures d’estat» ara que es proclama la República i que van «justificar» 5 anys de dilacions? Com és possible que les que sí existeixen (Parlament i Govern) s’abandonen el primer dia, sense oposar cap resistència ni cridar a la seva defensa? Com és possible que des de JXS i el Govern s’accepti des del primer moment unes eleccions imposades pel 21 de desembre amb una part dels seus dirigents a la presó? I el president les qualifica com un «repte democràtic»!! No hi ha pitjor derrota que la de la lluita que no es dóna, i l’entreguisme del Govern català és una traïció a la decisió del poble. I aquesta situació va provocar un fort desconcert i desmoralització a la gent. No hi ha cap atenuant: el Govern de JXS no volia arribar fins aquí i per això no s’havia preparat res per enfrontar la resposta de l’Estat i es van produir tantes dimissions de Consellers a cada pas cap a la república.

El discurs de que cal aturar-se per evitar la repressió s’ha evidenciat totalment fal·laç. Perquè a més retrocedeix la mobilització més cops rebem. I cada titubeig debilita un moviment desconcertat. L’estat se sent fort per esclafar el sobiranisme català i puja les qualificacions de la fiscalia, apunta contra tot el Govern i la mesa del Parlament, vol escapçar la direcció política, com abans ha fet amb la de les mobilitzacions. I és que quan diem la Monarquia és continuïtat del franquisme no és per dir una frase radical, sinó plena de contingut i conseqüències, que tampoc s’aturaran davant de JxS per molt que es posi al servei d’aturar el moviment i cercar un encaix en el règim. Al contrari, els trinxarà igualment, a tots o en part, per a que serveixin d’exemple: les detencions de vicepresident i consellers ho demostren. El mateix passa amb els reconeixements internacionals: és impossible que arribin si no es demostra des d’aquí la decisió clara i ferma de defensar al República Catalana.

Fortalesa i debilitats del règim

Però el règim també és conscient de les seves debilitats. El primer pla era un 155 llarg que anés a fons a «españolizar» els nens catalans des de l’escola, controlar els mitjans de comunicació, ... fins que un dia (es parlava de sis mesos a un any) es retornés a l’ordre constitucional i es poguessin fer eleccions. Però la reacció popular ha imposat un 155 curt i unes eleccions ràpides, perquè no només tem una resistència de mestres, periodistes, funcionaris i del poble, sinó també que es comenci a esquerdar el bloc monàrquic que ha vestit amb el PSOE i C’s, amb l’entrada en escena de mobilitzacions populars que comencin a parlar de solidaritat i república a altres contrades de l’estat, com ara la massiva de Bilbo el 4 o la de Madrid el 3 que va ser atacada pels feixistes. Brussel·les i Merkel, que no volen de cap manera que l’autodeterminació del poble català es converteixi en un exemple contagiós, també exigeixen a Rajoy que el problema es tanqui abans de que la incertesa acabi disparant la prima de risc espanyola.

Aquest 155 curt, no està exempt de més salvatjades repressives perquè les mesures encetades han obert les gàbies dels sectors més ultradretans de l’aparell d’estat. Des del poder judicial, posant llenya al foc amb les detencions, a les bandes feixistes que l’unionisme ha encoratjat a l’escalf de la fractura social que li era imprescindible per a poder comptar amb una mínima base social que no tenia i que a partir del discurs del rei ha aconseguit fer aflorar. El règim actua amb la brutalitat d’un animal ferit.

I ara tornarem a sortir al carrer per la llibertat dels empresonats, contra el 155 en defensa dels electes contra la repressió, per la República catalana. Però s’han d’acabar la confiança amb les maniobres de l’astúcia, la tàctica, el secretisme i la dilació, en els governs de «l’Europa democràtica», en el «si ho fem tot civilitzadament ens hauran d’escoltar».. el processisme que atrapa la gent en una roda de hàmster. Cal tornar a la lluita però també impulsar estructures de decisió des de baix, recuperar l’activitat a la Plataforma de l’esquerra sindical que convocà la vaga del 3 d’octubre, potenciar els Comitès de Defensa de la República, consolidar en base a assemblees i coordinadores el moviment estudiantil (secundària i universitat) i dotar de continguts la nostra lluita, perquè la República serà de la gent treballadora o no serà, i haurà de servir per combatre l’atur, la precarietat, defensar salaris i pensions, l’escola i la sanitat pública, totes aquelles demandes que han estat absents del discurs oficial i que han mantingut allunyada bona part de la classe obrera catalana. I sense l’entrada massiva de la classe obrera no podrem aturar l’embat de l’estat.

I les eleccions?

És evident que el boicot és l’única mesura coherent amb unes eleccions que són part del 155 per retornar a l’estat de les autonomies. No hi ha cap altra lectura. Cal cridar a totes les forces que s’oposen al 155 a boicotejar-les i no presentar-se. Més encara quan la presó del Govern imposada per l’Estat impossibilita que siguin mínimament democràtiques. Però aquí no hi ha lloc a especulacions. Al boicot hi podríem arribar o per la decisió de les forces contràries al 155 (ERC, PDCAT, CUP i els Comuns), o amb una potent mobilització encara que aquestes forces –o una majoria d’elles- diguessin que s’hi presenten. Però si cap d’aquestes possibilitats es concreten, aleshores la responsabilitat de l’esquerra i en particular de la CUP-CC és lluitar en el marc que ens imposaran i seria un greu error quedar-se al marge. Tot dient la veritat, que no són cap «repte democràtic» que és fals que si guanyem haurem consolidat la república i tantes altres mentides que es diuen. No, si finalment no tenim cap altra opció que anar-hi serà per reagrupar les forces d’una esquera conseqüent, ha de ser amb una proposta clara i netament diferenciada del PDcat i ERC, oberta a un acord més ampli, sense abandonar cap de les dues ruptures que vam definir a CUP-CC, ruptura amb l’estat i per la república catalana, ruptura amb el capitalisme i per una sortida de la crisi al servei de la gent treballadora.

Lluita Internacionalista
5/11/2017
Re: Vaga General #8N
06 nov 2017
Re: Vaga General #8N
06 nov 2017
Re: Vaga General #8N
06 nov 2017
Consells per la Vaga General 8N
06 nov 2017
Re: Vaga General #8N
06 nov 2017
Re: Vaga General #8N
06 nov 2017
Re: Vaga General #8N
06 nov 2017
Re: El dia 8: a la Vaga General
06 nov 2017
Sois pateticos! Hasta ahora no habeis hecho nada y esa convocatoria tampoco es seria. Dejad de engañar a la gente! No os sigue nadie porque sois parte del problema. Vaga general de 4 horas? Joder que impacto dais al sistema capitalista!!! cgt, ugt y demás "sindicatos" todos vendidos al sistema y patriotas de mierda!
La CNT de L'H secundarà la #VagaGeneral8N. Contra la Dictadura, Mobilització Popular. A L'H #TriemLluitar
07 nov 2017
DOAs3WCWsAEFn_T.jpg
.
Concentracions Vaga General 8N
07 nov 2017
DOA2SpxX4AAU0f2.jpg
.
Convocatoria CGT
07 nov 2017
DOCpp-ZXUAAmUr6.jpg
.
Re: La CNT de L'H secundarà la #VagaGeneral8N. Contra la Dictadura, Mobilització Popular. A L'H #TriemLluitar
07 nov 2017
La CNT de l'hospitalet... llega un poco tarde contra la dictadura. Donde estaban en los procesos represivos que habian y hay todavia abiertos que no tienen nada que ver con el procés?
CNT L'Hospi=CiU,ERC,CUP.
Traidors de classe!
La Vaga De Totes
07 nov 2017
DODQ6-kWsAEHIQR.jpg:large.jpeg
.
Re: La Vaga General
07 nov 2017
Re: La Vaga Raval
07 nov 2017

Nota de prensa
07 nov 2017
Comunicat La Directa
07 nov 2017
8N Vaga General. És hora de prendre els carrers.
08 nov 2017
vaga_8_11_2017.jpg
Des que el dia 1 d’Octubre, el nostre país va fer un pas endavant en el llarg camí cap a la sobirania, el poble de Catalunya ha protagonitzat alguns dels embats movilitzadors més importants de la nostra història recent, tant en un pla polític com social. A dia d’avui estem més convençudes que mai de què només trencant amb el Règim del 78, podrem començar a plantar cara als poders que ens ofeguen com a poble i com a classe. La prova d’això no ha trigat en fer-se evident, ja que el Govern central, com era d’esperar, ha desplegat bona part de la seva capacitat repressiva per d’intentar ofegar la determinació popular de ruptura.

La nostra organització dóna suport a les repressaliades en la darrera ronda de repressió política. Som conscients que és l’esperit desafiador el que ha portat a 10 persones a presó, i com a tal, els considerarem presses polítiques. Ara ve, ens alarma la falta de memòria que estem podent constatar, quedant d’aquesta persecució política com a quelcom excepcional. Sabem sobradamet que la persecució és un fet que vivim dia a dia totes les que ens organitzem per a plantar cara a l’ordre imperant, i que per tant aquesta ha existit sempre. Encara més, som conscient que les que avui es veuen passant les nits en les fredes presons espanyoles, són les que fa poc ens hi enviaven a nosaltres i que de ben segur no dubtarien en tornar a enviar-nos-hi quan els hi interessés.Tot així, com diem, estem en contra de la repressió política, i per tant no deixarem d’estar entre les que demanin el seu immediat alliberament. També volem recordar que altres companyes segueixen amb causes obertes, com els docents de la Seu d’Urgell dins del mateix esperit repressiu contra la escola catalana, com les encausades arrel de les diferents vagues (per exemple l’Alfon), la cacera vengativa contra la comunitat educativa del 27 i Més que defensava una educació pública, les de l’acció d’aturem el Parlament contra les retallades, o les de l’anomenada Operació Pinyata contra l’anarquisme, entre d’altres.

Davant d’això, cridem a secundar la Vaga General i a participar a les convocatòries que surtin dels diferents espais d’organització popular que hi ha per tot el territori (i especialment als Comitès de Defensa de la República que s’han constituit com els nous organismes de poder popular). Som conscients de que només el poble fort organitzat podrà fer valer les aspiracions polítiques per les quals lluitem. Ara més que mai cal que l’embat combatiu del poble trenqui amb el normal funcionament de l’economia, per tal de fer-nos valer i no permetre que la repressió fagi de dic davant d’aquesta onada movilitzadora.
La vaga sempre ha sigut i serà, una eina bàsica de confrontació política per la classe treballadora.

És hora de prendre els carrers.
Mira també:
http://embat.info/8n-vaga-general-es-hora-de-prendre-els-carrers/
Re: 8N Vaga General. És hora de prendre els carrers.
08 nov 2017
Deixeu d'enomenar anarquistes en les vostres merdes mentals a l'hora de defendre politics els cuals ens han perseguit i represaliat .
Re: 8N Vaga General. És hora de prendre els carrers.
08 nov 2017
en la carcel te dejan usar indy bcn?

o solo eres un madero troll?
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (En Minúscula Normal)
Nom El teu correu-e

Comentari

Codificació
Anti-spam Introdueix el text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per carregar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.