Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Accions per a Avui
11:00
12:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió
Carmen Lamela, la jutgessa que ha empresonat mig govern, Sànchez i Cuixart, condecorada per la Guàrdia Civil
03 nov 2017
La magistrada va emprsonar els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusant-los de sedició
La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela va sorprendre el Principat i les democràcies occidentals el 16 d’octubre quan va decretar presó provisional i sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que va considerar sospitosos d’un delicte de sedició per haver organitzat les concentracions que es van fer els dies 20 i 21 de setembre per protestar contra l’assalt de la Guàrdia Civil de diversos edificis de la Generalitat, els escorcolls i la detenció d’alts càrrecs del govern. El 2 de novembre, Lamela ha enviat a la presó mig govern.

Lamela, de 56 anys, es va llicenciar en dret a la Universitat Pontificia de Comillas i va començar a exercir el 1986 als Jutjat de Primera Instància d’Oriola (Baix Segura). L’any següent va ser traslladada a Manzanares. Un dels primers casos de la jutgessa espanyola, que no va quedar lliure de polèmica, va ser la investigació de la mort del pres d’ETA Mikel Lopetegui, que es va penjar a la cel·la de la presó d’Herrera de la Mancha, on es trobava sota custòdia, i que Lamela va determinar de ‘clar suïcidi’. A principi dels noranta va exercir a l’Audiència Provincial de Barcelona i el 1993 es va traslladar al Jutjat d’Instrucció 25 de Madrid. Quatre anys després, Lamela va entrar a formar part de la secció penal de l’Audiència de Madrid. No va ser fins al 2014 que es va incorporar a l’Audiència espanyola. Des del 2015 és la titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 que actualment processa Sànchez i Cuixart.

Arran del decret provisional de presó, que ha ressonat amb força en la premsa internacional, han començat a aflorar alguns dels mèrits de la jutgessa espanyola. I és que en el palmarès de Lamela destaquen dues condecoracions recents: la Creu de Plata del Mèrit de la Guàrdia Civil i la medalla al mèrit policíac, que li va lliurar el ministre d’Interior espanyol, Ignacio Zoido, fa tot just quinze dies, precisament el dia dels Àngels Custodis, patrons de la policia espanyola.

Casos polèmics
A banda del debat que va generar la determinació de la jutgessa de ‘clar suïcidi’, en el cas de Mikel Lopetegui, el currículum de Lamela presenta més casos que no resten lliures de polèmica, i un d’ells és el dels joves d’Altsasu (País Basc). Els nois van ser acusats de terrorisme arran d’una baralla amb agents de la Guàrdia Civil al bar Koxka el setembre de l’any passat. Més d’un any després dels fets, el cas encara no ha estat jutjat i quatre dels set processats encara es troben en presó preventiva.

Lamela també va estar al capdavant del processament judicial de l’Operació Rimet, el cas sobre presumpte enblanquiment de capital de l’ex-president del Barça Sandro Rossell, fet pel qual se li va decretar presó provisional. Aquesta mateixa jutgessa també va arxivar la denúncia del fiscal contra l’ajuntament de Premià de Dalt (el Maresme) per presumptes delictes de sedició i rebel·lió, arran de l’aprovació d’una moció de suport a la resolució independentista del parlament el 2015, després que el Tribunal Constitucional espanyol la suspengués de manera cautelar, que posteriorment va decretar inconstitucional i nul·la.

Carmen Lamela probablement es farà un nom en la història judicial de l’estat espanyol per haver estat la primera jutgessa de dictar una interlocutòria per sedició en època de suposada democràcia, i per haver enviat a la presó, de manera provisional i sense fiança, dos líders independentistes de la societat civil.


Vilaweb

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more