|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
"Els peons són l'ànima dels escacs"
|
|
|
per Els Peons |
22 oct 2017
|
|
Reflexions sobre el potencial dels CDR. |
|
El 10 d’octubre es va fer palés allò que moltes sospitàvem des que vam començar a caminar per la via de l’autodeterminació de la mà de la dreta catalana. El discurs de Puigdemont, a banda de trair el moviment civil en el qual es legitima, l’ha ignorat completament, no fent cap menció a l’autoorganizació de base sorgida en forma dels CDR (Comitès de Defensa del Referèndum). Aquests comitès són els que van fer possible l’1-O i, encara més important, són els que han generat un espai realment unitari on s’han desdibuixat les sigles de l’ANC, les CUP i els partits del Govern, construïnt des d’abaix quelcom bastant més interessant. Hem de ser concients que ignorar tot això és una decisió deliberada, ja que una societat organitzada horitzontalment i des de la base entorn als valors de la construcció popular i l’autodefensa no interessa als autoproclamats com a protagonistes del Procés. Paradoxalment, la creacció i existència dels CDRs, l’acte més veritablement democràtic dels últims temps, és aquell que és ignorat pel relat oficial.
“Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar l’opressor i odiar l’oprimit”
Malcolm X
El paper dels mitjans de comunicació, tant de l’Estat espanyol com els catalans, ha instrumentalitzat als protagonistes reals de les mobilitzacions, apropiant-se d’aquestes per posar a les nostres boques el discurs que més els hi convingués a la seva particular partida d’escacs. Aquestes setmanes hem pogut veure, sense cap mena de dubtes, que el periodisme de masses fa temps que és mort, convertit en mera propaganda del poder, desvetllant una altra sospita que fa molt temps que també denunciavem: els mitjans de comunicació són una altra de les potes que sostenen els governs, controlant l’opinió pública i legitimant els seus actes. S’ha fet evident, un cop més, la necessitat de potenciar els pocs mitjans independents que existeixen.
Els missatges virals, que s’han difós principalment per grups de missatgeria mòbil, donant ordres sobre les formes “correctes” d’actuar i de mantenir la lluita o bé escampant falses alarmes i tocs de queda autoimposats, també han contribuit a desarticular la legitimitat de les bases, situant-nos sovint a la posició de peons sense opinió pròpia. Davant això, hem de reivindicar l’autonomia dels grups de base, dels CDRs, ja que representen l’heterogeneitat del poble mobilitzat i disposat a lluitar per emancipar-se: la intel·ligència col·lectiva sempre ens portarà molt més lluny que no pas les directrius individuals i/o partidistes. Són precissament aquests comitès els que realment tenen la força transformadora necessària per generar canvis i victòries -com vam poder veure l’1-O quan, davant la crida de l’ANC a crear cues silencioses que reaccionessin amb passivitat davant el segrest policial de les urnes, l’autoorganització popular va prendre mesures de defensa activa de les escoles, obtenint uns resultats molt més efectius.
Des de dalt se’ns ordena que davant la repressió de les forces policials, o davant els atacs feixistes, no hem de recórrer mai a l’autodefensa. En aquesta partida d’escacs, els dirigents del procés volen projectar una imatge concreta, la que resulti més satisfactòria pels seus interessos, sense importar-lis quants peons s’hagin de sacrificar. Però som nosaltres les que vam defensar les urnes amb els nostres cossos, les que rebem els cops de la policia i les que ens convertim en objectius de grupuscles feixistes que, com han demostrat a Barcelona, València i Mallorca, estan preparats per emprar la violència més brutal amb total impunitat. Sent conscients de la nostra força, no podem limitar-nos a fer de titelles útils d’interessos superiors als nostres. Havent-nos-hi jugat la pell durant aquestes setmanes, no podem tolerar que aquests mateixos dirigents que ens utilitzen o invisibilitzen segons els hi convé, ara es tirin enrera, contemporitzin i ens enganyin quan els hi toca a ells mullar-se. Fem possible la voluntat popular des de la base, des dels barris i pobles, des dels nostres CDRs.
Siguem autònoms, siguem protagonistes, siguem visibles. Nosaltres tenim la força!
Els Peons. |
Mira també:
https://decidimhotot.wordpress.com/2017/10/22/els-peons-son-lanima-dels-escacs/
|
This work is in the public domain |
|
Re: "Els peons són l'ànima dels escacs"
|
|
per CorelDRaw |
23 oct 2017
|
Els Comitès de Defensa del Referèndum serien tant de base i tant autoorganitzats com vulguis, però en realitat només defensaven un referèndum amb la pregunta preestablerta i d'opcions ben tancades.
I si volien fer una altra cosa, el moviment nacional se us va menjar, com no podia ser d'una altra manera.
Això no té res a veure amb la sobirania ni el dret a decidir les coses. |
|
Re: "Els peons són l'ànima dels escacs"
|
|
per 5 |
24 oct 2017
|
|
No hi ha lluita sense contradiccions. Quan ho entendreu? En quines lluites heu estat que no hi haguessin contradiccions? |
|
Re: "Els peons són l'ànima dels escacs"
|
|
per contradiccions...? |
24 oct 2017
|
Una contradicció és acceptar quelcom contrari als teus principis en mig d'una lluita que si té a veure amb el sistema.
Posar les teves eines, organitzacions i accions al servei d'una autodeterminació estatista convocada per burgesos i capitalistes no és una contradicció, és anar en direcció oposada als principis, tàctiques i finalitats de l'anarquisme i de la classe obrera(Jorqueras ja va dir como aconseguiria que no és marxesin les empreses: Advantatges fiscals, i un marc laboral favorable... així que encara pagarem nosaltres la independència).
I, una cosa és acceptar les contradiccions, però hem de tenir cura contra dos arguments: Acceptar les contradiccions i que es la única via posible, perqué aquests dos arguments son en realitat la justificació perfecta molts cops per anar a la direcció oposada. Tota contradicció ha d'anar en un marc d'avençar en una direcció que volem, i no trobar una altra alternativa.
Ara, diguem, l'anarquisme i la lluita de classe cap a on va fent força amb els enemics de classe pero organitzar un estat nou(sense imposar quelcom)? A cap lloc... llavorens ja les altres alternatives a la contradicció ja no m'importa gens, perqué el camí es una errada(que alguns aprofiteu per la vostra posició personal). |
|
Re: "Els peons són l'ànima dels escacs"
|
|
per a |
24 oct 2017
|
Qui ha fet aquest últim comentari sembla que contesti coses sobre l'anarquisme i sobre la classe obrera, però en aquest fil ningú no n'ha parlat d'això.
T'has llegit el text i els comentaris? |
