Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Accions per a Avui
20:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta l'article | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Quan la patronal ens atura. El locaut de 1919/1920... al de 2017...
06 oct 2017
Fa uns dies (el dia 3) se’ns demanava que “pactéssim” (be, nosaltres no, que pactessin CCOO i UGT és clar) una “aturada” amb els patrons, el resultat ha estat que s’ha produït un tancament patronal, sobretot a l’administració pública, però també a cadenes de serveis i de grans superfícies (com per exemple MERCADONA), on les organitzacions sindicals institucionalistes UGT i CCOO han arribat a “acords parcials” amb els empresaris, superposada a una vaga general convocada (anteriorment) per el mateix dia, malgrat la escasses de piquets i d’actuació autònoma no ha deixat de ser una vaga a molts llocs.
patronal.jpg
Malgrat la distancia en el temps, en la situació i en el plantejament, pot ser interesant, cara a futures mobilitzacions, veure el que suposa un locaut (bàsicament una arma patronal), especialment un dels locauts més importants en la nostra història, el que va executar la patronal catalana per neutralitzar la consecució (escassament efectiva, de fet encara no és efectiva a molts sectors) de les 8 hores i la puixança de la organització dels treballadors.
La vaga de la Canadenca és una fita a la història del moviment obrer, no sols del català, sinó mundial, va ser un fet que va commocionar, i molt, a tota la classe obrera, però molt més encara a tot l’empresariat espanyol i català, i també a diverses capes petit-burgeses que van veure en la força del sindicalisme una amenaça a les seves condicions de vida, sovint míseres, però acceptables per ells.
La narrativa èpica, més o menys realista o més o menys exagerada, tapa altres fets que van marcar el camí que va portar a la violència social (bàsicament violència estatal/patronal) de la anomenada època del “pistolerisme”.
La patronal catalana (i la espanyola) estaven decidides a no aplicar les 8 hores i tampoc tota la tímida legislació social promulgada abans i desprès sobre el treball dels menors, el treball nocturns... Però sobretot estaven decidides a acabar amb el sindicalisme revolucionari que havia fet una demostració de força que va terroritzar a tots els ben pensants (rics o pobres, catòlics o no... de dretes o “d’esquerres”, espanyolistes o “regionalistes, monàrquics o republicans).
Entre novembre de 1919 i gener de 1920 els empresaris catalans van endegar un locaut de 84 dies, va afectar a entre 150.000 i 300.000 treballadors barcelonesos i les seves famílies (400.000?, 500.000 persones?...). S’ha de tenir en compte que els treballadors arribaven al més de novembre amb un mínim de 40 dies de vaga per la Canadenca, i un nombre indeterminat, segons sector i empresa, de les vagues posteriors per els presos i acomiadats. Segurament molts acumulaven més de 60 dies sense cobrar, ja abans de començar el locaut.
El poble de Barcelona, subvertint les paraules del poder, va canviar la paraulota anglesa “locaut” per l’ou cuit... ous cuits que van faltar a la seva taula durant molts dies.
Tota la burgesia catalana, gran o petita, es va mobilitzar en contra de la organització obrera, des de la Lliga Regionalista i la Mancomunitat de Catalunya, fins a la “societat civil”, els col·legis professionals, la Acadèmia de Bones Lletres, l’Acadèmica de Jurisprudència, la Universitat, el Cercle del Liceu, l’Eqüestre, el de Caçadors, el Reial Cercle Artístic, la Societat Econòmica d’Amics del País, Acció Popular (organisme eclesial d’acció catòlica entre els obrers), el Circulo de Obreros San José, el Bisbat, l’Orfeó català, el Centre Excursionista de Catalunya...
La mateixa Mancomunitat en una declaració d’en Puig i Cadafalch i els presidents de les diputacions es lamentaven de que el govern de l’estat “permetia la proliferació de societats obreres” culpables del desordre.
La patronal, la burgesia i també la petita burgesia (que formava la milícia patronal, el sometent), van estar durant tot aquest procés trucant a la porta del Capità General i enviant memoràndums demanant la eliminació de les organitzacions sindicals (de la CNT) i la formació de organitzacions verticals corporatives.
Les associacions patronals, les de la “societat civil”, la Lliga, el sometent... van rebre el cop de Primo de Ribera amb “esperança”. Segurament en trobar que el govern militar no es limitava al problema social, molts d’ells, es van portar una bona decepció. Malgrat el que es diu a la historiografia “oficial” el cop d’en Primo va ser ben acollit per els benestants catalans, el cop va ser principalment contra la organització de la classe obrera i, sols en segon terme i posteriorment, contra el catalanisme i el liberalisme, la miopia de la Lliga la va fer al·lucinar i pensar que els militars es limitarien a matxacar les organitzacions obreres.
Per contra, els treballadors contaven amb unes organitzacions esgotades, amb les caixes de resistència buides (mentre a la caixa de la Federació Empresarial hi havien 12 milions de pessetes de les d’aquells temps), la solidaritat va anar, per una part, entre ells mateixos, fent servir pràctiques semblants a les “olles populars” de la crisi d’Argentina, posades en comú dels escassos recursos alimentaris. Però també van tenir un gran pes els crèdit que les cooperatives obreres van donar (i que va desestabilitzar les finances de moltes d’elles), o les de petits comerciants, comerciants que s’arriscaven a l’acompliment de les amenaces del la federació Patronal contra els qui donaven crèdit als obrers, les amenaces es concretaven en boicot econòmic i violència física, malgrat això alguns botiguers dels barris obrers van seguir fiant als treballadors.
El Locaut contava amb el suport, no sols dels burgesos catalans, sinó també de l’exercit, el Govern Militar i el Govern Civil. Les tropes regulars, els Guàrdies Civils, els Cossos d’Ordre Públic, les policies paral·leles del general Arlegui, la milícia empresarial que en realitat era el Sometent i els inicis de les bandes de pistolers que van acabar constituint els Sindicats Lliures (originàriament d’obediència catòlica i fundat el mateix 1919) al servei de la patronal.
L’objectiu de la patronal (i del conjunt de la burgesia) era eliminar la CNT, imposar una sindicació obligatòria per empresaris i treballadors (sindicació corporativa feixistitzant ben acollida, des de la Union Monàrquica Nacional fins a la Lliga i el mon empresarial i catòlic), el contracte individual de durada diària entre treballador i empresari (això ara mateix, pràcticament, passa moltes vegades, hem retrocedit al que desitjaven els empresaris dels anys 20), en alguns casos aquests contractes es rebien per correus i es retornaven per correus, per trencar la solidaritat entre treballadors.
La patronal va aconseguir, al menys aparentment, alguns dels seus objectius, molts treballadors es van veure obligats (humiliats) a signar els seus contractes i a vegades a afiliar-se al “Sindicat Lliure”, però el que va venir desprès va demostrar que en realitat no havien aconseguit res, els treballadors potser van abaixar el cap moltes vegades, però van mantenir clandestinament el seu suport a les seves organitzacions i un rebuig soterrat a les organitzacions imposades. Per altra part milers de treballadors van ser acomiadat en aquesta lluita, per exemple a la construcció van ser 5.000 els acomiadats, 280 a ASLAND, 272 a SIEMENS....
Als anys 20 els treballadors vivien molt al dia, els salaris no donaven per tenir un coixí econòmic estalviat, no posseïen bens patrimonials... un any amb un terç de dies sense cobrar era devastador per els treballadors i les seves famílies, especialment per els més vulnerables, nens, vells, dones gestants, malalts... que es van trobar el desembre i geners de 1919/1920, sense aliment ni caliu a la llar.
Durant el període del locaut novembre de 1919 fins febrer de 1920, les temperatures van ser bastant baixes, no hem trobat dades de Barcelona (segur que n’hi han, potser de la Reial acadèmia de Ciències), però segons la Vanguardia la mínima estava al voltant dels 4º graus i en alguns dies es va baixar dels zero graus, a l’observatori de Montserrat es va arribar a -4º, a Girona la mínima per el període va ser de -2,5º i a Madrid de -6,2º (això si que era pobresa energètica!!), la calefacció a les llars obreres era mitjançant carbó, llenya i potser en algunes petroli, combustibles que calia comprar.
L’impacte del fred i la gana sobre els grups vulnerables, ja debilitats per la carestia generada per les vagues anteriors, és indubtable. Sols s’han trobat dades sobre la mortalitat entre els menors de un any, de nou pensem que se’n podrien trobar més, especialment de nens i nenes més grans.
El 1919 van morir a Barcelona 2.222 menors d’un any, el 1920 2.448 i el 1921 2.109... el 1920 va tenir una mortalitat de més o menys un 17% superior de la mortalitat dels anys més propers... excepte el 2018, en que la mortalitat va ser de 2.533 nadons morts abans d’acomplir l’any de vida, 85 nens morts més... amb la diferència de que el 1918 va haver una virulenta epidèmia de grip, la anomenada “grip espanyola” que va matar a milions de persones aquell any... Els patrons del locaut van tenir el mateix efecte que virus d’una de les epidèmies de grip més letals per els nadons de famílies obreres, i caldria veure l’impacte sobre nens de més d’un any, sobre malalts, sobre gent gran... segurament si es pugues fer una avaluació dels efectes del locaut sobre la salut i la mortalitat els resultats serien, com en el cas dels bebès, esfereïdors.

I encara hi ha qui es pregunta d’on venia l’odi de classe que es va mostrar el 1936??!!

Més informació i enllaços a www.negreverd.blogspot.com
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain
afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (En Minúscula Normal)
Nom El teu correu-e

Comentari

Codificació
Anti-spam Introdueix el text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per carregar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.