Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Nacionalisme català, unitat nacional i racisme
28 set 2017
Aportació al debat anarquista
Més_enllà_del_nacionalisme_A.pdf
Més enllà del nacionalisme_A.pdf (65,9 KiB)
Més_enllà_del_nacionalisme_B.pdf
Més enllà del nacionalisme_B.pdf (86,98 KiB)
Europa està militaritzada. Totes les fronteres externes estan sota el control dels exèrcits i la presència de policia armada és cada cop més freqüent a les grans ciutats. Barcelona no ha quedat al marge d'aquesta militarització. Fa poc més d'un mes, arran dels atacs a la Rambla i a Cambrils ja vam veure com incrementava notablement la presència policial als carrers, ara han arribat la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Queda palès que en moments de conflicte l'Estat no dubta a fer servir tota la seva força per imposar la seva voluntat i es nega a deixar que siguin les persones i comunitats involucrades en el conflicte les qui el resolguin.

D'altra banda, el feixisme s'estén arreu del món i a Europa observem el creixement de l'extrema dreta. Creiem que és important combatre el feixisme en qualsevol de les seves manifestacions, com per exemple la que s'ha mostrat aquests dies en forma de ressorgiment de l'impuls imperialista de l'estat espanyol.

Ara bé, no només és imperialista l'estat espanyol. La cultura catalana no en queda a
l marge. Podríem parlar de la història de colonització i tràfic d'esclaus protagonitzada pels catalans. Però no cal anar tan enrere: avui en dia, la identitat catalana conviu amb moltes altres identitats i maneres de fer i viure i, sentint-ho molt, sol ser profundament racista, elitista i opressora. El discurs integrador afirma que les persones migrants o de famílies de migrants s'han d'adaptar i no contempla en cap moment construir “el país” entre totes les persones que hi vivim. El nacionalisme català (de dretes i d'extrema esquerra) en va ple: la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, que especifica qui serà català i qui no ho serà, és un clar exemple d'aquest tarannà.

Fins i tot en els casos en què les reivindicacions nacionals van lligades a reivindicacions socials (ecologisme, dret a l'habitatge, drets de les persones LGTBI, salut, educació, pensions, etc.) van perillosament associades a la idea xenòfoba que la societat catalana és més avançada, més lliure, més europea... en definitiva, millor. Aquests són discursos oportunistes, són crítiques superficials, per fer un capitalisme més amable, però al capdavall un capitalisme insostenible sense l'explotació i la misèria de milions de persones.

De fet, si ens fixem en les persones viuen a Catalunya i les qui som al carrer ara, veiem que no tots els perfils estan igualment representats. El problema és que ens sembla que sí que hi som totes, perquè les persones que ara sortim al carrer som els catalans hegemònics (blancs, catalanoparlants, de classe mitjana o alta, de cultura cristiana). De fet, aquesta confusió no és casual, sinó que ve determinada per la mateixa construcció de la identitat nacional catalana.

Parlem d'una escalada de repressió i ens escandalitzem quan detenen càrrecs del govern, i deixem de banda que dins del territori català la repressió recau cada dia sobre les persones més vulnerables. En aquests moments s'estén un sentiment d'unitat nacional, que sembla que hagi de tenir en compte les voluntats de tots els individus que viuen a Catalunya, però en realitat només representa els interessos dels més privilegiats.

Aquest mateix sentiment unitat nacional és el que, sota el pretext de la unitat contra un enemic comú, serveix per justificar-ho tot. Poc després dels atacs del 17 d'agost, vam veure com els Mossos assassinaven amb absoluta impunitat almenys sis joves (tres dels quals menors d'edat) i els carrers s'omplien de policies amb metralladores. El sentiment d'unitat nacional, amarat de racisme, ho justificava tot. Fa una setmana, hem vist com arribaven a Catalunya milers de policies d'arreu de l'Estat. En aquest cas, és el sentiment espanyol d'unitat nacional el que ho justifica.

No diem que no calgui sortir al carrer. Diem que sí, que cal sortir-hi, que cal lluitar contra el militarisme i el feixisme. Sobretot, però, creiem que, en aquest conflicte, una part fonamental de la nostra aportació com a anarquistes ha de ser combatre el racisme ferotge que s'amaga rere el nacionalisme català.

Adjuntem dos cartells en pdf. Si s'imprimeixen en A3 queden bé.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Nacionalisme català, unitat nacional i racisme
28 set 2017
Pues va a ser que no, que lo que los medios pretendan difundir y lo que veo y vivo, no es ni clase media, ni catalano hablante, ni racismo feroz escondido tras el nacionalismo catalán. ¿Recuerdas el mito de la caverna de Platón?, pues eso es lo que te pasa al no salir de tu "caverna mediática". Soy currante y castellano parlante, y más allá de los comentarios xenófobos de algunos antiguos mandatarios nacionalistas, todo lo demás que dices, cae por su propio peso de lo que está sucediendo en las calles.

Y sí, hay quienes están en contra del referéndum, como yo, pues el referéndym no nos va a aligerar la vida, pero se trata de algo más por lo que hay que seguir luchando. Ante el estado policial y judicial impuesto en Catalunya, y toda la suerte de prohibiciones, no solo para clases medias, altas y catalanohablantes, sino para todas las personas, aunque a mi no me afecten en principio por no estar a favor del referéndum, sí me afectan porque van contra las libertades y las limitan mucho más a todas las personas que vivimos aquí.

Hablar de "racismo feroz del nacionalismo catalán", y quedarse tan ancho, es como lo que hacen desde todas las derechas y especialmente CiUdadanos y PP, que hablan de "hispanofobia". Cuando por cuestiones de trabajo o de conocer otros lugares y formas de vida, he viajado a otros lugares del estado español fuera de Catalunya, de la misma manera que he sentido en algunas personas admiración por esta tierra, también he visto como hay mucha gente que odia a Catalunya porque se han creído todas las mentiras que difunden los medios.

Ahora dicen que aquí adoctrinamos a los niños y que los utilizamos para el referéndum, y si centran en anécdotas escolares o respuestas espontáneas de esos niños y niñas que están viviendo esta situación y la reproducen en sus juegos, pero dan a entender que Catalunya es la cuna para los nacionalistas separatistas de mañana. Y lo que puede parecer hasta una anécdota graciosa, es despreciable cuando precísamente es utilizada por esa derecha con la aviesa intención de crear aún más odio contra Catalunya y quienes aquí vivimos, catalanes o no.

Si viajas fuera de Catalunya te darás cuenta de lo que digo, pero además verás como la calidad de vida es también diferente. Mis amigos que han podido irse a vivir a sus lugares de origen o de origen familiar fuera de Catalunya, lo repiten cientos y cientos de veces que fuera viven mejor. Y ese vivir mejor hace referencia a que la vida es más llevadera económicamente, y pueden tomarse una cervecita y unas tapas después del trabajo o salir de copas por las noches con la familia e ir de restaurantes a los pueblos de al lado los fines de semana que les apetece...

Sí, alguien podrá decir que eso es una vida aburguesada, que sólo se valora la economía y los ratos de ocio que se pueden pagar..., pero son gente trabajadora, no burgueses. Son gente que en su trabajo se organizan cuando hace falta, y lo mismo en el pueblo. No pretenden grandes revoluciones porque el contexto en el que vivimos no está ni preparado, ni formado políticamente para la revolución. ¿Y qué pasa?, que cuando aparece alguna de estas farsas revolucionarias, aparece algo ilusionante que te hace creer que pueda ser la oportunidad.

Pero no nos equivoquemos, las crisis no son oportunidades, sino puertas a otras crisis. La cuestión es que si tengo que elegir entre la crisis que tengo y la que todavía no conozco, prefiero la que pueda venir, porque esta no hay clase trabajadora que la supere y la otra ya veremos.

No estoy a favor del referéndum, sí de la autodeterminación de los pueblos, pues una cosa no lleva a la otra. Son cosas distintas. Aquí lo que se propone es cambiar un estado por otro y no quiero estado alguno. Pero no os quede la menor duda que el 1 de octubre, estaré en la calle, no para defender el referéndum, sino para defender las libertades que esos fascistas del estado español están intentando eliminar con la excusa del estado de excepción. Después de esto qué vendrá...

Si no se tiene la menor conciencia de cómo han avanzado las políticas represivas en el estado español, con la excusa de conflictos locales que había que erradicar, y cómo nos han afectado al resto, es que no entendéis el mundo en el que vivimos.

No hay que ser tan ilusos. Nadie, salvo nuestra conciencia política, nos obliga a votar. Pero sí que hay quien nos fuerza bajo fuerza policial, judicial y amenazas a que el 1 de octubre hagamos lo que nos dicen, que es callar, aguantar y seguir obedeciendo a su constitución y su monarquía franquista. Sí, esas que los convirtió en impunes de todos sus delitos y aforados para seguir con la corrupción, en Catalunya y en el resto del estado español.

Ahora a seguir explicándonos lo terrible de apoyar el referéndum de Catalunya, para que así, el día 2 de octubre podáis seguir con los cuentos bien aprendidos de lo malo que es el estado español y los nacionalismo.
Re: Nacionalisme català, unitat nacional i racisme
28 set 2017
Ahí va mi aportación al debate para quien le interese.Si, hay que estar en la calle, para parar el fascismo que nos puede arrebatar nuestros espacios de lucha.
Este fin de semana, las calles de Barna estaran a petar de fascistas y no te van a preguntar si eres o no eres indepe. Más que defender una mentira democrática como es el referendum( quien quiera votar, que vote,no es asunto mio), la cuestión es la autodefensa.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more