|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Sobre les anarquistes i el procés
|
|
|
per A. |
25 set 2017
|
El procés té en sí mateix moltes contradiccions, però centrar-nos en criticar-lo feroçment i no ser
capaces de veure què és el que estem fent nosaltres és per mi un error. Potser algunes penseu que no voleu estar supeditades als ritmes, interessos i eixos que se'ns imposen socialment, però jo també penso que són una bona oportunitat per donar visibilitat a les nostres pràctiques i discursos sense la necessitat de cedir ni tornar-nos populistes. |
(Aquest article es va escriure el 18 de setembre, abans de conèixer els posicionaments públics de moltes organitzacions i col·lectius anarquistes)
Sempre he estat bastant desvinculada de l'actualitat política institucional per manca d'interès. Des que em considero anarquista he anat deconstruint progressivament la meva credulitat cap a totes les formes de govern democràtic o de participació reformista. Vull dir, que ja fa temps que cap discurs m'enlluerna ni em treu del meu convenciment de que l'alternativa real està al carrer i no a la política de despatx, i que sé que els posicionaments dels partits responen a estratègies ben mastegades. No obstant, no podem negar que els moviments dins de l'àmbit institucional ens afecten, tant personal com col·lectivament. En aquest sentit crec que el nostre dogmatisme (anti)polític ens cega. Que no siguem capaces de generar un posicionament davant dels canvis de context social diu bastant de nosaltres. Totes sabem que el context de revolta generalitzada no és quelcom que ara com ara puguem alimentar des de les nostres estructures organitzatives. Potser algunes ni tant sols considereu desitjable aquesta situació. Però d'alguna manera ens hauríem de plantejar acompanyar-la o participar-hi. Aquesta és la tessitura en la que em vull situar per parlar de com encarem tota la polèmica entorn al procés per la independència.
Debatre si la independència és una voluntat anarquista seria un bon començament. El meu parer és que totes aspirem a majors graus d'autonomia i a nuclis de poder més descentralitzats, per poder combatre'ls més fàcil. Així com reconeixem que tot i que la identitat nacional és una construcció burgesa i interessada, hem nascut dins d'un context cultural concret del que tenim la llibertat de gaudir, i sobretot, de parlar en la llengua en la que hem estat criades. Una altra cosa és que defensem la democràcia, el nacionalisme, la burgesia catalana o la creació d'un nou estat. Tinc la impressió que si d'alguna forma es materialitza una escissió, el procés serà com el de la Transició, cares renovades però el mateix transfons polític. Sobretot pel Partit Democràtic de Catalunya, que ha aconseguit que no es parli del seu saqueig a les arques públiques i la simpatia de les esquerres amb el discurs del nacionalisme tot i essent clarament un partit de dretes burgès i conservador. Aquí cadascú juga les seves cartes i el que està clar és que aquest moment polític i històric a l'Estat Espanyol marcarà un abans i un després.
El que m'interessa plantejar amb això és perquè no s'estan generant diversos posicionaments visibles per part de les organitzacions o afinitats anarquistes. Perquè i què estem esperant? Tant
alienes en sentim a la ocupació policial, a la repressió i estats d'excepció orquestrades per part del govern central? Tenim por de parlar de quins conflictes ens genera la intervenció en una situació així? De si és lícit o no el vot?
El procés té en sí mateix moltes contradiccions, però centrar-nos en criticar-lo feroçment i no ser capaces de veure què és el que estem fent nosaltres és per mi un error. Potser algunes penseu que no voleu estar supeditades als ritmes, interessos i eixos que se'ns imposen socialment, però jo també penso que són una bona oportunitat per donar visibilitat a les nostres pràctiques i discursos sense la necessitat de cedir ni tornar-nos populistes.
Us animo a totes a que obriu aquest debat als vostres entorns i plantegeu formes en les que us sentiu còmodes d'intervenir en el procés. Espero que l'1 d'octubre no acabi essent un camp de batalla partidista, sinó una batalla real. Posem les cartes sobre la taula. |
This work is in the public domain |
|
Re: Sobre les anarquistes i el procés
|
|
per canvi esencial... |
25 set 2017
|
Compa igual te equivocas pensando que eres anarquista y en realidad eres demócrata?
Votar para que? No pasará nada. Si te dicen que no te tires de la ventana te tires porque si? Votar fue es y será un juego burgués de la democracia y si lo prohiben los fascistas tampoco se convirte en un acto revolucionario. Prefiero irme a cagar en la puerta del parlament. Que ilusión: Catalunya libre como Alemania, Suiza o Luxemburgo. Visca el capitalisme catalán i Espanya bancarota! |
|
Re: Sobre les anarquistes i el procés
|
|
per V |
26 set 2017
|
|
"Canvi esencial..." jo també pense que A. és demòcrata, inclús que les seues intencions de debat i bon rollo no tenen per què ser bones. |
|
Re: Sobre les anarquistes i el procés
|
per Otro
notelocreas ARROBA nicaso.cat |
26 set 2017
|
Gracias por decirle qué es :D lol
Yo es que mira igual reivindico ser indepe antes de comer y unionista antes de cenar. En la noche, aunque me confunda a veces, soy onírico. Que es el mejor.
Luego graCIAS por el texto que se nota una reflexión de verdad.
Por cierto los indepes de mi barrio nunca se creyeron las asambleas del 15M y recuerdo que se meterion ya en las elecciones para hacer lo que estan haciendo.
Como anarquista voy a apoyar una huelga general y extenderla a todo Europa y el Meditterráneo. Incluyendo España :D lol |
|
Re: Sobre les anarquistes i el procés
|
|
per NO TE CREO |
26 set 2017
|
|
Veo que el viejo discurso libertario "griñola" ante la situación actual, y es que era de esperar el pensamiento ácrata antiguo se plantea no dar respaldo a nada que huela a catalán, mientras el anarquismo barcelones y catalán tira para adelante y da apoyo a la huelga general en CATALUNYA |
|
Re: Sobre les anarquistes i el procés
|
|
per (A) |
26 set 2017
|
|
El que està clar és que qui té visió i ganes de transformar la realitat (és a dir, tots els col·lectius anarquistes organitzats que fan feina dia a dia) ja han mogut el cul i estan treballan en la qüestió de l'1-O amb l'expectativa de desbordar el guió oficial. Tota la resta, segueix fent-se palles a Indymedia i no canviarà, per moltes reflexions que se'ls hi plantegin. |
|
Re: Sobre les anarquistes i el procés
|
|
per a (A) |
27 set 2017
|
|
Eixos ni són anarquistes ni són res,(A); pegar pancartes pagades pels feixistes de OMNIUM amb el lema de Democràcia! no em sembla una praxi molt subversiva. En canvi, les vagues que s'hi han produït les darreres setmanes a Múrcia, Jaén i també a Barcelona això si em sembla revolucionari, tot i que no aparega en la TV. |
