Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Accions per a Avui
20:30

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats : guerra
"D'aquí uns anys veurem el que ha passat a Charlottesville com un punt d'inflexió"
24 set 2017
Entrevista a Jalane Schmidt, activista del col·lectiu Black Lives Matter contra la cultura de segregació racial als Estats Units d'Amèrica (Directa-Ter García)
jalane_schmidt_eze_amos-1200x1027.jpg
"[La pervivència dels monuments dedicats a militars confederats] són una forma de dir a la població afrodescendent que no comptem com a ciutadans ni tenim valor com a éssers humans." Eze Amos


Heather Heyer, activista antiracista, va morir el 12 d'agost en Charlottesville (Virgínia) després de ser atropellada per un cotxe conduït per James Alex Fields, un jove de 20 anys relacionat amb moviments supremacistas blancs. La col·lisió va deixar ferides a altres dinou persones. L'atemptat de Charlottesville ha posat sobre la taula l'ascens de l'extrema dreta a Estats Units a partir de l'arribada a la presidència de Donald Trump i la lluita per part dels moviments antiracistes per acabar amb la segregació en aquest país, encara vigent en el sistema penal i en l'actuació policial d'alguns estats nord-americans. En parlem amb Jalane Schmidt, membre del moviment Black Lives Matter a Charlottesville.


Com s'ha arribat a la situació que es viu avui a Charlottesville? Què ha portat a aquest creixement de l'extrema dreta?

El problema és que aquest moviment de dretans ha crescut molt en els últims divuit mesos amb la campanya del president Trump. Aquest bàsicament ha impulsat els moviments d'ultradreta a assaltar a gent. Des que és president, aquests moviments d'extrema dreta s'han fet encara més violents. És part del clima polític general que s'ha activat tant en l'àmbit nacional com a escala local, com hem vist, per exemple, a Portland, Berkeley i altres llocs. Fins i tot a New Haven, Connecticut, s'han vist manifestacions de l'extrema dreta, manifestacions d'odi. Això és cada vegada més comú aquí.


A Charlottesville, els manifestants antiracistes van ser atacats per membres del Ku Klux Klan i altres moviments feixistes, quina va ser la resposta policial davant les agressions?

Bé, el problema és que, després de les manifestacions, els dretans van assaltar molta gent, però la policia no va intervenir, en la majoria dels casos no va detenir els atacs. La policia no ha protegit el públic, la qual cosa és part del problema. En la passada manifestació del dia 8, convocada pel Ku Klux Klan, la policia, per contra, va atacar els manifestants d'esquerres. Ens va atacar amb gas pebre, arrestos i agressions. Sembla que la policia dedica la major part de la seva força bruta contra els activistes d'esquerra i protegeix l'extrema dreta. No està defensant els ciutadans.


De fet, Black Lives Matter, moviment en el qual participes, va néixer davant la impunitat dels assassinats de persones negres per part de la policia. No hi ha hagut canvis respecte a les actuacions policials contra la població negra?

La policia ara exerceix encara més força contra la població negra. Per exemple, a la nostra ciutat, Charlottesville, el 80% de l'anomenat stop-and-frisk (que és quan la policia atura i deté gent al carrer sense una ordre judicial) són a gent afroamericana. A Charlottesville, solament el 19% de la població és afroamericana, i així i tot suposen el 80% d'aquest tipus de detencions. Així que, molt abans d'aquestes manifestacions, ja hi havia problemes amb la policia, aquí i a gran part d'Estats Units. La policia utilitza més força de la necessària contra gent negra, desarmada, i sense que existeixi cap raó.


A Charlottesville hi ha un passat marcadament esclavista i avui encara es veuen als seus carrers monuments que homenatgen generals confederats que defensaven l'esclavisme. El moviment segregacionista va ser especialment fort?

En l'època de la guerra civil, a Charlottesville i a la resta del comtat, més de la meitat de la població estava esclavitzada, en concret el 52%. En els anys 20 del segle passat, es van erigir monuments en homenatge als confederats. La memòria pública oficial passava per, i encara passa, retre'ls homenatge. És un mecanisme de repressió contra els negres que es va engegar sobretot entre els anys 20 i els 50 per imposar la segregació racial als nostres espais públics. Hi havia parcs, per exemple, amb aquests monuments, que eren dissenyats solament per als blancs i parcs més allunyats del centre de la ciutat que eren per als afrodescendents. Són monuments al racisme, a la segregació, a l'anomenat Jim Crow [lleis que promulgaven la segregació racial]. És una forma de dir a la població afrodescendent que no comptem com a ciutadans ni tenim valor com a éssers humans.


La retirada de l'estàtua al general confederat Robert E. Lee va ser un dels orígens dels enfrontaments a la ciutat. Què ha passat amb aquesta estàtua?

En aquest moment hi ha un grup de persones riques, blanques i republicanes que han presentat una denúncia davant la retirada d'aquests monuments. Ara la ciutat està obligada a exercir una defensa contra aquesta denúncia. És una lluita política, però també legal, en la qual té molta influència els diners i les hores d'advocats es puguin invertir. El 30 d'agost, la ciutat va defensar davant la jutge la retirada d'aquests monuments. La jutge dictaminarà si la ciutat ha de mantenir-los o pot retirar-los. Passi el que passi amb el veredicte, l'extrema dreta segur que tornarà amb més força encara, ja sigui per celebrar la victòria, si la jutge decideix mantenir els monuments, o amb manifestacions de protesta, si la seva decisió suposa la retirada. Molt ràpid, segurament al setembre, tornarà a haver-hi manifestacions dretanes, ja han promès que tornaran. Després del succeït a Charlottesville, la resposta de Trump va ser acusar de violents Black Lives Matter i els activistes antifeixistes. Una resposta que ha estat aplaudida per David Duke, exlíder del Ku Klux Klan, organització que sona al segle passat però que continua existint. Quina presència té aquest grup a Charlottesville? El Ku Klux Klan va sorgir a Charlottesville els anys 20, igual que a la resta dels Estats Units. A Charlottesville, la gent de diners era membre del Ku Klux Klan, però durant aquells anys no tenia molta força. Després, els anys 50 i 60, va haver-hi algunes accions del clan, cremant contenidors enfront de les cases d'activistes.


Ara hi ha altres grups com Alt-Right. Fins a quin punt tenen força i per què han crescut tant?

Abans de Trump aquests grups estaven presents a internet, on tenien les seves converses. Ara, amb Trump a la presidència, no tenen cap vergonya a sortir en públic. Aquí a Charlottesville hi ha un grup que són els organitzadors de la manifestació del dia 12 d'agost. I aquest grup, que és petit, té amics per tot el país entre els quals es troba fins i tot el president. Estan creixent perquè no tenen vergonya, perquè ja tenen al seu amic a la Casablanca.


En un article publicat recentment insisties que la confrontació als EUA està augmentant. Què representa Charlottesville en la lluita contra el racisme?

Això crec que és un punt de la història. En els propers anys, mirarem el que ha passat en Charlottesville com un punt d'inflexió. Ho crec perquè tots els polítics que s'havien aliat amb Trump ja estan llançant crítiques i, després dels comentaris que va fer sobre la tragèdia de Charlottesville, l'han abandonat. Hi ha molta gent propera a Trump i amb molta influència que continua amb aquesta línia de racisme, i això és un gran problema. A l'entorn proper de Trump segueix havent-hi figures de l'extrema dreta. Fins fa poc tenia com a assessor a Steve Bannon, però encara es veuen a prop del president altres personatges com Stephen Miller. Sí, aquest és un gran problema. Bannon [acomiadat de la Casablanca el 18 d'agost] era abans editor de Breitbart, un web dretà que, com diu el mateix Bannon, és la plataforma d'Alt-Right. Miller és membre de Proud Boys [organització d'homes d'extrema dreta cofundada per Gavin McInnes, també un dels fundadors de Vice Magazine]. Per descomptat, també està Jeff Sessions, secretari de Justícia, qui té una gran història de racisme a les seves esquenes.


Pel que fa als mitjans de comunicació, quin paper creus que han tingut? Està guanyant pes el discurs racista?

Jo no miro els mitjans d'extrema dreta i no sé si són més racistes que abans però, certament, la campanya de Donald Trump, quan va ser candidat, va rebre molt suport amb els reportatges emesos a mitjans com Fox News. Ara sembla que Rupert Murdoch —l'amo de Fox News— i els seus fills no estan d'acord amb la direcció que ha pres la cadena de televisió.


Davant d'aquest panorama, com es pot combatre el racisme?

Per contrarestar el creixement de l'extrema dreta fa falta un esforç de la comunitat. Per exemple, aquí, a Charlottesville, treballem coordinats amb una coalició formada per gent de Black Lives Matter i d'una organització que es diu SURJ —Showing Up for racial Justice, que és una organització de blancs d'esquerres—, amb clergues —alguns d'ells progressistes—, estudiants... Treballem amb aquesta coalició i amb una altra gent de bona voluntat de la comunitat. Junts estem organitzant una manifestació contra els dretans. Per impedir el seu creixement, cal organitzar-se a totes les localitats, i per això és necessari fer reunions, estar entrenat... Porta molta feina contrarestar el racisme, però ells han jurat que tornaran, i nosaltres estem preparats.


*Una entrevista publicada originalment a El Salto Diario.
TER GARCÍA

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more