|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Han arribat els humans a la carta?, cada cop més domesticats!
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
18 set 2017
|
Fa unes setmanes parlàvem de la edició genètica i més concretament de la tècnica CRISPR/CAS9 (d’ara en endavant CRISPR) i de les repercussions en la domesticació dels humans, dels altres animals, dels vegetals, microorganismes... domesticació extrema de la terra https://negreverd.blogspot.com.es/2017/07/la-edicio-genetica-un-nou-pas- .
El més de juliol s’ha fet públic un experiment desenvolupat per la Universitat d’Oregó (article publicat el 2 d’agost a Nature), en que diuen haver corregit en embrions humans una malaltia hereditària del cor lligada a un sol gen, i aquests embrions (procedents “d’excedents” de fecundació in vitro), es tractava d’embrions viables que es van desenvolupar normalment (sense modificacions no desitjades ni mosaicisme) i que van ser destruïts en acabar l’experiment. |
|
La malaltia corregida és una cardiopatia hereditària causant de la major part de les morts sobtades en esportistes joves, és un tret dominant, o sia que s’expressa encara que nomes es tingui un dels dos gens.
L’experiment anterior amb embrions humans es va realitzar a la Xina, amb embrions no viables i no va tenir tants bons resultats (van presentar mosaic, embrions amb cèl•lules modificades i cèl•lules sense modificar).
Xina i els EUA encapçalen la cursa per la explotació del CRIPR, tan en embrions com en la edició de cèl•lules (limfòcits) per modificar-ne l’acció immunitària. Als dos països s’han autoritzat experiments amb humans per diferents tipus de càncer, és sols qüestió de temps que un d’aquests embrions editats sigui implantat en un femella humana (ja es fa en altres animals, la limitació no és tècnica).
Xina i els EUA encapçalen la cursa, però darrera seu venen altres països, com Corea del Sud, al Regne Unit ja hi ha almenys una autorització per editar embrions “excedents”...
De la velocitat que ha adquirit la edició gènica ens dona idea que en els escassos 3 anys d’existència s’ha aplicat a porcs, gossos, vaques, ratolins... xampinyó, pomelo, tomàquet, tabac, blat, arròs, ordi, bròquil, pollancres... llevats, més aplicacions per any que en aquest temps que en tota la història de la biotecnologia clàssica.
Queda lluny encara el “millorament de la raça humana” o els “fills a la carta”, de moment la tècnica sols es pot emprar en malalties i trets que depenen d’un sol gen (monogèniques), i la major part dels tres desitjables per el “milloradors” (l’alçada, la intel•ligència, la força, altres trets “racials”...) depenen de centenars sinó milers de gens i de complexos mecanismes lligats a l’ambient. De tota manera la velocitat que ha pres la biotecnologia aquests tres darrers anys fa pensar que “aviat” es podrà començar a pensar en la realitat d’alguna d’aquestes millores.
La llunyania de la manipulació en humans queda posada en dunte per l’anomenat dopatge gènic (una variant de la teràpia gènica), del que es va parlar seriosament, en els ambients de les agències antidopatge, quan les metodologies d’enginyeria genètica eren summament matusseres i, que amb el CRISPR, es podrien tornar a posar sobre la taula. Concretament es parla dels gens de eritropoyetina (la famosa EPO), el factor-1 de creixement (IGF-1), la hormona del creixement (GH), els Hypoxia-inductors (HIFs) i els receptors activats per la proliferació dels peroxisomes (PPARα), el truc consisteix en editar cèl•lules somàtiques clonades del mateix individu per produir efectes de millora del rendiment.
Porcs lliures de virus per xenotransplantaments d’òrgans, vaques amb més massa muscular, atletes “millorats” en la producció d’EPO: DOMINACIÓ I DOMESTICACIÓ EXTREMES DELS ANIMALS, LES PLANTES I LA TERRA!! |
This work is in the public domain |
