Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.
16 ago 2017
Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:
1.-No és sostenible que entre treballadors del mateix sector, sotmesos teòricament a un mateix conveni, hi hagi diferències de, casi, el 40%, si per guanyar un concurs es fan baixes brutals això no ha de ser a costa dels treballadors. De fet, un cas semblant, va passar a la neteja de Madrid, on l’esquirolatge el van fer treballadors d’una empresa pública, vista la dinàmica dels contractes públics dels darrers temps la cosa es pot anar repetint.
2.-La unanimitat mediàtica contra la vaga (premsa, radio i TV) és un símptoma i sols cal comparar-la amb la dels treballadors del metro (que ens perdonin els del metro la comparació) o amb d’altres vagues de serveis púbics, com per exemple les del taxi, és molt significatiu, el posicionament dels mitjans de comunicació (clau en la deformació de l’opino pública), és un posicionament clar i seguirà sent el mateix davant de qualsevol vaga del sector dels serveis públics.
3.-L’esquirolatge per part de la Guardia Civil suposa una militarització del servei, militarització que no és estranya ni innovadora, sols cal recordar la vaga de benzineres, la militarització del metro de Barcelona els anys 70 (per combatre un conflicte laboral), o el cas aeronàutic dels pilots i el controladors... darrerament s’han sentit alcaldes que demanen que l’exercit retiri els residus davant d’una vaga de recollida... que passaria si la vaga d’ambulàncies de Girona tires endavant??.
4.-Aquesta tarda els portantveus del govern han anunciat un laude d’obligat acompliment per el Prat, feia temps que l’arma empresarial del laude no s’utilitzava, però és un precedent seriós a tenir en conte en futurs conflictes on la patronal es veu prou forta.
5.-L’us de l’argument de que son uns “privilegiats”, quan es parla dels treballadors de la EMT, dels funcionaris, dels taxistes, dels treballadors de l’aeroport (incloent els que recullen els carrets d’equipatge), se’ls considera privilegiats... tenir un treball ja es considera un privilegi...VIGILEM! No sigui que s’acabi considerant els contractes precaris com els “normals” (els no privilegiats)... i pitjor encara que ens creiem que és així.

No es tracta d’acollir a tots els segurates com a companys, no cal recollir diners per un fons de resistència, ni fer pintades, ni actes, ni manifestacions... però si als seus “policies privats” els militaritzen la feina amb esquirols de la Guardia Civil quan els convé, els fan laudes obligats, els ataquen amb tot l’arsenal mediàtic... val més estar alerta del que se’ns prepara....
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.
19 ago 2017
No són més que policies (privats).
Però cap problema, ara l'Estat ha aturat totes les vagues relacionades amb serveis d'emergència.

El tema del terrorisme sempre és útil per la unitat nacional (patronal).

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more