Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Els GARI, la Mare de Deu de Lourdes i el turisme religiós.
25 jul 2017
Els mesos de juny i juliol són mesos de peregrinació mariana (de Maria, mare de Deu... diuen), les germandats Hospitalàries de la Mare de Deu de Lourdes (des de fa decennis) inicien els seus viatges, acompanyant malalts, en molts casos terminals, vers les supersticioses “curacions” miraculoses. Aquestes Hospitalitats despleguen uns 15.000 voluntaris en l’operatiu de Lourdes, centenars d’ells catalans.
La Catalunya cristiana fa temps que practica aquest pelegrinatge, la Hospitalitat de Barcelona te ja 107 anys i algunes altres són encara més antigues, de fet les rutes “marianes” del sud d’Europa passen totes per Catalunya: Fàtima, a vegades Garabandal (segons el grau d’integrisme), Zaragoza, Montserrat i Lourdes...
Captura de pantalla 2017-07-24 a les 11.54.56.png
248px-Bernadette_soubirous_2_publicdomain.gif
El 16 de juliol de 1974 persones vinclades als GARI (Grups d’Acció Revolucionaria Internacionalista) van calar foc a 13 busos dels peregrins de Lourdes, tan espanyols com d’altres països, els atacs es varen dur a terme a diferents punts de la ciutat i es van deixar octavetes amb crítiques a l’església i a la religió. Les accions formaven part d’un conjunt a tota França i alguns altres països, a partir de l’assassinat de salvador Puig Antich.
En una moments en que la oposició al franquisme passava per les sagristies i tenia en capellans i cristians en la seva directiva. Aquells actes van ser molt criticats, ara 43 anys després estem encara en una situació semblant, sols el conceben, i es permet la crítica a l’església i la religió d’una manera parcial, per fets concrets, qüestions econòmiques, pederàstia, llibertats diverses... mai com a crítica a la totalitat del que suposen.
Les grans religions (i les petites) tenen pujades i baixades, moments “estel•lars”, moments baixos i finalment la extinció, tot depèn de la eficiència en reforçar la dominació en cada moment i en les necessitats del sistema del que formen part. Les religions neixen, creixen i moren, de tota manera allò que pot semblar un decaïment en realitat és només un ajust a noves condicions socials.
Com que la que ens ha fotut la vida ha estat majoritàriament la catòlica, tinc més tendència a parlar d’ella, no per favoritisme, sinó per proximitat. Soc sobretot catolicòfob, però també (encara que més tèbiament) budistòfob, calvinistòfob, islamòfob, induistòfob... de fet entre capellans de les diferents religions hi ha poques diferencies, “pacifisme” (abans era resignació) per els pobres, crides a la “caritat” per els poderosos, repressió de la sexualitat... i sobretot culpa... tant fa si són capellans catòlics, pastors evangèlics o imams islàmics.
Des de que va passar a ser religió d’estat, amb Constantí, el catolicisme havia tingut una posició absolutament dominant, sobretot a occident. Després d’exterminar als heretges a sang i foc, va tenir la revolta protestant, amb el bany de sang que va seguir, però malgrat ser disputes cruentes (cruentes sobretot per els de sempre, el poble menut), no deixaven de ser disputes familiars, disputes entre cristians, tots reconeixien el paper de la religió en la dominació, i, finalment, tots treballen matisadament en la mateixa direcció.
El segle XIX va ser un mal segle per el Vaticà, sobretot a França, filla predilecta de l’Església, “ah?, però no era Espanya?”. “Au, no barallar-se, l’Església estima igual a França que a Espanya”...
La Revolució Francesa, va minar d’una manera important la idea del poder emanat de Deu i va iniciar el camí del temut laïcisme (un camí que en molts llocs, com a casa nostra, encara està molt endarrerit), tot plegat un procés d’ajustament en la dominació, tocava el moment del capitalisme i de la revolució industrial. Malgrat reaccions i contrareaccions el procés era imparable: Primera República, Segona república, Primer Imperi, Segon Imperi, Tercera República...
La burgesia, el liberalisme, la industrialització... estaven destinats a ser dominant i van seguir avançant malgrat els esforços d’absolutistes monàrquics, integristes i capellans diversos. Per sota d’ells els treballadors i les classes populars seguien reben garrotades des de tots els cantons.
En aquest marc de crisi el catolicisme va reforçar la seva artilleria dogmàtica, els dogmes de la immaculada concepció de Maria (com si alguna concepció fos maculada) i de la infal•libilitat de Papa son del segle XIX, dogmes que intentaven reforçar un edifici que perdia pes a marxes forçades.
En aquest marc de crisi, a França es va produir una onada d’aparicions marianes, ja des de uns dies abans de la mateixa revolució (a finals del XVII). De totes aquestes aparicions sols va tenir un èxit durador la de Lourdes el 1858, en ple Segon Imperi. El Segon Imperi malgrat el seu caràcter repressiu per els treballadors i els pobres (en sintonia amb els desitjos clericals i integristes), no va restablir el poder i la influència primitiva de l’església, sinó que va seguir fomentant la nova classe capitalista.
BernadetaSobirós (BernadetteSoubirous en francès), era una noia analfabeta, d’una família amb greus problemes econòmics, que vivia en la misèria, sense habitatge propi, i problemes parentals amb l’alcohol. Mentre buscava alguna cosa per “trapitxear” (sembla que llenya per vendre), va tenir la visió, una aparició, d’una senyora jove, que, a la jacobina França, parlava amb la noieta en la variant gascona de l’occità de la zona, que de fet era la única llengua que la noia dominava. La “Senyora” va donar un missatge de resignació, de conformitat, d’oració, i, en un moment en que el dogma de la immaculada concepció era recent (1854), semblava tenir coneixement d’aquest dogma. De fet la verge de Lourdes és la patrona dels malalts i, molt significativament, de “les persones ridiculitzades per la seva pietat”.
Bernadeta va ser ràpidament apartada del xou, el muntatge era prou carismàtic per si mateix, per no dependre d’una noia que, sovint, deia inconveniències. Bernardetava ingressar (o la van ingressar) a una ordre de monges, va morir relativament jove, el 1879, sense masses estridències.
Lourdes va acomplir la seva funció política contra la laïcitat i la modernització dels costums, però malgrat les nombroses “curacions miraculoses”, va anar perdent, després de forces anys, carisma polític/religiós.
A deixat de ser Lourdes un instrument de dominació de la megamàquina de la dissort, la dominació en les seves diferents formes?, és la influència de la religió catòlica una qüestió “superada”, antiquada?....
És ser molt optimista pensar que una organització tan antiga i tant resilient hagi perdut tanta influència en uns decennis... la realitat social de l’Estat espanyol ens dona arguments per dir el contrari, malgrat el maquillatge “socialdemòcrata” que l’autòcrata en el poder vol donar al cristianisme (el Papa de Roma, per si algú se l’hi escapa).
La seva força econòmica i social continua essent decisiva, però ens volem centrar en Lourdes i en d’altres fenòmens semblants, fenòmens socials, polítics i culturals, lligats a “aparicions”, “curacions miraculoses” i d’altres meravelles.
Els gestors dels llocs de les aparicions marianes no posen, actualment, l’èmfasi en la dominació social i política ( vida més enllà, resignació, perdó, conformitat, humilitat...), i pretenen tenir una actuació més “transcendent i espiritual” i més de creació d’opinió, d’una manera més moderna, de fet, s’ajusten a un màrqueting religiós.
Màrqueting religiós amb beneficis ideològic/socials... i econòmics, de fet a la majoria de les agències de viatges tenen paquets de turisme religiós (un substitut consumista del pelegrinatge), el turisme religiósfactura, a tot el mon, 13.000 milions d’euros i mouen 300 milions de viatgers, la meitat d’ells corresponents al cristianisme.
Les “rutes marianes” hispano/franceses: el Pilar, Torreciudad, Montserrat, Meritxell i Lourdes, mouen 17 milions de viatgers... el Pilar gira 12 milions d’euros a l’any, Montserrat és visitada per uns 3 milions de visitants, Lourdes està sobre els 7 milions de visitants i és el segon destí turístic de França (després de París), també és, desprès de Roma, el segon destí catòlic.
El 2017 Fàtima celebrarà el centenari de “l’aparició de la Verge”, està previst superar de llarg, gràcies a la visita del Papa de Roma, els 7 milions de visitants.
Manresa també vol apuntar-se al carro i vol celebrar el centenari de Sant Ignasi de Loiola, amb visita de papa inclosa. La Sagrada Família de Barcelona, que en uns anys estarà acabada, s’incorporarà provablement al circuït, encara que actualment sembla que els miracles son escassos, la beatificació d’en Gaudí pot accelerar-se, imagineu una beatificació celebrada a la basílica de Barcelona i oficiada per la Papa?...
Des de que hi ha registres el turisme religiós va en augment, a nivell global, i a nivell local, creixent al voltant del 3% anual i, en casos puntuals, el 10%.
El turisme religiós te una imatge mansoia, “civilitzada”, moderadament consumista, però ningú ha avaluat el seu impacte a curt termini sobre circumstàncies concretes que afecten a milions de persones com ara: avortament, anticoncepció, mort digna, autodeterminació personal, llibertat sexual... els pelegrins, transmutats en simpàtics turistes amb bermudes, sandàlies amb mitjons i barret, tornen a casa amb idees noves i noves forces...
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els GARI, la Mare de Deu de Lourdes i el turisme religiós.
26 jul 2017
Hagués estat bé fer explícit al relat que els busos ja estaven buits quan es va fer l'acció.
Re: Els GARI, la Mare de Deu de Lourdes i el turisme religiós.
28 jul 2017
Si, és clar, buits i aparcats esperant sortir l'any demà amb els pelegrins... si haguessin estat plens hauria estat una massacre, els GARI no van matar mai a ningú...fins i tot l'ex-MIL tampoc, ja que el policia mort en la detenció d'en Salvador Puig va morir molt provablement per els trets dels seus companys.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more