|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: guerra |
|
Crònica de la demolició d'un poblet palestÃ.
|
|
|
per Marc.J. |
25 ago 2003
|
Crònica de la demolició del poblet palestí de Nazlat I`sa, -Dimecres 21
d`Agost de 2003-. |
El telèfon ha sonat a les 7 del mati. El nostre coordinador local de l`organitzacio ISM de Tulkarem, ens informa que a la vila de Nazlat l`sa, a 15 kilometres de tulkarem (Cisjordania), han arribat 12 bulldozers (tancs-escavadores) i mes d`un centenar de soldats israelians.
El grup de catalans amb qui em trovo i tres internacionals mes de l`ISM decidim anar-hi. Al llarg del trajecte el moviment de tropes militars és continuo; i potser amb mes frequencia de l`habitual, els vianants i conductors palestins ens donen indicacions per evitar els controls militars i el Mur de l`Apaqrtheid que ens barren l`acces a la vila. Una hora més tard i sense massa problemes arrivem a Nazlat I`sa.
El taxista ens deixa a les afores de la vila, no pot entrar mes endins perque una aglomeració d`uns 500 palestins i el traffic frenetic de cotxes carregats de tota mena de mobiliari, ens impedeixen el pas. Escoltem el soroll de les escavadores i els bulldozers, els cantics de protesta dels veins que es troven al centre de la vila. No podem veure gairebe res, nomes gentada i unes quantes tanquetes i deu o quinze soldats que controlen el carrer que va al centre de la vila. Un elicopter i franctiradors atrinxerats a les cases mes altes reforcen el control de les tropes.
No ha passat encara un minut, i els primers veins ja ens han ofert aigua i tabac, dos o tres ens donen indicacions en arab que no entenem, porten un vei que sap portugues i ens guia a traves del camp, per un carrero, pica la
porta d`una casa, fa fora tota la mainada que se`ns ha anat afegint durant el trajecte i pugem al terrat de la casa.
El panorama que podem observar des del terrat es desolador, la tristesa i la rabia que ens emvaeix de seguida esdeve impotencia. Pero que dimonis es
aixo?
Podem veure unes vint tanquetes i 50 o 60 soldats protegint a 3 buldozers i 5 escavadores que estan destruint el centre de la vila. Cases i magatzems.
El mercat l`estan arrassant completament, els tancs-escavadora (bulldozers) fan la feina molt rapid, en menys de mitja hora han apilat les seixanta paradetes del mercat central en deu o quinze piles de runa. Mes tard ens informem que han enderrocat sis cases, una fà brica, un magatzem industrial, dos mercats i 140 botigues. Mes de tres-cents palestins s`han vist afectats per les destrosses. I demà continuaran les demolicions.
Diria que aquest mateix sentiment d` impotència és el que domina els palestins del poble, de vegades algu –normalment jove- manifesta la seva
rabia i increpa algun soldat –sense anar a mes-, pero en general regna la impotència o potser es mes aviat resignació. Uns tres-cents palestins miren l`escena, ja no sentim cantics, la gent gran ha tret les cadires al carrer i pren el te observant les demolicions. Els joves els fan companyia o be ajuden a treure el genere de les cases i botigues.
Baixem del terrat per intentar fer alguna cosa util.
L`activitat a les botigues es frenetica. Sis mesos abans Israel va anunciar quines eren les terres que annexaria, la versio oficial és que han de fer una carretera que va fins el Mur de l`Apartheid. En cap moment pero, van avisar del dia i la hora. Han arribat avui i l`exercit els hi ha donat mitja hora per buidar els locals, sense esperar ni un minut de més.
Aquest fet genera la majoria dels conflictes perque els palestins ho senten com una humiliació i una provocació. Una excavadora golpeja i arrassa part del sostre d`un taller de cotxes; els mecanics encara no han pogut treure
tota la maquinaria i amb l`ensurt un d`ells cau al terra i la gent que està mirant s`indigna; increpen els soldats i alguns homes corren dintre del taller, aconsegueixen aturar per un minut l` excavadora i treure la maquinaria mes valuosa.
Els bulldozers prosegueixen l`enderrocament casa rera casa. La Joana aconsegueix traspassar un cordo policial que encercla el supermercat.
Aprofita que el soldat es despista un moment i tira pel dret, tot just està creuant el cordo quan el soldat se n`adona i comenca el moviment
d`agafar-la pero s`atura. Li puc veure la cara de ninyatu, descolocat i sense treure el dit del gallet mira cap un costat i l`altre -imagino que comprova que cap soldat l`ha vist- i fa com si no hagues vist res. Amb tot aixo la Joana ja esta ajudant la familia del supermercat a treure el genere; poc a poc, algunes dones i joves s`afegeixen, l`escavadora s`atura i es pot
treure tot el genere.
Bona part dels internacionals s`han aplegat al magatzem industrial
d`alumini. Les excavadores ja estan enderrocant la casa del costat i nosaltres estem preparats per pujar al terrat del magatzem per forsar una
negociacio i aconseguir treure tot el material, perque hi ha feina per hores. La negociadora dels internacionals informa l`exercit sobre les
nostres intencions i accepten la peticio.
Mes relaxats, al cap de tres hores i arribats a un punt on ja casi tot està dat i beneit, ens ocupem una mica de nosaltres mateixos. Parlant amb els uns i les altres intentem encaixar el que hem vist i el sentiment de impotència que trasvalsa mes d`un. Reflexionem sobre el sentit del nostre paper davant d`una operacio militar d`aquesta embergadura. Ens adonem – com molt sovint passa a Palestina- que el nostre paper en aquesta situacio donada es limita sobretot a compartir l`experiencia amb els palestins. Demostrar-los, ajudant a traginar l`alumini amunt i avall, que sabem que la seva causa és
justa. Trencar l`aillament que pateixen, fer present la solidaritat internacional. Parlar amb els veins, escoltar-los, i fer-lis saber que
portarem la seva veu a casa nostra.
I aixo intento fer malgrat no tingui ni idea de fer croniques:
L`Hibrain esta molt cabrejat, no li han donat suficient temps per treure les seves pertinences.
Ha perdut la casa on viuen ell, son germa i les seves families, 12 persones.
Per segona vegada Israel el fa fora de casa seva. Al 1948, la seva famÃlia va ser expulsada de Haifa i es van instalar a Nazlat I`sa.
“Israel vol el maxim de territori amb el minim d`arabs !â€?-diu. Assegura pero, que no pensa marxar ni de Palestina, ni del seu poblet. Ho expressa amb un to desafiant, “Que fare? Muntare una tenda i em posare a viure aqui, amb la famÃlia. [assenyala les runes de la seva casa]â€?
Quan acabem de parlar es diculpa per haber parlat amb mi en unes condicions tan tristes, i ens despedim.
--------------------------------------- |
Mira també:
http://www.xarxa-palestina.pangea.org
|
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
