|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
El negoci de les fronteres: empreses abominables, ominoses, funestes, execrables, odioses, repulsives, indesitjables, nocives, malvades, mal
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
28 jun 2017
|
|
Totes las organitzacions del capitalisme son bàsicament malvades, però n’hi ha que sembla que s’esforcin per ser-o especialment, son les que es dediquen a una de les tasques més importants per el manteniment del sistema (n’hi ha d’altres) que és la de mantenir-nos en el nostre lloc, les que no et deixen entrar i les que no et deixen sortir... Comprenen tecnologies diverses, tecnologies tan diferents com els sistemes d’accés als llocs de treball o al transport (torns, rellotges de fitxar...), fins a satèl·lits espia de vigilància, passant per humils tanques de fusta. |
|
Però ara i aquí ens volem centrar en les empreses que produeixen sistemes de control perimetral, ja siguin d’infraestructures, presons o fronteres, recintes esportius o habitatges de ricatxos.
Són unes empreses que ens semblen especialment repulsives, com que n’hi ha moltes les hem dividir en dos blocs, el primer destinat a les de contenció física, la seguretat passiva (tanques, murs, filats....) i la segona a les que es dediquen més a la sensòrica, el softwre i al harware més sofisticat. Encara que en el primer grup, evidentment també intervenen sensors, sovint integrats en la tanca.
La seguretat passiva no sols aïlla recintes, i fronteres, també esquartera el territori suposadament unitari. Les infraestructures longitudinals, els ferrocarrils (sobretot l’alta velocitat), les autopistes i autovies, els gasoductes i oleoductes, estan dotades, al llarg de milers de kilòmetres, de tanques que aïllen i controlen l’espai fora de les zones urbanes.
LA POESIA MACABRA DEL FILAT ESPINÓS: LES CONCERTINES.
Dins la seva categoria potser te el premi d’or la empresa “European Security Fencing” (http://concertina.es/ ) radicada a Màlaga, fabricant de la variant especialment lesiva del filat espinós anomenat “concertina”, les concertines reals (no les d’ESF) son Instruments musicals de la família de l'acordió, de forma hexagonal (és poesia, macabra, però poesia, la metàfora entre un instrument de dominació i de mort i un instrument musical popular especialment alegre).
És una companyia jove, fundada el 2003, però que forma part d’un grup empresarial més antic, el Grupo Mora Salazar fundat el 1975. Afirma fabricar el 100% de la concertina europea i ven els seus infames productes a 16 països europeus (tots els del front balcànic per exemple), 3 americans, 5 asiàtics i 6 africans, entre ells el Marroc, que disposa del mur del Sàhara contra la RASD.
Aquesta empresa fabrica fins a 11 varietats de filats dotats de ganivetes esmolades de diferents tipus, sense contar les sensoritzades i les electrificades, també fabrica el filat espinós tradicionals, tan lligat a la historia més fosca del mon (http://www.melusina.com/rcs_gene/Extracto_159-E_Historia_politica_del_al), també fabrica diversos complements, entre ells rotors antiescalada.
Parlen dels seus productes amb un gran “desparpajo”, per exemple de la concertina Super H diuen: “pertenece al grupo de los modelos más agresivos de concertinas, con un espacio entre cuchillas de 100 mm y con 12 puntas en cada cuchilla creando un efecto de anzuelo”, d’aquests engendres n’hi han d’instal·lats a fronteres i presons, dos dels espais prioritaris per la contenció passiva.
Conscients de les responsabilitats socials de tota corporació, expliquen que les concertines formen part de la “economia circular i verda”, ja que per instal·lar-les pràcticament no generen residus (hi ha poca obra), son reciclables al 100% i tenen una vida llarga, 10 anys mínim les d’acer galvanitzat i més de 30 anys les d’acer inoxidable (notablement més cares). La empresa EPS vol ser una empresa “ecològica” per això disposa de la certificació ISO14.000 de protecció del medi ambient (!!).
Qualsevol diria que els usuaris d’aquest instruments han de ser per força militars, policies, carcellers o guardes de fronteres, però no, la concertina es va estenent com a seguretat passiva arreu, a fàbriques, instal·lacions municipals, cotxers, infraestructures energètiques o ferroviàries.... en el sector de la ramaderia... i en habitatges privats de més o menys luxe (al catàleg de la empresa surten fotos de concertines amagades entre matolls de clavellina).
Donada aquesta extensió de l’ús quotidià i domèstic fora d’infrastructures crítiques i de dominació és la gran quantitat de distribuïdors de concertines per tot el país.
La presencia de concertines en espais naturals o naturalitzats, cada cop més freqüents, per separar propietats, zones de pastures i vedats de cassa, fan que cada cop més sovint, animals salvatges morin atrapats en aquests paranys, animals tan salvatges com les persones immigrants, no disposades a acatar les fronteres de la domesticació, sigui a Ceuta o Melilla, Sigui a Bulgària o a Hongria, sigui en qualsevol dels tecnomurs del planeta.
ESF va guanyar 700.000€ a la tanca de Ceuta i 450.000 a la de Melilla (manteniment a part, es suposa que factura entre 12 i 30 milions només amb concertines. Clients seus son els Ministeris de Defensa i de l’Interior Espanyols, la SIEP, ADIF, REPSOL, AENA i la NATO.
ELS INVENTORS DE LA TERENYINA ANTI-INMIGRANTS.
Al voltant dels escàndols de les concertines, la empresa PROYTECSA (http://www.proytecsa.net/ ), del Grupo Sallen, a Binèfar (Osca), es va inventar la “sirga” que es suposava que era una alternativa “no cruenta”.
La Sirga consistia en una trama tridimensional de cables entre tanca i tanca que havia de dificultar i alentir el pas dels immigrants, el sistema va ser testat amb alpinistes professionals que tardaven més de 15 minuts en travessar-la, va crear molta expectativa, diuen que els EUA es van interessar en ella per al seu mur amb Mèxic... La Sirga enfrontada amb la realitat ha acabat resultant inútil, en els salts del 2013 els saltadors sols tardaven uns segons, generalment menys d’un minut en franquejar-la.
PROYTESA va començar a créixer els amb arcs de detecció de metalls i sistemes d’accés que encara son una important part del seu negoci. També fabrica un exitós robot per desactivar explosius estès per tot el mon.
Però un producte que els va impulsar especialment, va ser el de les tanques metal·liques per milers de kilòmetres de vies de ferrocarril d’ADIF, sobretot AVE, en els seus trams “sensibles”, entrades de túnels, ponts, sub-estacions elèctriques...
Actualment un dels seus productes amb més expansió és l’anomenat “the wall” de tanques intel·ligents, amb sensor de tall mimetitzats dins de la mateixa malla, sensors de salt camuflat i preparat per suportar videovigilància. Estructura de mallat d’acer electrosoldat, dissenyat per dificultar la escalada... al seu vídeo corporatiu https://www.youtube.com/watch?v=BfUlOlW07GM explica bastant clar com funciona.
PROYTECSA te com clients de les seves tanques la Policia Nacional i la Guardia Civil, ADIF, ENAGAS, TELEFONICA, RENFE, BBVA, Red Elèctrica, INDRA... el 2013 va facturar uns 20 milions d’euros. Vénen la seva tecnologia de tanques a més de 12 països, entre ells Rússia, Turquia, Emirats Àrabs...
RIVISA, ELS HISTORICS.
François Rivière va ser l’introductor del trefilatge (fabricació de filferro) a l’Estat Espanyol (1854), desprès de passar per Madrid i Bilbao s’establi definitivament a Barcelona el 1876, la empresa va anar creixen i va ser força important.
Va ser un important focus d’agitació obrera, Rivière va tenir un paper protagonista en la vaga del metall de 1910, durant els enfrontaments amb els esquirols van ser ferits greument, per arma de foc, 3 escrivents de la empresa, també va ser protagonista en les vagues dels 70 durant el franquisme.
Desprès d’un seguit de fusions i absorcions Rivière va acabar en el grup CELSA, fora del control de la família, aquesta va conservar però, la part de tanques i va canviar de nom a RIVISA, amb seu central a Lliçà de Vall i fàbrica a Sta. Margarida de Montbui. Actualment és la primera fabricant de tancaments metàl·lics reixes i tanques.
El 2010 va crear Sistemas Electrónicos de Seguridad per desenvolupar tanques intel·ligents, sensoritzades amb cables microfònics, disposa d’alguns filferros vuits per on passa el cablejat dels sensor i de transmissió de xarxa IP. El cable microfònic converteix la tanca en un gran sensor (una mena de micròfon) i converteix vibracions, impactes, ruptures i talls en senyals detectables i diferenciables, a més dels cables microfònics també hi han sensors piezoelèctrics i de fibra òptica amb un funcionament similar.
RIVISA ha treballat per AENA en el tancament dels aeroports del Prat, de València, de Menorca, de Navarra... i per presons a Murcia, Figueres, La Roca del Vallès, Can Brians, el centre de menors de l’Alzina de la Generalitat... del tram de l’AVE Zaragoza Terol, de la Torre Collserola....
UNS ESPAVILATS “AMICS” DE TRUMP.
Quan Trump va resultar escollit va rebre una felicitació sorprenent, d’una empresa espanyola “QuickFence” (http://www.quickfence.com/ ), el missatge deia “felicitats, Sr. Trump, aquí te el pressupost”. Una mica histriònics, però, malgrat això, segons la premsa econòmica espanyola tenen possibilitats d’emportar-se un bocí del supercontracte (20.000M$)del nou mur entre Mèxic i els EUA, ja anteriorment ha participat en altres projectes de blindatge de fronteres als EUA.
Hi han 600 empreses més en la competició, moltes d’elles israelianes molt experimentades, com MAGAL, una de les constructores del Mur de Cisjordània i d’altres instal·lacions frontereres de l’Estat Israelià.
“QuickFence” està ubicada a Madrid, amb fàbrica a Toledo, al seu lloc web no consten encàrrecs o projectes ja acabats o en construcció, te una subsidiària QuickCableTray (http://quickcabletray.com ) que ofereix tota mena de filats incloses les de ganivetes, o sia les concertines (que segons ESF només fabriquen ells). A part d’això la oferta és semblant a les de REVISA i PROYTESA, tanques metàl·liques antiescalada i sensoritzades.
Quick Fence també, igual que les altres, assegura ser totalment verda, de produir materials reciclables, de tenir plaques fotovoltaiques i, fins i tot, d’animar als seus treballadors a anar amb bici a la feina.
ENDERROCAN LES TANQUES, DEMOLIN LES MURALLES.
No cal dir que enderrocar tanques, murs i filats és una aspiració antiga, des de els pagesos escocesos expulsats de la seva terra per les “enclosure acts” a principis de la industrialització, o l’afany a Sud-Amèrica expressat en la cançó “a desalambrar”, lluites antimilitaristes diverses, com les ruptures, per part de dones activistes, de les tanques de bases militars de Greenham Common, la lluita a l’Estat d’Israel de “Anarquistes contra el Mur” (http://www.rebeldemule.org/foro/documental/tema69.html).... moltes de les recents lluites a Grècia, a Itàlia... però els murs son alts i ben construïts i a més estan vigilades per humans “maquinitzats”. Caldrà molta imaginació i molta valentia per enderrocar-les, i sols es podran enderrocar, realment, si es fa conjuntament amb l’enderroc de la maquina de la dissort que és el sistema de dominació.
PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!
Més info, enllaços i imatges: www.negreverd.blogspot.com |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El negoci de les fronteres: empreses abominables, ominoses, funestes, execrables, odioses, repulsives, indesitjables, nocives, malvades, mal
|
|
per negreverd |
28 jun 2017
|
Exces de longitud de títol!!
El títol complet, massa llarg era:
El negoci de les fronteres: empreses abominables, ominoses, funestes, execrables, odioses, repulsives, indesitjables, nocives, malvades, malignes... PART I: la seguretat passiva.
Realment MOLT LLARG!!
Disculpeu. |
|
|
