Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
Nueve errores de Claudio Katz sobre Venezuela (cast/cat)
09 jun 2017
Existe un importante debate en la izquierda latinoamericana sobre qué es lo que ocurre en Venezuela, cómo caracterizar al gobierno cívico-militar de Maduro, el contenido de las protestas masivas de abril y mayo, si hay una “guerra económica” como alega el gobierno, si en definitiva se justifica la represión y la imposición de un gobierno de facto sin parlamento ni elecciones, o si debe combatirse ese intento.
El economista argentino Claudio Katz ha brindado una entrevista recientemente, titulada “La aplicación de Gramsci a Venezuela implicaría hoy asumir decisiones revolucionarias” (Rebelión, 6/5/2017 http://rebelion.org/noticia.php?id=226296). Sin entrar a discutir la perspectiva gramsciana, lo cierto es que para asumir decisiones revolucionarias en Venezuela, el primer paso es tener una correcta caracterización acerca de qué es lo que está ocurriendo. Lamentablemente Katz repite muchos de los lugares comunes del chavismo y el estalinismo latinoamericano en relación con Venezuela. Veamos los nueve errores más gruesos de lo dicho por Katz:

Error 1: “No cabe la menor duda que hay un golpe reaccionario en marcha, que combina el sabotaje de la economía con la violencia callejera y las provocaciones diplomáticas. En un plazo más prolongado es lo mismo que ocurrió con Salvador Allende”.
Respuesta: Hay un proceso reaccionario en marcha que consiste en el intento del gobierno de Maduro, ante la pérdida de apoyo popular, de consolidar un régimen dictatorial mediante la anulación del parlamento y la no realización de elecciones. Los paralelismos entre el Chile de 1973 y Venezuela de 2002-2003 son adecuados, pues hubo golpes de Estado precedidos de paros patronales y sabotaje de la economía. La situación actual es totalmente distinta, el gremio patronal participa de un “Consejo Nacional de Economía Productiva” con el gobierno, mientras que la escasez y el crecimiento de la miseria son la consecuencia de un ajuste de terribles magnitudes ejecutado por un gobierno repudiado por la enorme mayoría de los trabajadores y los sectores populares.

Error 2: “El trasfondo obvio de esa agresión es el petróleo. Venezuela es la principal reserva continental de crudo y provee el 12% del combustible importado por Estados Unidos. Para confiscarlo el Departamento de Estado promueve una situación de caos, tendiente a repetir los operativos de Irak, Libia o Panamá”.
Respuesta: La principal transnacional enclavada en la industria petrolera venezolana es Chevron. Otras transnacionales yanquis presentes son Schlumberger y Halliburton. El chavismo pactó concesiones por 40 años en empresas mixtas donde Chevron y otras transnacionales tienen hasta un 40% de la participación accionaria. El saqueo del petróleo venezolano por parte del imperialismo ya es un hecho.

Error 3: “(Los medios) acusan al gobierno de cualquier tropelía, omitiendo que el grueso de los asesinatos afecta a militantes del chavismo”.

Respuesta: La enorme mayoría de los más de mil heridos, de los centenares de detenidos, muchos de ellos procesados por tribunales militares, y las decenas de personas asesinadas en el último mes, no son “militantes del chavismo” sino personas que protestan contra el gobierno o participan en saqueos, tal y como refleja el informe de la Fiscalía General del 4 de mayo.

Error 4: “Hoy Venezuela es la principal trinchera contra Trump. Su programa de avasallar la región empezando por el muro en México, transita por la confiscación del petróleo venezolano”.
Respuesta: El gobierno de Maduro presentó a Trump como “el mal menor” ante la candidatura de Clinton. Luego del triunfo del magnate, giró instrucciones a los medios de comunicación estatales para que no criticaran al presidente electo. Esos mismos medios criticaron la marcha de mujeres del día posterior al acto de asunción de Trump, para el cual Maduro donó medio millón de dólares a través de la empresa estatal Citgo. Maduro ha dicho que Trump es víctima de una “campaña de odio” de los medios yanquis, y se ha referido a él como su “amigo” y “camarada”. ¡A eso es que Katz llama “la principal trinchera contra Trump”!

Error 5: “…(hay una) gran decisión de Maduro de resistir. A diferencia de Dilma o Lugo no se entrega. Esa firmeza explica el odio de los poderosos de la región”.
Respuesta: La derecha regional y mundial aprovecha el desastre del chavismo para hacer campaña contra el socialismo y la izquierda. No ayuda el hecho de que muchos autodenominados socialistas e izquierdistas defiendan los crímenes económicos y políticos de Maduro contra el pueblo trabajador. Pero no todo es “odio” en las élites contra Maduro. Su apego irrestricto al pago de la deuda externa a toda costa ha llevado a que hasta el diario yanqui The Washington Post califique al gobierno de Maduro en abril como “La revolución socialista favorita de Wall Street”. Importantes burgueses nacionales como Cisneros o Vollmer son beneficiarios de negociados con el gobierno y lo apoyan. Incluso la mayoría de los medios de comunicación privados nacionales tienen una línea editorial favorable al gobierno y censuran las protestas.

Error 6: “(El gobierno) en la durísima confrontación del último año no apeló al poder comunal y en ausencia de ese basamento el pueblo tomará distancia”.
Respuesta: Es al revés. El pueblo ha tomado distancia del gobierno corrupto, entreguista y ajustador, y canalizó su voto castigo a través de la centroderecha opositora, dándole la mayoría del parlamento en 2015. Desde entonces la base social del gobierno se ha erosionado mucho más aún. El gobierno no puede apelar a un apoyo popular que ya no tiene. En cuanto al “poder comunal”, es simplemente un apéndice del viejo Estado burgués, controlado y dirigido por el PSUV, los ministerios y los militares.

Error 7: “Lo más grave es la tolerancia de la corrupción y sobre todo de la fuga de capitales. No expropian a los empresarios que provocan el colapso de la economía con manipulaciones de las divisas y los bienes importados”.
Respuesta: La principal manipulación de las divisas consiste en mantener varias tasas de cambio oficiales y una tasa paralela con una disparidad monstruosa, para alimentar deliberadamente la corrupción de la burocracia, la boliburguesía y hacer clientelismo con sectores de la burguesía tradicional. Más que tolerar la corrupción, la incentivan con todo.

Error 8: “La única forma de vencer a la derecha es transformar en hechos el discurso socialista. En las situaciones límites y frente al abismo el proyecto bolivariano puede renacer con un perfil más radical”.
Respuesta: El gobierno de Maduro es un gobierno burgués que no surgirá como un “ave fénix socialista” de sus escombros. Ni quiere ni puede hacerlo. En cambio va cada vez más hacia la derecha. Suspensión de garantías constitucionales, anulación del parlamento, militarización de las calles, entrega de concesiones megamineras al imperialismo, recorte brutal del consumo para pagar deuda, uso de paramilitares, uso de tribunales militares contra centenares de civiles, convocatoria a una Constituyente corporativa con delegados designados por organismos controlados por el PSUV. Esa es la realidad, que no cambiarán los “consejos” de Katz u otros intelectuales chavistas.

Error 9: “… el mayor peligro actual de las posturas sectarias se verifica en Venezuela. Algunos hacen causa común con la derecha en la crítica a Maduro. Repiten las mismas acusaciones de los medios de comunicación hegemónicos o recurren a despistadas comparaciones con Gadafi y Hussein. No exponen sus cuestionamientos desde un terreno de lucha común contra el golpe. Aquí conviene recordar el rechazo total de Gramsci a la teoría del social-fascismo, que en su época equiparaba a Hitler y Mussolini con los adversarios socialdemócratas. Al igual que Trotsky promovía estrategias de frente único contra la derecha, que son vitales en el contexto actual de Venezuela”.
Respuesta: Como hemos visto, lo más parecido a un “golpe” en Venezuela, donde los militares ocupan un rol de dirección en el gobierno, es la ofensiva represiva de Maduro. Sería sectario que la izquierda se negara a reconocer las legítimas aspiraciones de millones de trabajadores y jóvenes que luchan contra Maduro, solo porque la principal dirección política opositora es de centroderecha, y que por esa sola razón la izquierda se mantenga en posiciones abstencionistas, o peor aún, de complicidad con el giro dictatorial de la chavoburguesía. Desde una oposición de izquierda a la regresión política y económica impulsada por Maduro se puede enfrentar a la MUD, como de hecho se viene haciendo. La MUD busca una salida negociada y electoral que apuntale una futura “gobernabilidad”, su programa económico implica la continuidad del saqueo y la subordinación a EEUU. El Partido Socialismo y Libertad (PSL) viene llamando a unificar a la oposición de izquierda y a los activistas de la base chavista que se oponen a Maduro, en torno al repudio a la represión y al ajuste, para levantar una alternativa política con un programa obrero y popular para salir de la crisis. Partiendo del no pago de la deuda externa, la nacionalización en un 100% de la industria petrolera sin empresas mixtas ni transnacionales, la confiscación de las cuentas y propiedades de las empresas de maletín, la reforma agraria y la anulación definitiva del proyecto del Arco Minero del Orinoco.

Simón Rodríguez Porras
(Militante del Partido Socialismo y Libertad, sección en Venezuela de la UIT-CI)


Els nou errors de Claudio Katz sobre Veneçuela

Hi ha un important debat en l’esquerra llatinoamericana sobre què és el que passa a Veneçuela, com caracteritzar al govern cívic-militar de Maduro, el contingut de les protestes massives d’abril i maig, si hi ha una “guerra econòmica” com al·lega el govern, si en definitiva es justifica la repressió i la imposició d’un govern de facto sense parlament ni eleccions, o si cal combatre’l.

L’economista argentí Claudio Katz ha fet una entrevista recent, titulada “L’aplicació de Gramsci a Veneçuela implicaria avui assumir decisions revolucionàries” (Rebelión, 6/5/2017 http://rebelion.org/noticia.php?id=226296). Sense entrar a discutir la perspectiva gramsciana, la veritat és que per assumir decisions revolucionàries a Veneçuela, el primer pas és tenir una correcta caracterització sobre què és el que està passant. Lamentablement Katz repeteix molts dels llocs comuns del chavisme i l’estalinisme llatinoamericà en relació amb Veneçuela. Vegem els nou errors més importants del que ha dit:

Error 1: “No es pot dubtar que hi ha un cop reaccionari en marxa, que combina el sabotatge de l’economia amb la violència de carrer i les provocacions diplomàtiques. Amb terminis més llargs és el mateix que va succeir amb Salvador Allende”.
Resposta: Hi ha un procés reaccionari en marxa que consisteix en l’intent del govern de Maduro, davant la pèrdua de suport popular, de consolidar un règim dictatorial mitjançant l’anul·lació del parlament i la no celebració d’eleccions. Els paral·lelismes entre el Xile de 1973 i Veneçuela de 2002-2003 són adequats, perquè va haver-hi cops d’estat precedits d’aturs patronals i sabotatge de l’economia. Però la situació actual és totalment diferent, la patronal participa d’un “Consell Nacional d’Economia Productiva” amb el govern, mentre que l’escassetat i el creixement de la misèria són la conseqüència d’un ajust econòmic de terribles magnituds executat per un govern repudiat per l’enorme majoria dels treballadors i els sectors populars.

Error 2: “El rerefons obvi d’aquesta agressió és el petroli. Veneçuela és la principal reserva continental de cru i proveeix el 12% del combustible importat pels Estats Units. Per confiscar-lo el Departament d’Estat promou una situació de caos, tendent a repetir els operatius de l’Iraq, Líbia o Panamà”.
Resposta: La principal transnacional enclavada en la indústria petroliera veneçolana és Chevron. Altres transnacionals ianquis presents són Schlumberger i Halliburton. El chavisme va pactar concessions per 40 anys amb empreses mixtes on Chevron i altres transnacionals tenen fins a un 40% de la participació accionarial. El saqueig del petroli veneçolà per part de l’imperialisme ja és un fet.

Error 3: “(Els mitjans) acusen el govern de qualsevol arbitrarietat, ometent que el gruix dels assassinats afecta militants del chavisme”.
Resposta: L’enorme majoria dels més de mil ferits, dels centenars de detinguts, molts d’ells processats per tribunals militars, i les desenes de persones assassinades en l’últim mes, no són “militants del chavisme” sinó persones que protesten contra el govern o participen en saquejos, tal com reflecteix l’informe de la Fiscalia General del 4 de maig.

Error 4: “Avui Veneçuela és la principal trinxera contra Trump. El seu programa de sotmetre la regió començant pel mur a Mèxic, passa per la confiscació del petroli veneçolà”.

Resposta: El govern de Maduro va presentar a Trump com “el mal menor” davant la candidatura de Clinton. Després del triomf del magnat, va donar instruccions als mitjans de comunicació estatals perquè no critiquessin el president electe. Aquests mateixos mitjans van criticar la marxa de dones de l’endemà de l’acte de presa de possessió de Trump, per al qual Maduro va donar mig milió de dòlars a través de l’empresa estatal Citgo. Maduro ha dit que Trump és víctima d’una “campanya d’odi” dels mitjans ianquis, i s’ha referit a ell com el seu “amic” i “camarada”. A això és el que Katz anomena “la principal trinxera contra Trump”!

Error 5: “…(hi ha una) gran decisió de Maduro de resistir. A diferència de Dilma o Lugo, no es rendeix. Aquesta fermesa explica l’odi dels poderosos de la regió”.
Resposta: La dreta regional i mundial aprofita el desastre del chavisme per fer campanya contra el socialisme i l’esquerra. No ajuda el fet que molts autodenominats socialistes o gent d’esquerres defensin els crims econòmics i polítics de Maduro contra el poble treballador. Però no tot és “odi” en les elits contra Maduro. La seva inclinació sense límits al pagament del deute extern, costi el que costi, ha portat al fet que fins i tot al diari ianqui The Washington Post hagi qualificat l’abril passat al govern de Maduro com “La revolució socialista favorita de Wall Street”. Importants burgesos nacionals com Cisneros o Vollmer són beneficiaris de negocis amb el govern i li donen suport. Fins i tot la majoria dels mitjans de comunicació privats nacionals tenen una línia editorial favorable al govern i censuren les protestes.

Error 6: “(El govern) en la duríssima confrontació de l’últim any no va apel·lar al poder comunal i, en absència d’aquest suport, el poble prendrà distància”.
Resposta: És a l’inrevés. El poble ha pres distància del govern corrupte, venut i ajustador, i va canalitzar el seu vot de càstig a través del centredreta opositor, donant-li la majoria del parlament el 2015. Des de llavors la base social del govern s’ha erosionat molt més encara. El govern no pot apel·lar a un suport popular que ja no té. Respecte al “poder comunal”, és simplement un apèndix del vell Estat burgès, controlat i dirigit pel PSUV, els ministeris i els militars.

Error 7: “El més greu és la tolerància de la corrupció i sobretot de la fugida de capitals. No expropien als empresaris que provoquen el col·lapse de l’economia amb manipulacions de les divises i els béns importats”.
Resposta: La principal manipulació de les divises consisteix a mantenir diverses taxes de canvi oficials i una taxa paral·lela amb una disparitat monstruosa, per alimentar deliberadament la corrupció de la burocràcia, la boliburguesia i fer clientelisme amb sectors de la burgesia tradicional. Més que tolerar la corrupció, la incentiven amb tot.

Error 8: “L’única forma de vèncer a la dreta és transformar el discurs socialista en fets. En les situacions límits i enfront de l’abisme el projecte bolivarià pot renéixer amb un perfil més radical”.
Resposta: El govern de Maduro és un govern burgès que no sorgirà com un “au fènix socialista” de les seves runes. Ni vol ni pot fer-ho. En canvi, cada vegada va més cap a la dreta: suspensió de garanties constitucionals, anul·lació del parlament, militarització dels carrers, lliurament de concessions megamineres a l’imperialisme, retallada brutal del consum per pagar deute, ús de paramilitars, ús de tribunals militars contra centenars de civils, convocatòria a una Constituent corporativa amb delegats designats per organismes controlats pel PSUV. Aquesta és la realitat, que no canviaran els “consells” de Katz o d’altres intel·lectuals chavistes.

Error 9: “… el perill actual més important de les postures sectàries es verifica a Veneçuela. Alguns fan causa comuna amb la dreta en la crítica a Maduro. Repeteixen les mateixes acusacions dels mitjans de comunicació hegemònics o recorren a despistades comparacions amb Gadafi i Hussein. No exposen els seus qüestionaments des d’un terreny de lluita comuna contra el cop. Aquí convé recordar el rebuig total de Gramsci a la teoria del social-feixisme, que en la seva època equiparava a Hitler i Mussolini amb els adversaris socialdemòcrates. Igual que Trotsky promovia estratègies de front únic contra la dreta, que són vitals en el context actual de Veneçuela”.
Resposta: Com hem vist, el més semblant a un “cop” a Veneçuela, on els militars ocupen un rol de direcció al govern, és l’ofensiva repressiva de Maduro. Seria sectari que l’esquerra es negués a reconèixer les legítimes aspiracions de milions de treballadors i joves que lluiten contra Maduro, només perquè la principal direcció política opositora és de centredreta, i que per aquesta sola raó l’esquerra es mantingui en posicions abstencionistes, o pitjor encara, de complicitat amb el gir dictatorial de la chavoburguesia. Des d’una oposició d’esquerres a la regressió política i econòmica impulsada per Maduro es pot enfrontar a la MUD, com de fet es fa. La MUD busca una sortida negociada i electoral que apuntali una futura “governabilitat”, el seu programa econòmic implica la continuïtat del saqueig i la subordinació als EUA. El Partit Socialisme i Llibertat (PSL) crida a unificar a l’oposició d’esquerres i als activistes de la base chavista que s’oposen a Maduro, entorn del repudi a la repressió i a l’ajust, per aixecar una alternativa política amb un programa obrer i popular per sortir de la crisi. Partint del no pagament del deute extern, la nacionalització al 100% de la indústria petroliera sense empreses mixtes ni transnacionals, la confiscació dels comptes i propietats de les empreses de maletí, la reforma agrària i l’anul·lació definitiva del projecte de l’Arc Miner de l’Orinoco.

Simón Rodríguez Porras
(Militant del Partit Socialisme i Llibertat, secció a Veneçuela de la UIT-QI)
Mira també:
http://luchainternacionalista.org/spip.php?article3115

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Nueve errores de Claudio Katz sobre Venezuela (cast/cat)
13 jun 2017
als trotsquistes s'us veu el plumero quan us preocupeu més de venezuela que de la pensión de la abuela...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more