|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
[Traducció] Anarquistes cobreixen els serveis abandonats pel fallit govern de Grècia
|
|
|
per A |
22 mai 2017
|
|
Traducció d'un article del New York Times. |
| |
Pot semblar paradoxal, però els anarquistes de Grècia s'estan organitzant com mai havien fet abans.
Set anys de polítiques d'austeritat i una recent crisi de refugiats han deixat el govern amb cada vegada menys recursos, oferint els ciutadans cada vegada menys. Molts han perdut la fe. Alguns que
mai no havien tingut cap fe estan prenent l'assumpte a les seves pròpies mans, per a disgust de les autoritats.
Tasos Sagris, un membre de 45 anys del grup anarquista grec Void Network i del grup de teatre autogestionat Embros, ha estat a l'avantguarda d'un ressorgiment de l'activisme social que està
omplint eficaçment el buit de govern.
"La gent confia en nosaltres perquè no fem servir les persones com a clients ni com a votants", diu en Sagris. "Cada fracàs del sistema ens demostra que la idea dels anarquistes és certa".
Avui dia, aquesta idea no s'associa només al caos i a l'enderrocament de les institucions i la societat -la llarga i terrible crisi del país ja se n'ha encarregat en bona part-, també tracta del suport mutu sense filtres i de l'acció ciutadana.
Tot i així, el moviment segueix sent dispar, amb algunes parts que emfatitzen la necessitat de l'activisme social i d'altres prioritzant la lluita contra l'autoritat amb actes de vandalisme i batalles amb la policia als carrers. Alguns intenten combinar-ne les dues.
Siguin quins siguin els mitjans, des del 2008 desenes de centres socials autogestionats s'han multiplicat per Grècia, finançats per donacions privades i pels beneficis dels concerts regularment programats, exhibicions i bars, la majoria dels quals estan oberts al públic. En l'actualitat hi ha al voltant de 250 a tot el país.
Alguns activistes s'han centrat en el repartiment d'aliments i medicines mentre la pobresa s'aprofundia i els serveis públics s'ensorraven.
Als últims mesos, anarquistes i grups d'esquerra han posat especial èmfasi en allotjar els refugiats que van inundar Grècia el 2015 i que han quedat bloquejades al país des que la Unió Europa i les
nacions balcàniques van estrènyer les seves fronteres. Uns 3.000 d'aquests refugiats viuen ara en 15 edificis, abans abandonats, que han estat okupats pels anarquistes a la capital.
L'esclat d'acció ciutadana és només l'últim capítol d'una llarga història del moviment anarquista a Grècia.
Els anarquistes van jugar un paper actiu en les revoltes estudiantils que van ajudar a enderrocar la dictadura de Grècia a mitjans de la dècada de 1970, incloent-hi una rebel·lió a la Politècnica d'Atenes el novembre de 1973, que les autoritats van aixafar amb agents de policia i tancs, resultant en diverses morts.
Des de finals dels 70 i principis dels 80, els anarquistes s'uniren a grups d'esquerra en l'okupació de parts de les universitats gregues per promoure el seu pensament i estil de vida; molts d'aquests espais okupats existeixen en l'actualitat, i alguns s'utilitzen com a bases pels anarquistes per fabricar les bombes incendiàries llançades a la policia durant les protestes al carrer.
Amb els anys, els anarquistes també han apostat per un espectre de causes, com oposar-se a la reforma educativa "neoliberal" o la campanya en contra dels Jocs Olímpics del 2004 a Atenes.
El moviment segueix sent tolerat en gran part pel públic general, fet que reflecteix una profunda desconfiança en l'autoritat entre els grecs que s'ha avivat en els últims anys per les mesures d'austeritat imposades pels creditors internacionals a un país devastat pel deute.
El moviment segueix sent tolerada en gran part pel públic en general, el que reflecteix una profunda desconfiança de l'autoritat entre els grecs que s'ha avivat en els últims anys per les mesures d'austeritat imposades al país va acumular deute pels creditors internacionals.
A Atenes, l'epicentre dels anarquistes segueix sent el bohemi barri d'Exarchia, on l'assassinat d'un adolescent per un policia el 2008 va encendre dues setmanes de disturbis, ajudant a revitalitzar el
moviment i produint diversos grups guerrillers que han donat lloc a un ressorgiment del terrorisme domèstic a Grècia.
La policia i les autoritats filen molt prim a la zona.
La policia ha atacat recentment alguns edificis ocupats il·legalment pels anarquistes, anomenats "okupes", a Atenes, a la ciutat del nord de Tessalònica i a l'illa de Lesbos, una porta d'entrada per a
centenars de milers d'immigrants en els últims dos anys. No obstant això, les autoritats han detingut l'ofensiva molt abans d'arribar a l'aniquilació total dels espais okupats, fet que seria difícil
de sostenir per al partit d'esquerra Syriza del primer ministre Alexis Tsipras.
En una entrevista, el Ministre d'Ordre Públic Nikos Toskas digué que les batudes policials són "sistemàtiques" i que es produeixen "on són necessàries".
Al seu torn, l'alcalde d'Atenes, Giorgos Kaminis, condemna les okupes, afirmant que posen en perill "la qualitat de vida dels refugiats."
"Ningú sap qui les controla i en quines condicions hi viuen les persones que hi són allotjades", va dir responent les preguntes d'un reporter.
Els anarquistes diuen que les seves okupes són una alternativa humanitària als camps estatals ara plens amb més de 60.000 migrants i sol·licitants d'asil. Grups de drets humans han condemnat àmpliament els camps com a sòrdids i perillosos.
A Exarchia, una de les okupes inclou una antiga escola secundària estatal que va ser abandonada a causa de problemes estructurals. Establerta la primavera passada amb l'ajuda dels anarquistes,
l'okupa és ara la llar d'uns 250 refugiats, la majoria procedents de Síria, que hi han construït un galliner al sostre. Molts més refugiats es troben en una "llista d'espera" per a altres edificis okupats.
Les okupes funcionen com a comunitats autoorganitzades, independents de les organitzacions estatals i no governamentals, explica Lauren Lapidge, 28 anys, activista social britànica que va arribar a Grècia l'any 2015 en el pic de la crisi dels refugiats i participa activament en diversos edificis okupats.
"Són organismes vius: Els nens van a l'escola, alguns van néixer a l'okupa, hem tingut casaments dins," afirma.
Una altra iniciativa a Exarchia implica anarquistes i residents locals que s'han traslladat un contenidor de càrrega a la plaça central del barri, anomenant-lo un quiosc polític, des del qual es distribueixen aliments i medicines i es ven literatura anarquista.
Vassiliki Spathara, 49 anys, pintor i anarquista que viu a Exarchia, diu que la iniciativa era necessària perquè les autoritats locals no intervenen "ni per canviar les bombetes dels fanals" a la plaça,
coneguda com un refugi per als traficants de droga, tot i que la seva activitat ha disminuït recentment.
"Les autoritats volen degradar la zona perquè és l'únic lloc a Atenes que té una identitat antisistema organitzada", diu Spathara.
L'alcalde Kaminis declara que les autoritats locals estan cooperant amb els residents "per rejovenir la zona", i ha insistit que els residents d'Exarchia tenien els mateixos drets que tots els atenesos.
No obstant això, a la Grècia de l'ensorrament panorama polític, anarquistes semblen estar formulant-se a si mateixos com una alternativa política al govern.
"Volem que la gent lluiti, en tots els sentits, des de cuidar-se dels refugiats a cremar els bancs i el Parlament", diu en Sagris, el membre de la Void Network i el grup de teatre Embros, que recapta
diners per finançar les okupes que allotgen refugiats. "Els anarquistes empren totes les tàctiques, violentes i no violentes.".
Assenyala, però, que els anarquistes tenen una "obligació moral" per assegurar-se que les tragèdies -com que la mort de tres persones al maig del 2010 quan un banc d'Atenes va ser cremat durant una
manifestació contra l'austeritat- no es tornin a repetir. Encara que diversos anarquistes van ser acusats, cap va ser condemnat en un judici que va acabar amb tres executius del banc condemnats per homicidi per negligència resultant de descuits de seguretat. (Van ser alliberats sota fiança, a l'espera d'una apel·lació).
Un altre grup anarquista, Rouvikonas, està mirant més enllà de la violència, encara que els seus membres han fet una causa d'assaltar i destrossar oficines estatals i corporatives.
La setmana passada, els membres del grup, armats amb grans pals de fusta adornats amb banderes anarquistes negres, van dur a terme una patrulla nocturna per un gran parc al centre d'Atenes, dient que la policia no ha intervingut per aturar el tràfic de drogues i la prostitució de joves migrants.
El Sr. Toskas, que supervisa la policia grega, afirma que les autoritats han donat un cop important al tràfic de drogues a Exarchia. "Alguns grups anarquistes volen dir que han sigut ells qui han acabat amb el tràfic de drogues a la zona, per poder controlar-la", diu.
Membres de Rouvikonas recentment van dirigir-se a un tribunal local per fundar una "societat cultural" -per ajudar a organitzar esdeveniments de recaptació de fons- i el dissabte grup va presentar
la seva "identitat política" en una okupa d'Exarchia. (Els anarquistes insisteixen que no estan formant un partit polític).
"Els anarquistes, òbviament, no poden formar un partit polític", explica Spiros Dapergolas, 45 anys, un dissenyador gràfic que pertany a Rouvikonas. "Però tenim els nostres propis mitjans
d'accedir a la centralitat política", afirma. "Volem créixer".
L'objectiu a llarg termini del grup és el "sindicalisme combatiu", diu en Dapergolas. Però, admet, no és fàcil per a la gent organitzar-se. Mentrestant, avisa, "El que està fent Rouvikonas ho pot fer qualsevol persona".
Article original: https://www.nytimes.com/2017/05/22/world/europe/greece-athens-anarchy-au |
Mira també:
https://www.nytimes.com/2017/05/22/world/europe/greece-athens-anarchy-austerity.html?smid=fb-nytimes&smtyp=cur&_r=1
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [Traducció] Anarquistes cobreixen els serveis abandonats pel fallit govern de Grècia
|
|
per kronstadt21 |
23 mai 2017
|
|
Abandonar les dinàmiques autoreferencials, sortir del gueto, baixar les idees anarquistes del pedestal dels egocentrismes, i tornar a convertir l'anarquisme, i conceptes com suport mutu, autogestió, autonomia, federalisme, amb una eina a l'abast dels oprimits, aquest és el cami capaç de tornar a convertir l'anarquisme amb una amenaça real de tranformació social. |
|
Re: [Traducció] Anarquistes cobreixen els serveis abandonats pel fallit govern de Grècia
|
|
per desde el gueto |
24 mai 2017
|
Pues el texto es bastante autoreferencial cuando menciona a anarquistas. Tenéis cierta obsesión al respecto y no hacéis más que repetir discursos, como si eso fuera el "mantram" de vuestra vida.
El texto incluso hace referencia al barrio de Exarchia, lo que para vosotros sería el gueto, de lo que se trata, es algo que nos va a costar comprender y frente a lo que todos vamos a dar nuestra opinión como si fuera la única verdad, cuando las posibilidades, son muy variadas y complejas, y si necesitan algo, es ver cómo las llevamos a la práctica, porque a veces hablamos "dels oprimits" como si fueran los otros, y nosotros fuéramos quienes vamos a darles esas "einas", y puede que, si nos reconocemos como parte de quienes luchan y se resisten, nos identificaremos con quienes están en circunstancias parecidas a las nuestras.
No pongo en duda que pueda haber quien tenga "las ideas anarquistas en pedestales", como tampoco pongo en duda que hay quienes consideran que las anarquistas formamos parte de un gueto, y no sé quiénes me producen un mayor desasosiego. Lo que sí que sé es que ninguno de ellos buscan una "real transformación social", pues no crearían los prejuicios de esas jerarquías.
Los compañeros y compañeras anarquistas de Grecia nos muestran cómo están afrontando allá esos difíciles momentos, y aquí no estamos en condiciones mucho mejores, pero malgastamos nuestra energía y tiempo en descalificar al "gueto" o al "reformismo" sin poner en marcha ningún proyecto de transformación social.
El gueto no desaparece con su persecución, sino con la revolución. |
|
Re: [Traducció] Anarquistes cobreixen els serveis abandonats pel fallit govern de Grècia
|
|
per Maldetesta |
24 mai 2017
|
Mmm creo que lo que igual he entendido del compañero kronstand21 es que el guetto en sí ya es para algunos, por suerte cada vez menos, un proceso revolucionario o un modelo alternativo de transformacion social cuando en realidad solo es un ente autoreferencial y marginal creado precisamente por una repulsa a lo social que pretende ser algo diferente en un mar de ignorancia, algo asi como la aldea de asterix jaja y logicamente solo es una tribu urbana, con su música, droga y vestimenta característica y todo, que no solo no supone ningún problema para el status quo ni para quienes lo sustentan, sino que además supone continuamente un freno y un palo en las ruedas para otras formas revolucionarias que pretenden salir del susodicho o formar otras luchas paralelamente con la sociedad como aliada, entre iguales y abarcando los problemas reales y diarios de la gente que vive con ellos y a su alrededor. El mundo de yupi esta muy bien, criticar desde la barrera también, pero lo que pongo aqui de manifiesto es que no se puede criticar desde el guetto un proyecto de transformación social como algo "refor" por no ser netamente anarquista malote ( no saber lo que es o ha sido el anarquismo en su historia) y tampoco porque se luche codo a codo con otras personas con diferentes inquietudes pero un mismo objetivo de transformación, tengan o no más o menos teoria política en la cabeza.
y en respuesta al de arriba, no estoy de acuerdo con que el guetto desaparezca con la revolución xd el guetto desaparece por si mismo, porque el modelo anarquista ahora es social y no autoreferencial y marginal y porque estas prácticas y dinámicas cada vez atraen menos y repelen más a la gente con ganas de luchar. y joder, menos mal. Logicamente siempre quedara algun reducto del guetto, pero como digo, algo anecdótico, algo simbólico que solo sirva pues eso, para decir que no ha muerto. Apa, salut |
|
Re: [Traducció] En castellà, si us plau
|
|
per nikos kitsantonis |
26 mai 2017
|
ecco la noticia original en su version en castellano...
http://www.nytimes.com/es/2017/05/22/en-medio-de-medidas-de-austeridad-l/ |
|
|
