Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
No és gentryficació!!, és aburgesament!!
18 abr 2017
Si hi ha una paraula de moda als “moviments socials” actuals és la de gentrificació, és una paraula grossa, gairebé una paraulota.
Com totes les grans paraules va carregada amb bala, amb bala de gros calibre per els dominats... no per els dominadors, per ells va carregada amb perdigó fi, del que no fa mal a mamífers grossos.
Segurament és una d’aquestes paraules que acaben servint per usos molt diferents i diversos, com ha sigut el cas d’interculturalitat, el desenvolupament sostenible, o, ara mateix la “economia circular”. Tot plegat paranys, paranys on han caiguts tots aquells que no han sabut... o no han pogut esquivar-los.
Gentrificació ve del terme anglès gentry (com no podia ser d’altra manera, tenint en conte el sistema de dominació lingüística actual), que vol dir més o menys aristòcrata menut (quiero y no puedo) i, per extensió burgesos i funcionaris benestants. El terme equivalent en català seria més aviat aburgesament, però com que ara ningú vol ser burgès (ni acusar a ningú de burgés), i la situació urbana és més complicada del que ens expliquen, doncs agafem noms especialitzats de significat dubtós i que no formen part del vocabulari de la major part del personal.
Aquesta terminologia permet amagar allò que ens és especialment important: un desplaçament de població lligat a la classe social (la classe social no està de molt de moda, però no em sembla que hi hagi un terme més explicatiu... estic obert a suggeriments).La qüestió es redueix a tot un seguit d'actituds, de posicions i d'ideologies flàccides (ideologies flàccides = bonisme interclassista, o sia bonisme dominador).
Despullada la situació dels conflictes del component de "classe", la "protesta" es converteix en una performance de progres, de hipsters, de newagers, o de la classificació que es vulgui, però lluny d'una confrontació real o d'una comprensió autèntica de l’estat dels processos socials urbans.
EL TURISME, LA EXCUSA MULTI-US... .
Hores d’ara a Barcelona sembla que la gentrificació o l’aburgesament (com seria millor anomenar-lo) sols ens afecta a través del fenomen turístic, però en realitat l’aburgesament dels barris, sense treure importància a la onada turística, va més enllà i ve de més lluny.
L'impacte de l'activitat turística és paorós. A molts barris, apareixen establiments cada cop més massificats, els pisos turístics expulsen els joves dels barris i fan inhabitable moltes escales de veïns degut a una activitat incompatible amb la vida de persones "normals" (les que allà) en conflicte amb uns passavolants cada cop més efímers. Per exemple es parla de entre 3.000 i 8.000 pisos convertits a l’ús turístic a Ciutat Vella
L'impacte del turisme és evident, però no és l’únic. La pregunta que ens hem de fer és: el procés d'aburgesament ha aparegut amb el turisme massiu?... la resposta és NO!, hi ha mecanismes d’aburgesament diferents del tema turístic?... la resposta és SI!.
Els processos d'aburgesament (el cas paradigmàtic seria el del barri de Gràcia, però també la part més propera al mar del Poble Nou, el Gòtic i d'altres) és anterior a l'allau turístic, més aviat va ser coetani a la bombolla urbanística i segurament, en molts llocs, anterior a ella.
El fet turístic és d’impacte global, malgrat la pretensió de molts de ser “viatgers” (i no turistes), tots som turistes!, si viatgem per “plaer”, fora del mon laboral però en connexió a ell, com a “vacances” i consum derivat dels “guanys” laborals, si no fos així seriem emigrants.
Sigui el viatge a Londres, a Cancún, a Salou, a Xiapes, al poble dels pares o els avis de cadascun. Hi ha un origen i un destí, hi ha una població emissora de turistes i una receptora, al mateix temps l’emissor de turistes pot arribar a ser també receptor de turisme dels seus receptors, tot depenent de la divisió en classes de cada societat, evidentment el turisme és mercaderia i els habitants de les zones receptores formen part d’aquesta mercaderia.
Els danys i nocivitats de la mercaderia turística sols poden tenir un final... la destrucció de les relacions de poder i dominació lligades a la explotació, de les persones, de la natura i de la terra. En aquest moment, alliberats ja, podríem ser realment viatgers, encara que segurament els recorreguts serien de menys kilòmetres.
L’ABURGESAMENT VA PER BARRIS.
Al parlar de dominadors a la ciutat de Barcelona (i també a la resta de ciutats) d'una manera tradicional ens referim a les mítiques 200 famílies "de tota la vida". Algunes d'aquestes famílies han anat a parar a la galleda de les escombraries de l’historia... però hi ha un bon seguit de nouvinguts disposats a ocupar el lloc. Tan els de llinatge, com els recentment admesos, viuen als barris de sempre, no es poden “gentryficar” més, son el pinacle social. Sarrià, St. Gervasi, la Bonanova, les Tres torres, Pedralbes, són els barris més rics de Barcelona des de sempre, dupliquen la renda mitjana i septupliquen la del més pobre.
Però els burgesos no viuen només als “barris de sempre”, a la Dreta de l’Eixample i, sobretot, als barris nous de Diagonal Mar i la Vila Olímpica, els falta poc per entrar al selecte club dels ricatxos, són barris de gent jove, amb molts nens i amb molts titulats superiors, tampoc poden “gentryficar-se” massa mes, ja que els habitants són en bona part gent “gentry”.
Hi ha, però, un tipus de barris que si que estan patint un procés d’aburgesament intensiu, son els barris amb “encant”, és el cas, per exemple, de Gràcia, el Gòtic i el Poble Nou. Els barris tradicionals es veuen com llocs de qualitat, bons llocs perquè els rics (nous i vells) visquin en un ambient més “cool”, més autèntic que el de la Vila Olímpica o Diagonal Mar.
Les cases soles, unifamiliars en diuen, els pisos de primera planta i de sostres alts... pugen de preu i s’arreglen, parets ben picades ensenyant maó o pedra, sostres amb el cel ras arrencat i les bigues restaurades... hi ha tot un seguit de comerciants que rapinyen elements constructius (des de portes, finestres, piques... fins teules, rajoles i graons), que, a bon preu, s’instal·len a les cases dels antics treballadors i artesans.
Els nous habitants son “joves professionals titulats” (i no tan joves) de les diverses professions ben considerades i no precàries. Als barris populars tradicionals envaïts per aquesta patuleia abunden els estudis d’arquitectes, de dissenyadors, alguns “coworkings” i naturalment botigues de nivell alt. Botigues de formatges, xarcuteries amb “delicatessens”, botigues de vins, de roba cara i de verdura ecològica... botiges per servir als nous habitants de poder adquisitiu més alt.
L’aburgesament ens ve de dins!, ve de la nostra mateixa societat no de fora!.
Hi ha un estudi del ICTA de la UAB (http://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/las-ciudades-mas-v) sobre els efectes de l’enjardinament a diversos barris (18 parcs de Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Vella y Horta-Guinardó). El cas més clar és el del Parc Central del Poble Nou, la conversió d’aquestes 5 Ha en zona verda va ser una “victòria” dels veïns de la zona, llargament reivindicada. Irònicament, un cop aconseguida aquesta conversió, es va produir realment un aburgesament (una apujada de la renda dels veïns del parc), no mitjançant la promoció dels antics habitants (els qui van aconseguir salvar els terrenys de la especulació), sinó mitjançant la seva expulsió vers zones de menys qualitat.
Aquest procés ha estat estudiat al Parc del Poblenou, però evidentment s’ha d’haver produït en molts altres llocs i situacions, zones verdes, equipaments de nous i eficients, mitjans de comunicació propers, escoles públiques especialment prestigioses... etc.
Es tracta senzillament de nous burgesos, la majoria d’ells joves, titulats superiors, amb professions de prestigi (vinculades a la economia digital) reclamant un espai, espai que es poden pagar i es poden permetre. En el cas dels barris populars històrics, sovint (no sempre) son els fills dels habitants dels barris burgesos de tota la vida els qui desplacen als habitants originals.
Aquesta ciutat ja no es la nostra ciutat, i cada cop serà menys la nostra ciutat. La nostra ciutat s’ha desplaçat cap a la perifèria, la perifèria de Barcelona i més enllà. Segurament a molts ens costarà acceptar això, però és inevitable. Per exemple, el lloguer als barris on tradicionalment hi han hagut locals llibertaris és cada cop més insostenible i, un cop “superada“ la crisi, creixerà exponencialment, si no busquem llocs fora dels barris aburgesats acabarem esforçant-nos només per pagar lloguers de nivell burgés.
LES PLATAFORMES VEINALS: UN PARANY ... O POTSER PUNTUALMENT UNA OPORTUNITAT.
Al voltant de la comèdia de la gentrificació, s’estan constituint una munió de plataformes, la major part d’elles irrellevants social, política i fins i tot numèricament. Comparades amb les AAVV anteriors a la institucionalització són senzillament ridícules, no sols en la capacitat de convocatòria, sinó de plantejaments. Però tenen un eficaç discurs banal (inconseqüent) i una molt bona connexió amb els mitjans de comunicació.
Moltes de les plataformes defensen projectes de barri classistes i parcials, una de les poques que ha pogut posar al carrer centenars de manifestants, la Plataforma Veïnat Afectat per l’Hostel Vila Olímpica, te uns interessos que, evidentment, son els del barri, el de la gent de renda més alta de Barcelona, que tem una desvalorització del seu entorn i de les seves propietats
En un altra ordre de coses, molt diferent, tenim les protestes per la reforma del mercat de Gràcia. Aquestes protestes obvien que és un dels mercats més cars de Barcelona i amb uns paradistes vigorosos encara que poc organitzats, també caldria veure les condicions laborals de molts dels seus treballadors (sense contracte, jornades abusives, hores extres no pagades...).
El mon del mercat és el que el seu nom indica, un mercat!, on els treballadors i els usuaris son mercaderies, sense un trencament profund no pot ser una cosa diferent, per passar a espai d’intercanvi, de relació i de convivència calen canvis que no es poden limitar a les parets del mercat, han d’anar més enllà.
A Gràcia (i en molts altres llocs) es viu una segregació entre els habitants, els qui treballen i els qui el visiten. Segregació entre grups però també dins de cada grup, poc te a veure un treballador en un coworking mileurista amb un arquitecte “cool” i folrat de pasta, encara que treballin porta per porta, i poc tenen que veure els veïns envellits sense formació, amb els joves recent-instal·lats altament qualificats. La paradoxa està en que en la protesta contra la “gentrificació” (que sembla que no és contra l’aburgesament), poden estar un al costat de l’altra el mileurista i l’arquitecta, el futur expulsat i el qui de tota manera es quedarà (perquè te un lloc en el nou barri).
Tots ens volem resistir, però cal no perdre de vista amb qui ens juguem els quartos, malgrat el vernís popular de les plataformes i suposades assemblees s’amaguen interessos contraposats amb els des enemics de la dominació. Els interessos dels comerciants i botiguers, d’aquells que son propietaris d’algun pis i dels que son propietaris de molts, dels aspirants a polític o els polítics en actiu (declarats o disfressats), els mediadors professionals de les AAVV institucionalitzades... no son compatibles amb aquells que volem l’abolició del capitalisme, de l’estat, del patriarcat i de la dominació.
Perquè la resistència no es centra (o no només es centra) en mantenir un barri net, agradable on es pugui mantenir relacions humanes de qualitat (o amb l’aparença de teir-la), sinó en combatre les relacions de dominació i d’explotació i el mon que les fa possibles.
Sinó acabarem com les escoles concertades i públiques exclusivistes, que pengen pancartes de “volem acollir” a les seves façanes, i les omplen de murals de coloraines, però que no han estat mai acollidores per un nombre significatiu de nens procedents de Magrib o de l’Orient Mitjà, o de tants d’altres llocs... nens que “deteriorarien” la excel·lència dels seus projectes educatius, tant integrals i integradors (diuen). Així podríem acabar lluitant per mantenir el petit comerç de proximitat i per la proliferació de zones verdes mentre el capital expulsa als pobres cada cop més lluny i els treballadors d’aquests comerços son explotats sense mesura, mentre tenim una pancarta inconseqüent a la façana.
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: No és gentryficació!!, és aburgesament!!
19 abr 2017
entonces la propuesta es desverdecer las ciudades, osea enmarronarlas o engrisecerlas, para evitar q lxs burgueses ocupen los espacios de los no burgueses ( ein ). por cierto la persona q ha hecho el estudio ese ha recibido 300 millones de pelas pa hacerlo, de la unión europea, q debe estar interesada en engrisecer las ciudades para q quepan mas pobres. i así meter ahi a presión cuantxs más mejor, en las peores condiciones posibles, bajo las sombras del concreto, para q de esta manera se den las condiciones revolucionarias de la UE q hagan caer al poder, al estado, ejercito, clero, policias, a la burguesía, la aristogracia y al señor ese sense twitter q pela los carteles por gracia y corre a chupar camara a la minima oportunidad para poner a parir okupaciones y okupadorxs.

los ricos, osea los de la pasta, lxs q tienen algo, lo suficente o mucho, o más, junto con lxs del surplus de capital y el guiri malo, no como yo cuando voy de vacaciones, expulsan a lxs q una vez tubieron algo, poco, lo suficiente, o bastante porq curraron para esta gente de pelas, de "sus" barrios, erase una vez y se aposentaron. habria, quizá, q pedirle una subvención a la UE, para medir, las generaciones atrás q hay q ir para ver de dónde vienen estos derechos de pertenencia y de algún modo de propiedad (puaj) y de dónde venimos nos lxs purxs. Barrios no son pueblos, y pueblos no son familias ( puaj ) ni clanes, ni tribus, ni manadas, ni camadas. de quién es el barrio?

desde luego esta gentuza de pelas, q quiere vivir o quiere venderle pisos a la gentuza de pelas q quiere vivir dónde está demostrado q el aire es más limpio, la vida en la city un poco menos ahogadora, y más larga incluso para ellxs, y para sus hijxs y mascotas, ( según muchos más estudios subvencionados ) debe ser erradicada. y los echaremos de nuestros barrios, fomentando el cemento, la altura en construcción, los tennements, el ladrillo rojo horrendo, el trafico, el humo y el calor, las pm2,5, la sequedad el olor a pis, y las cucarachas que pueda desprender el suelaco de concreto y el alquitran semiderretido. viva el pueblo!

si... no?

o habrá q luchar contra la gentrificación de otras maneras muchas todas y procurar mas verde para lxs "no burgueses" y hasta para lxs pobres para q nos-se beneficie-mos del frescor de lo verde, del cielo abierto, del agua y el aire limpio?

yo leo mucho miedo a todo lo q no sea hipercongruente y el dedo acusador de siempre, q paraliza el cambio por no poder alcanzar la soñada "revolución", pero suerte.
Re: No és gentryficació!!, és aburgesament!!
19 abr 2017
Descansa el coco " provinciano" supremacista que esa refrexion de tu comentario tiene que doler...
Suponiendo que despues de casi doscientos años, en un barrio como el xino, el cual esperaba desde entonces a que se les dignara su existencia tras esa reurbanizacion que esponjara el ambiente, donde tras la primera intentona alla por el 1900, realojaran a unxs pocos vecinos en unas viviendas nuevas mientras derruían las jaulas adonde la burguesia les tenía amontonadxs. Esa burguesia que protestó tanto como pudo, hasta el punto que las autoridades locales les jalearon por vergüenza ajena ( y por presion de lxs huelguistas de alquileres) que esas propiedades estaban mas que amortizadas...
No tienes vergüenza.. tu comentario atufa a clasismo, para tí seria preferible en caso de wlección, seguir manteniendo a la clase baja en la inmundicia ahogandose en la miseria; a ver que con el erario público ( como siempre) se rehabilitaran las calles y las casas propiedad de els señorets, que ya se guardaran de quedarse el concurso para que sus empresas constructoras prevaricaran lo indecible, para luego ver cumplidos sus sueños... especular, dispersar y aburguesar nuwstros barrios donde hemos nacido desde hace generaciones, los explotadxs, lxs oprimidxs... lxs miserables.
Re: No és gentryficació!!, és aburgesament!!
19 abr 2017
El hecho de que las reformas urbanas puedan tener un impacto contrario al deseable no significa que no se pueda hacer nada. Lo que hay que hacer es encontrar la manera, y, hasta ahora no la hemos encontrado. Negreverd no dice lo que dice "cuci redneck crackera de peckham oi", llama la atención sobre métodos que no considera útiles, de aquí a paralizar cambios ni tener miedo si no se es hipercongruente... por otra parte "cuci redneck crackera de peckham oi" tampoco parece conocer "las otras maneras"de luchar contra la gentrificación, ilumínanos con algún ejemplo, o el ejemplo es sólo la política de los "comuns"?
Re: No és gentryficació!!, és aburgesament!!
19 abr 2017
A lo millor el primer comentari es deu en que s'ha vist retratat, com a jove professional, consumidor potent i aburgesador aburgesat... quien se pica ajos come!!
Re: No és gentryficació!!, és aburgesament!!
19 abr 2017
entonces la propuesta es desverdecer las ciudades, osea enmarronarlas o engrisecerlas, para evitar q lxs burgueses ocupen los espacios de los no burgueses ( ein ). por cierto la persona q ha hecho el estudio ese ha recibido 300 millones de pelas pa hacerlo, de la unión europea, q debe estar interesada en engrisecer las ciudades para q quepan mas pobres. i así meter ahi a presión cuantxs más mejor, en las peores condiciones posibles, bajo las sombras del concreto, para q de esta manera se den las condiciones revolucionarias de la UE q hagan caer al poder, al estado, ejercito, clero, policias, a la burguesía, la aristogracia y al señor ese sense twitter q pela los carteles por gracia y corre a chupar camara a la minima oportunidad para poner a parir okupaciones y okupadorxs.

los ricos, osea los de la pasta, lxs q tienen algo, lo suficente o mucho, o más, junto con lxs del surplus de capital y el guiri malo, no como yo cuando voy de vacaciones, expulsan a lxs q una vez tubieron algo, poco, lo suficiente, o bastante porq curraron para esta gente de pelas, de "sus" barrios, erase una vez y se aposentaron. habria, quizá, q pedirle una subvención a la UE, para medir, las generaciones atrás q hay q ir para ver de dónde vienen estos derechos de pertenencia y de algún modo de propiedad (puaj) y de dónde venimos nos lxs purxs. Barrios no son pueblos, y pueblos no son familias ( puaj ) ni clanes, ni tribus, ni manadas, ni camadas. de quién es el barrio?

desde luego esta gentuza de pelas, q quiere vivir o quiere venderle pisos a la gentuza de pelas q quiere vivir dónde está demostrado q el aire es más limpio, la vida en la city un poco menos ahogadora, y más larga incluso para ellxs, y para sus hijxs y mascotas, ( según muchos más estudios subvencionados ) debe ser erradicada. y los echaremos de nuestros barrios, fomentando el cemento, la altura en construcción, los tennements, el ladrillo rojo horrendo, el trafico, el humo y el calor, las pm2,5, la sequedad el olor a pis, y las cucarachas que pueda desprender el suelaco de concreto y el alquitran semiderretido. viva el pueblo!

si... no?

o habrá q luchar contra la gentrificación de otras maneras muchas todas y procurar mas verde para lxs "no burgueses" y hasta para lxs pobres para q nos-se beneficie-mos del frescor de lo verde, del cielo abierto, del agua y el aire limpio?

yo leo mucho miedo a todo lo q no sea hipercongruente y el dedo acusador de siempre, q paraliza el cambio por no poder alcanzar la soñada "revolución", pero suerte.
Re: No és gentryficació!!, és aburgesament!!
19 abr 2017
No crec que "cuci" sigui del tot just en les seves opinions sobre el que proposo, això desverdecer no surt enlloc del text. El fet de que el projecte europeu (amb no se quants socis) hagi rebut "300 milions de peles" (1,8M€) no treu el resultat de l'estudi, que de fet és l'unic de que disposem, també les estadístiques i tots els estudis universitaris els paguen els estats d'una manera o altra, encara que el gruix de les inversions en aquest camp van per altres camins...

En una cosa crec que te raó en cuci, segurament no m'he explicat prou be en el tema de le splataformes i de l'acció cuotidiana. Jo no proposo l,a paràlisi purista, sinó tenir una agenda pròpia i tenir clar els interessos antagònics que poden tenir determinats grups o persones que participen en aquestes.
Per posar un exemple, la Plataforma del Niça, va nèixer a partir de l'amenaça d'un Mercadona al edifici del cine, i va estar molt promoguda per els comerciants, be, jo crec que no podem fer plataforma comuna amb uns petits (o no tant petits) empresaris que tenen un sectro on els treballadors son explotats d'una manera ferotge, horaris més enllà de la norma, hores extres obligatòries no remunerades, o remunerades amb racaneria, festius d'obligat treball (quan la generalitat permet obrir als comerços en festiu)i no compensat, treballadors sense cap mena de contracte...condicions d'explotació similars a les del Mercadona o pitjors, seran de molta proximitat i molt "petit comerç" i molt teixit de barri però no és la mena de gent amb la que jo vull coincidir al carrer.
La AV de la Sagrada Familia, una de les més institucionalitzades, defensa la converssió del cine en hotel d'entitats, no se tu, però a mi els equipaments municipals sempre els he vist acabant en centres dirigits, concedits a empreses i competidors deslleials amb les iniciatives lliures dels veïns. Certament no és impossible que la cosa no vagi així, per exemple l'Ateneu Popular de 9 Barris (no se si encara) estava gestionat parant els peus a l'ajuntament,al mateix barri tenim la Sedeta i un Centre Social als baixos de la biblioteca que son un bon exemple de com acaven generalment aquestes coses.
El fet de tenir una agenda pròpia, recuperar espais sense dependre d'aquells que busquen coses diferents, o el de tenir clar amb qui basteixes aliances. No hi ha prou amb somiar, però sense sommis tampoc s'arriba a la revolució.
SALUT I ANARQUIA.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more