Colze a colze, afrontant plegades la repressió que pretén dissuadir-nos, immobilitzar-nos, desanimar-nos. Juntes, no aïllades, fent-nos costat. Amb la força que ens procura entendre les diferències i aprendre a trobar-nos en les complicitats.

Colze a colze, així és com hem anomenat aquesta campanya, aquest crit de resistència, aquest nou desafiament al poder. Un intent més de trencar amb el silenci, de visibilitzar el conflicte social cada cop més patent a conseqüència de l’agudització de la crisi estructural del sistema capitalista.

Remuntem als antecedents immediats. Una batuda a base d’operacions antiterroristes des del 2013 recorre la península. Registres, portes esbotzades, incursions a altes hores a domicilis de companyes, centres socials i ateneus, detencions i empresonaments amb les degudes conseqüències. Tot això decorat amb una alerta mediàtica tenyida d’escàndol, paraules com «terrorisme anarquista» ressonen com un mantra ridícul però incisiu.

Operació Columna, Operació Pandora, Operació Pinyata, Operació Pandora II, detencions el 13 d’abril (2 companyes empresonades a Alemanya avui en dia). Desenes de persones acusades de pertinença a organització criminal amb fins terroristes, mesures cautelars, asfíxia econòmica, entorns polítics colpejats i assenyalats.

Entenem que ens trobem en un nou escenari repressiu en el qual les operacions mencionades evidencien aquesta deriva del concepte de «terrorisme» i les intencions polítiques que n’amaga. Intencions que modelen el significat per tal de dibuixar un quòrum d’opinió favorable a la persecució de la dissidència, de totes aquelles que alcin la veu i s’atreveixin a qüestionar amb les seves pràctiques una pau social imposada en defensa dels privilegis de certs sectors de la població. Ampliant el radi d’actuació del dispositiu antiterrorista a límits molt difusos i inimaginables fins al moment.

El dit acusador en aquestes actuacions judicials i policials en concret ha recaigut en carn d’anarquistes i antiautoritàries, però l’amenaça va molt més enllà d’aquests àmbits polítics. L’advertència resta latent i a l’espera de materialitzar-se sobre aquelles que gosin rebel·lar-se. Així ho demostra també la detenció dels dos companys titellaires i el posterior escàndol suscitat, les desenes de persones acusades d’enaltiment del terrorisme per comentaris a les xarxes socials o els rapers portats davant l’Audiència Nacional. Tot plegat immers en un context d’enduriment del Codi Penal, «llei mordassa» i altres polítiques repressives encaminades al control social, al càstig i aïllament d’aquelles que, sigui per condicions estructurals o per decisió política, l’Estat consideri irrecuperables o molestes pel correcte funcionament del sistema imperant.

Aquesta campanya té com a objectiu encarar la repressió política, esquerdar i fer trontollar el mur infranquejable amb el qual ens volen fer creure que lidiem. Però alhora pretén ser una continuació de les estimables mostres de solidaritat desencadenades aquests últims anys. Perquè tal com ens recorda el mite de la caixa de Pandora, en el fons, sempre hi queda l’esperança. Així ens ho han demostrat les lluitadores que ens precedeixen i així pretenem demostrar-ho també nosaltres.

No reculem.
Tenim molt a perdre perquè tenim molt pel que lluitar.
Colze a colze, afrontem la repressió!

Pinyata com el nom de l’operació que es va endur detingudes a un bon grapat de companyes fa dos anys; pinyata que representa la repressió cada cop més estesa per part de l’aparell antiterrorista i dels seus fidels mitjans de comunicació; pinyata que amaga totes les pors i les angoixes que comporta tota detenció, repressió molt més subtil que la presó però molt més efectiva.

Diem prou! Prou d’immobilisme, prou normalització de l’antiterrorisme, prou esperar atemorides les següents detencions.

Toca petar la pinyata. Toca, colze a colze, afrontar la repressió.