Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
Ens trobem als carrers, la lluita continua
03 abr 2017
feminicidis_clausura.jpg
ENS VEIEM ALS CARRERS, LA LLUITA CONTINUA
Comunicat Degenerades acte feminicidis - Dilluns 03 abril 2017

Des de fa dos anys, que ens trobem cada dilluns primer de mes al carrer per mostrar la nostra ràbia i rebuig als feminicidis, com fa temps que ho fan també altres companyes de lluita. La nostra premisa ha estat trobar-nos només si d’un mes a l’altre hi havia algun feminicidi a l’Estat espanyol, i la situació es que no hi ha hagut cap mes que haguem pogut no reunir-nos, ja que els assassinats masclistes són constants i sembla, que imparables.


El masclisme ens recorda que mata.

I n’estem molt cansades. De perdre vides en mans del patriarcat, un sistema injust que legitima, perpetua i silencia la mort en vida de moltes. I la vida en mort.


Sortir al carrer ha estat un exercici d'empoderament i aprenentatge col·lectiu. De marcar un punt de fuga en el silenci mediàtic i en la impersonalitat de carrers, plens de persones que no es miren, que no es toquen. Que passen, mentre la vida pesa per a moltes.


Avui ens acomiadem d’aquesta acció i d’aquest espai al barri, perquè necessitem un espai de reflexió per trobar noves maneres de seguir al carrer i seguir assenyalant i mostrant el nostre rebuig als feminicidis. Ens veiem als carrers, la lluita continua.


Amb aquests actes hem intentat sempre lligar el masclisme quotidià, els micromaslicmes amb els feminicidis. Per a nosaltres és imprescindible veure que cal acabar amb qualsevol rastre de masclisme per a arribar al dia que cap dona, lesbiana o trans, sigui assassinada pel fet de ser-ho.

Porqué ayer te mataron
y hoy no estás a mi lado.
Ya no volverás más a ocupar las calles conmigo,
no serás más carne, ni piel, ni espíritu.
No encontraré más tu hombro, ni cogeré tu mano.

El asesinato ha acabado contigo
y a mi me ha dejado huérfana, herida,
aunque no callada, no perdida.

No voy a dejar de gritar que te mataron,
que te mataron, que te mataron.
Que un hombre acabó contigo.

Nunca nos mataran a todas,
no podrán por mucho que lo intenten,
por mucho que nos anulen, que nos domestiquen,
que nos repriman, que nos acosen, que nos violen.
Mientras una luche, NO PODRÁN.
Mira també:
https://degenerades.wordpress.com/2017/04/03/ens-trobem-als-carrers-la-lluita-continua/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more