Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
El congres dels mòbils, UBER, CABIFY i la rapinya de les corporacions de la "economia de la servitud".
26 mar 2017
Ja fa algunes setmanes que es va clausurar el Mobile WorldCongress (MWC) i encara no hem acabat de pair tota la parafernalia tecnològica que ens va oferir: realitat virtual (hi ha una altra realitat que no sigui la realitat real?), la realitat augmentada (realitat amb publicitat), 5G (la banda més ampla i més ràpida), gadgets de tota mena, alguns d’ells “retro” com les resurreccions de models de telèfon que creiem putrefactes de Blackberry i Nokia, la presentació de Aura, la empresa de Telefònica que comerciarà amb les nostres dades...

Tot plegat un gran espectacle per els babaus (periodistes inclosos) que mirem des de la barrera, i cortina de fum per amagar els negocis i els pactes de les corporacions de les comunicacions i de les TIC fan darrera dels decorats.
12367074_10208313353014468_1401092710_n.jpeg
Però al voltant del MWC, d’una manera paral·lela hi han més activitats, d’organismes públics i privats.

Un exemple seria la presentació, amb bombo i platerets, de la T-Mobilitat, títol de transport amb la que ens amenacen des de fa molts anys però que no s’acaba de concretar. Aquest cop, els representants de TMB, la Generalitat i la AMB, osia els sicaris de la Caixa i d’INDRA (Concessionaris de la T-Mobilitat) han posat data, el 2018 (de tota manera l’incompliment de la data és ja una tradició)... Per cert, desenvolupar aquesta targeta era una de les condicions del contracte del MWC que de moment no s’han acomplert.

Al voltant del MWC també han intervingut diverses empreses de la “economia de la servitud” (anomenada també “economia col·laborativa”), especialment AIRBNB que manté un contenciós amb l’ajuntament de Barcelona i que vol fer valdre la seva “contribució” a l’èxit del MWC i.... naturalment UBER. També moltes d’altres més petites o que en forma de star-up volen participar en la rapinya.

UBER (segurament la empresa multinacional del transport amb menys costos) va aprofitar el congres per fer una crida al “diàleg” i a la negociació des de la posició de força que els dona el degotall de sentències favorables del Tribunal Suprem sobre les llicències VTC (vehicles amb conductor), els pronunciaments de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència i els posicionament ambigu, però favorable, de la Generalitat de Catalunya. La seva posició es podria resumir en demanar que a Barcelona hi hagin entre 3.000 i 5.000 llicències de VTC (el seu mercat laboral) en lloc de les poques centenes actuals (unes 300).

També ha aprofitat el MWCla gran competidora d’UBER, CABIFY que va ser més llesta davant la intervenció judicial i va fitxar a la majoria dels propietaris de llicències VTC (Que no és el mateix que conductors), que a més de mobilitzar 80 vehicles extra (d’on ha tret 80 noves llicències??) ha presentat la seva aliança amb Samsung, amb prestacions 4G de connectivitat i servei de reconeixement de veu i traducció.

Aquests darrers dies, arrel de la vaga del taxi, la situació s’ha enrarit. La premsa i d’altres mitjans mantenen, com és habitual, una línia favorable als interessos de les empreses de la “economia de la servitud”...La “economia de la servitud” te “bona premsa” a la premsa.

Ens sembla interessant fer un repàs a les seves suposades virtuts:


Qui s’oposa a la economia de la servitud (col·laborativa) és un conservador, un populista, un filofeixista...si algú és tant estúpid com per pensar que les relacions econòmiques de la economia “col·laborativa”, son lliures i “democràtiques” difícilment se’l podrà fer entendre el marc d’explotació que utilitzen les multinacionals d’aquest negoci (falsos autònoms, fer recaure els costos de funcionament sobre el treballador, incloses “millores” publicitàries i regals als usuaris). Realment algú por creure que empreses que valen milers de milions i mouen milers de vehicles (68.000 milions i 300.000 vehicles, l’any 2015, en el cas de UBER, als que s’hauria d’afegir els de Didi, Lift, Cabyfi...) estan lluitant contra un monopoli de taxistes?



Les empreses de la economia de la servitud son disruptives tecnològicament. No hi ha cap “disrupció” tecnològica en l’ús d’APP’s, de la geolocalització o en la oferta de serveis via internet. La disrupció realment és social, i consisteix en explotació, mitjançant l’ús abusiu del treball “falsament autònom”, de la valoració exagerada dels serveis de la plataforma i de “l’avaluació” del servei per part dels usuaris com eina de “neteja” per tallar relacions (acomiadar) als treballadors. En resum explotació intensa i precarietat.


Les empreses de la economia de la servitud creen ocupació i llocs de treball. Això també és fals, el que realment fan és traspassar treballadors de sectors en dificultats regulats a treballs en precari desregulats. Aquestes empreses es centren en sectors on els “treballadors objectiu” són més dèbils, el conductors i els treballadors de la neteja per hores en els casos més rellevants, hi ha un treball efectuat a Paris on s’estudia la procedència dels conductors força interessant (https://drive.google.con/file/d/0B35JOT8Hwm10Z0FrMElXQUhRaWs/view?usp=sh ).


Les empreses de la economia de la servitud creen riquesa. Poques d’aquestes empreses estan donant, de moment beneficis, UBER el 2016 va perdre 2.200 milions de $, i des de la seva creació el 2009 n’ha perdut 5.000. Amazon, que val 365.000$ va tenir pèrdues fins 2015, i el 2016 ha guanyat 2,371 milions, 0,006$ de benefici per cada un de valor de la empresa (per comparar Mercadona val 10.900 milons i ha guanyat, el 2016, 611 milions, 0,056 de benefici per cada un de valor, 10 vegades més que Amazon!!).


Les empreses de la economia de la servitud son modernes, fomenten la competitivitat i el lliure mercat.Les pèrdues que senyalàvem en l’apartat anterior sols s’expliquen com pràctiques de rebaixes de preus per aconseguir capturar usuaris i expulsar altres competidors del mercat. Això és el que ha estat fent, és sols un exemple, Mytaxi empresa subsidiària de Daimler (i que recentment s’ha jalat Hailo), rebaixant els preus del taxi allà on opera fins per sota el 50% del cost, el mateix que fan altres com UBER i Cabfy, però també les de la neteja Clyntu, Wayook, Helplink...aquesta pràctica de rebentar preus, descomptes i despeses de publicitat, va portar a la ruïna a la multinacional Home Joy (que es fotin!).


No és res nou, és la vella cobdícia capitalista reciclada a cop de tecnologia, les TIC no ens portaran més llibertat ni més felicitat, igual que tampoc la van aportar les calderes de vapor el segle XIX, sols aportarà més explotació i més beneficis per els de sempre.


A més hem de pensar que a cada porc arriba el seu Sant Martí, i que, per tant,un UBER ens espera a la cantonada a cada un de nosaltres, fins i tot a aquells que creuen que formen part del sistema (analistes financers, treballadors bancaris, professors...), el que ara passa als taxistes i als treballadors de la neteja en un futur més o menys llarg passarà a tots els sectors.

Més info:
http://negreverd.blogspot.com.es/2016/04/el-futur-de-la-dominacio-labora
http://negreverd.blogspot.com.es/2015/01/economia-collaborativa-dominaci
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more