48 hores més tard, la Mesa de Contractació enviava l'acta corresponent anunciant un error en la lectura d’una de les ofertes, que, segons sembla, hauria estat 600 euros més alta. Davant l'astorament de la resta de licitadors, el 4t classificat passava així a ser guanyador del concurs. De manera insòlita  en la història de l’administració catalana, una Mesa de Contractació (en aquest cas de 7 membres) s'equivocava al llegir i comprovar una xifra en un acte públic; un acte, per cert, l’únic l'objectiu del qual era llegir aquestes xifres; escrites en lletres majúscules, en negreta i a mida 14.

Tot això a porta tancada, anunciant-ho per correu electrònic i sense respondre les peticions dels diversos licitadors per aclarir les circumstàncies d’aquesta rectificació. Fet que evidencia la falta de transparència, rigor i professionalitat de la Mesa i per extensió, la legitimitat de tot el concurs.

En primer lloc, perquè no es poden llegir uns resultats públicament un dia i canviar-los a porta tancada 48 hores després, dient «perdó, ens vam equivocar en la lectura».
En segon lloc, perquè no es pot publicar una acta relatant uns fets que simplement no van tenir lloc. Això no només és una falta d'objectivitat en el relat, és un insult a l'intel·ligència de les 20 persones presents i suposa (per si fos poc) posar en qüestió la professionalitat de la Mesa de Contractació.
En tercer lloc, la Mesa de Contractació no rectifica l'acta reflectint les dades que es van llegir, sinó que organitza un acte públic sense precedents: una farsa destinada a llegir en veu alta uns sobres que ja arriben oberts.

Què ha passat a la (re)lectura de les ofertes econòmiques?

Divendres 24 de febrer, 13:25h. La Sala Felip Capdevila es queda petita i a falta de cadires la gent roman dempeus. Aquest cop hi ha més gent: la Mesa de Contractació (7 persones), els 4 licitadors i una quinzena de testimonis. En un clima de calma tensa i d’expectació, l'interventor de la Mesa comença explicant que l'acte només servirà per llegir l'oferta del guanyador. És a dir, un acte públic no per obrir els sobres (que ja es van obrir el 8 de febrer) sinó per dir en veu alta la xifra (rectificada) del guanyador.

Sense més preludis, l'interventor de la Mesa llegeix ràpidament la xifra en números i lletres (6.600€ - SIS-MIL SIS-CENTS EUROS) que fa el sr. José Antonio Esún guanyador del concurs. Cinc minuts després i donant l'acte per acabat, les altres 3 empreses licitadores fan objeccions.

En primer lloc, la cooperativa El Cau de les guineus SCC demana que consti en acta que demanen la rectificació de l'acta anterior. Que es relati els fets que van ocórrer en l'obertura dels sobres i no pas les interpretacions fetes a porta tancada. També fan constar que aquesta petició s'ha fet ja tres vegades: per instància oficial, per correu electrònic i en compareixença formal a les dependències de Districte.
El sr. Hayami demana que consti en acta la seva observació que la Mesa no ha actuat amb professionalitat, i que per tant el concurs no hauria de ser vàlid. També es queixa de la forma com s’han establert i valorat els criteris de selecció de projectes, doncs li consta que el sr. Esún va presentar la documentació a ultima hora i que no te cap projecte solvent darrera, a diferència dels tres altres projectes presents a l’acte.
Finalment, el sr. Altimira demana que consti en acta la seva petició de saber perquè l'error no es comunica fins a 48 hores després, i sense aclarir-ne les circumstàncies, i insisteix en que s’aclareixi qui es va donar compte de l’error, en quin moment i en presència de qui. El sr. Esún, no intervé en tot l’acte.

L'interventor de la Mesa, com a únic interlocutor de la Mesa, va anotant les objeccions i les queixes, no gaire còmode, a voltes mostrant resistència i a voltes sorpresa: "bé, per no perdre més temps...", "a què treu cap això que diuen?" "poden denunciar el que vulguin als jutjats". En definitiva: considerant el més normal del món haver passat a la història de la contractació. Un dia més a les oficines de l’Ajuntament.