Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Els policies catalans se’n van de compres, segona part: la policia local.
19 des 2016
La Policia Local, la Guardia Urbana, la Policia Municipal... i a pobles petits els Vigilants, son tot noms diferents per una mateixa institució, els cossos armats dels municipis, que en determinats moments van estar formats per els “ciutadans honrats” (posseïdors, propietaris, dominadors i explotadors) i que hores d’ara estan professionalitzats i son, fins un cert punt, subalterns de la “policia de veritat”, sols cal veure la discriminació dels estudiants de les policies locals dins del recinte de la Acadèmia de Policia de Catalunya (actualment Institut de Seguretat Pública de Catalunya).
El perfil de comprador de la policia local és notòriament diferent del de la policia de la Generalitat, cosa que no ens ha d’estranyar, sols en el cas de la GU de Barcelona la cosa no és tan diferent.

Per començar la contractació municipal està lògicament dispersa en molts contractes (malgrat l’esforç de l’AMC per fer contractació conjunta de vehicles i altres materials), així mentre que els Mossos en el període 2014/2016 van fer 76 contractes per valor de 60 milions, per contra les policies locals van fer 176 contractes per valor de 11 milions.

El paquet més gran (igual que en els mossos) és el dels vehicles amb 96 contractes i uns 4,9M€, el segon paquet és el del vestuari amb 26 contractes i 2,3M€ de pressupost, el paquet de les comunicacions és especialment important en la policia local, 18 contractes amb 0,63M€, un 6% del total (en el cas dels mossos és del 4%).

Per contra l’apartat d’armes pròpiament dites és molt petit, sols la GU del Prat de Llobregat ha comprat 55 pistoles semiautomàtiques per 31.900€. Val a dir que si mantenim el mateix cost unitari, per l’import d’un contracte menor (18.000+IVA) podríem comprar més de 30 pistoles sense haver de fer un concurs, aquest és el cas de la majoria de municipis.

Les policies locals també han invertit recursos en protecció per els seus agents, concretament en més de 900 armilles antibala per un valor de 502.107€.

El cas de la Guardia Urbana de Barcelona.

La GU de Barcelona és, lògicament un cas apart de de les altres policies locals de Catalunya, més semblant als Mossos que a policies de municipis, fins i tot grans. Així la GU de Barcelona en aquest període, a part vehicles (alguns elèctrics que és un municipi molt sostenibilista) és l’únic que ha adquirit munició i roba de paisà per les feines “encobertes” dels seus agents.

La munició de la Guardia Urbana de Barcelona adquirida aquest any, ha estat de 200.000 unitats de cartutxos de 9mm Pb Luger, punta encamisada, forma cònica semi blindada... deu ni do, i com que l’Ajuntament de Barcelona és molt sostenible i ecològic han de ser lliures de mercuri.

El cas de la robà de paisà és calcat al sol·licitat per els mossos d’esquadra, en aquest cas “casual” es transforma en informal i a més hi ha d’haver de l’estil de vestir i esportiu.

El cas de les “defenses extensibles” (porres extensibles) és especialment cridaner... color negre, 196mm plegades, 510 desplegades, puny antilliscant... el “normal” en una porra, el que fa esgarrifar és la descripció dels 12 sacs d’entrenament que han de ser “de material intern (...) el qual haurà de simular la densitat del cos humà, capaç d’absorbir els impactes de les defenses sense produir lesions”...

Les pistoles elèctriques.

Les pistoles elèctriques donen un indici de les diferències en els equipaments de les diverses policies. Els mossos i els seus caps frisen per disposar de Tasers, però es troben amb la oposició social (i com a resultat política) a permetre la compra, desprès del que ha passat amb les llançadores de pilotes i amb l’equilibri parlamentari actual sembla que la cosa anirà per llarg... encara que mai es pot dir res de segur...

Per contra les desitjades armes “semi letals” elèctriques, estan relativament esteses entre els policies locals. Segons un informe de març del 2016 del Síndic de Greuges, s’han adquirit 54 pistoles elèctriques en 31 municipis de les que 40 estan “actives” a 21 municipis, hi ha municipis de tots els colors, a la taula que segueix podem veure un resum de l’informe del Síndic.

Les pistoles elèctriques son un indicador de com les policies locals donades les seves dimensions i pressupostos més reduïts poden eludir controls social i polítics i dotar-se d’eines de les que no disposen els seus “germans grans”.

Primera part: http://negreverd.blogspot.com.es/2016/12/els-policies-catalans-sen-van-d
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els policies catalans se’n van de compres, segona part: la policia local.
20 des 2016
La taula de les tasers la podeu consultar a:
http://negreverd.blogspot.com.es/2016/12/els-policies-catalans-sen-van-d

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more