|
|
|
Paradoxes propies
|
|
|
per Fernando Pessoa |
23 set 2016
|
|
Paradoxes propies |
Van replicar, amic meu, tots van replicar. Uns més, altres menys, tots protestaven! No era això! Això no podia ser! Però cap no deia el que era o el que havia de ser. Vaig argumentar i argumentar i, en resposta als meus arguments, no vaig obtenir sinó frases, porqueria, coses com aquelles que responen els ministres als parlaments quan no tenen cap resposta... Llavors em vaig adonar entre quina mena de bèsties i de covards m'havia ficat! Es van desemmascarar. Aquella patuleia havien nascut per ser esclaus. Volien ser anarquistes a costa dels altres. [...] Gairebé tots ells són així, els grans lacais!
¿Que si em vaig empipar? Vaig posar-me fet una fúria! Que ells no volien ser anarquistes? jo no estava per jugar aquest joc. Que ells no tenien força per combatre sinó repenjats els uns en els altres, tot crant, entre si, un simulacre nou de la tirania que deien voler combatre? Doncs que ho fessin, els necis, si no servien per a res més |
This work is in the public domain |
|
Re: Paradoxes propies
|
|
per banker anarkista |
24 set 2016
|
|
obrim un bank, i ens fem bankers, cales, cales y mes cales, i com diria napoleo, les guuerres ens guanyen amb cales. |
|
Re: Paradoxes propies
|
|
per Pessoa |
24 set 2016
|
Ja! El raonament final era x llogar-hi cadires, però tenia arguments pel mig força interessants!
Merci per la identificació i el comentari! Salut! |
|
Re: Paradoxes propies
|
|
per Pessoa |
24 set 2016
|
Ja! El raonament final era x llogar-hi cadires, però tenia arguments pel mig força interessants!
Merci per la identificació i el comentari! Salut! |
