|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Experts en cà nnabis jutjaran els efectes sobre la salut pública de la prohibició
|
|
per Àlex Haixix
Correu-e: haixix ARROBA cannabiscafe.net (no verificat!) |
11 ago 2003
|
|
Anunci de la creació d'un grup multidisciplinar d'experts per estudiar els efectes de la prohibició del cànnabis sobre la salut pública. |
Experts en cà nnabis jutjaran els efectes sobre la salut pública de la prohibició.
Acusen �ngel Acebes de voler ressucitar la censura i els delictes d’opinió.
Recentment Gonzalo Robles ha presentat la seva última enquesta escolar sobre el consum de drogues. L’augment del consum de cà nnabis i la disminució de la percepció del risc es disparen un any més. Qualsevol funcionari que hagués fracassat tan clarament hauria estat cessat fa temps, però sembla que al delegat del govern per al Plan Nacional sobre Drogas no se li exigeix que sigui eficaç, tan sols que apliqui amb rigidesa una polÃtica de salut pública que es basa en prejudicis morals.
Al delegat del govern li agrada fer responsables de la ineficà cia de la seva gestió els altres: la manca de compromÃs dels pares i els educadors, les revistes cannà biques, les botigues de cultiu, etc., excuses que no faltin. L’any passat va tenir la ocurrència de dirigir-se al fiscal antidrogues perquè li semblava que no hi havia claredat a la cobertura legal de botigues i revistes del sector. En resposta a la consulta efectuada per Gonzalo Robles, es va publicar el febrer de 2003 un extens i profun treball doctrinal pel Fiscal del Tribunal Suprem Fernando Sequeros Sazatornil, amb tÃtol “La venta de semillas de cannabis, de equipos y materiales para su cultivo, asà como su propaganda, como actos con trascendencia penalâ€?, al qual es contestat tot el contrari al que pretenia el mateix Robles, assenyalant la perfecta legalitat de botigues de cultiu i revistes cannà biques. Després de la resposat del Fiscal va quedar clar que el buit no era a la llei, sinó en els coneixements legals de Gonzalo Robles.
Malgrat la desinformació sistemà tica i les lleis repressives, els consumidors de cà nnabis han estat capaços d’organitzar-se per col·lapsar el cercle del mercat negre, adulteració, mà fica, mentides i corrupció que caracteritza el trà fic d’haixix. Pot parlar-se en aquest sentit d’una “experiència espanyola�, basada en ciutadans que cultiven marihuana de bona qualitat per l’autoconsum, s’informen als mitjans que consideren pertinents i s’abasteixen de material a botiques que paguen els seus impostos i a on es respecta la legalitat. Si no és que es vol beneficiar la mà fia del narcotrà fic no s’haurien d’impulsar retrocessos a aquesta experiència.
Criminalitzar d’aquesta manera un nou sector de l’economia és una actitud de totalitarisme temerari. Es posen tot tipus de trabes a la importació de productes legals des d’altres països de la Unió Europea i a la seva distribució a l’estat espanyol; s’exigeix el compliment d’uns principis legals plens d’ambigüitats, de quasi nul·la aplicació a molts altres sectors del comerç, l’agricultura i la indústria, enlloc de facilitar la seva tasca com a empresaris que dinamitzen l’economia i fomenten l’autoocupació.
Més aviat sembla que l’assatjament intenssiu no es considera prou. En vista que la llei no s’apdapta als seus desitjos opten per canviar-la. El ministre de l’interior Angel Acebes, en una demostració d’incoherència, va anunciar la creació d’un grup d’experts que estudiarà l’adopció de mides, que podrien incloure “una modificació legislativa� per acabar amb la “manipulació� sobre la inocuitat i beneficis del cà nnabis i “perseguir� a aquells que “llencin aquest missatge�.
Aquest espectacle difamador es el resultat de posar la salut pública en mans del ministre de l’interior, més interessat en les instruccions de Bush que en una veritable polÃtica sanità ria. Resulta absurd perseguir l’apologia del consum, quan el consum és legal i res té a veure amb el trà fic d’estupefaents, figura que sà és tipificada com a delicte.
A on ha quedat aquella campanya de “+ información – riesgosâ€? que va patrocinar el PND? Consistia a reviure la inquisició per prendre mides contra els col·lectius que estan difonent autèntica informació veraç, seria, cientÃfica i contrastada? Aixà es mantenen les imposicions morals com ara la prohibició del cà nnabis, encenent fogueres, excercitant la censura i acusant d’heretge de delictes d’opinió.
Com que no s’aturen les agressions als defensors del cà nnabis des dels ministeris d’Interior i JustÃcia, tots els sectors que estem per la seva normalització anunciem la creació de la Comissió del Cà nnabis. El grup serà format per un conjunt d’experts multidisciplinars, cientÃfic i rigorós, que analitzarà l’actual situació d’indefensió produïda per l’aplicació de lleis prohibicionistes, alienes al que demanda la ciutadania.
Més informació a http://www.cannabiscafe.net
Subscriuen aquest comunicat
Associacions:
FAC Federació d’Associacions Cannà biques
AICC Associació d’Internautes del CannabisCafè
AMEC Asociación Madrileña de Estudios del Cannabis
ARSECA Asociación Ramón Santos de Estudios del cannabis de AndalucÃa
SECA Sociedad de Estudios del Cañamo de Aragón
Tricoma Aragón
AECM Asociación Española por el Cannabis como Medicamento
PCLYN, Partido Cannabis por la Legalización y Normalización
ACOGROS Asociación de Comerciantes de Growshops de AndalucÃa
ACECA. Asociación Central del Cáñamo
Gremi de Comerciants de Productes Etnobotanics dels Països Catalans
Mitjans de comunicació:
Cañamo
Yerba
La Maria
Canal Caña
Annexe: Informe jurÃdic.
APOLOGIA DEL CÀNNABIS?
Durant els darrers mesos s’ha proposat en dues ocasions per part del Plan Nacional sobre Drogas i el Ministeri de l’Interior la persecució legal per via penal del que s’ha anoment com “apologia del cà nnabis�.
AixÃ, Gonzalo Robles al·lega l’existència d’una “clara cultura d’apologia del consumâ€? de cà nnabis. “Hi ha una promoció de la cultura del cà nnabisâ€?, va dir, assegurant que “hi ha gent que en fomenta el consum i hi ha botigues que permeten la venda de llavors i tots els instruments de cultiuâ€?, i a on “s’hi donen clares explicacions de com es pot anar cap a l’autoconsumâ€?. El senyor Robles opinava aixà mateix que “no hi havia claredatâ€? sobre la cobertura legal de botigues i revistes.
Recentment �ngel Acebes, Ministre de l’Interior, va anunciar la creació d’un grup d’experts que estudiarà l’adopció de mides, que podrien incloure “una modificació legislativa� per acabar amb la “manipulació� sobre la inocuitat i els beneficis del cà nnabis i “perseguir� als que “llencin aquest missatge�.
Per la seva part, i en resposta a la consulta efectuada per Gonzalo Robles, es va publicar el febrer de 2003 un extens i profun treball doctrinal pel Fiscal del Tribunal Suprem Fernando Sequeros Sazatornil, amb tÃtol “La venta de semillas de cannabis, de equipos y materiales para su cultivo, asà como su propaganda, como actos con trascendencia penalâ€?, al qual es dona resposta jurÃdica sense fissures a la possibilitat de persecució legal plantejada pel mencionat delegat del PND, i ara novament pel Ministre Ã?ngel Acebes, d’acord amb la legislació estatal i internacional sobre consum i trà fic de cà nnabis.
Quant a l’anomenada apologia del cà nnabis, cal dir que jurÃdicament l’apologia es defineix al parà graf segon de l’article 18 del Codi Penal en aquests termes:
“Es apologia, als efectes d’aquest codi, l’exposició, davant d’una concurrència de persones o mitjançant qualsevol mitjà de difussió, d’idees o doctrines que exalcin el crim o enalteixi el seu aturo. L’apologia només serà delictiva com una forma de provocació i si per la seva naturalesa i circumstà ncies constitueixi una incitació directa a cometre un delicte�.
Referint-se al cà nnabis, el Fiscal del Tribunal suprem entèn que “la provocació que recull l’article 18 CP com a instrument per incitar a perpetrar un delicte, a través de la imprenta, la radiodifussió o qualsevol altre mitjà d’eficà cia semblat que faciliti la seva publicitat, a més de no acomplir els condicionaments normatius com a apologia respecte del consum de drogues, la seva possibilitat d’aplicació no té tècnicament en el cas debatut el menor sentit, en la mesura que precissament el consum ilegal de drogues no és delictiu, constituint, en qualsevol cas, i conforme a les regles de la lògica, una aporia: la possibilitat d’estimar-se com un delicte la provocació a través de la publicitat, amb la finalitat, a la vegada, de promoure, afavorir o facilitar el consum il·legal d’aquelles�.
És a dir, no es pot perseguir per apologia el consum o qualsevol cultiu de cà nnabis, donat que el consum de cà nnabis aixà com el cultiu per al propi consum mai no és una activitat delictiva, a diferència del trà fic, castigat penalment com és sabut.
Seguint amb el treball exposat, “la referència al destà per l’autoconsum de la droga cultivada, front la seva preordenació al trà fic constitueix, un cop més, la calu per a la catalogació definitiva de l’entitat de la conducta desplegada per l’agent i, en conseqüència, per a la determinació de la necessitat, o no, del seu tractament penal�.
Quant a la possessió “de cap manera es comparteix la tesi doctrinal que tota quantitat rellevant de droga ha de tenir necessà riament com a destà el trà fic, en eliminar ab initio l’alternativa de la possibilitat d’arreplegar per autoconsum, aprofitant l’oportunitat d’una adquisició a la baixa de la mateixa amb la finalitat d’abaratir el seu cost, com a opció aplicable a qualsevol altra decisió previssora efectuada amb racionalitat�.
L’única conducta punible, no respecte del consum, sinó a la venda de llavors, es defineix en aquests termes: “únicament quan el venedor de llavors de cà nnabis es concerta amb l’adquiridor, o assumeix la determinació d’aquest de destinar aquelles a un cultiu preordenat al trà fic, podria incorrer en responsabilitat penal com a coautor de la comissió d’un delicte contra la salut pública de l’article 368 del Codi Penal en la seva modalitat de drogues que no causen greus danys a la salut pública, restant erradicats del mateix la resta de comportaments instrumentals facilitadors del consum de la planta�.
AixÃ, existeixen sens dubte usos legals i il·legals del cà nnabis, que bà sicament es distingeixen per ser actes destinats al consum o al trà fic. L’existència d’una cultura del consum de cà nnabis mai no podrà ser perseguida ni com a delicte ni en forma d’apologia, donat que l’acte de consumir drogues, ja siguin legals o il·legals, mai no és delicte.
Sobre la rigurositat de la informació a propòsit de la planta de cà nnabis i les conseqüències del seu consum, es qüestió que entra en l’esfera de la llibertat de pensament, ideologia i el dret a la informació. La informació sobre els efectes tan perjudicials com beneficiosos del cà nnabis està constatada per al voltant de 5.000 anys d’ús d’aquesta planta per la humanitat, informació que sembla suficient com per contrastar la seva veracitat. Tot i aixà tampoc aquestes conductes d’�opinió� i “informació� implicaran cap responsabilitat penal. |
Mira també:
http://www.cannabiscafe.net
|
|
Re: CONTRA LES PROHIBICIONS, DESOBEDIÈNCIA CIVIL ! !
|
|
per CATALUNYA DESOBEDIENT |
12 ago 2003
|
|
Que prohibeixin les caceres a les que van els ministres... |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
