Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Experts en cànnabis jutjaran els efectes sobre la salut pública de la prohibició
11 ago 2003
Anunci de la creació d'un grup multidisciplinar d'experts per estudiar els efectes de la prohibició del cànnabis sobre la salut pública.
Experts en cànnabis jutjaran els efectes sobre la salut pública de la prohibició.
Acusen Ã?ngel Acebes de voler ressucitar la censura i els delictes dâopinió.

Recentment Gonzalo Robles ha presentat la seva última enquesta escolar sobre el consum de drogues. Lâaugment del consum de cànnabis i la disminució de la percepció del risc es disparen un any més. Qualsevol funcionari que hagués fracassat tan clarament hauria estat cessat fa temps, però sembla que al delegat del govern per al Plan Nacional sobre Drogas no se li exigeix que sigui eficaç, tan sols que apliqui amb rigidesa una política de salut pública que es basa en prejudicis morals.

Al delegat del govern li agrada fer responsables de la ineficàcia de la seva gestió els altres: la manca de compromís dels pares i els educadors, les revistes cannàbiques, les botigues de cultiu, etc., excuses que no faltin. Lâany passat va tenir la ocurrència de dirigir-se al fiscal antidrogues perquè li semblava que no hi havia claredat a la cobertura legal de botigues i revistes del sector. En resposta a la consulta efectuada per Gonzalo Robles, es va publicar el febrer de 2003 un extens i profun treball doctrinal pel Fiscal del Tribunal Suprem Fernando Sequeros Sazatornil, amb títol âLa venta de semillas de cannabis, de equipos y materiales para su cultivo, así como su propaganda, como actos con trascendencia penalâ?, al qual es contestat tot el contrari al que pretenia el mateix Robles, assenyalant la perfecta legalitat de botigues de cultiu i revistes cannàbiques. Després de la resposat del Fiscal va quedar clar que el buit no era a la llei, sinó en els coneixements legals de Gonzalo Robles.

Malgrat la desinformació sistemàtica i les lleis repressives, els consumidors de cànnabis han estat capaços dâorganitzar-se per col·lapsar el cercle del mercat negre, adulteració, màfica, mentides i corrupció que caracteritza el tràfic dâhaixix. Pot parlar-se en aquest sentit dâuna âexperiència espanyolaâ?, basada en ciutadans que cultiven marihuana de bona qualitat per lâautoconsum, sâinformen als mitjans que consideren pertinents i sâabasteixen de material a botiques que paguen els seus impostos i a on es respecta la legalitat. Si no és que es vol beneficiar la màfia del narcotràfic no sâhaurien dâimpulsar retrocessos a aquesta experiència.

Criminalitzar dâaquesta manera un nou sector de lâeconomia és una actitud de totalitarisme temerari. Es posen tot tipus de trabes a la importació de productes legals des dâaltres països de la Unió Europea i a la seva distribució a lâestat espanyol; sâexigeix el compliment dâuns principis legals plens dâambigüitats, de quasi nul·la aplicació a molts altres sectors del comerç, lâagricultura i la indústria, enlloc de facilitar la seva tasca com a empresaris que dinamitzen lâeconomia i fomenten lâautoocupació.

Més aviat sembla que lâassatjament intenssiu no es considera prou. En vista que la llei no sâapdapta als seus desitjos opten per canviar-la. El ministre de lâinterior Angel Acebes, en una demostració dâincoherència, va anunciar la creació dâun grup dâexperts que estudiarà lâadopció de mides, que podrien incloure âuna modificació legislativaâ? per acabar amb la âmanipulacióâ? sobre la inocuitat i beneficis del cànnabis i âperseguirâ? a aquells que âllencin aquest missatgeâ?.

Aquest espectacle difamador es el resultat de posar la salut pública en mans del ministre de lâinterior, més interessat en les instruccions de Bush que en una veritable política sanitària. Resulta absurd perseguir lâapologia del consum, quan el consum és legal i res té a veure amb el tràfic dâestupefaents, figura que sí és tipificada com a delicte.

A on ha quedat aquella campanya de â+ información â riesgosâ? que va patrocinar el PND? Consistia a reviure la inquisició per prendre mides contra els col·lectius que estan difonent autèntica informació veraç, seria, científica i contrastada? Així es mantenen les imposicions morals com ara la prohibició del cànnabis, encenent fogueres, excercitant la censura i acusant dâheretge de delictes dâopinió.

Com que no sâaturen les agressions als defensors del cànnabis des dels ministeris dâInterior i Justícia, tots els sectors que estem per la seva normalització anunciem la creació de la Comissió del Cànnabis. El grup serà format per un conjunt dâexperts multidisciplinars, científic i rigorós, que analitzarà lâactual situació dâindefensió produïda per lâaplicació de lleis prohibicionistes, alienes al que demanda la ciutadania.

Més informació a http://www.cannabiscafe.net

Subscriuen aquest comunicat

Associacions:
FAC Federació dâAssociacions Cannàbiques
AICC Associació dâInternautes del CannabisCafè
AMEC Asociación Madrileña de Estudios del Cannabis
ARSECA Asociación Ramón Santos de Estudios del cannabis de Andalucía
SECA Sociedad de Estudios del Cañamo de Aragón
Tricoma Aragón
AECM Asociación Española por el Cannabis como Medicamento
PCLYN, Partido Cannabis por la Legalización y Normalización
ACOGROS Asociación de Comerciantes de Growshops de Andalucía
ACECA. Asociación Central del Cáñamo
Gremi de Comerciants de Productes Etnobotanics dels Països Catalans

Mitjans de comunicació:
Cañamo
Yerba
La Maria
Canal Caña


Annexe: Informe jurídic.
APOLOGIA DEL CÃNNABIS?

Durant els darrers mesos sâha proposat en dues ocasions per part del Plan Nacional sobre Drogas i el Ministeri de lâInterior la persecució legal per via penal del que sâha anoment com âapologia del cànnabisâ?.

Així, Gonzalo Robles al·lega lâexistència dâuna âclara cultura dâapologia del consumâ? de cànnabis. âHi ha una promoció de la cultura del cànnabisâ?, va dir, assegurant que âhi ha gent que en fomenta el consum i hi ha botigues que permeten la venda de llavors i tots els instruments de cultiuâ?, i a on âsâhi donen clares explicacions de com es pot anar cap a lâautoconsumâ?. El senyor Robles opinava així mateix que âno hi havia claredatâ? sobre la cobertura legal de botigues i revistes.

Recentment Ã?ngel Acebes, Ministre de lâInterior, va anunciar la creació dâun grup dâexperts que estudiarà lâadopció de mides, que podrien incloure âuna modificació legislativaâ? per acabar amb la âmanipulacióâ? sobre la inocuitat i els beneficis del cànnabis i âperseguirâ? als que âllencin aquest missatgeâ?.

Per la seva part, i en resposta a la consulta efectuada per Gonzalo Robles, es va publicar el febrer de 2003 un extens i profun treball doctrinal pel Fiscal del Tribunal Suprem Fernando Sequeros Sazatornil, amb títol âLa venta de semillas de cannabis, de equipos y materiales para su cultivo, así como su propaganda, como actos con trascendencia penalâ?, al qual es dona resposta jurídica sense fissures a la possibilitat de persecució legal plantejada pel mencionat delegat del PND, i ara novament pel Ministre Ã?ngel Acebes, dâacord amb la legislació estatal i internacional sobre consum i tràfic de cànnabis.

Quant a lâanomenada apologia del cànnabis, cal dir que jurídicament lâapologia es defineix al paràgraf segon de lâarticle 18 del Codi Penal en aquests termes:
âEs apologia, als efectes dâaquest codi, lâexposició, davant dâuna concurrència de persones o mitjançant qualsevol mitjà de difussió, dâidees o doctrines que exalcin el crim o enalteixi el seu aturo. Lâapologia només serà delictiva com una forma de provocació i si per la seva naturalesa i circumstàncies constitueixi una incitació directa a cometre un delicteâ?.

Referint-se al cànnabis, el Fiscal del Tribunal suprem entèn que âla provocació que recull lâarticle 18 CP com a instrument per incitar a perpetrar un delicte, a través de la imprenta, la radiodifussió o qualsevol altre mitjà dâeficàcia semblat que faciliti la seva publicitat, a més de no acomplir els condicionaments normatius com a apologia respecte del consum de drogues, la seva possibilitat dâaplicació no té tècnicament en el cas debatut el menor sentit, en la mesura que precissament el consum ilegal de drogues no és delictiu, constituint, en qualsevol cas, i conforme a les regles de la lògica, una aporia: la possibilitat dâestimar-se com un delicte la provocació a través de la publicitat, amb la finalitat, a la vegada, de promoure, afavorir o facilitar el consum il·legal dâaquellesâ?.

Ãs a dir, no es pot perseguir per apologia el consum o qualsevol cultiu de cànnabis, donat que el consum de cànnabis així com el cultiu per al propi consum mai no és una activitat delictiva, a diferència del tràfic, castigat penalment com és sabut.

Seguint amb el treball exposat, âla referència al destí per lâautoconsum de la droga cultivada, front la seva preordenació al tràfic constitueix, un cop més, la calu per a la catalogació definitiva de lâentitat de la conducta desplegada per lâagent i, en conseqüència, per a la determinació de la necessitat, o no, del seu tractament penalâ?.

Quant a la possessió âde cap manera es comparteix la tesi doctrinal que tota quantitat rellevant de droga ha de tenir necessàriament com a destí el tràfic, en eliminar ab initio lâalternativa de la possibilitat dâarreplegar per autoconsum, aprofitant lâoportunitat dâuna adquisició a la baixa de la mateixa amb la finalitat dâabaratir el seu cost, com a opció aplicable a qualsevol altra decisió previssora efectuada amb racionalitatâ?.

Lâúnica conducta punible, no respecte del consum, sinó a la venda de llavors, es defineix en aquests termes: âúnicament quan el venedor de llavors de cànnabis es concerta amb lâadquiridor, o assumeix la determinació dâaquest de destinar aquelles a un cultiu preordenat al tràfic, podria incorrer en responsabilitat penal com a coautor de la comissió dâun delicte contra la salut pública de lâarticle 368 del Codi Penal en la seva modalitat de drogues que no causen greus danys a la salut pública, restant erradicats del mateix la resta de comportaments instrumentals facilitadors del consum de la plantaâ?.

Així, existeixen sens dubte usos legals i il·legals del cànnabis, que bàsicament es distingeixen per ser actes destinats al consum o al tràfic. Lâexistència dâuna cultura del consum de cànnabis mai no podrà ser perseguida ni com a delicte ni en forma dâapologia, donat que lâacte de consumir drogues, ja siguin legals o il·legals, mai no és delicte.

Sobre la rigurositat de la informació a propòsit de la planta de cànnabis i les conseqüències del seu consum, es qüestió que entra en lâesfera de la llibertat de pensament, ideologia i el dret a la informació. La informació sobre els efectes tan perjudicials com beneficiosos del cànnabis està constatada per al voltant de 5.000 anys dâús dâaquesta planta per la humanitat, informació que sembla suficient com per contrastar la seva veracitat. Tot i així tampoc aquestes conductes dââ?opinióâ? i âinformacióâ? implicaran cap responsabilitat penal.
Mira també:
http://www.cannabiscafe.net

Comentaris

Re: CONTRA LES PROHIBICIONS, DESOBEDIÈNCIA CIVIL ! !
12 ago 2003
Que prohibeixin les caceres a les que van els ministres...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more