|
Notícies :: ecologia |
Al·legacions contra el parc eòlic dels Segalassos (Priorat, Conca de Barberà, Baix Camp)
|
|
per Plataforma del Priorat Correu-e: tpujades ARROBA tiscali.es (verificat) |
10 ago 2003
|
La Plataforma per la Defensa del Priorat presenta al·legacions contra la central eòlica dels Segalassos per l'impacte que tindria en l'entorn natural i paisatgístic. |
La Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) presenta al·legacions contra el projecte de central eòlica dels Segalassos per l'impacte que aquest parc tindria en l'entorn natural i paisatgístic i perquè incompleix l'acord comarcal sobre la implantació de l'energia eòlica.
A continuació teniu el text íntegre de les al·legacions. També el podeu imprimir i enviar-lo personalment fins al 19 d'agost a l'adreça indicada.
PDPNP
Sr. Jaume Femenia i Signes.
Subdirector General d’Indústria, Comerç i Turisme de Tarragona.
Carrer Pompeu Fabra, 1
TARRAGONA
Nom...............................................................................................
DNI/NIF ....................................................................................
domicili..........................................................................................................
Atesa la publicació al DOGC número 3936, de 30 de juliol de 2003 de l’anunci d’informació pública sobre la instal·lació de producció elèctrica en règim especial del parc eòlic Los Segalassos, als termes municipals de Vilanova de Prades (Conca de Barberà), Prades (Baix Camp) i Cornudella (Priorat). Com a part interessada i per aquest motiu, presentem les següents:
AL·LEGACIONS
PRIMERA. Sobre la ubicació geogràfica de la central eòlica.
El projecte de central eòlica dels Segalassos s’ubica en una zona culminant de la serralada Prelitoral: aquesta àrea constitueix un connector biològic de primer ordre entre espais naturals tan importants com la serra de Montsant, les muntanyes de Prades i la serra de la Llena. Per tant és una zona d’elevat valor natural on una instal·lació d’aquest tipus té un fort impacte. A més, la central hipotecaria futures ampliacions de l’espai d’interès natural de les muntanyes de Prades.
SEGONA. Sobre l’impacte general sobre el medi natural.
L’espai conegut com los Segalassos, repartit entre els termes de Cornudella, Prades i Vilanova de Prades és un indret cobert per un carrascar de tendència continental i muntanyenca molt ben conservat, de gran extensió i cobertura. Té la particularitat de contenir ambients i espècies típiques dels climes carpetanoatlàntics (el que es dóna a les zones de la meseta castellana en contacte amb la costa atlàntica), del qual és un representant únic a Catalunya. La fragmentació de l’espai, la seva antropització i l’increment del risc d’incendis que, inevitablement, suposaria la construcció de la central portaria al seu empobriment i degradació.
TERCERA. Sobre la peculiaritat de la flora i la vegetació.
L’estudi d’impacte ambiental no destaca la presència de comunitats vegetals i espècies de la flora úniques a Catalunya, singularment relacionades la vegetació de l’oest de la meseta castellana i el nord d’Extremadura. Aquí s’hi han d’incloure la brolla d’estepa muntanyenca i tamborino (Pteridio-Lavanduletum pedunculatae) i la jonquera coneguda com Isolepido-Lythretum portulae. D’altra banda, les espècies relacionades a continuació tenen en aquest enclavament i el seu entorn les úniques localitats a Catalunya:
- Lavandula stoechas ssp pedunculata (tamborino)
- Plantago subulata ssp radicata var masclansii (pedrenca)
i les de la llista següent no han estat trobades en cap altre indret de la Catalunya meridional:
- Scirpus setaceus
- Peplis portula (peplis)
- Trifolium dubium (trèvol menut)
- Lathyrus nissolia (tapìssot de Nissol)
- Epilobium tetragonum ssp lamyi
- Cynosurus cristatus (cua de gos)
Són plantes i comunitats relictes en aquest enclavament de Catalunya, que pel seu aïllament geogràfic resulten extremadament vulnerables.
QUARTA. Sobre la riquesa de la fauna.
La presència d’una fauna rica i variada, amb espècies protegides, com el gat mesquer (Felis sylvestris) o diversos rapinyaires, com les àguiles cuabarrada (Hieraëtaus fasciatus) i daurada (Aquila chrysaëtos) i el falcó (Falco peregrinus), que tenen en territori com un sector principal de caça és un altre punt a tenir en compte. Cal destacar la nidificació de diverses parelles de duc (Bubo bubo), àguila marcenca (Circaëtus gallicus), astor (Accipiter gentilis), esparver (Accipiter nisus) i, molt probablement, també de l’àguila calçada (Hieraëtaus pennatus), espècie molt rara a Catalunya. També s’ha d’esmentar que, los Segalassos, per les seves característiques (carrascar molt ben conservat que recorda els espais de la meseta castellana) és un espai utilitzat per gran quantitat de rapinyaires en migració i d’altres d’errants. En aquest sentit cal destacar que en aquest espai es localitza una de les poques observacions fetes als Països Catalans d’àguila coronada (Aquila heliaca adalberti). La construcció d’una central eòlica a la zona, no només incrementarà la mortalitat de rapinyaires protegits associada als impactes contra els aerogeneradors i les electrocucions amb les línies elèctriques, sinó que, a més, resultarà en la pèrdua de moltes hectàrees de territori apte per a la caça. Totes aquestes circumstàncies posen en perill la continuïtat d’aquestes poblacions.
CINQUENA. Sobre possibles futures accions de recuperació de la fauna.
La zona dels Segalassos reuneix tots els requisits (hàbitat molt ben conservat, amplia extensió de terreny amb comunitats vegetals i hàbitats idonis, connectivitat amb espai naturals propers, així com amb bones poblacions d’espècies presa com el conill (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus europaeus) i la perdiu (Alectoris rufa) per tal de portar-hi a terme algun projecte de reintroducció del linx ibèric (Linx pardina). Els hàbitats potencials d’aquesta espècie haurien de ser preservats per tal de poder garantir la futura salvaguarda de l’espècie. Cal tenir en compte que aquesta és l’espècie de mamífer en major perill d’extinció de tot Europa i que una de les causes d’aquesta n’és la desaparició dels seus hàbitats actuals i potencials.
SISENA. Sobre l’impacte paisatgístic.
La central eòlica projectada, amb aerogeneradors de 120 m, ubicats entre 830 i 945 m sobre el nivell del mar, serà visible des de tota la vall de l’Argentera. Aquest impacte serà encara molt més fort i directe sobre el sector oriental del Parc Natural de la serra de Montsant i també sobre les zones elevades de les muntanyes de Prades i la serra de la Llena (la Gritella, el tossal de la Baltasana, la punta del Sales i la punta del Curull). Aquest aspecte està insuficientment analitzat en l’estudi d’impacte ambiental.
SETENA. Sobre els hàbitats naturals d’interès comunitari.
A la zona dels Segalassos hi ha cartografiats dos hàbitats d’interès comunitari, un dels quals és d’atenció prioritària:
- 6220 Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces. D’interès Prioritari.
- 9340 Alzinars i carrascars
A més, s’ha constatat la presència dels que es llisten a continuació, malgrat no estar cartografiats al sistema d’informació geogràgica del departament de Medi Ambient:
- 3170 Vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals. Prioritari.
- 6420 Jonqueres mediterrànies
- 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià
- 9533 Pinedes mediterrànies de pinassa. D’interès Prioritari.
Segons la directiva europea Hàbitats, les administracions són responsables de la conservació d’aquests hàbitats dintre dels territoris de la seva competència.
VUITENA. Sobre les àrees importants per a les aus (IBAs).
L’espai dels Segalassos està inclòs dins d’una Àrea Important per a les Aus (IBA), concretament , l’IBA 201, que comprèn les muntanyes de Prades i les serres de la Llena i Montsant. Aquestes són zones catalogades i cartografiades sota uns estrictes criteris per l’organització Birdlife (SEO a Espanya), on hi ha una gran diversitat d’espècies d’ocells, alguns que hi nidifiquen, altres que hi passen algunes èpoques de l’any i alguns que migren a través d’aquestes muntanyes. Així com les ZEPA (zones d’especial protecció per a les aus) estan excloses de la implantació de centrals eòliques, les IBA també ho haurien d’estar.
NOVENA. Sobre la coincidència amb altres projectes.
La central eòlica dels Segalassos no és l’única projectada en aquesta zona. S’hi ha d’afegir el projecte de central eòlica de la Pinadeta, totalment inclòs al terme municipal de Vilanova de Prades, al nord-est de l’anterior. Entre totes dues ocupen més de 2000 ha (segons les àrees que oficialment es reconeix que seran afectades en els respectius estudis d’impacte ambiental), que resultaran fortament afectades en una zona de connexió d’espais naturals molt importants.
DESENA. Sobre la implantació racional de l’energia eòlica al Priorat.
El 30 de juny de 2001 la Plataforma del Priorat i tots els partits amb representació municipal a la comarca (CiU, FIC, PSC i ERC) van signar l’Acord Comarcal sobre la Implantació d’Energia Eòlica al Priorat, en el qual es limita la instal·lació de noves centrals eòliques a un nombre d’aerogeneradors i uns emplaçaments concrets. La central eòlica dels Segalassos es troba fora de l’Acord esmentat.
Per tot això que hem esmentat
SOL·LICITEM:
Que es tingui per presentat aquest escrit, sigui admès a tràmit, sigui tingut en compte per l’òrgan competent i contestat convenientment dins els terminis que preveu la llei 30/1992 de Regim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú, modificada per la llei 4/99 de 13 de gener.
Que pels motius que han estat exposats es denegui l’autorització administrativa i no sigui aprovat el projecte d’instal·lació de producció elèctrica del parc eòlic los Segalassos, als termes municipals de Vilanova de Prades (Conca de Barberà), Prades (Baix Camp) i Cornudella de Montsant (Priorat).
SIGNATURA / SEGELL
___________________, a ___ d’agost de 2003 |
Re: Al·legacions contra el parc eòlic dels Segalassos (Priorat, Conca de Barberà, Baix Camp)
|
per Ernest Miró miro ARROBA mail.com |
11 nov 2003
|
com sempre, gent que li fa el joc brut a les super companyies electriques- Que fan en aquestes pagines aquest feix de PRO NUCLEARS com les plataformes i el GEPEC??? que els posin en un reactor de Vandellos i ens deixin viure amb aire respirable, amb eolica i solar |
Re: Al·legacions contra el parc eòlic dels Segalassos (Priorat, Conca de Barberà, Baix Camp)
|
per Josep Ramon Miró pepramon ARROBA tiscali.es |
01 ago 2004
|
poc viuries amb la eolica i la solar, el que hauries de fer tu si vols viure amb aire pur es deixar una mica més sovint el cotxe a casa i moure't amb transport públic, que sou els que contamineu menys, i si tens terrenys o interessos a l'eòlica guanyate'ls honradament i no criticant als altres que tots aneu d'ecologistes anti-nuclears però tots enceneu la llum amb energia nuclear. Realment els que defenseu la eòlica amb arguments demagògics i no científics uns feu una mica pesats. Com a mínim els que defensen el paisatge ho fan amb els sentiments que es tal com s'ha de fer. |