|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part III el Risc químic. El cas de Tarragona
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
25 jul 2016
|
La nocivitat química de la civilització industrial és difusa, ubiqua, diversa i transmesa de totes les maneres possibles i amb tots els vectors imaginables. Des de els disruptors hormonals a l’aigua i a productes de consum de tota mena (link), fins la contaminació dels sols, la contaminació dels aliments.... però potser el vector més inquietant, i segurament el més danyi, és la nocivitat de l’aire que respirem.
Enllaç amb la part I http://negreverd.blogspot.com.es/2016/06/la-nocivitat-de-la-civilitzacio
Enllaç amb la part II http://negreverd.blogspot.com.es/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio |
|
La contaminació de l’aire directament per les industries és sols una part, la derivada del transport basat en els combustibles fòssils (industria de l’automòbil) és encara més gran, així com els contaminants secundaris, especialment l’ozó, resultat de la reacció fotoquímica del conjunt de contaminants de la industria i del transport.
Per una part hi ha la “contaminació de base” en la que el transport te una paper determinant en la globalitat, sense menys preuar el de la industria a nivells més o menys locals i per l’altra un risc ominós directament lligat a la indústria, la fuga de productes summament perillosos que, malgrat el que poden dir els “controladors institucionals”.
Les “fugues” es poden produir quotidianament (les emissions industrials difuses), incidentalment o lligades a accidents pròpiament dits. Els accidents es pretén que son excepcionals, res més lluny de la realitat, els accidents (cosa normal en qualsevol procés industrial) son quasi quotidians, que transcendeixin institucional o informativament depèn de molts factors, entre ells la sort (del capitalista contaminador), la manipulació dels fets (per part de la empresa, la administració i els mitjans de comunicació) i fins i tot de la manca coneixement de tots plegats (cada dia es coneixen més substàncies tòxiques que abans no es tenien en conte i cada dia milloren els nivells de la seva detecció)...
Els efectes de tota aquesta contaminació van des de efectes lleus o poc greus per la salut, fins un augment de la mortalitat o de la prevalença de diversos càncers, de fet la civilització industrial és una civilització teratògena.
A Europa, a rel del “accident” de Seveso es va promulgar una directiva sobre el risc de la industria, coneguda com directiva Seveso de 1982 (82/501/CEEhttp://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31982L0501:ES:HTML), que ha sofert diverses modificacions posteriors a remolc de nous incidents (Bophal el 1984, San Juan de Ixhuatepec també el 1984, els incidents miners de Baia Mare a Romania el 2000, i el d’Aznalcollar el 1998, la fàbrica de fertilitzants de Toulouse el 2001…).
La Directiva Seveso i les lleis estatals derivades estan pensades per accidents, no per la insidiosa contaminació quotidiana de fons, però ens poden servir per mesurar el “risc químic” escampat difusament per el territori.
Abast de la directiva Seveso a Catalunya.
A Catalunya hi han 93 industries afectades per aquesta directiva, son infraestructures industrials d’alt risc (53 a Barcelona, 2 a Lleida, 2 a Girona i 36 a Tarragona). D’aquestes 39 són d’alt risc (28 a Barcelona i 11 a Tarragona). A més caldria contar també les instal•lacions que treballen amb explosius i concentracions logístiques.
Totes aquestes empreses estan instal•lades, generalment en territoris molt concrets i molt poblats, afecten a la major part de la població. Així els municipis que estan obligats a redactar un Pla d’Actuació Municipal (PAM) del PLASEQCAT, son 101, peròconcentren a uns 3.900.000 habitants (un 52% de la població).
El PLASQCAT és un pla de protecció civil elaborat per la Generalitat per “prevenir” el risc químic, igual que te d’altres plans per prevenir riscos d’incendis, de nevades, de terratrèmols... plans que en realitat prevenen sols l’accident, no l’emmetzinament quotidià gradual i crònic, qualsevol activitat industrial que manipuli agents nocius emet, en menor o major grau, part de les seves matèries de treball i intoxica lleu, però constantment a treballadors i veïns.
El cas de Tarragona.
Parlem de Tarragona com un bon exemple de la nocivitat química. A Barcelona hi ha més indústries Seveso (53) i més habitants concentrats, però el cas de Tarragona (36) és únic, ja que és un pol industrial construït de vell nou (fa uns 40 anys), cosa que dona un gran poder polític i social a la seva industria. En les empreses que manipulen substàncies molt tòxiques tenim un repartiment semblant, 28 a Barcelona i 11 a Tarragona.
La “Química” de Tarragona suposa la concentració de nocivitat per habitant més gran que hi ha a tot el país, això suposa una concentració de una empresa per cada 13.500 habitants quan a Barcelona (la província) la densitat seria d’uns 60.000 habitants per empresa.
Recentment, a finals d’aquest més de juny, la Planta de Repsol va parit una fuga important de compostos orgànics que no se sap exactament quins van ser, encara que les empreses afectades (Repsol i Down) consideren que va ser de benzè, i mantenien la pretensió de que la fuga “no va sortir del recinte industrial” com si l’aire contaminat amb benzè s’aturés davant la tanca de la fàbrica (!?).
La fuga va obligar a evacuar a més de 100 treballadors, posteriorment les dues empreses (la emissora Repsol la afectada DOWN) van emetre comunicats explicant que sols es tractava de “olor a hidrocarburs” i que no consideraven el tema com incident i que no pensaven informar ni a la Generalitat ni a la Mesa de la Qualitat de l’Aire.
El benzè és un compost orgànic de carboni i hidrogen, present o derivat d’hidrocarburs petroliers i està classificat per la IARC (Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, organisme depenent de la OMS) com altament cancerigen.
Cal afegir a aquest altres episodis més “vistosos”, com les columnes de fum negre emeses per Down i Repsol el 23 de maig i el 8 de juny també aquest mateix any i que tampoc eren “incidents”. Les instal•lacions del pol químic de Tarragona tenen un llarg historial d’incidents sense aclarir, com per exemple la presència (en nivells relativament baixos i/o puntuals, però segurament no inofensius) del cancerigen butadiè, que també està dins les llistes de la IARC.
Fa uns anys un jutge del Social va condemnar REPSOL, el INSS i la Mutua Universal a indemnitzar a un treballador d’una subcontracta que va desenvolupar un càncer d’origen laboral que no era reconegut.
El nivell d’hidrocarburs detectat per DOWN era 20 vegades superiors als nivells legals europeus (suposant que es tractés de benzè) curiosament les estacions del govern de Catalunya no detecten nivells alts de benzè a la zona del Camp de Tarragona.
A la zona 4 de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya hi han 10 estacions, aquestes estacions es limiten especialment als contaminants legislats per Europa, te 8 estacions que mesuren el benzè, d’aquestes estacions el màxim de 2015 ha estat de 2,6 μg/m3, el límit segons la EU és de 5 μg/m3, el disseny de la xarxa no és però adequada per mesurar episodis, sinó valors de fons, els contaminants analitzats per aquesta són insuficients per l’abast de la concentració d’empreses químiques.
La nocivitat química, nocivitat industrial i difusa.
Com s’ha vist, pràcticament tot el litoral està en zona d’influència de la industria química, sols queden lliures algunes zones del nord.
Queden lliures aquestes zones?... bona part d’elles estan afectades per episodis prou alts d’ozó. Es tracta d’un contaminant secundari que es forma per l’efecte de la radiació solar a partir de compostos orgànics volàtils (entre ells els que emeten les plantes de Tarragona), es considera que els alts nivells de moltes zones rurals son deguts a importació de precursors. De fet el valor objectiu per la protecció de la salut (no superar una mitjana de 120 μg/m3 de mitjana 8 horària mòbil) s’ha superat en el 26% de les estacions que mesuren l’ozó i el número total de superacions ha estat de 936 vegades, les 5 estacions amb més superacions han estat Ponts (42), Tona (48), Juneda (49), Vic (55) i Montsec (56).
L’ozó és un compost molt oxidat que afecta a la salut humana, a la vegetació natural i agrícola i als materials.
COM DEIA UNA CANÇO DELS SETANTA “YA NO HAY DONDE HUIR!! DISPARA!!”
Més info i més mapes a www.negreverd.blogspot.com |
This work is in the public domain |
