Ha passat un mes des del desallotjament del Banc Expropiat. Ara que s’ha atenuat el soroll mediàtic, encara que segueixi sent un tema recurrent en tot tipus de mitjans i tot i que hem trigat molt a escriure aquest petit recompte, volem fer un balanç dels primers efectes de la repressió.

Sovint se sol considerar que en segons quines ocasions la policia s’excedeix, que els jutges són massa durs o que la despesa econòmica per fer front a certes mobilitzacions és desmesurada. Però aquest és el paper de tals institucions i no poden realitzar-lo d’una altra manera. El capitalisme es manté amb aquestes institucions. Per això no és possible que després de cada mobilització no hi hagi persones detingudes, ferides i investigades. La manera que tenen de fer-ho sol dependre més del context i dels interessos polítics del moment que de la capacitat que tenen la policia i els jutges per exercir el seu paper. No hi ha un altre sistema judicial possible ni una policia més democràtica en aquest sistema. En canvi, sí que creiem que hi ha una altra manera possible de viure.

Encara que durant les dues setmanes de mobilitzacions contra el desallotjament del Banc Expropiat hagi semblat (segons els mitjans) que no hi ha hagut, ni hi haurà, conseqüències personals (legals, físiques o emocionals), volem fer un recompte del que nosaltres sabem fins ara. En aquest cas, la policia ha utilitzat el mètode de no detenir durant les mobilitzacions com una manera d’apagar el foc, ja que saben que les detencions en aquests moments de resposta col·lectiva no fan més que avivar la solidaritat. També perquè evita que es pugui donar suport a la gent identificada abans, durant i després dels processos, ja que no ens podem posar en contacte amb aquestes persones pel fet de no saber qui són. A més, això debilita els vincles que es creen en un moment com aquest en què molta gent s’ha abocat en un projecte aliè però que volien defensar.

Ara tenim coneixement (segons els mitjans) de 55 persones identificades, encara que no haguem pogut posar-nos en contacte amb totes. Sabem també que 11 tenen processos judicials oberts. Els càrrecs van des de desordres a usurpació passant per desobediència greu i danys.

En paral·lel, hi ha més de 120 persones ferides que van ser majoritàriament ateses al punt mèdic autogestionat creat específicament per a aquesta ocasió i que considerem que ha suposat una gran experiència. Les ferides van des de l’amputació d’una falange o el traumatisme craneoencefàlic (amb hospitalització inclosa) a fractures de braços, ròtules i tot tipus de contusions de diversos graus. A més dels efectes traumàtics que ha provocat l’actuació policial en algunes persones i que considerem igual de greus.

Des del Banc Expropiat sempre hem cregut en el suport mutu, intentant crear xarxes de solidaritat amb les quals enfrontar-nos als conflictes quotidians. Això inclou satisfer les necessitats bàsiques així com fer front a les conseqüències de les lluites i la forma de vida que hem triat. Per això hem decidit empoderar-nos el màxim en la nostra vida, cosa que inclou fer-nos càrrec dels nostres processos legals i encarregar-nos nosaltres mateixes de totes les tasques que puguem; paral·lelament treballem amb una cooperativa d’advocades que són qui, en el cas que les afectades vulguin fer una feina de defensa comuna, assumiran la part legal dels casos, encara que les línies de defensa es definiran entre les imputades i el Banc Expropiat. De la mateixa manera, s’ha creat un grup de suport psicosocial per a les persones que ho necessitin i s’està definint una campanya conjunta amb totes les afectades. El telèfon antirrepressiu segueix en funcionament, així com el correu del Banc, per a les persones que van ser identificades i que encara no s’han posat en contacte amb nosaltres, així com per a les persones ferides o que puguin aportar material visual.

Tot això, assumir els efectes de la repressió com a part inherent de les lluites, forma part del projecte del Banc. Encara tenim la idea de recuperar el Banc Expropiat i de continuar el projecte tal i com era, fent-nos, juntes, cada dia més fortes.

Seguim al carrer, el punt d’informació segueix allà on era. Seguirem intentant crear nous vincles i enfortir tots els que han nascut arran de les mobilitzacions i insistirem amb noves convocatòries.

Tornem al Banc.