Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part II, l’amenaça radioactiva.
01 jul 2016
En termes generals tots coneixem la nocivitat de les centrals nuclears que han estat i son, juntament amb la tecnoagricultura dels transgènics, un els principals aparadors del tecnocapitalisme industrial.

Al llarg de decennis els opositors a la implantació de centrals nuclears han anat desenvolupant crítiques i alternatives més o menys encertades i mes o menys radicals, des de el rebuig total a una societat que implica el superconsum energètic i la destrucció de la terra, fins al desenvolupament “d’alternatives” a la nuclearització, sense posar en qüestió la civilització industrial capitalista. Per donar.... i per vendre!!!.
taula 1.jpg
superposicio de riscos radiactius.png
La oposició al monstre industrial de les centrals nuclears és naturalment necessària, però permet mantenir amagada una altra nocivitat més difusa i amagada, la nocivitat de les instal·lacions radioactives de caire industrial suposadament innòcues i/o controlades.

A Catalunya hi ha 4 instal·lacions nuclears: Ascó I i II, Vandellòs II i Vandellòs I en desmantellament, la seva seguretat la regula un pla estatal, el Pla PENTA.

A l’ombra d’aquestes grans (i mediàtiques instal·lacions) hi ha tota una munió d’instal·lacions radioactives que passen més desapercebudes, concretament un total de 261, en 94 municipis. L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica classifica les instal·lacions radioactives del 1 al 5, essent les de nivell 1 les més perilloses i de nivell 5 les menys (exemple de nivell 5: aparell de raig X).

A Catalunya hi han 5 de primera categoria, 11 de la segona (a la taula annexa podem veure les instal·lacions de tipus 1 i 2 i municipis on son) , 14 de la tercera i 231 entre la quarta i la cinquena...del total 152 són del sector comercial i industrial, 64 tenen aplicacions mèdiques i 45 de recerca.

Sols 76 municipis dels 947 de Catalunya estan obligats a, o tenen recomanat, elaborar un pla de prevenció de risc radioactiu (PAM), però aquests 76 municipis acumulen un 61% del total de la població (4.544.673 persones), l’impacte d’aquests “petits” punts d’activitat radioactiva no son per tant gens menyspreables.

Una bona part d’aquestes instal·lacions, sobretot les de categoria 1 i 2 son grans hospitals (públics i privats) i centres de recerca sanitària lligats a la medicina industrialitzada.

Un incident en aquestes instal·lacions en principi seria una conseqüència derivada de la pèrdua del blindatge, l’encapsulament o la contenció de les fonts de radioactivitat derivades d’un incendi, d’una inundació, d’una explosió o de l’esfondrament de l’edifici. En el cas de que la font no estigui encapsulada la dispersió de la radioactivitat és més fàcil. En determinades condicions es poden formar petits núvols radioactius... petits en comparació amb els que es poden formar en una central nuclear, però gens menyspreables a escala laboral i local.

La IAEA delimita dos tipus de zones d’actuació davant d’un accident: la zona interior i la zona exterior. La zona interior, en el pitjor dels cassos seria tot l’edifici o instal·lació i les zones exteriors fins a 300 metres al voltant (quan hi ha foc, explosió o fum), així a simple vista sembla una zona d’actuació força “conservadora”.

Un altra possible focus de contaminació radioactiva son els centres de valorització de metalls, els xatarreros han estat històricament un dels sectors que han emès més radioactivitat (sobretot les foneries) al utilitzar ferralla contaminada.

A Catalunya hi han 21 valoritzadors, 20 son recuperadors i una foneria, la CELSA de Castellbisbal. A més dels 21 municipis afectats directament, hi ha 33 amb territori del terme situat a menys de 2.000 metres de la instal·lació. En total dels 57 municipis 40 estan a Barcelona, 4 a Tarragona, 7 a Lleida i 3 a Girona, en total la població afectada és de 3.554.000 persones (un 47% de la població total de Catalunya.

El conjunt de totes aquestes “petites” fonts de radioactivitat distribuïdes per el territori tenen una cobertura notable que va més enllà del 60% dels habitants com podem veure al mapa annex. El fet és que no podem estar segurs de que no s’hagin produït “petits escapaments” o be no detectats o be no declarats, i que el risc d’una fuga es mou en els marges de la incertesa... confies en les empreses i en les institucions que han de vetllar per la teva seguretat?...

Més info i enllaços a www.negreverd.blogspot.com
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa