|
|
|
Entrevista :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
A la Directa: "Fa anys, el Kurdistan tenia els models català i basc com a referència, però avui ja no"
|
|
|
per Àlex Romaguera |
19 jun 2016
|
|
Sivan Zerdesti és membre del Congrés Nacional Kurd i resident a Brussel·les. Ha traduït el primer volum d'una antologia de cinc llibres d'Abdullah Öcalan, líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) empresonat per Turquia des de fa disset anys |
El febrer passat va fer disset anys que Turquia va empresonar Abdullah Öcalan. Confinat a l'illa d'Imrali, situada a la mar de Màrmara, el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) continua sent un referent per la lluita d'aquest poble indoeuropeu disseminat en cinc estats diferents. Arran de la seva entrada a presó, Öcalan va començar a escriure el Manifest per una civilització democràtica, una antologia de cinc llibres en què planteja la creació d'un nou marc de convivència per donar sortida a la qüestió kurda i pacificar l'Orient Mitjà. Més enllà d'això, la seva obra és una aportació per als moviments emancipatoris i l'esquerra d'arreu del món, en posar damunt la taula formes alternatives de govern que, sota els principis de l'autogestió, el feminisme i l'ecologia, persegueixen la igualtat i la justícia social.
El primer dels volums, titulat Orígens de la civilització. L'era dels déus emmascarats i els reis coberts, ja es pot llegir en castellà, gràcies a la traducció que n'ha fet Sivan Zerdesti, membre del Congrés Nacional Kurd resident a Brussel·les. El llibre, iniciativa del col·lectiu Bauma, la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd-Azadi i el segell Descontrol, ens apropa a les tesis d'Öcalan, de les quals Zerdesti traça els elements més substantius. Aquests dies, és a Barcelona per presentar el llibre. Durant els mesos de juny i juliol, té programades més de vint presentacions a diverses ciutats de l'Estat espanyol.
En què s'inspira Abdullah Öcalan per elaborar el 'Manifest per una civilització democràtica'?
L'elabora arran de la seva entrada a presó, el febrer de 1999. No li ha estat fàcil perquè l'Estat turc l'ha privat de fonts i material per escriure, a banda dels obstacles per treure l'obra a l'exterior. Tot i aquests impediments, ningú com ell coneix la realitat del poble kurd, gràcies al qual ha desenvolupat aquests volums, que no són una novel·la o un llibre qualsevol, sinó els fonaments d'una civilització democràtica, oposada a la civilització capitalista. Cada volum es pot llegir per separat, ja que aborden diversos elements respecte al Kurdistan, l'Orient Mitjà i el món sencer i conformen la base del seu pensament.
Ell aposta per la creació d'un "confederalisme democràtic". En què consisteix?
És un nou paradigma civilitzatori que busca resoldre els problemes del Kurdistan, però també els del conjunt del planeta. De fet, fa tres anys i mig que s'aplica a la zona de Rojava, dins el Kurdistan sirià, on mitjançant un sistema de vicepresidència basat en assemblees populars, totes les cultures i minories ètniques participen dels afers públics en peu d'igualtat. A més dels kurds, hi ha àrabs, armenis, cristians i molts altres col·lectius que, fruit d'aquest model, estan eradicant la violència masclista i potencien la convivència entre la població.
Inicialment, Öcalan era més pròxim al marxisme-leninisme. Què l'ha fet canviar?
"Öcallan observa que el liberalisme i l'Estat-nació utilitzen l'esquema patró-proletariat per continuar el seu sistema de dominació"
Les seves crítiques al marxisme-leninisme són constructives i les elabora quan constata que la lluita no es pot limitar a l'enfrontament entre el patró i el proletariat. Veu que el 90% de la societat no encaixa en aquesta dicotomia, ni els camperols ni les dones,ni molts altres segments socials. Ben al contrari, observa que el liberalisme i l'Estat-nació utilitzen l'esquema patró-proletariat per continuar el seu sistema de dominació. Per això Öcalan defensa el municipalisme llibertari o la lliure agregació entre les comunitats, seguint les tesis de Murray Bookchin, teòric de l'anarquisme i l'ecologisme social, i del sociòleg Immanuel Wallerstein.
També, amb vista a superar l'Estat centralista, aposta per l'autogestió dels béns comunitaris. En l'actual context de violència, com pot arrelar aquest model?
Som conscients de la dificultat. D'aquí que el moviment kurd emplaci els estats colonialistes perquè permetin implementar-lo per vies pacífiques i a través del diàleg i la reconciliació. Ara bé, si no el reconeixen, construirem el confederalisme democràtic de manera unilateral. Ho veiem a Rojava i a altres indrets del Kurdistan, on la col·lisió entre dues autoritats antagòniques provoca greus enfrontaments. Ara mateix, Turquia s'ha llançat a una guerra d'extermini contra el nostre poble i dóna suport a Estat Islàmic, el DAES, que decapita dones i infants kurds. Veu amb temor que el confederalisme democràtic, pensat per resoldre els conflictes ètnics, pugui triomfar a la regió.
Quant al sistema econòmic, què proposa Öcalan?
"Planteja un sistema de cooperatives en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia. Un model que ja funciona malgrat l'oposició dels estats de la regió"
Planteja un sistema de cooperatives en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia. Un model que ja funciona malgrat l'oposició dels estats de la regió, que, a causa d'això, veuen perillar la seva hegemonia forjada amb la compra de petroli a Estat Islàmic. Per això, el moviment kurd crema pous per evitar que contaminin i posin fi a formes de vida arrelades al territori. No descartem que hi hagi indústria, però sempre que no derivi en un industrialisme que només entén la terra com a font d'explotació, ja que per nosaltres és un mitjà d'autosuficiència i prou.
Cal molta pedagogia per convèncer la població, no trobes?
Hem obert acadèmies a les muntanyes amb aquest objectiu. Allà, impartim cursos sobre els sistemes de participació horitzontals, el paper de la dona i altres aspectes. I també se'n fan als centres que tenim a Europa, on la diàspora s'adona que és l'única via per salvar-nos i desprendre'ns del feixisme turc. Finalment, el confederalisme democràtic és l'actualització de la convivència que històricament hi ha hagut entre els diferents grups ètnics de l'Orient Mitjà. No és cap invenció, sinó la posada al dia d'una proposta de convivència inclusiva i radicalment democràtica.
Ara per ara, el problema rau en l'ofensiva bèl·lica de Turquia?
És el gran obstacle perquè ens impedeix veure el confederalisme com la fórmula per progressar, però hem de defensar-nos dels seus atacs. No hi ha un altre camí.
En aquesta labor, la dona ha adquirit un protagonisme cabdal...
No és exagerat dir que és el moviment de dones més gran del món. Lluita contra el nacionalisme i ha esdevingut una font d'inspiració per a la resta de dones desesperades de l'Orient Mitjà i altres grups que malden per emancipar-se del colonialisme. A totes elles, s'hi han sumat armènies, cristianes i dones de comunitats en risc d'extinció.
Algunes veus comparen el model proposat per Abdullah Öcalan amb Chiapas. Quines similituds hi trobes?
"El confederalisme democràtic no pretén exportar-se enlloc i no és exclusiu del Kurdistan, sinó que cada país pot aplicar-lo d'acord amb les seves circumstàncies"
Com a definició, la podria compartir, però el confederalisme democràtic no pretén exportar-se enlloc ni és exclusiu del Kurdistan, sinó que cada país pot aplicar-lo d'acord amb les seves circumstàncies. Cal recordar que, fa anys, el Kurdistan tenia els models català i basc com a referència, però avui ja no. Es desmarca de la consecució de l'Estat-nació i rebutja el nacionalisme, que per nosaltres és una ideologia destinada a controlar la societat a patir de generar falses expectatives entre els seus individus. Nosaltres defensem el patriotisme, cosa que significa defensar la terra, la cultura, la llengua i combatre l'explotació, sigui interna o externa. I aquesta explotació, que determinats sectors exerceixen utilitzant el nacionalisme com a bandera, es produeix arreu del món, no sols al Kurdistan.
Més enllà de la formació, teniu instruments per avançar en el confederalisme democràtic?
Hem creat diaris, ràdios, canals de televisió i altres mitjans a través dels quals difonem aquest ideari perquè, amb els oficials, no teníem cap esperança, ja que només legitimen els abusos dels estats colonials i la modernitat capitalista. Per això intentem dotar-nos d'eines pròpies que, juntament amb els sistemes d'autodefensa, ens permetin reivindicar els nostres drets. El poble kurd fa anys que resisteix i continuarà fent-ho tot defensant el seu model de societat, vàlid per a qualsevol altre context. Esperem que els pobles d'Europa –no pas els seus estats– se sumin a la proposta del confederalisme democràtic. |
Mira també:
https://directa.cat/confederalisme-democratic-es-lunica-desprendrens-del-feixisme-turc
|
This work is in the public domain |
