Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sanitat
Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
08 jun 2016
"Los laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades"
Joan-Ramon Laporte es jefe del servicio de farmacología del Hospital Vall d'Hebron. Es catedrático de farmacología en la UAB y dirige la Fundación Instituto Catalán de Farmacología.
«Los medicamentos son la tercera causa de muerte tras el infarto y el cáncer, según estudios hechos en EEUU. Cada año mueren 100.000 personas por errores de medicación, y 100.000 por efectos adversos».
«La implicación de los medicamentos en patologías comunes es muy importante. Los medicamentos producen enfermedades que no se distinguen de las otras. Te pueden producir un infarto de miocardio, o que te caigas y te rompas el fémur, o un ataque psicótico».
«Sólo en Cataluña hay entre 6.000 y 9.000 fracturas de cuello de fémur al año: entre el 13 y el 14% de ellas tiene que ver con el omeoprazol y medicamentos análogos. Dificulta la absorción del calcio y las personas que lo toman habitualmente desarrollan osteoporosis. Un 8,4% de las fracturas las producen medicamentos para dormir. Más de 300 tienen que ver con antidepresivos».
«La industria farmacéutica está medicalizándolo todo. Los laboratorios se inventan enfermedades, convierten la tristeza en depresión, la timidez en fobia social o el colesterol en una enfermedad. Los lobbys farmacéuticos promueven más mentiras que medicamentos. Dicen que son más eficaces de lo que realmente son».
«Aunque los permisos de comercialización los otorga la Agencia Europa del Medicamento, cada país puede decidir si financia un determinado medicamento. En España se financian todas las novedades. Por ejemplo, hay seis medicamentos anti-neoplásicos que Gran Bretaña ha rechazado financiar y que aquí se financian».
«Cuando un medicamento sale al mercado, es tan poco conocido, porque se ha estudiado tan poco, que no estamos seguros de que no pueda tener efectos indeseados graves».
«En España nos polimedicamos. Hace 15 años se daban entre 12 y 13 recetas por persona y año. Ahora, casi 20. Por lo menos la mitad de los medicamentos que tomamos son innecesarios. Hay gente que durante toda su vida toma medicación para dormir, sin embargo al cabo de tres o cuatro semanas el cuerpo ya lo ha asimilado y es tan eficaz como el placebo».
«Los laboratorios no dan acceso público a los ensayos clínicos. Tampoco se lo dan al sistema de salud. La Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios aprueba medicamentos sin ver los datos de cada uno de los pacientes que han participado en los ensayos».
«El tiempo que se tarda en retirar un medicamento porque produce efectos indeseados graves ha pasado de seis o siete años en 2004, a 12 o 14 años hoy en día. Cuesta mucho más retirarlos, y esto es por la creciente influencia de la industria sobre los sistemas de salud, tal como ha denunciado el Consejo de Europa».(Eva Dallo- elmundo)
Mira també:
http://www.nodo50.org/ciencia_popular

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
08 jun 2016
«según estudios hechos en EEUU»

Criticáis la falta de acceso a la fuente sobre los ensayos clínicos, pero no dais referencias para poder acceder a los mencionados estudios. Muy mal.
Re: Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
08 jun 2016
Una cosa és que s'inventin malalties i l'altre que no existeixin les malalties mentals i que tot es pugui paliar sense farmacs. Conec gent bipolar, esquizofrènica i depresiva i no ho són per culpa del sistema o la societat, o no únicament. Sense fàrmacs algus d'ells ja estarien al sot.

Em semblacorrecte la crítica a la medicalització excessiva o i al negoci de la indústria farmacèutica. Però trobo perillós el discurs contra tot farmac o la negació de malalties mentals per causes biològiques. Si aquesta gent deixa la medicació de sobte o no se la pren poden estar molt pitjor. De la mateixa manera que les pastilles no curen les malalties mentals però si que poden ajudar a viure millor (també un excés o mala medicació pitjor), les teràpies psicològiques per si soles en alguns casos no serveixen ni milloren l'estat del pacient.
Re: Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
08 jun 2016
" les teràpies psicològiques per si soles en alguns casos no serveixen ni milloren l'estat del pacient"

La medicació, potser, tampoc; peró no les rebutges. Les teràpies psicològiques, sense defensar-les, no tenen "efectes secundaris" importants. Les medicacions tenen prou efectes secundaris, fins i tot, alguns pitjor que la mateixa malaltia.

El que anomenes "malatia mental", és una construcció. El manual hegemònic no fa cap definició de "malaltia mental", parla de "desordres".

Hi han psiquiatres reconeguts que questionen les "malaties mentals", i el que és cert, és que totes aquestes persones amb un diagnostic de "malaltia mental", pateixen i cadascuna te el seu patiment.

Moltes de aquestes anomenades "malaties mentals", tenen molt a veure amb el nostre sistema social i afectiu, i les angoixes i respostes d'aquestes persones per a "adaptar-se" a ell.

A aquestes diferents manifestacions les han categoritzat, però en no poques ocasions, els diagnòstics canvien amb el temps; cosa que amb una malaltia això no succeeix, ja que les malalties responen a uns suposats "valors" analítics i de "funció", i les "malalties mentals", no. El que principalment determina una "malaltia mental", és la seva no pertinença al grup de malalties biològiques, i tot es tradueix en una qüestió de desordre a la química del cervell.

Puc comprendre les necessitats de qui té un diagnòstic d'aquest tipus, o un familiar proper en aquestes circumstàncies ...

I estic d'acord en que dir, «según estudios hechos en EEUU», és no dir res. Es necessiten les fonts ...
Re: Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
08 jun 2016
A segons quina persona, treure-li la medicació i posar-lo a fer teràpia psicològia només ha servit per empitjorar el seu estat. Hi ha malalts mentals o si prefereixes persones amb desordres que no els hi ha passat res greu, ni cap trauma a la vida i desenvolupen un desordre, el factor químic -sinó li vols dir biològic-, tot i que et reconec que és més minoritari existeix. Hi ha famílies amb diversos membres amb depressió, esquizofrènia o bipolars. O gent més disposada a desenvolupar una esquizofrènia, per exemple persones que només per haver fumat algun porro un temps la desenvolupen amb facilitat una esquizofrènia.

Estic d'acord que es medica massa, per exemple gent enganxada de per vida als ansiolítics i que la sanitat pública hauría d'intentar posar més recursos en les teràpies psicològiques que en receptar pastilles a la primera de canvi.

Ara bé, trobo perillós que desde certs àmbits sobretot els llibertaris es passi de renunciar a la ciència i a tota psicofarmacologia i en canvi es donin ales a gurús, plantes, homeopaties i derivats. Ho trobo igual de perillós que defensar la indústria farmacèutica sense cap tipus de crítica als seus interessos econòmics.
Re: Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
08 jun 2016
"Llibertari", en cap lloc he dit que se li tregui la medicació " i posar-lo a fer teràpia psicològia només". He dit que moltes d'aquestes medicacions, tenen greus efectes secundaris.

L'esperança de vida d'una persona diagnosticada, no es redueix per tenir un "desordre", sinó per l'ús continuat d'aquests fàrmacs.

La medicació s'ha comparat amb la lobotomia química pels seus efectes.

Mai li diria a ningú que deixés la medicació neuroléptica, ni tan sols l'antipsiquiatría ho va plantejar així. Però sí que és just reconèixer que aquesta medicació fa mal al nostre organisme i que a més no cura res.

Per contra, altres teràpies tampoc curen, però no danyen com la medicació neuroléptica.

Ho desitjable seria que les persones amb diagnòstic en salut mental, poguessin deixar progressivament la medicació, però això no interessa ni al ministeri públic de salut, ni a la indústria farmacèutica, que en no poques ocasions van de la mà.

Hi ha països d'Europa en què la medicació no és el tractament principal, sinó el complement d'altres abordatges diferents al farmacològic.

En el fet que dius que els "porros" poden desenvolupar esquizofrènia, això no és cert. Les drogues poden ser catalitzadores, però no les responsables d'un conflicte, una angoixa, un context, la manca d'afectivitat, etc. En la majoria dels casos, la droga és el desesperat intent de trobar refugi al sofriment, i el que aconsegueix amb la ingesta d'aquest tipus de substàncies, no és més que precipitar el que estava per arribar.

La medicació neuroléptica és droga ..., legal i amb recepta, però droga y adictiva: Trankimazin, diacepan, valium...

Si recordas, quan l'Asnar era president del govern, es va utilitzar l'haloperidol per sedar i dormir, en els vols de deprotación, als estrangers que expulsaven.

Aixó no és pas, nomès una qüestió de la sanitat pública, és una qüestió de model polìtic-social-económic i dominació-domesticació. Hi han societats que la gent amb "visions", tenen la seva funció i el seu lloc social.

Algú va dir que si li parlas a deu ets religiós, peró si deu et parla a tu, ets un "malalt mental".
Re: Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
08 jun 2016
Bé, parlem clar, jo et parlo per experiència com a malalt mental, no em fa res "acceptar" que tinc una malaltia. Tinc un transtorn depressiu, això no vol dir que estigui sempre plorant, el contrari quan estic estable sóc un tio amb molt d'humor i fins i tot també quan estic malament puc fer bromes.

Tinc un familiar amb esquizofrènia, un altre depressiu i un familiar meu es va treure la vida i potser si hagués volgut anar al psiquiatra o el psicòleg (abans) no ho hagués fet. Per això em molesta que es parli tan fàcilment de que no s'ha de medicar, dels efectes secundaris dels farmàcs.

Afortunadament estic poc medicat, antidepressiu i ja està i gràcies a aquests -i també de l'esfoç que faig quan estic malament- la depressió que em van diagnosticar de més jove la puc portar millor . I ja et dic jo que la depressió em vé de cop, normalment a la mateixa època de l'any, sense necessitat de que m'hagi passat res dolent, de cop em costa fer les coses normals i estic molt apagat. Puc fer vida normal, la majoria de temps no estic malament -tinc recaigudes, però les he superat- i treballo, no estic lobotomitzat com dius. Vaig provar la psicoteràpia i només em va servir per perdrer el temps. No pots posar tots els mateixos medicaments psiquiatrics el mateix sac.

Els medicaments tenen efectes secundaris i hi ha casos que deixen el pacient mort en vida, a vegades però també han salvat vides -si, és posible que en alguns casos siguin vides de merda i això seria un debat- però no només n'han salvat sinó que han fet que hi hagi malalts mentals que puguin viure dignament (et parlo del meu propi cas, però també d'un amic que és bipolar i pot fer la seva vida perfectament). El problema és la sobremedicació, el negoci i els interessos de les farmacèutiques, els mals diagnostics, l'automedicació,etc

A més no tots els medicaments psiquiatrics tenen els mateixos efectes secundaris adversos, no és el mateix prendre`s un trankimazine o l'haperoidol que un antidepressiu ISRS. Ja et dic, i si pogués no prendria res ja ho vaig intentar i no va funcionar, per tant prefereixo els efectes secundaris de la droga que em prenc que són pocs que tenir recaigudes habitualment.

Sobre el cannabis està bastant estudiat que pot generar esquizofrènia en persones més vulnerables genèticament, et deixo aquest enllaç però hi ha molts estudis al respecte: http://www.rtve.es/noticias/20140522/abuso-marihuana-puede-acabar-esquiz

Et reconeixo el mal de molts psicofarmacs, però en el meu cas i altres m'ajuden que no vol dir que em curen. I penso que hi ha massa tabú en dir que prens psicofarmacs o pateixes una malaltia mental, molta gent té la imatge del malalt mental de manicomi que ha vist a les pelis i potser al seu voltant té algú que pateix una malaltia mental.

Els defensors de l'antipsiquiatria us equivoqueu quan poseu tots els psicofarmacs en el mateix sac i també quan només reconeixeu la malaltia mental com una causa externa provocada per un trauma, la societat competitiva, la desestructuració familiar,etc. I llavors quan no hi ha una causa externa, negueu que pot ser endògene, que hi ha gent més propera o molt propera a desenvolupar una malaltia mental.
Re: Laboratorios farmacéuticos se inventan enfermedades
09 jun 2016
Si los propios psiquiatras han utilizado el término trastorno y no enfermedad no es causal. Pero esto parecen olvidarlo fácilmente. Que una enfermedad la causa un virus, que hemos sufrido un traumatismo, tienen causas o etiologías determinadas. Pero en los "trastornos mentales" el "síntoma" es la conducta, sea el niño hiperactivo, el depresivo o el fóbico social. Curiosamente se patologizan formas de inadaptación social. Evidentemente pueden definirse como problemas. ¿Pero se tienen qie considerar enfermedades? Dicho sea de paso, calificarlos de tal, implica asignarles una droga legal, el fármaco, y las farmacéuticas son de todo menos inocentes. Quizás hay otras formas de afrontar esos problemas, más allá de la pastilla como "solución" fácil, que a largo plazo lo único que hace es aumentar y prolongar el problema

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more