Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
El futur de la dominació laboral al capitalisme d'internet.
09 abr 2016
Ja fa temps que els tecnòfils ens estan amenaçant amb la desaparició de un gran nombre de llocs de treball, de treballs no qualificats. Això si, amb el creixement dels treballadors qualificats. Aquesta catàstrofe laboral s’ha de produir (o aconseguir) gràcies al big data, a la intel·ligència artificial, la fabricació per adició (impressió 3D), la nanotecnologia i a l’internet industrial de les coses (2IoT), es tracta de l’economia4.0 o de la fabricació4.0, el 4 fa referència a una suposada quarta revolució industrial, l’experiment es porta a la pràctica a molts llocs, però el més significatiu és la factoria alemanya de Siemens a Amberg que està automatitzada en un 75% i te una fiabilitat del 99%, si el 1990 es rebutjaven 550 productes per cada milió produït, el 2013 només se’n rebutjaven 12.
1*liht0nwHW7tQwf9A-JoiZw.gif
Tothom, des de els professor de l’assignatura d’emprenedoria i finances dels IES (propagadors de la ideologia del capital), fins el conseller d’economia i els catedràtics d’universitat, passant per bloguers i periodistes, ens amenacen amb l’atur si no som prou llestos per formar-nos i “reinventar-nos”. Ens diuen que si perdem (no sols la feina sinó també el futur) serà culpa nostra, per tontos, per mandrosos, per poc aplicats, per desconfiats...

Aquells que tinguin un nivell d’autoexigència prou alt com per entregar tota la vida com treballadors, com consumidors, com treballadors retirats, mutilats o inusables podran gaudir de la societat futura. Els qui no siguin autoexigents i no estiguin disposats a lliurar la vida sencera, ja es poden anar acomiadant del “mon del benestar”.

El totpoderós Fòrum de Davos, cap al més de gener d’enguany, ja ens prometia la pèrdua de 7 milions de llocs de treball, entre aquells menys qualificats, i la creació de 2 milions entre els més qualificats. Aquest estudi considera que pràcticament es perdran els mateixos llocs de treball entre les dones que entre els homes, però entre els nous treballs de més qualificació per cada 5 llocs perduts entre les dones se’n generarà un, mentre que entre els homes se’n generarà un de major qualificació per cada 3 perduts, la promesa de Fòrum de Davos és clara, major desigualtat econòmica i major desigualtat de gènere.

LES ENGRUNES DEL SISTEMA, QUAN EL FUTUR ENS ATRAPI.

Quines opcions ens deixen als que no ens qualifiquem o ens reinventem? Un dels mitjans de subsidència que s’ens ofereix és la ECONOMIA COL·LABORATIVA.

Qui pensaves que HUBER i d’altres “col·laboratius P2P” s’havien fet enrere en les seves pretensions de conquerir Europa estava ben equivocat, des de principis d’abril UBER ofereix a Madrid el seu servei UberX, amb conductors professionals amb llicència VTC (el seu muntatge de conductors sense llicència està aturat judicialment), d’aquesta manera conserven viva la marca (esperant temps millors) i pressionen al seu competidor Cabify que fa temps que ofereix el mateix sistema a Madrid. Uber afirma que pot fer viatges a l’Aeroport un 30/40% més barat que els taxis.

Però en un altra ordre de coses, en el marc de les institucions, els darrers mesos hi han hagut una sèrie de moviments preparatius d’un possible canvi legislatiu que permeti posar definitivament en marxa aquests nous marcs d’explotació.

Els moviments han estat bàsicament dos, un l’aparició a principis de desembre de l’any passat del document de Comitè de les Regions “la dimensió local i regional de la economia col·laborativa” (https://drive.google.con/file/d/0B4bHAPrRCd7UUGxybENPeW5UODA/view?usp=sh) on ja es proposen mesures per “afavorir la competència”.

El Comitè de les Regions és un òrgan d’estranyes funcions i competències dubtoses, però te el paper d’Organ Consultiu a la UE i actua com a lobby dels interessos de les regions i les grans ciutats, el seu dictamen ha estat rebut per UBER i companyia com una gran victòria (“espaldarazo de la UE a la Economia Colaborativa”). L’òrgan del CR dedicat a temes econòmics és l’ECON, com a dada rellevant de l’ECON en formen part, entre d’altres, les presidències de Balears, Madrid, Castilla la Mancha, la Generalitat Valenciana i l’Alcaldessa de l’Hospitalet, com podem veure el ventall polític al complert (http://cor.europa.eu/es/activities/commissions/Pages/cor-commissions.asp ).

El que ha estat un pas important a nivell d’estat és la publicació, aquest 11 de març d’enguany, per part de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència, de l’estudi “sobre los nuevos modelos de prestación de servicios y la economía colaborativa” que en aquests moments està sotmès a consulta pública. Aquest estudi proposa 14 recomanacions per “obrir” la economia als “nous actors” (https://drive.google.con/file/d/0B4bHAPrRCd7UeXNjX1AzM01Pc0k/view?usp=sh ).

En la mateixa línia a finals de juliol de 2015 el parlament de Catalunya va aprovar una tèbia i poc concreta resolució basada en l’informe de la Comissió d’Estudis de les polítiques públiques en matèria d’economia col·laborativa” (https://drive.google.con/file/d/0B4bHAPrRCd7URzdndnZYVzVEWDQ/view?usp=sh), malgrat la indefinició va en la mateixa línia de les altres i considera que muntar negocis a través d’apps i exprimir als col·laboradors, és innovador, alliberador, econòmic, equitatiu i sostenible...
El que si sembla clar és que es prepara un regulació (o desregulació) del sector, feta, especialment, a la mida dels sectors del transport de passatgers i de l’allotjament turístic (a la mida d’UBER i d’AIRBNB), encara que ni el govern de l’estat ni el de Catalunya sembla que s’atreviran a tant, i esperaran a que Brussel·les es pronunciï.

PERO, QUE ÉS LA ECONOMIA COL·LABORATIVA?

Sota el paraigües de la “sharing economy”, economia sota demanda, companyies tecnològiques mediadores, consum col·laboratiu, transaccions entre iguals, economia P2P... podem trobar tota mena de tinglados, des de mercats d’intercanvi o de regal sense diners mitjançant internet, bancs de temps, bancs d’aliments, compres col·lectives per grups limitat de consumidors, portals de venda de productes de proximitat directament des de els productors, portals de venda de segona ma, seguint el clàssic de les revistes d’anuncis... fins la part sinistra de la història, les multinacionals valorades en milers de milions (bilions americans, miliards...) que exploten a milers de treballadors (a partir d’ara, en lloc de “economia col·laborativa” emprarem el terme “economia de servitud” per referir-nos als poders econòmics que estan darrera de la pantalla de la col·laboració.).

La retòrica dels partidaris de la economia de la servitud arriba fins a parlar de que estan redefinint el concepte de propietat, “posseir menys i compartir més i amb més gent”, com si la possessió d’un be caducable, com un vehicle o un habitatge fos LA POSSESSIO, així amb majúscules, defugint la veritable possessió, o sia la possessió dels recursos financers, productiu i coercitius que permeten la societat de la desigualtat i de la dominació.

La part que és més o menys col·laborativa serveix de pantalla, de biombo per que els bitxarracus antropòfags puguin campar a gust, així es dona la paradoxa que sota etiquetes de solidaritat, democratització de la producció , la horitzontalitat, l’afany de compartir, l’altruisme s’estigui desenvolupant un nou marc d’explotació i de dominació, una nova servitud.

Com exemple hi ha una empresa molt jove, Glovo, dedicada al sector de la missatgeria urbana. Aquesta “start up” segueix el, poc original, model empresarial anterior al reconeixement de la relació laboral del missatgers per sentència del Suprem de 1986, aconseguida desprès de molta lluita.

Aquesta empresa defineix als seus treballadors amb les següents paraules: “¿Qué es un glover? Un glover es una persona molona con ganas de ahorrar mucho tiempo a todas las personas que quieren una vida más fácil. Nuestros glovers regalan tiempo y sonrisas, transmiten buen rollo y son los recaderos más guays de la ciudad ;-)”...” ¿Qué me ofrece Glovo? Glovo te ofrece la forma más divertida de trabajar y compartir tu tiempo con otras personas. Te ofrecemos la oportunidad de formar parte de un equipo joven con grandes ideas de desarrollo e innovación, la posibilidad de tener una gran flexibilidad horaria y ser parte de uno de los planetas de la economía colaborativa”... és difícil trobar una reunió simultània de tanta cursileria, estupidesa, i desvergonyiment... També parlen d’un inexistent “registre de treballadors independents” a la hora d’esquivar el tema del contracte laboral. Si algú creu que això no és cert, que exagerem, pot mirar a https://glovoapp.com/glovers, i ja posats també aquest impagable article sobre el 8 de març http://blog.glovoapp.com/2016/03/08/feliz-dia-internacional-de-la-mujer.

Val a dir que Glovo son els “nens prodigis” de l’escena, han arreplegat més de 2 milions d’euros de finançament, tenen uns 400 missatgers a Barcelona, Madrid i València, han comprat una empresa italiana del sector per expandir-se a Milan (Foodinho) i aviat obriran a Paris. Cada viatge de Glovo costa 4,9€ i la empresa es queda amb el 30% de comissió. Com és tradicional a la economia de servitud, el cost del vehicle, del combustible i els autònoms van a càrrec del missatger, segons Glovo els seus millors missatgers (o sia pocs o cap) poden guanyar fins 10€ en una hora (cal descomptar les despeses i la comissió).

Darrera d’aquesta pantalla de “bonrotllo” i de “guayeria” s’amaga com sempre la mateixa explotació històrica dels missatgers, el mateix passa amb la major part de “l’economia de servitud”. De les 10 empreses de la “economia de servitud” que acumulen més finançament, a nivell mundial, i una major valoració, 20,5 bilions de $ en total, 5 són companyies de transport de persones (Uber, Didi Kuaidi, Lyft, Ola i Grab Taxi, en total 15,4 bilions, un 75% del finançament dels 10 més finançats), i de les altres 5, dos, es dediquen al sector de l’allotjament (Airbnb i HomeAway, en total 3,3 bilions), tot això amb un mínim de treballadors contractats i en un mínim d’anys, la data de creació mitjana d’aquestes 10 empreses es el 2009, la més antiga HomeAway el 2005 i la més recent Didi, que es va fundar el 2015 sobre una altra empresa del 2012.

A més gran escala, sobre les 300 empreses de la “economia de servitud” amb més finançament de l’estudi http://www.web-strategist.com/blog/2016/03/10/honeycomb-3-0-the-collabor/ un total de 34 són del sector del transport (11%) i acumulen el 58% dels 28,3 milions de finançament. Entre aquestes 300 empreses 17 són d’allotjament (un 6%) i acumulen un 12% del total invertit.
Els inversors de Uber, Didi, Aibnb... no són els petits inversors ni els productors/usuaris o consumidors, són els grans fons d’inversions i la banca internacional, el joc va per altres camins més enllà dels bussines angels, que tampoc deixen de ser estructura financera capitalista “tradicional”.

SOBREVIURE TREBALLANT A UNA EMPRESA DE LA ECONOMIA DE SERVITUD.

Innovadors?: el mon de la economia de la servitud no és un mon nou, històricament la explotació laboral a tingut agents semblants, prestamistes laborals que als anys 60/70 muntaven uns subhasta de mà d’obra de la construcció a la Plaça Urquinaona, agències de transports comissionistes sobre ma d’obra “autònoma”, agències de col·locació de treballadores domèstiques (sovint lligades a Institucions religioses)... i finalment els missatgers dels anys 80... fins arribar ara mateix a subcontractes (com els de Movistar o els de les ETT) i, com no, els treballadors de les plataformes de la economia de la servitud. Res diferent del “manijero” d’Andalusia que anava a la plaça del poble a contractar diàriament als jornalers que necessitava la hisenda del patró.

La única innovació que hi ha és el fet d’utilitzar internet i la tecnologia mòbil, de tota manera el perfil tecnològic és bastant baix, app’s, bases de dades i geolocalització, gairebé res que no estigui en un smartphone.

Empoderament dels prestadors de serveis i dels consumidors?:difícilment pot ser autodeterminada una relació que passa obligatòriament per la plataforma empresarial. El contacte entre el prestador del servei i el receptor mai és directe en la fase fonamental, la de pactar les condicions, les condicions son imposades per la plataforma que pot donar o no donar feina, desconnectar al prestador de la web i fins i tot modificar unilateralment les tarifes si comissions.

Les plataformes tendeixen al monopoli i els peixos petits es veuen apartats del joc ràpidament, com s’ha vist a les ciutats dels EUA on Uber a expulsat dels carrers a les petites i mitjanes companyies de taxis. De fet el mateix “ecosistema col·laboratiu· ja reconeix que casi es tanquen més plataformes que no se’n obren. En una situació de monopoli els usuaris mai estan “empoderats”, poden estar d’acord o no amb tarifes i serveis, però no tenen cap “poder” per canviar-les.

Compartir en lloc de posseir?: es potser una de les afirmacions més falses de la economia de servitud, potser en algunes plataformes marginals i alternatives això sigui cert, però en els grans negocis (que s’estan emportant la part del lleó) és absolutament fals.

El conductor de UBER que utilitza el seu cotxe per traslladar passatgers comparteix tant com comparteix el serraller un martell amb un client, el propietari d’un pis que el lloga a través de Airbnb comparteix tant com l’arrendador de casa teva (per cert un 50% dels arrendadors a través de Airbnb arrenden tota la cas i el 70% arrenden per capitalitzar, o sia pagar una hipoteca).

Llibertat per treballar?: en la economia de la servitud es diu que pots treballar quan vulguis, molt, poc o fins i tot durant un temps gens... el que no s’explica és que les plataformes promulguen tot un seguit de normes d’obligatori acompliment, que no acceptar “serveis” pot disminuir el nombre d’ofertes i fins i tot pot motivar la desconnexió de la plataforma (i la pèrdua de la feina), en el fons la relació no és de cap mena lliure ja que hi ha una gran asimetria entre les dues parts.

Els treballadors de la majoria de les plataformes estan sotmesos als “sistemes de reputació”, els usuaris puntuen el servei i els treballadors que el presten i aquests es veuen “recompensats o castigats” amb puntuacions baixes o altes que poden influir en la obtenció de feines i en la relació amb la plataforma. La intensitat d’aquest control és molt més alta que la que podria implementar qualsevol empresa de serveis (per costos econòmics i humans) i te l’avantatge per la empresa de que “no és ells, són els clients”.

Els sistemes de valoració de la “reputació” converteixen quasi en obsolets altres sistemes de control, malgrat això els treballadors de la economia de la servitud solen estar geolocalitzats permanentment per la plataforma.

Relacions horitzontals i “democràtiques”?: les relacions a la economia de la servitud no són mai horitzontals, la única relació acceptada és vertical de baix a dalt (del prestador a la plataforma) i de dalt a baix (de la plataforma al prestador. L’arbitrarietat d’aquestes relacions (les de dalt a baix) fa que no es pugui parlar de comunicació (tal com pretenen les plataformes).

Una de les bases del poder de les plataformes és l’aïllament dels treballadors que, al no haver seu empresarial accessible, tenen moltes dificultats en posar-se en contacte entre ells, hi ha cassos d’acomiadats per intentar mantenir contactes amb d’altres, la “desmaterialització” de la patronal (sovint ubicada a un altra país) fa difícils els moments de relació i de solidaritat.

Equitatiu i ambientalment beneficiós?: dues paraules “tòtem” la equitat i la sostenibilitat que es poden aplicar a tot, des de l’activitat financera fins a l’activitat militar. Ja hem vist que les relacions entre les parts a l’economia de la servitud són bàsicament de dominació, la qüestió està en si l’activitat d’aquesta mena aporta “beneficis ambientals”.

Tot el “benefici ambiental” es centra o be sobre la “desmaterialització dels serveis” concepte molt lligat a tot el que gira sobre les tecnologies de la informació i les comunicacions i el re-aprofitament i re-us d’objectes infrautilitzats.

La desmaterialització és molt discutible (un altra dia en un altra lloc), però la pretensió de que la comunicació no te despeses associades és una fal·làcia, les TIC consumeixen molta energia que generalment no es te en conte en el balanç.

En quant al tema de l’ús de bens infrautilitzats pot ser certa en part, si llogues i tornes l’impacte d’un be es pot reduir considerablement, de tota manera pot haver un efecte rebot, per exemple la gent que compra un apartament amb la intenció de finançar-lo a través d’Airbnb o un altra sistema semblant. A més la extensió d’aquest tipus de transaccions ens fa més dependents del telèfon mòbil, els fa més necessaris i, segurament, incrementa el seu nombre. Un telèfon mòbil no és únicament el material del que es composa, és també la energia necessària per organitzar la matèria a un nivell de nanòmetres i tota la motxilla d’impactes lligada a les xarxes de comunicacions i els centres de processament de dades.

ELS NOUS PARIES DIGITAL:

Als senyor de l’economia de la servitud se’ls esmolen els queixals davant les capes més indefenses de treballadors (serfs en aquest cas): els poc qualificats, les dones, els més joves... (com sempre) que es veuran abocats a malviure com “treballadors independents”, “prestadors de serveis”, “partners”... de les empreses de la economia de la servitud.

No és d’estranyar que les plataformes hagin prosperat no sols al transport de passatgers, sinó també a la neteja domiciliària, la bugaderia domèstica, la cura dels nens i dels grans, la missatgeria i les feines de recader... aquí apareixen les multinacionals i els seus èmuls locals: Uber, Cabify en el transport de passatgers, Wayook, GetYourHero, Domesting, Clintu i la desapareguda EsLife a la neteja de les llars, Syters en la cura de nens, Glovo com a recaders... i totes aquestes empreses que et porten menjar, et recullen i et tornen la roba neta... fins i tot, per els usuaris “col·laboratius” d’Airbnb i d’altres sistemes semblants de lloguer d’allotjaments, que no volen dedicar temps a la “col·laboració”, hi ha una plataforma, BnBsitter que “posa en contacte els propietaris i conserges autònoms”, aquests “conserges autònoms” s’encarreguen de la rebuda, donar les claus, mantenir el contacte, netejar el pis i fins i tot rentar la roba i petites reparacions. Així els apartaments “col·laboratius” generen una nova bossa de treballadors “col·laboradors” en l’economia de servitud.

En tots els casos els empresaris mantenen que no hi ha relació laboral, “et pots registrar com treballador independent” com diuen els de Glovo, “no existeix relació laboral, sols de col·laboració” com diuen els de Sytter que, això si, et demanen que emetis una factura (insinuant que no necessites ser autònom per facturar).

La empresa manté sempre la paella per el mànec, ja que el pagament se l’hi fa a ella i és ella qui, previ descompte de la seva comissió, et fa arribar els diners. La comissió és molt variable, pot anar del 30% de Glovo, el 20% de GetYourHero, i el 10% de Clintu... la majoria es mouen al voltant del 25%. Així cada viatge, per un “glover” ve a sortir-li per uns 3 euros... i ha de descomptar les despeses!!!.

Afortunadament molta gent no te l’esperit de serf i de fet una treballadora d’Uber, als EUA, ja ha guanyat la relació laboral, els treballadors de Helpling (multinacional del servei domèstic) han portat a la empresa a tribunals i estan molt a prop de guanyar, de fet Helpling a suspès les seves activitats.

A l’estat espanyol la empresa de servei domèstic EsLife a tancat per una resolució contraria als seus interessos de la Inspecció de Treball (sembla que a instàncies d’un treballador). En la seva curta vida EsLife havia aplegat un suculent finançament públic i privat, al voltant d’un milió d’euros, i estava preparant una ronda per aplegar 2 milions més, un d’aquest inversors era un vell exolotador conegut, el senyor Roig, amo de Mercadona, a través de l’acceleradora Lanzadera i el fons d’inversió Àngels.

La economia de servitud i tota la economia basada en internet ens prometia un paradís, però en els anys en que s’està desplegant a més velocitat (entre 2005 i l’actualitat) les desigualtats han anat augmentant i la bretxa entre ris i pobres cada vegada és més gran, tan a nivell global, com a nivell local (UE, els EUA...)

NOU MON? TREBALL VELL!!!

Ni volem ni podem tirar endarrere i no volem seguir endavant amb el capitalisme en el seu camí. Potser si que estem davant de la quarta revolució industrial... llavors igual que va passar a la primera revolució, igual que els treballadors de Barcelona van cremar el vapor Bonaplata, haurem de trencar les noves màquines de dominació. Al segle XIX va ser el treball a la fàbrica, al segle XXI pot ser el treball a la economia de la dominació

Per nosaltres la única solució és tirar pel dret, i acabar amb el mon industrial, el capitalisme, les corporacions i tots els estats.

Més info a: http://negreverd.blogspot.com.es/2015/01/economia-collaborativa-dominaci
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El futur de la dominació laboral al capitalisme d'internet.
09 abr 2016
No es la primera vez que aparecen artículos contra UBER, no voy a defenderlos, es una empresa como cualquier otras, pero la oposición de los taxistas huele a facha y a retrógrado que tira de espaldas. Las tecnologias móviles e internet han venido para quedarse y gracias a ellas, por ejemplo, en africa gente que no ha pisado un banco en su vida puede mandar dinero a otros lugares.
Con la tecnologia se esta haciendo un gran cambio social que, a la larga, nos hara a todos más ricos, más libres y más humanos.
Re: El futur de la dominació laboral al capitalisme d'internet.
10 abr 2016
Si tienes toda la razón rahonable.. gracias a las nuevas tecnologias, te pueden meter, un misil armamentistico por el culo, desde florida y no enterarse ni el pepo...
Re: El futur de la dominació laboral al capitalisme d'internet.
10 abr 2016
Vaya, "si nos meten un misil por el culo", el pepo y el culo puede que no se enteren, pero el misil sí.

Lo que dice "rahonable", que debe de ser un derivado de "rahola", es que en áfrica, las tecnologías son muy útiles para los no africanos que compran grandes extensiones con toda la vida que hay dentro, pues no tienen necesidad de pisar los bancos para hacer las transacciones, sólo mantener contactos vía skype con paramilitares.

Es paradójico que, con la gran migración de personas del continente africano hacia europa, esas tecnologías son muy necesarias para el control de esos flujos migratorios y, como dices, poder enviar a distancia un misil que destruya la patera, sin tener que pasar la vergüenza de ser grabados por un móvil, golpeando a los migrantes y arrojándolos al agua. Total, hay un gran stock de misiles que están de rebaja y se pueden comprar online con el mismo móvil que encargarás el champagne en la tienda de delicatessen de botswana.

No se puede ser más tonto, o más podridamente rico, para decir que "se esta haciendo un gran cambio social que, a la larga, nos hara a todos más ricos, más libres y más humanos".

Supongo que con lo de "humanos" hace referencia exclusiva a blancos y occidentales.
Re: El futur de la dominació laboral al capitalisme d'internet.
11 abr 2016
Jeje, se puede decir mas alto pero no mas claro compañerx...por desgracia la estupidez me la tomo con guasa. Hay misiles mas inteligentes que "rahola"
Re: El futur de la dominació laboral al capitalisme d'internet.
11 abr 2016
No és una mica contradictori l'article amb la publicació dels adjunts a Google?
Re: El futur de la dominació laboral al capitalisme d'internet.
11 abr 2016
"Contradictori" es utilizar ordenadores, internet, móviles, etc y hablar de contradicciones.

¿Quién quiere ser "fanáticx" del "programari lliure"? Todos compramos en supermercados o reciclamos en ellos y no comemos sólo lo que produce nuestro huerto.
Colera camping CNT