|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
"Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
|
per libertad cat. |
08 abr 2016
|
|
aquesta aliança és prou coneguda, una de les seves concrecions, el Comitè d’Acció de la Lliure Aliança, quan la CNT acceptà lluitar per la independència de Catalunya i Euskadi, ha passat desapercebuda fins al moment. |
|
Santasusana: "S’ha intentat desacreditar i menysprear les aliances de la CNT amb Francesc Macià"
06/04/2016 Entrevistes
Marc Santasusana i Corzan, autor del llibre "Quan la CNT cridà independència" Marc Santasusana i Corzan, autor del llibre "Quan la CNT cridà independència"
Entrevista a Marc Santasusana i Corzan, autor del llibre Quan la CNT cridà independència, publicat a l'editorial Base, i Conseller del districte de Sants-Montjuïc per CUP :
El llibre que acabes de publicar tracta uns episodis molt poc coneguts: l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
"Quan la CNT cridà independència". El comunisme encara no havia arrelat amb força, els socialistes de la UGT i el PSOE col·laboraren amb el règim dictatorial i els republicans inicialment limitaren la seva oposició a la propaganda dels seus líders des de l’exili, pel que independentistes i sindicalistes catalans compartiren xarxes d’evasió i intents de tombar la dictadura per la força. Si bé aquesta aliança és prou coneguda, una de les seves concrecions, el Comitè d’Acció de la Lliure Aliança, quan la CNT acceptà lluitar per la independència de Catalunya i Euskadi, ha passat desapercebuda fins al moment.
... els socialistes de la UGT i el PSOE col·laboraren amb el règim dictatorial i els republicans inicialment limitaren la seva oposició a la propaganda dels seus líders des de l’exili
Parles de la importància de l'exili i la diàspora catalanes, del separatisme basc i rifeny, d'un poc conegut dirigent d’Estat Català Manuel Carrasco i Formiguera...
Principalment es parla dels catalans exiliats a l’Estat francès, unes dotzenes de separatistes i centenars de sindicalistes que es coordinaven per creuar armats els Pirineus quan se’ls requerís per un aixecament, i del cubà i d’altres països americans, on bona part dels catalans que hi residien abraçaren l’independentisme, organitzaren casals als seus llocs de residència i foren els principals fiançadors d’Estat Català.
Respecte a Carrasco i Formiguera, el fundador d’Unió Democràtica de Catalunya amb més renom, ja estava documentat que anteriorment havia format part de la direcció d’Estat Català, però es desconeixia que havia participat de reunions a l’exili per organitzar una insurrecció armada.
...es parla dels catalans exiliats a l’Estat francès, unes dotzenes de separatistes i centenars de sindicalistes que es coordinaven per creuar armats els Pirineus quan se’ls requerís per un aixecament
l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
El mateix Joan García Oliver recorda a les seves memòries com havia passat a l’exili utilitzant les xarxes d’evasió d’Estat Català o que es reuní amb Macià i aquest li oferí dirigir l’exèrcit que estava bastint. La documentació del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança demostra que aquesta relació era més profunda del que es pensava, i com aquells exiliats, organitzats al Comitè Revolucionari de París, acceptaren participar d’un alçament independentista fins i tot quan al CNT s’acabà fent enrere.
Joan García Oliver recorda a les seves memòries com havia passat a l’exili utilitzant les xarxes d’evasió d’Estat Català o que es reuní amb Macià...
Creus que hi ha sectors polítics o sindicals poc interessats que es conegui aquests episodis i aliances dels revolucionaris de la CNT dels anys 20 i del pare d'ERC, Francesc Macià?
Sí, sense dubte. Per una banda per part del socialisme català i espanyol s’ha intentat desacreditar i menysprear aquelles aliances, ja que el PSOE i la UGT no hi participaven perquè col·laboraven amb el dictador, i des de l’independentisme i l’anarcosindicalisme, per altra, com sovint acabaren enfrontats durant la Segona República no els semblà apropiat recordar la profunditat de la seva anterior entesa.
des de l’independentisme i l’anarcosindicalisme, com sovint acabaren enfrontats durant la Segona República, no els semblà apropiat recordar la profunditat de la seva anterior entesa
Fa pocs mesos vas publicar "De la fàbrica a la revolta. Trajectòria política de Pere Curtiada i Ferrer", dirigent obrer sitgetà amb Edicions del 1979, producte de la investigació de la teva tesi doctoral: aquest camí et va portar a investigar sobre les relacions de la CNT i l'antic independentisme als anys 20?
No, de fet, vaig iniciar aquesta investigació fa nou anys, i per tant la vaig començar abans que la tesi doctoral sobre el primer regidor i alcalde independentista català que publicà el passat sant Jordi edicions del 1979. La meva vessant investigadora s’ha centrat en la historia de l’independentisme i del moviment obrer previs al franquisme, tant en els tres llibres publicats fins al moment, com els projectes que estic desenvolupant actualment, la coordinació d’un recull d’episodis del moviment obrer als Països Catalans i l’estudi de la seva història a Sants, Hostafrancs i La Bordeta.
...vaig iniciar aquesta investigació fa nou anys
Quines comparacions establiries amb l'actualitat política, pel que fa a les relacions d'estratègia conjunta amb altres nacions ocupades a l'Estat?
Poques, doncs si bé l’independentisme català tingué certa força als anys vint, el basc passava les seves hores més baixes, el gallec era molt incipient i el canari si bé ja existia ni era tingut en compte, i en aquest sentit, les seves relacions foren escasses i plantejades des d’un punt estrictament militar.
...si bé l’independentisme català tingué certa força als anys vint, el basc passava les seves hores més baixes
Com a Conseller de Districte per la CUP, com valores les actuals aliances i complicitats dels moviments populars i dels sindicats amb l'actual procés independentista?
Les complicitats amb l’actual procés independentista dels moviments populars són tant variades com els mateixos moviments populars, i mentre que amb alguns es constata una total sintonia, amb d’altres queda encara molt treball a realitzar.
Les complicitats amb l’actual procés independentista dels moviments populars són tant variades com els mateixos moviments populars
Creus que aquests fruits maduraran encara més? A nivell de barri-districte, amb quins exemples plasmaries aquesta coincidència d'objectius de llibertats nacionals i emancipació social?
La dinàmica d’enfrontament amb l’Estat i el desenvolupament del procés constituent no faran res més que eixamplar aquesta sintonia i conduirà alguns moviments populars que fins ara han quedat al marge del procés a esdevenir-ne protagonistes. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Anarcosindicalista |
08 abr 2016
|
És diferent que uns quants mlitants de CNT colaboressin en una insurrecció armada independentista a que la CNT colaborés en aquesta insurreció. El títol del llibre és una mentida, ja que en tot cas foren uns quants miitants de la CNT, aquella època tot quisqui era de la CNT, com ho fou tanta gent del PSUC a finals dels 70 i als 80.
S'entén que us falten referents més enllà del PSAN dels 80 poc podeu tirar enrere, Estat Català no era socialista, ni comunista i feia unes desfilades amb els Badia que res tenien envejar a les del fascio italià, a més de reprimir vaguistes. Com a molt us en podeu anar al Partit Proletari Català de Jaume Compte i era molt minoritari...
Per molt que manipuleu la història cap als vostres posicionaments, el cert és que la CNT mai ha sigut independentista. Sinó un sindicat revolucionari i internacionalista d'origen català. |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Un que ja s'ha llegit el llibre |
08 abr 2016
|
Doncs anarcosindicalista, resulta que t'equivoques. El Comitè Nacional i el comitè regional designen a en Diego Paris i en Francesc Lleonart per signar aquest acord a París el 8 de gener de 1925.Es conserven actes, signatures i correspondència entre Macià i el Comitè Nacional.
Tampoc deus haver vist el manifest que va treure el Comitè Nacional el gener de 1925 que es conserva a l'arxiu nacional. |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Pel que s'ha llegit el llibre |
08 abr 2016
|
Doncs tu què saps si he vist el document o no? Que ets el més llest de la classe? no has degut interpretar tal acord, la CNT mai va cridar independència sinó buscar aliances per enderrocar la monarquia, que és molt diferent.
Manipuladors. |
|
Interpreta això
|
|
per Un |
09 abr 2016
|
 |
|
Que no deixa gaire marge |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per à |
09 abr 2016
|
Res de nou, ajudar els separatistes per acabar amb una monarquia corrupte i assassina que enviava els joves a morir al marroc.
Res a veure en que la CNT lluités per la independència... |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per prioritzant lectures |
09 abr 2016
|
Fins ara no he tingut necessitat de llegir el "Mein Kampf", i això no em invalida per opinar i rebutjar el nazisme.
El document que aportes se suposa que és d'un "acta constitutiva del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança. FFM de l’ANC" i és un "document" de l'ANC, no de la CNT. És a dir, l'ANC expressa amb les seves paraules, els seus desitjos i els seus interessos.
I ho exposo així perquè anomenes "document" a dues línies ..., que fan brollar les fantasies de l'autor i les teves.
Que la CNT pogués tenir en algun moment, passat o actual, complicitats amb l'esquerra independentista, això no és qüestionable. El que sí que és dubtós, amb el que aportes, és que fes "una crida a la independència".
El que s'aporta aquí, és totalment irrellevant per al que es discuteix. Potser el llibre abundi en la informació i en documents per demostrar el que pretén.
¿I què és el que pretén ...?
Això és fàcil d'intuir-ho, ja que es posa en evidència en reconèixer des de quin lloc ens parla qui escriu el llibre, i per tant, reconèixer el què pretén ...
¿I quin és aquest lloc des del qual parla ...?
“Com a Conseller de Districte per la CUP, com valores les actuals aliances i complicitats dels moviments populars i dels sindicats amb l'actual procés independentista?”
Aquets son els seus desitjos com conseller de la CUP i pretén les complicitats "dels moviments populars i dels sindicats" per portar a terme "l'actual procés independentista"
Això que sembla una entrevista, i dic sembla perquè en no poques ocasions les entrevistes es fan amb una clara intencionalitat propagandística i política, diu el següent:
“Els obrers es comprometen a…”
No es pot passar per alt que la CNT, malgrat ser una organització amb gran influència en el moviment obrer a Catalunya, no pot fer l'afirmació que apareix en l'acta que "els obrers es comprometen a…", sense assenyalar a què obrers es refereix i a quines organitzacions pertanyen ... la CNT no era l'organització de tots els obrers, i la CNT tampoc pot parlar en nom de tots els obrers, sinó en el seu nom propi com a organització. Per descomptat, en aquestes línies hi ha una clara interpretació interessada, si més no, falsa.
SÍ, INTERPRETACIÓ!
És evident que darrere l'entrevista hi ha una intencionalitat política clara de vincular l'anarcosindicalisme amb la independència.
¿I amb quina finalitat?
Això també es reflecteix en l'exposat en l'entrevista:
“La dinàmica d’enfrontament amb l’Estat i el desenvolupament del procés constituent…”
Que aparegui aquí "el procés constituent", no és una casualitat i té una clara intencionalitat política. I enfrontamente amb l'estat aquí vol dir "independència", un altre estat català i no la destrucció de l'estat.
Qui hi ha darrere del Procés Constituent? Què partits polítics?
Amb la resposta a aquesta qüestió tenim, almenys, els promotors i un dels objectius per fer aquesta afirmació sobre la CNT i l'anarcosindicalisme. |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per M'oblidava alguna cosa important |
09 abr 2016
|
A l'entrevista diu que "l'espanyolisme no vol que es conegui aquesta aliança", per tant, tot argument que vagi en contra del que manifesta l'autor, és un argument "espanyolista".
I qui vol ser espanyolista ...? |
|
Re: "maig 1937=Quan l CNT va perdre la revolució social i tots la guerra civil a mans d'una aliança estalo-catalanista
|
|
per harto de intoxicadores criptopujolistas |
10 abr 2016
|
espanyolista?
yo, mismo : para xinxar & que dejen de intoxicar |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per prioritzant lectures |
11 abr 2016
|
A "xinxar" cualquiera se apunta, pero para candidato "espanyolista" (o cualquier otro "ista" de esos), no contéis conmigo, para eso ya están los de CiUdadanos.
El autor del libro, se ha pasado tres pueblos. |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Lumpen |
12 abr 2016
|
Vaya, parece que al autor no le han salido bien las ventas y a tenido que volver a hacer publicidad...
hay algún colectivo que lo haya editado ya en fotocopias? |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Unx |
13 abr 2016
|
|
Se acerca el Sant Jordi y cada cual espabila como puede, si de la anècdota quiere hacer una teoria, peeerfecto. Hay gente que defiende que el hombre jamás pisó la luna.... y han vendido un huevo de libros. |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Joanet |
13 abr 2016
|
Interessant article. Jo emplaço a qualsevol interessat/da en l'historia del moviment obrer a Catalunya llegir el llibre de Joan García Oliver "El eco de los pasos", un llibre senzillament fascinant amés d'una molt bona compra de Sant Jordi.
Com s'esmenta en aquest article, sí que va existir un intercanvi d'opinions entre Macià i García Oliver a França, i sí que el primer li va oferir a l'anarquista ser comandant de l'insurreció d'escamots catalans per aconseguir l'independència catalana. És interessant també, llegir com García Oliver li suggerí que fer un atac frontal amb un exèrcit era una idea insensata i que tindria més exit seguint un model de guerrilles "a l'irlandesa", atacant en petit grup i desapareguent, afeblint l'enemic a poc a poc.
Més enllà d'això, a l'esmentat llibre sí que es pot intuir un cert apreci de García Oliver envers en Macià, que no passa mai d'una simpatia. Sent honestos, crec que seria erroni portar-la més enllà d'això i dir que hi va haver una unió entre CNT i Estat Català. De fet, avançat el seu relat, García Oliver cita a figures del partit català com Dencàs, exiliades a Roma un cop començat el conflicte armat, i les acusa d'haver fet un gir clar envers ideologies de tendencia "fascista" -raó per la qual s'entèn l'elecció d'Italia com a païs d'exili d'en Dencàs un cop començat el conflicte civil a l'Estat-.
L'únic punt en comú entre Macià i García Oliver va ser que ambdós van ser exiliats a causa d'una dictadura i que ambdós eren catalans. I res més. |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Lumpen |
14 abr 2016
|
|
Al seu llibre, Garcia Oliver diu que tenien certa amistat, pero que no treu que cadascú actués segons les seves creences, com tu ben bé dius, joanet. Jo no he llegit el llibre aquest de la cnt indepe, crec que es sensacionalista, amb un clar objectiu polític "patriotero" i no pas coherent amb el context historic i les diferents finalitats i objectius de les parts. No se allò que abarca però, ignoro si també parla de totes aquelles canallades que va cometre la generalitat de ERC, envers els treballadors i cenetistes, com ara quan va sabotejar indiscriminadamen el convoi de les filles dels vaguistes aragonessos, que venien de acollida per a que la fam i l´exercit no acaves amb les seves vides, o quan els escamots de estat català, feien d´esquirols a les vagues dels tranvies, o quan van segrestar a molts cenetistes en el cop d´estat del 34 quan es va declarar la república catalana, per no haber secundat la vaga a catalunya.... |
|
Re: "Quan la CNT cridà independència" " l'aliança entre el separatisme insurreccional encapçalat per Francesc Macià i la CNT:
|
|
per Joanet |
14 abr 2016
|
No he llegit el llibre, i crec que la meva opinió sobre aquest tema de CNT i Estat Català ha quedat bastant clara. És cert allò que dius d'ERC, tot i que no només va ser una disputa de CNT amb aquest partit, sino una lluita (burocràtica primer, i militar als Fets de Maig) entre CNT i la majoria dels partits d'esquerres un cop derrotat l'intent de Cop d'Estat a Barcelona.
El llibre de l'anarquista reusenc dona una cantitat de matissos sobre aquest tema, tots interesantíssims perque les disputes també esquitxaven el mateix moviment llibertari (la relació de García Oliver i Federica Montseny, o Abad de Santillán, etc.).
També m'agradaria afegir que el mateix Joan García Oliver diu -tot i no parlar en termes d'independència, evidentment- que el moment de més independència de Catalunya després d'haver esdevingut una província espanyola va ser al Juliol del 36, quan a Catalunya el Comité de Milices Antifeixistes portava el seu propi model Judicial independent de la República Espanyola -quelcom que irritava a Largo Caballero-, controlava les industries mitjançant la colectivització, etc. ¿Converteix això a la CNT del 36 en una força independentista? no, pero algú que fos molt polemista i caxondo sí que en podria fer una lectura indepe d'això: "La CNT primera força en portar l'Independència de Catalunya" ¡hehehe!.
El que no es pot negar és que l'historia de l'Anarquisme Mundial té a Barcelona un dels seus records més preuats a la Barcelona del 36, i que l'anarquisme i Catalunya són cul i merda, quelcom que no sempre és valorat prou dins d'allò que s'anomena memoria col.lectiva.
Aviam si algún día aquest interès creixent per l'anarquisme dona pas a una reedició de la poesia d'en Felip Cortiella o millor encara, dels números editats de "L'Avenir" que lamentablement avui no estàn disponibles i que feien molt bona pinta. ¡Per demanar que no quedi!. |
|
|
