|
|
|
Notícies :: immigració |
|
cultures i conflictes a Sant Andreu
|
|
|
per stafe |
04 ago 2003
|
|
Només una reflexió sobre que vol dir quan 600 persones de diferents procedències conviuen dins d'un espai abandonat aguantant la discriminació i la marginalitat que els proposa europa, i sobre quina diferència hi ha entre aixó i les festes multiculturals que tindrem aqui a barna l'any 2004. Espero que s'entengui algo. |
Una amiga meva m'acaba de comentar: però que significa tot aquest interès pels quartels, com si fossin un exemple de multiculturalisme? si es un lloc que se sembla més a una favela que a una casa okupa, si només hi ha baralles i tensions! Es veritat, es un lloc molt xungo. Jo hi vaig anar per primera vegada fa un any, a la casa més "okupi" de tots els quartels, hi havía molt bon rotllo i vaig flipar amb el lloc i amb les potencialitats que hi veia. No parava d'anar-hi a explorar, i de pensar que maravellos que podía ser aquell lloc si s'haguès conseguit "tornar-ho" al barri, reabilitar els locals, reactivar la piscina, el gimnasi... total, somniant en un mòn d'utopies, com sempre. I clar, desprès vaig començar a escoltar històries de les tensions que hi va començar a haver, de les montanyes d'escombraries, ... i vaig veure els cartels dels veïns demanant que es desallotjes, i els intents desesperats d?alguns okupis de declarar que teníen les millors intencions del món i que només era questió d'energies i de temps... i patía, pensant en que desastre que estava surtint d'un espai amb tanta potencialitat.
La veritat és que, com deia algú a indy fa uns dies, de part de la gent més o menys "compromesa" en els moviments, no hi va haver cap intent real de suport als problemes que hi va haver. Suposo que tot*s veiem que la situació ens superava. Com abordar tanta marginalitat i tanta pobresa? estem acostumat*s a solucionar problemes dins de col·lectius i de realitats socials compromeses, de moviment: s'organitzen asamblees, amb torns de paraules i rodes d'opinions, i s'acaba solucionant el problema de forma consensuada, amb moltes paraules i ajudat*s per esquemes i acords comuns de màxima. Però crec que no estem capacitat*s per treballar amb conflictes reals, profunds, tán reals com els conflictes culturals i socials que suposa una dosis tan masiva de marginalitat com la que hi ha a Torres i Bages.
De fet és el mateix problema que hi ha hagut a moltes altres situacions. Quan es va ocupar l'Arc del Teatre, no hi va haver igualment problemes greus de relacions amb imigrants? i els campaments contra la guerra, no vam tenir tot*s uns pollos enormes per dialogar amb els "frikis", bojos del barri o "paràsits", que reventaven asamblees i trencaven el "bon rotllete" comunitari? Jo crec (i des de llavors no paro de donar-li voltes) que s'ha de començar una reflexió profunda sobre aixó, perquè es un problema que es farà sempre més gran. Jo no hi era, però diuen que a les tancades del 2001 va passar exactament lo mateix, molta dificultat de relació entre "locals" i "migrants" - o millor dit, entre ciutadans del nord i ciutadans del sud del mòn.
De fons sentim que volem lo mateix, i a vegades (a mi em passa aixó) sentim que estem treballant per els també, però no ens ho veiem reconegut. Al contrari, moltes de les coses que fan ens semblen putades, i ens fa ràbia que ho fagin. Com quan algú va robar un mòvil a l'Arc del Teatre. Ningú vol discriminar, però en el fons se'ns queda un sentiment com d'injustícia.
No ens ha de fer por admitir-ho, els conflictes socials que pateix el nostre mòn també els reproduïm dintre dels nostres "micro-mons", i no tot es pot solucionar amb bon rotllo, sobre tot quan hi ha una diferència material tan gran com la que hi pot haver entre un fill de catalan*s, qualsevol, per quan proletari pugui ser, i un nen de carrer del marroc, arrivat a europa amagat a sota d'un camió. La qüestió està en reconeixer l'existència d'un problema dificil, i decidir d'invertir-hi energíes.
Jo crec que lo que em fascina de Torres i Bages es que ens ajuda a veure que assolir la interculturalitat de que tant es parla, que els promotors del puto Fòrum 2004 repeteixen com si fos un estribillo que els assegura sonriures per part de tots, es un curro de la hostia. En el sentit que la "trobada" entre cultures diferents suposa la trobada entre clases socials diferents, entre mons llunyissims els uns dels altres, i entre els quals han fluit rius de sang, durant centenars de anys. No hi ha trobada entre cultures sense conflicte, i és aixó lo que el Fòrum intenta amagar-nos i amagar a sí mateix, pretenent que l'interculturalitat sigui una festa folklorística a la platja. La majoría de vegades lo que veiem, al contrari, és guerra, que pot ser tant violenta com la guerra declarada entre israelis i palestins, o iraquis i yanquis-anglesos-espanyols, o tan sutíl com la guerra que des de fa qui sap quan de temps els payos estem conduïnt contra els gitans, constant i inflexible. O com la guerra quotidiana que han de combatir els immigrants a europa, no només per conseguir papers, sinò per conseguir desfer-se del càrrec de prejudicis que els pesa a sobra i que algun*s voldriem ajudar a desmontar, però no sabem d'on començar. (Sobretot pq a vegades, sembla que ells mateixos ajuden a que es reforcin!)
Res, només volía fer una reflexió sobre el conflicte. La revolució no és un dinar familiar, no hem de tenir por que els conflictes explotin. Hem d'estar preparats, i aprendre mètodes i estratègies per canalitzar-los i crear comunicació. Hi ha molta gent que porta anys treballant amb conflictes socials: amb immigrants, amb gitanos, en barris marginals: hi ha molta experiència acumulada, eïnes desenvolupades, que hem de trobar la manera de integrar en la nostra lluita. A veure com ho fem.
Ens veiem a la cassolada el 7 d'agost, i després a les jornades (sobre CONFLICTES!) del 14 al 24 a Gràcia (que tb seràn les festes de Gràcia!) |
|
Re: cultures i conflictes a Sant Andreu
|
|
per el de los cubatas |
05 ago 2003
|
|
Coño! Hay vida inteligente en IMC-Barna! |
|
Re: cultures i conflictes a Sant Andreu
|
|
per el de las birras |
11 nov 2003
|
"No ens ha de fer por admitir-ho, els conflictes socials que pateix el nostre mòn també els reproduïm dintre dels nostres "micro-mons", i no tot es pot solucionar amb bon rotllo,(...)
Bona i necessària reflexió. |
