|
El passat 18 de Febrer, diversos companys i companyes del moviment de lluita per l'habitatge a la ciutat de Padova foren acusades d'“associació criminal”: 4 d'elles han estat empresonades i ara es troben sota arrest domiciliari, a altres 2 se'ls ha decretat divieto di dimora (prohibició de viure a la ciutat) i 5 més són obligats a signar en comissaria.
A Itàlia, la lluita per l'habitatge representa, des de fa alguns anys, la resposta autoorganitzada als problemes de vivenda causats per la crisi econòmica i la demolició de l'Estat del Benestar (com per exemple a través de la venda de cases de protecció oficial a empreses privades i particulars). En aquesta lluita, no només es desplega l'ajuda a famílies, d'una altra manera condemnades a viure en el cotxe, sinó que al mateix temps es desenvolupen dinàmiques de solidaritat i autoorganització. Aquestes desvinculen a qui es troba en aquesta situació de la lògica assistencial, que promou la competència entre iguals per obtenir miserables i escasses ofertes de les estructures socials.
En la pràctica, la lluita ha aturat nombrosos desnonaments a Padova, així com ha possibilitat l'okupació d'alguns habitatges per part de persones i famílies sense llar de diferents nacionalitats. No obstant això, el moviment de lluita per l'habitatge ha estat acusat de ser una “associació criminal”, que reclutava persones estrangeres amb dificultats, fingia ajudar-los a solucionar els seus problemes de vivenda, es guanyava la seva confiança i les induïa a okupar inconscientment una casa. Així mateix, segons la fiscalia, el moviment utilitzava la ràdio online independent RadiAzione.info com a instrument per “promoure les seves activitats criminals”. Per aquest motiu els ordinadors de la ràdio han estat confiscats i l'espai que l'allotjava (infospazio chinatown) precintat cautelarment. Per tant, les nombroses activitats del barri que tenien lloc a l'espai han estat paralitzades amb el seu tancament. Els fets en els quals es basa l'acusació contra RadiAzione.info són les entrevistes efectuades a persones desnonades i habitants d'edificis okupats, així com les anàlisis fets durant els programes de radi sobre la qüestió de les cases de protecció oficial. D'aquesta manera criminalitzant, fins i tot de manera transparent, la llibertat d'anàlisi, pensament i contrainformació.
El que es defineix com “un veritable grup criminal, estructurat i organitzat de manera estable” és, en la pràctica, una realitat obstinada en la construcció d'un teixit social capaç de respondre de manera autoorganitzada a les seves pròpies necessitats, sense haver de pregar miques de pa al partit de torn, potser a canvi d'algun vot més.
En els últims anys, a Itàlia, de cada vegada més realitats autoorganitzades són copejades a través de l'acusació d'“associació criminal”, que sovint és després rebutjada en els jutjats per falta de fonament. Aquesta acusació s'utilitza perquè permet l'aplicació de mesures cautelars preventives que no serien possibles amb els delictes menors (usurpació, etc...), allunyant així a companys actius de la lluita i creant expedients per a la futura repressió. A més a més, permet allargar el radi d'acció de la recerca, incloent-hi també locals i mitjans d'informació, que poden ser intervinguts amb major facilitat.
A l'Estat espanyol, l'acusació d'“associació criminal” està també colpejant amb força i no menys dosi de fantasia. Alguns exemples són les operacions Piñata i Pandora, o l'empresonament preventiu dels dos titellaires el passat 4 de febrer, que després de representar un espectacle en el qual es denunciaven els muntatges policials, eren arrestats per “apologia del terrorisme”. En aquest cas la difusió mediàtica de l'acte repressiu i l'esperpèntic absurd que suposa, han permès la posada en llibertat dels dos presoners, encara que es manté l'acusació per “delicte terrorista” i diverses mesures cautelars (signatures diàries als jutjats i retirada del passaport) a l'espera de judici.
L'ús cada cop més comú de l'acusació per “associació criminal” és símptoma de la dificultat de les institucions per enfrontar-se a l'expansió d'una oposició real que focalitza la ràbia difusa cap al cultiu de la solidaritat, l'autoorganització i la justícia. Cridar i solidaritzar-se amb els moviments, tant a Itàlia com a l'Estat espanyol, és el mínim que podem fer per no legitimar aquest règim repressiu i impedir la seva expansió. Després, per cada intimidació, respondrem per tot arreu amb més força i de cada vegada més convençuts d'estar en el bàndol just.
SOLIDARITAT AMB EL MOVIMENT DE LLUITA PER L'HABITATGE DE PADOVA!
LLIBERTAT IMMEDIATA PER MARIA, CHINCA, CIC I REDI! |
