Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Estat d'excepció a França
31 gen 2016
L'estat policial arriba per quedar-s'hi?
foto 1.jpg
porte_defoncee_foto2.jpg
El 13 de novembre a la nit, minuts abans de la mitjanit, després dels atacs i el vessament de sang al barri de Saint-Denis de Paris, el President de la República, François Hollande, va decretar l'estat d'emergència. Aquesta mesura amplia considerablement els poders dels comissaris de policia, que poden fer escorcolls sense autorització judicial de dia i nit, permet establir un toc de queda, imposar restriccions de viatge i l'arrest domiciliari, i prohibir reunions en llocs públics, com per exemple manifestacions. L'estat d'emergència va ser prorrogat per tres mesos, fins a finals de febrer. Dos mesos més tard, quin és el balanç?

Gendarmes i agents de policia han dut a terme 3.099 d'escorcolls sense cap procediment judicial, majorment a barris populars amb forta presència àrab. 542 processos judicials han estat overts, i 382 persones han estat posades sota arrest domiciliari pel Ministeri de l'Interior per recomanacions dels serveis antiterroristes. Aquestes són el recurs més utilitzat dels tretze que ofereix l'estat d'emergència. "25 delictes relacionats amb el terrorisme" han estat identificats, principalment per apologia. Segons “Le Monde”, només una persona ha estat acusada d'associació delictiva en relació amb el terrorisme després d'un escorcoll.

En essència, per tant, el resultat dels escorcolls no té cap relació directa amb la prevenció del terrorisme. "Aprofitem l'estat d'emergència per al treball policial bàsic. Per a protegir-nos, diem que hi ha vincles entre el terrorisme jihadista i els criminals comuns ", diu cruament un policia d'Intel·ligència Territorial a la regió de París. L'estat d'emergència "permet anar a per camells que haviem fitxat fa molt de temps", va admetre un parell de dies més tard, un agent de la brigada antidroga. Camells i no només: majoritariament àrabs o musulmans, amb vincles possibles amb cercles jihadistes lluny de ser provats, i activistes ecologistes en el marc de la COP 21 han sigut particularment atacats.

Nombrosos articles apareguts a la premsa tradicional francesa expliquen, amb el suport de fotografies, els danys materials causats per les operacions policials: portes trencades, mobles destrossats, matalassos apunyalats o material trencat. I això no només passa als domicilis privats: mesquites, en Aubervilliers (Seine-Sant-Denis), Brest (Finistère) o Montpellier (Hérault), i també associacions musulmanes, així com restaurants o establiments de kebab halal han sigut escorcollats. Els controls racistes als transports públics s'han convertit en una realitat quotidiana. Tal i com reconeix el propi Ministeri de l'Interior: “A banda de les xifres, és l'efecte psicològic el que és interessant ".

Diverses persones afectades pels escorcolls diuen haver estat víctimes de violència policial, amenaçades amb un arma, fetes agenollar o esteses per terra, han patit la humiliació i comentaris islamòfobs o sexistes. Centenars d'arrestos domiciliaris (512), que generalment van acompanyats de l'obligació d'anar a fitxar diverses vegades al dia a l'estació de policia, també han estat aplicats. La gent afectada, aquí també, es sospitosa de "radicalització" sense cap prova concreta.

Introduït dues setmanes abans de l'inici de la conferència sobre el clima a París (COP21), l'estat d'emergència també ha permès a l'Estat dirigir-se directament contra els activistes ecologistes i anticapitalistes. L'exemple més espectacular es va donar el 29 de novembre, la plaça de la República a París: una protesta contra la cimera del clima i contra l'estat d'excepció va acabar en gasos lacrimògens i porres. Aquella nit, la policia va fer 341 detencions, de les quals 317 van resultar en pressó preventiva. Les sentències ràpides contra alguns manifestants són de mesos de pressó, amb càrrecs com llançament llaunes o la simple participació a una manifestació prohibida.

El 4 de desembre a Nantes, una manifestació va ser també salvatgement reprimida per la polícia, una regió on la repressió és especialment dura contra els qui s'oposen a la construcció de l'aeroport a Notre-Dame-des-Landes. Malgrat la prohibició, a moltes altres ciutats franceses s'han realitzat manifestacions durant aquests mesos: contra la cimera, contra l'estat d'excepció o en solidaritat amb els refugiats, han patit diversos graus de repressió que pareixen dependre del criteri del “prefecte” (delegat del govern) de cada regió.

El Ministeri de l'Interior justifica la prohibició de manifestacions per la seva incapacitat d'assegurar el recorregut, a la vegada que permet esdeveniments esportius i culturals o comercials com ara els mercats de Nadal, que es celebren amb regularitat i sense ser absolutament afectats per l'estat d'excepció, a la via pública.

La lògica (encara més) arbitrària judicial i policial que s'ha instal·lat podria allargar-se encara més. El 22 de gener el consell de ministres ha confirmat que prollongarà l'estat d'emergència durant tres mesos més. Diverses propostes de llei es preparen per a donar més poders a la polícia i a la fiscalia sense control judicial permanentment. Fent-se ressò de les demandes de l'extrema dreta de l'FN, el govern s'ha compromès vergonyosament en una esmena constitucional per retirar la nacionalitat a persones amb doble nacionalitat nascudes a França en cas de delictes de terrorisme. Aquesta llei especial per a binacionals reforçaria encara més la lògica racista de l'estat francés i deixa la porta oberta per extendre-la a altre tipus de delictes.

Entre les mesures proposades al nou projecte de llei antiterrorista per a incloure com a lleis convencionals hi ha:

- La possibilitat de confiscació per la policia de qualsevol objecte o document durant els escorcolls, sense control del fiscal;

- Les batudes nocturnes;

- Creació d'un delicte d'obstrucció a l'escorcoll;

- La interconnexió global de tots els arxius, inclosos els de seguretat social;

- Ampliar els circuits tancats de televisió a llocs públics;

- Instal·lació sistemàtica de GPS als cotxes de lloguer;
- Augment del nombre de dies de detenció sense justificació en casos de terrorisme (de sis a vuit dies);

- Opció de posar micròfons a les cases sense ordre judicial;

Aquestes mesures convertirien l'estat d'excepció en permanent. Entre les conseqüències més fastigoses hi ha la idea de la “justícia predictiva”, on la polícia decideix arrestar a algú en funció del que potencialment pot fer sense proves ni cap tipus de control. La deriva de l'estat francés en estat policial no afecta només a àrabs i activistes. Potencialment, qualsevol persona podria trobar-se un dia en una situació que normalment dependria d'un jutge i ara es trovarà amb un polícia. Malgrat l'opinió pública passiva i generalment tolerant amb aquests crims, hi ha actualment moltes reaccions i possibilitats de lluites. Les manifestacions continuen realitzant-se i nombroses assemblees d'acció i denúncia estan organitzant-se per tot l'estat francés. El dia 30 de gener, pocs dies abans del Consell de Ministres que ha d'aprovar el paquet de mesures repressives, s'ha convocat una jornada de mobilització a tot l'estat. Veurem si després del xoc dels atemptats de Novembre la gent comença a reaccionar ja contra un estat d'excepció que ha arribat per quedar-s'hi.




Informació extreta de:

http://www.lemonde.fr/attaques-a-paris/article/2015/12/03/la-reponse-leg
http://www.liberation.fr/france/2015/12/22/etat-d-urgence-le-conseil-con
http://delinquance.blog.lemonde.fr
http://www.liberation.fr/france/2015/12/14/l-etat-d-urgence-un-mois-apre

https://www.mediapart.fr/

This work is in the public domain
Colera camping CNT