Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Respostes anarcos a qüestionari indepe
27 gen 2016
Aquest article són les respostes d’una companya llibertària a partir d’un qüestionari a propòsit del debat Independència, Per què? Com? A canvi de què? organitzat per l’assemblea d’Arran Palma el diumenge 27 de novembre al Casal Popular Voltor Negre.
Aquest article són les respostes d’una companya llibertària a partir d’un qüestionari a propòsit del debat Independència, Per què? Com? A canvi de què? organitzat per l’assemblea d’Arran Palma el diumenge 27 de novembre al Casal Popular Voltor Negre. Agrair a les companyes organitzadores i a les assistents la voluntat i disposició de crear espais de discussió i intercanvi d’idees entre diferents àmbits polítics. Les respostes estan redactades d’una manera molt directa i poc desenvolupada, adaptades al context d’un debat on hi havia 4 participants a més de les assistents. Sóc conscient que el tema mereix una profunditat molt major que la que exposo, per això encoratjo a qui es senti amb voluntat a criticar ferotgement el contingut de les mateixes amb l’ànim d’esmolar la reflexió. El títol triat és per cridar la atenció i no vol representar dos pols oposats, més bé una caricatura.

Abans de res, crec necessari fer una puntualització respecte al contingut de les preguntes. Si lo que es vol és abordar l’alliberament dels pobles i la independència des de vàries perspectives això també s’hauria de reflectir en les preguntes. Moltes donen coses per suposades què tal vegada ens hauríem de repensar si volem fer partícips del debat a altres veus… Així com estan formulades les preguntes, la independència ja es pressuposa com la separació i creació d’un nou Estat-Nació envers l’Estat Espanyol. No puc més que expressar el meu desacord amb la premissa i aclarir, breument, què entenc per independència i plantejar una qüestió obligada per arrencar el debat: Quina independència volem?.

Independència com a sinònim de Llibertat. És a dir, el conjunt de condicions que fan possible el desenvolupament cultural, físic i mental de les persones en harmonia amb el territori.
Redimensionar la Independència cap un sentit integral. No reduir el concepte al procés de desvinculació d’unes administracions envers unes altres, sinó aplicar-lo als diferents àmbits de la vida. Prendre atenció als vertaders processos independentistes: les assemblees de barri, els horts urbans, els grups d’autodefensa feministes, espais okupats, les escoles lliures… Els projectes que engeguen una realitat antagònica.

I què no entenc per independència? Per posar un exemple senzill, quan l’Operació Pandora 3, Arran Països Catalans treia un cartell que deia: Repressió no és Independència. En aquest mateix sentit, un nou Estat no és Independència.

Punts de debat

1. Per què apostam per l’alliberament del poble català?

Tenguen en compte lo anteriorment dit, consider que la Llibertat passa per l’alliberament de tots els pobles concrets de realitat local (català) contra els pobles abstractes de ficció nacional (espanyol). És la guerra dels Pobles (constructe social) contra les Nacions (constructe estatal). El vell dit de la Societat contra l’Estat.

Apostar per la defensa Llengua i la re-invenció o recuperació, depenent del cas, d’usos i costums locals, orientats a l’auto-suficiència, són claus per a recuperar la capacitat de decidir sobre nosaltres mateixes. L’alliberament dels pobles és una qüestió d’autogestió política.

2. Es tracta d’un fi o d’un mitjà? En cas de ser un mitjà, per a què?

La Independència com a Llibertat és un fi, un horitzó, mai una meta. Ha de guiar les nostres passes. Ara bé, la Independència com el procés sobiranista és un fi per als poderosos (crear nou Estat-Nació). En canvi pot ser una oportunitat d’esdevenir un mitjà per a les antagonistes. Un procés d’aquestes característiques, en una societat com la catalana que conta amb un considerable teixit social al marge de les institucions, pot generar: a) incapacitat del Govern central de controlar els esdeveniments de Catalunya, b) feblesa de les noves institucions catalanes per administrar el nou context.

Per posar un exemple versemblant: Barcelona 1936. Es tracta d’aprofitar els moments d’ingovernabilitat i defallença institucional per fer salts qualitatius en la lluita i en la socialització de la política, així com en la creació d’infraestructures autònomes. Enfortir i desenvolupar aquestes infraestructures és la tasca que duien realitzant les rebels catalans al llarg d’anys i que cristal·litzaren en la Revolució Social al juliol del 1936.

Òbviament, no tot és un camí de roses i barricades. Hi ha molt per construir, més encara quan cada cop més companyes perden en les institucions estatals el temps que haurien d’invertir en les institucions socials. Com en tot procés on hi hagi les urpes de l’Estat cal posar-se en alerta de desmobilització per les promeses d’una República catalana lliure i sobirana. No ens enganem: Estat nou, vida nova? No ho crec gens.

3. Relació entre alliberament nacional i alliberament de classe: són indestriables? Es poden entendre com a elements autònoms, separables i/o independents?

Són indestriables. Cap lluita és autònoma de l’altre, ni una més prioritària que l’altre. Per un alliberament total, cal una lluita d’enfocament integral que no es deixi cap vindicació pel camí.

Per això, emprar dates de la història burgesa (30D o 11S) és perillós per les perspectives d’alliberament de classe ja que suposa admetre la història interclassista dels vencedors. Enfront això hem de reivindicar les històries contra tota opressió. Les germanies o la revolta forana mos ensenyen que les elits, siguin quin sigui el seu llinatge, no estan mai per l’interès comú.

No entenc la història en clau nacional sinó en clau social. Per exemple, des de l’àmbit de l’EI sempre es reivindiqui l’època anterior al 1714, com una època on encara estaven vigents les institucions i els drets nacionals (les institucions de la Corona d’Aragó) i no es reivindiquen mai la Revolució Social de 1936, quan fins al maig del 1937 Catalunya era independent en matèria política, econòmica i militar i que gràcies a la ”txeca” PSUC-ERC (es van estimar més dependre d’Espanya per por a la revolució social) l’Estat republicà va tornar a imposar el seu exèrcit i les seves institucions espanyoles-estatals.

Així mateix, ens hem preservar d’aquest internacionalisme proletari que no atén a les peculiaritats concretes dels pobles i no fa més que repetir i reforçar els esquemes geogràfics de les grans nacions capitalistes. Un clar exemple n’és la AIT. Encara que més aprop tenim els casos de la CNT/CGT on els debats sobre l’alliberament dels pobles són pràcticament silenciats, la llengua vehicular entre federacions és el castellà, la propaganda és bilingüe o el marc de lluita és el marc estatal.

4. Debat al voltant de la definició del subjecte polític de la lluita per l’alliberament nacional

Entenc com a subjecte polític de lluita per l’alliberament dels pobles tota persona que ha reconegut les dinàmiques opressives que ocorren en la societat en aquest aspecte i treballa activament en l’eliminació d’aquestes, junt amb totes les altres.

No hi ha un subjecte polític constitutivament revolucionari (ex: classe obrera), però si ha subjectes susceptibles de tornar-se revolucionaris: precariat, dones, immigrants, barris marginals, preses, poblacions afectades per grans infraestructures… El subjecte polític no serà el proletariat industrial, els ciutadans catalans a secas, els militants de X organització… Serà el conjunt de les desposseïdes (de menjar, territori, treball, llengua, llibertat sexual…) El repte serà amb totes aquelles desposseïdes que deprecien el català, els PPCC, els usos i costums locals… En conclusió, les lluites aniran definint el subjecte polític i no a l’inrevés.

5. Independència, com?

Donat que no consider Independència la construcció d’un nou Estat, descarto aquesta via. La independència vendrà a través de la construcció d’un teixit econòmic i social al marge dels circuits de l’Estat-capital, que en la nostra particular situació són els de l’Estat espanyol, dins la UE, dins el capitalisme globalitzat. És a dir, crec més important una independència de facto que es vagi construint que no pas una independència damunt paper que no canviarà gaire la situació del poble.

6. Com crear un marc nacional real dels Països Catalans/ identificació col·lectiva amb el subjecte polític nacional?

Circumscriguen el marc de lluita social al marc dels Països Catalans. Rompre amb el marc estatal i també amb un possible centralisme catalunyés.
Identificar quines són els eixos de lluita que poden possibilitar aquesta identificació col·lectiva. Per exemple, la trilogia mediterrània: Llengua, Turisme, Defensa del Territori.
Enfortir les relacions entre municipis dels diferents països per a coordinar aquestes lluites.
Identificació col·lectiva com a poble oprimit en lluita amb un trets singulars no com a nació.

7. Com s’arriba a la independència del conjunt de la nació? (fases, no fases…)

Potenciant el dit a l’anterior punt.

8. Donada la situació, quin paper ha de jugar Mallorca, Illes Balears? El País Valencià?

Primer de tot, repensar els nostres propis marcs. Illes Balears o Gimnèsies i Pitiüses?

Ara bé, donada la situació hem de fer el mateix que les revolucionàries de Catalunya un cop engegat el procés: Aprofitar la conjuntura d’agitació i confusió per fer bots cap endavant en els nostres projectes; intensificar els discursos de defensa i difusió del català, les crítiques al turisme i en defensa del territori presents de banda a banda dels PPCC.

Això sí, precaució! No anar a remolc del què passi a Catalunya, això derivaria en un centralisme/dependència posterior. Preservar l’autonomia d’acció però tenguen en ment la conjuntura. Aprofitar-se d’ella, no sumar-se cegament.

9. Quin ha de ser el paper de les institucions autonòmiques del règim? Quina relació hi hem de tenir?

Com a Institucions fetes des de i per al règim la nostra relació ha de ser de confrontació. No podrem treure independència d’aquelles institucions fetes per a la dependència d’un Estat central o d’un govern autonòmic. El que si pot esser interessant és quines i com han de ser les institucions que creem per a fer factible la Independència/Llibertat?

10. A canvi de què? Existeix un ordre/escala de prioritats pel que fa a l’alliberament nacional i de classe?

Crec que la pregunta conté un error de perspectiva. A canvi de què vol dir reconèixer un interlocutor (en aquest cas l’Estat espanyol o la pròpia Generalitat). Demanar quelcom a canvi de és reforçar una relació de poder i dependència envers una entitat superior. No podem tractar de igual a igual a qui ens governa, reprimeix, controla, empresona, mercantilitza… No hi ha diàleg amb l’opressor.

Llavors la resposta seria que a canvi de res. Anem a canviar-ho tot. Per una independència que mereixi tal nom.

Discutir les prioritats poden ser interessants a nivell estratègic/intern (en quines qüestions ens convé invertir més esforços -trilogia mediterrània) però no com el llistat de concessions a aprovar per un govern o l’altre.

11. Qui ha d’encapçalar el procés d’alliberament nacional/Als interessos de qui ha de respondre el desenvolupament i la resolució d’aquest procés?

Dins d’una lluita revolucionària, hi ha al menys dues formes de concebre l’organització. Com l’organització de les tasques de la lluita o com l’organisme que dirigeix el procés revolucionari. Primer cas, organitzem accions per canviar les condicions i crear possibilitats de lluita per a tothom. Segon cas, s’organitza d’una manera que les forces estiguin monopolitzades dins d’una organització que pretén liderar el moviment, decidir el camí i escollir l’objectiu. Tenguen en compte això, ningú i tothom a d’encapçalar el procés.

La resposta a la segona pregunta ve formulada a la qüestió sobre el subjecte polític.
Mira també:
http://contrainfo.cat/intern/publicacio-oberta/respostes-anarcos-a-questionari-indepe/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Respostes anarcos a qüestionari indepe
27 gen 2016
Emma Goldman ofrece una conclusión :
Estoy profundamente persuadida, segurísima, que si la CNTFAI,
teniendo todo en sus manos y bajo su dependencia,
hubiese bloqueado los bancos, disuelto y eliminado guardias de
asalto y guardias civiles, puesto candado a la Generalitat en vez
de entrar en ella para colaborar, dado un golpe mortal a toda la
vieja burocracia, barrido a los adversarios vecinos y lejanos,
hoy, se puede estar seguro, no sufriríamos la situación que nos
humilla y nos hiere, porque la revolución hubiera tenido para
consolidarse lógicos desarrollos. Dicho esto, no entiendo afirmar
que los compañeros hubieran podido realizar la anarquía,
pero sí encaminarlo, aproximarse lo más posible a ese comunismo
libertario del que se habla aquí.

Autogestión y anarcosindicalismo en la España revolucionaria Frank Mintz
Re: Respostes anarcos a qüestionari indepe
27 gen 2016
"Anarquisme" i "alliberament nacional"...?

Això és com voler lluitar contra la discriminació racista dels afroamericans als USA i aliar-se amb el Ku Klux Klan o admetre les seves tesis. Ara resulta que hi ha "constructes" que són "més constructes" que d'altres. Ara resulta que "la pàtria (o el poble) català" és "una realitat no se sap si orgànica" (com els aiguamolls de l'Empordà o el riu Noguera Pallaresa) i "Espanya" és un artifici, com si els límits de "Catalunya" (o de la distribució de l'ús del català sobre el mapa) no respongués a conquestes, invasions, etc. i la realitat actual resultant no fos tan heterogènia en el conjunt de la península com en el conjunt de "Catalunya" com en el conjunt de la subcomarca dels Aspres, a la comarca de la Noguera com en el conjunt del món mundial. Seguiu marejant la perdiu amb el putu rotllo dels "pobles" (en plural) i de les identitats col·lectives tan com volgueu, però no embruteu la noble IDEA LLIBERTÀRIA, que és a les antípodes de tota aquesta merda burgesa, etnicista i, en el millor dels casos, partidària de "fugir de la pressó en funció del color del vestit de presidiari que els sastres de dalt t'han encolomat".
Re: Respostes anarcos a qüestionari indepe
28 gen 2016
Jo els aiguamolls o el riu els puc veure.
Això del «poble català» mai no ho he vist amb els ulls.
I si em miro la bandera catalana, sembla l'espanyola per duplicat.

La Pàtria és tant invisible com Déu.
Re: Respostes anarcos a qüestionari indepe
28 gen 2016
En resposta a "a":

Admiro la teva capacitat de síntesi. Jo, per dir el mateix he deixat anar una pargagrafada que, un cop publicada i re-llengint-la em sembla de lo més enrevessada.

Salut!
Sindicat