Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Entrevista :: pobles i cultures vs poder i estats
ZAD: una lluita tenaç pel territori
27 gen 2016
Entrevistem Carla i Sébastien, dos militants que viuen a l'anomenada ZAD (Zona a Defensar), un símbol d'autogestió i lluita contra la construcció d'un gran aeroport a Notre-Dame-des-Landes, a la Bretanya
web_dscf2351.jpg


L'aeroport Grand-Ouest és un gran projecte que es vol construir a la zona de Notre-Dame-des-Landes, a l'oest de l'Estat francès (concretament al sud-est de la Bretanya), que suposaria la destrucció de 1.650 hectàrees d'explotacions agrícoles, habitatges i boscos en una regió que ja compta amb catorze aeroports.

La concessió de l'aeroport es va atorgar al grup industrial francès Vinci, especialitzat en peatges i construccions, que serà el principal inversor del projecte (310 dels 441 milions totals). A canvi, el govern li cedeix els drets d’explotació del nou aeroport i dels terrenys on s'ubica l’actual aeroport de Nantes –una zona llaminera pel mercat immobiliari– per un període de 55 anys.
Des de l'any 2009, diverses militants ecologistes van decidir instal·lar-se indefinidament al territori per aturar les obres

Pensat des de 1963, el projecte d'aeroport de Notre-Dame-des-Landes ha estat envoltat d'una forta oposició. Des de l'any 2009, les militants ecologistes que s'hi van reunir per celebrar la trobada del Camp Action Climatique van decidir instal·lar-se indefinidament al territori per aturar les obres. La legalment anomenada Zone d’Aménagement Différé (Zona de planificació diferida) passava a ser la Zone À Défendre (Zona a defensar) per als grups opositors. La ZAD, doncs, esdevé un símbol de resistència i de transformació i, alhora, un lloc on convergeixen centenars de persones provinents de diferents lluites (ecologistes radicals, llibertàries, sindicalistes, independentistes bretones…), que treballen plegades, braç a braç, amb la pagesia i el veïnat afectats.

Després de diversos intents fallits d'expulsió de les famílies que queden a la zona i les ocupants i d'una llarga batalla judicial, ahir, un tribunal de Nantes va decretar l'expulsió de la ZAD d'onze famílies i quatre agricultors, darreres habitants en situació regular de la zona.

Hores abans de conèixer aquesta derrota judicial per al moviment antiaeroport, entrevistem Sébastien i Carla, dues de les militants que viuen a la zona de Notre-Dame-des-Landes. Totes dues participen, avui a les set de la tarda, en una xerrada a l'Ateneu La Base del Poble-sec (Barcelona), on explicaran de primera mà la situació a la ZAD i el seu model de lluita pel territori.

Un moment de l'entrevista feta a Barcelona a dues activistes de la ZAD / Sergi Rugrand



Un tribunal de Nantes decideix sobre l'expulsió de les darreres habitants de Notre-Dame-des-Landes promoguda per Vinci. Quin escenari de lluita s'obre a partir d'ara en cas que es confirmi l'expulsió? (Expulsió que es va confirmar hores més tard amb la publicació de la sentència)

Sébastien: Si la sentència acaba sent favorable a Vinci, suposarà l'expulsió immediata de les habitants de la zona. L'escenari és molt diferent si els habitants marxen per si sols, ja que només hi quedarem els ocupants de la zona i l'Estat ho tindrà més fàcil per expulsar-nos, o si les famílies decideixen quedar-se, situació que ens farà més forts per resistir. En qualsevol cas, hi haurà tota una sèrie de mobilitzacions descentralitzades, entre elles una gran manifestació el 27 de febrer. Encara hem de decidir l'estratègia concreta, però tenim unes formes de mobilització pròpies i recognoscibles –amb tractors, bicicletes i molta participació– que ja hem demostrat a d'altres manifestacions que hem fet a Nantes i a París. També pot ser que s'ocupin els llocs de poder, les institucions lligades al projecte...
"Ens agradaria que la manifestació del 27 de febrer fos molt massiva. És primordial que es mobilitzi molta gent"

Carla: Ens agradaria que aquesta manifestació del 27 de febrer fos molt massiva. És primordial que es mobilitzi molta gent. El 9 de gener, vam fer diverses accions per bloquejar la perifèria de Nantes i ja vam comprovar que teníem el suport de persones de fora de la zona i també una elevada participació d'agricultors, que van venir amb els seus tractors. Va ser força impressionant. En aquest moment, hi ha molts comitès locals implicats en la lluita per la ZAD que ja s'estan mobilitzant. Aquest nivell de lluita es mantindrà. Si comencen les obres per la construcció de l'aeroport a Notre-Dame-des-Landes i s'inicien les expulsions, aquests comitès estan preparats per bloquejar les carreteres de la regió i esperem que la mobilització s'expandeixi a tot l'Estat francès.

Creieu que encara hi ha alguna sortida per la via judicial?
S: Nosaltres no estem en aquesta lluita per fer un combat jurídic, però reconeixem que tota la feina que han fet les associacions als tribunals des de l'any 2000 ha permès que es guanyi un temps considerable per evitar el projecte i les expulsions. El juliol passat, però, ens vam trobar que els darrers recursos contra l'aeroport, en què es tenien moltes esperances, van ser rebutjats als tribunals. A partir d'aquest moment, el govern i Vinci han volgut accelerar el procés d'expulsió de les habitants.



Què és el projecte de la ZAD? Com us organitzeu?

C: El projecte de la ZAD té més de 40 anys. L'Estat va comprar aquestes terres i va donar la concessió a l'empresa Vinci per construir el nou aeroport. A poc a poc, les habitants van anar marxant o van vendre les seves cases a l'Estat i a Vinci. Algunes, però, van decidir quedar-se i resistir a la pressió. Una desena de famílies van decidir quedar-se en un espai molt gran. El 2009, un grup de persones externes, la majoria militants de diversos moviments, van decidir ocupar algunes de les cases buides i algunes terres, on van construir horts i els seus propis habitatges. A partir d'aquest moment, es va començar a crear un fort lligam entre les famílies i les noves ocupants, un vincle que es va reforçar l'any 2012, arran de la temptativa d'expulsió de les famílies, que es va poder evitar*. S'ha creat un veritable sentiment de comunitat, som un grup de persones amb ideologies i visions polítiques i estratègiques molt diverses, però que compartim la defensa del territori.
"No sempre és fàcil organitzar-nos, per l'enorme pluralitat de persones i idees que hi convivim, però ens uneix la mateixa lluita"

Cada setmana, hi ha una reunió dels ocupants de la ZAD i una altra dels habitants històrics i, aproximadament cada mes des de fa tres anys, també fem una assemblea general, on ens reunim tots els moviments contraris a la construcció de l'aeroport. No sempre és fàcil organitzar-nos, per l'enorme pluralitat de persones i idees que hi convivim, però ens uneix la mateixa lluita.

La ZAD i la mobilització contra l'aeroport de Notre-Dame-des-Landes s'han convertit en un símbol contra els grans projectes anomenats "inútils i imposats". La construcció de la línia Lió-Torí del tren d'alta velocitat a Itàlia, el projecte ferroviari Stuttgart 21 a Alemanya o l'intent de construir Eurovegas a Catalunya comparteixen un fort moviment d'oposició i mobilització en defensa del territori. Com treballeu a escala internacional, principalment europea, amb aquestes lluites?

S: Una de les particularitats que compartim tots aquests projectes de defensa del territori és que hem recuperat lluites de transformació social que, des del sindicalisme o altres espais de lluita més tradicionals, estaven molt apagades. És cert que encara ens costa organitzar-nos amb moviments de fora de l'Estat. És fonamental que pensem en una bona forma de comunicar-nos amb la resta de moviments estatals i a escala europea, per exemple, si volem que la manifestació del 27 de febrer sigui molt potent. Les trobades d'intercanvi d'experiències a través de fòrums o debats i xerrades amb col·lectius afins –com la de Barcelona– estan funcionant molt bé.
"Compartim la visió que el poder ja no està als despatxos i a les institucions, sinó que, en gran part, es troba en la construcció d'infraestructures"

Crec que podem teixir complicitats a escala internacional. Compartim la visió que el poder ja no està als despatxos i a les institucions, sinó que, en gran part, es troba en la construcció d'infraestructures. Des d'aquesta anàlisi compartida, podem treballar amb altres lluites internacionals. Una de les eines que ens permet teixir aquestes aliances de solidaritat és, per exemple, a través de l'intercanvi de publicacions i textos sobre cadascuna de les lluites. És una cosa que estem potenciant per explicar la lluita contra l'aeroport.

C: És cert que és complicat organitzar-se amb altres moviments internacionals perquè no compartim espais de lluita i de construcció quotidiana i això és el que crea llaços més forts. Penso que hem de desenvolupar més les trobades internacionals entre moviments per poder reforçar les nostres lluites.



Heu assenyalat repetidament que el tractament que han fet els mitjans tradicionals de la lluita contra l'aeroport ha estat esbiaixat. Com ha estat la relació amb la premsa durant tot aquest temps?

C: Quan hi ha hagut algun episodi de violència, la premsa ha aparegut molt ràpid i n'ha informat de seguida. El 2012, quan vam defensar-nos de les expulsions i vam defensar el territori, hi va haver enfrontaments amb la policia i la premsa hi va estar molt al damunt, cosa que no va fer en altres moments. Malgrat tot, això ha permès visibilitzar a l'Estat francès el projecte de la ZAD i la lluita pel territori que estem duent a terme a la zona i, també, una solidaritat creixent, que fa que, ara, la premsa tradicional també expliqui les coses constructives que es fan a Notre-Dame-des-Landes, com la producció d'aliments o les pràctiques ecològiques. Tot i així, penso que els periodistes de la premsa burgesa no han fet bé la seva feina i s'han quedat amb un tractament molt superficial.
"En l'àmbit local, els mitjans han servit com un instrument de legitimació del projecte de l'aeroport i han atacat fortament la ZAD"

S: Cal assenyalar, també, que hi ha hagut un canvi dins el món periodístic. Molts periodistes que treballaven a la premsa tradicional l'han abandonada o han estat acomiadats i han format mitjans que, sense ser autogestionats o militants, són més propers i aborden les lluites ecologistes i de defensa del territori amb més profunditat i rigor. També hi ha molta diferència entre el tractament que en fa la premsa local i la nacional. En l'àmbit local, els mitjans han servit com un instrument de legitimació del projecte de l'aeroport i han atacat fortament la ZAD. En l'àmbit nacional, el posicionament és més ambigu i s'ha pogut explicar millor.

Heu estat un moviment amb accions imaginatives i originals: una cadena humana, concerts, fòrums de debat... Creieu que, després de la sentència d'avui, el nivell de confrontació augmentarà?

C: Primer, és important remarcar que hem aconseguit ser un moviment que no està constantment a la defensiva, sinó que hem generat mobilitzacions en què moltes persones de diferents sensibilitats s'han pogut sentir còmodes. Però també estem veient que la gent que ha participat en aquestes mobilitzacions va experimentant una evolució i creu que cal anar més lluny en l'ofensiva. Per exemple, el 9 de gener, quan es van fer les accions de bloqueig de les carreteres perifèriques de Nantes, els agricultors van ser qui va portar la iniciativa.

S: L'operació d'intent d'expulsió de 2012 va permetre que la majoria de gent de la ZAD assumís la resistència activa contra la policia o el sabotatge com a eina, sempre que fos per defensar el territori. És clar que, si ataquen la ZAD, la resposta serà contundent. Resistirem i defensarem la nostra zona.


*Es refereix a l'operació Cèsar, una intervenció policial que va tenir lloc l'octubre de 2012 i en què més de 1.200 policies van ser enviats a desallotjar les 150 ocupants de la ZAD, que van resistir l'ofensiva policial durant més de tres setmanes construint barricades i bloquejant les vies d'accés. La pressió popular i la solidaritat van ser tan fortes que el govern socialista es va veure obligat a anunciar, el 30 de novembre, la creació d’una comissió de diàleg entre les autoritats i els habitants de la ZAD i l’aturada temporal de les expulsions.
Mira també:
https://directa.cat/actualitat/zad-una-lluita-tenac-pel-territori

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat