Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
15 anys de lluita, solidaritat i compromís ( Rescat )
per Rescat	15 gen 2016
Enguany, Rescat, col·lectiu de suport a les preses polítiques complim 15 anys des dels seus inicis,coincidint amb les primeres detencions a Barcelona el 2001, detingudes sota la legislació Antiterrorista acusades de pertànyer a l'escamot Barcelona d'ETA.
Rescat, 15 anys de lluita, solidaritat i compromís. “ A Rescat no os doy más de dos o tres años de vida” Comentari d’un membre del Grup 6 de la brigada d’informació de la Policia Nacional a un company de Rescat detingut a la comissaria de Via Laietana. I 15 anys després aquí seguim, fermes com el primer dia , amb la mateixa empenta i il•lusió per seguir lluitant per les companyes empresonades, perquè puguin tornar a ser lliures, ara si, esperem, en una terra lliure. I 15 anys després vosaltres ja no hi sou, os han substituït, per uns d’autòctons que han assumit el relleu amb el mateix zel i les mateixes pràctiques de guerra bruta i repressió. Han sigut 15 anys on hem viscut i experimentat moltíssimes sensacions, moments de ràbia, impotència, plors I frustracions, però també moments d’alegria i petites victòries que ens impulsaven a seguir amb la nostra lluita i compromís. Força i empenta per afrontar totes les adversitats i entrebancs que hem anat superant. Hem après a base de molts pals, moltes frustracions i moltes hores de reflexió i superació, tot allò que abans ens era només proper, de sobte, passa a ser una realitat viscuda en primera persona. El cop repressiu, la seva magnitud i la incertesa del que podia passar, van fer que els inicis fossin bastant caòtics i desorganitzats, però poc a poc anem coordinant els diferents grups de suport i anem posant fil a l’agulla a tots els fronts que teníem oberts. De la confluència d’aquests primers grups de suport i gràcies al bagatge i experiència del comitè de suport al pres polític català Benjamí Ramos, neix Rescat com a col•lectiu de suport a les Preses Polítiques Catalanes. Amb els objectius de donar tot el suport possible a les persones preses i a tot el seu entorn, garantint una defensa jurídica i política de les persones preses i duent la seva lluita arreu del territori. I quan encara no ens havíem començat a organitzar, patim una segona onada repressiva que encara duu més companyes a passar pel malson de les detencions, tortures y empresonaments. A partir d’aquí totes les nostres forces es destinen a assistir a les preses, difondre la seva situació i la seva lluita, estendre la solidaritat per tot el país i preparar les campanyes de cara als judicis a l’Audiència Nacional. Audiència Nacional post-franquista, cau encobridor de tortures, espai d’injustícia màxima i vulneració de tots els drets fonamentals. A partir d’aquí les condemnes, la dispersió, l’angoixa i la incertesa per l’allunyament, l’aïllament i la incomunicació a presons de màxima seguretat al mig del no res. Hores de viatge per carretera, tren o fins i tot avió, a l’Estat espanyol i al francès. Molt temps perdut, moltes hores mortes i molts entrebancs i problemes burocràtics amb carcellers i carcelleres que feien tot el possible per complicar-nos la visita i intentar que no la poguéssim realitzar. Ho intentaven tot, i de totes les formes, i algun cop els hi va sortir bé, però mai van aconseguir que hi seguíssim anant i que no ens poguessin robar aquells minuts màgics de visita que ens omplien de joia i ens carregaven les piles per seguir endavant, per seguir lluitant. Rescat es va consolidant i anem assolint unes dinàmiques de treball intern i extern que ens permeten engegar moltes campanyes i activitats de denúncia i agitació. Campanyes contra la dispersió, la tortura, pel dret de les preses a estudiar, pel reconeixement de l’estatus de preses polítiques i moltes altres lluites que vam anar coordinant arreu del país. A part també es van anar constituint alguns actes que amb els anys s’anirien convertint en anuals, com les marxes de torxes al nadal, la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona, les marxes a les presons on es trobaven les companyes preses o l’aniversari que celebrem any rere any. També es duen a terme campanyes de suport a les preses polítiques durant les diferents vagues de fam que han hagut de fer per denunciar les diferents vulneracions o vexacions que han patit a les presons de l’Estat espanyol i francès. Aconseguim fer arribar a les preses a tots els racons del país, difondre la seva lluita i recollir infinitat de complicitats i solidaritat que ens dona força i ens ajuda a teixir una xarxa de suports i col•laboracions imprescindible per seguir creixent arreu. I després d’uns anys de viatges a les presons, marxes pels carrers de viles i ciutats i lluites per la llibertat de les preses, les preses comencen a ser alliberades. Com un degoteig de felicitat en petites dosis ens anem retrobant amb la majoria de les companyes preses; primer va ser en Juanra, després en Zigor i el Diego, i finalment la Laura. Moments de moltes emocions, moltes alegries i felicitat, sense oblidar, però, a la Lola i la Marina, encara preses i que fins que no siguin també amb nosaltres no tindrem plena felicitat, no ho oblidem. Des de Rescat també hem anat patint la repressió de baixa intensitat en el nostre dia a dia amb tot tipus de mètodes, legals i il•legals per fer-nos abandonar la nostra lluita o per evitar que poguéssim duu a terme la nostra solidaritat i denúncia, amb la prohibició d’actes de benvinguda a les preses, manifestacions com la de l’11 de setembre o amb la criminalització de la militància per solidaritzar-se amb les preses polítiques com va ser el cas dels bastoners solidaris que finalment van ser absolts. Totes aquestes tècniques de desgast està clar que no han tingut efecte i no ens han fet renunciar a res i seguim lluitant per les preses polítiques fins que siguin lliures en una terra lliure. I seguim aquí perquè vosaltres sou aquí, perquè sense vosaltres Rescat no hauria pogut ser, perquè sou qui feu possible que avui celebrem aquests 15 anys i que les preses se sentin acompanyades en la seva lluita i que nosaltres puguem realitzar la nostra amb la força de tot un poble solidari envers les seves preses polítiques. Moltes gràcies a totes!! Sense vosaltres no som nosaltres!!! Seguim, seguirem, per poc temps, esperem... LES VOLEM LLIURES EN UNA TERRA LLIURE!!!
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more