|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd@gmail.com |
27 des 2015
|
|
El mon és una immensa presó!. Sense contar els camps de “refugiats” tancats d’on no es pot sortir, o els centres de “reeducació” de nens, joves o adults, sense contar els presos extrajudicials, sense contar esclaus ni les víctimes d’organitzacions de proxenetisme... sense contar els CIE’s... en el mon hi ha més de 11 milions de persones engarjolades, si fos possible comptabilitzar la totalitat quants serien?. |
|
El país guanyador en aquesta fúnebre lliga son els EUA que, amb 2.239.7851 sobresurt molt per davant dels seus “competidors”, seguits per la Xina amb 1.640.000 (però si sumem 650.000 detinguts administratius, seria la primera amb un total 2.290.000), els seguirien la Federació Russa amb 681.600, Brasil amb 548.000 i Índia amb 385.135. Europa, sumant tots els països ens dona una gens menyspreable xifra de gairebé 500.000 persones empresonades.
Si ens fixem en la taxa de presos per cada 100.000 habitants també guanyen els EUA, amb 716, mentre que la Xina baixa fins a 121, Rússia puja a 475, Brasil en te 274 i la darrera és la Índia que sols te 30 presoners per cada 100.000 habitants. Curiosament, en taxa d’empresonament els qui segueixen als EUA son, en molts cassos, petits estats insulars, molts d’ells amb forts vincles colonials, com St Kitts amb 714, Seychelles amb 709, Barbados amb 521, Cuba amb 501, les Illes Verges, tan les de USA amb 539, com de UK amb 460, Guam (USA) 432 ... estats petits però amb molta mala llet!.
L’any 2013 a l’Estat espanyol havien 68.220 presoners (el nombre ha seguit creixent) i la taxa per cada 100.000 habitants era de 147. L’Estat Espanyol està per sobre de la mitjana europea, el superen els estats de l’est, especialment els Bàltics.
Sembla ser que el sistema d’estats i de corporacions (corporacions que també poden ser estatals i/o de les burocràcies) necessita aquesta gran massa de captius per el seu correcte i eficaç funcionament, sembla que el sofriment cancel•lari lubrica els engranatges de la màquina de la dissort. La idea “vuitcentista” de la redempció i la reeducació no ha estat res més que guirlandes per fer més suportable un fet monstruós, tot plegat fa més eficaç el sistema i major el sofriment.
Com tot el que funciona en aquest mon, tot està comptabilitzat, i un dels maldecaps de alcaids, carcellers suprems i altres comptables son els costos, les despeses de mantenir a tanta gent sofrint, lligada i degradada. Aquests costos estan en la base del treball forçat, dels presos encadenats picant pedra... i dels moderns i benvolents sistemes com ara el CIRE de la Generalitat de Catalunya.
LA VIGILÀNCIA ELECTRÓNICA O COM AUGMENTAR EL CONTROL I REBAIXAR COSTOS.
Cap a l’any 1960 un grup de joves estudiants de la Universitat de Harvard, pel seu treball final de carrera, van tenir una idea lluminosa, elaborar un artefacte portàtil (pesava 1 kg aproximadament) que permetés controlar a distància a les persones (presos o “malalts mentals”).
La idea era bona (o rendible), però va haver d’esperar que madurés tecnològicament i que s’implantés en la ment dels jutges, per poder ser una realitat, el 1983 un jutge de NuevoMéxico va dictar la primera sentència on es prescrivia el control electrònic d’un criminal. A partir d’aquí la metodologia es va implantar ràpidament als EUA i d’allà al Regne Unit i de seguida a d’altres països europeus, americans i asiàtics. Fins arribar, hores d’ara, a abastar segurament fins a un milió de persones.
En els seus 30 anys d’evolució els sistemes de monitoreig electrònic de persones preses ha evolucionat moltíssim i de senzills aparells a radiofreqüència s’ha passat a sofisticats braçalets amb GPS i sensors cada cop més petits.
MIL I UNA EXCUSES PER LA VIGILÀNCIA ELECTRÒNICA.
Quan es vol defensar la vigilància electrònica es solen emprar dos arguments:
1.-L’hipòcrita, que parteix de la impossibilitat d’un mon sense presons ni el sistema que les fa possibles, que cerca un “empresonament benvolent” per determinats delictes. Que afirma que no vol desarrelar al condemnat (com si anar amb una polsera electrònica arrelés a alguna cosa), que vol facilitar la integració (que el condemnat treballi i vagi a dormir aviat...) i que el panòptic s’estengui a todala vida quotidiana.
2.-L’econòmica, les inversions per l’adquisició d’un aparell de vigilància electrònica són molt més baixes que les de construcció d’un mòdul carcerari, de l’ordre de centenars de vegades, els costos de manteniment i de personal per verificar són unes 10 vegades més baixos que els de mantenir a la mateixa persona en una presó convencional. De fet a Mèxic es planteja fer pagar al presoner el cost del braçalet, per tal de poder viure a fora de la presó... encara serà negoci!!.
El monitoratge o vigilància electrónica és un “servei” fàcilment privatitzable, fàcil d’externalitzar, es molt factible contractar una empresa que es faci càrreg de subministrar els braçalets de canell o de turmell, els col•loqui als condemnats, faci el manteniment i realitzi el control informàtic... resoldre les incidències reals seria tasca dels funcionaris de presons... o dels treballadors d’alguna empresa de seguretat.La tendència a anar cap a la presó neoliberal iniciada als EUA (la presó negoci) te un camp adobat en la “presó electrónica”.
Per fer menys repulsiva aquesta invasió els sistemes de vigilància electrònics s’han aplicat a delictes especialment repugnants: la violació, la pederàstia i la violència contra nens, nenes i dones en l’àmbit domèstic. Però on ha estat especialment desenvolupat s’ha estès solapadament al vandalisme juvenil, l’ús d’alcohol i d’altres drogues, delictes contra la seguretat del trànsit... i finalment a tota mena de condemnes que poden ser acomplides al domicili. De fet recentment l’inefable Zarcosy a proposat posar el braçalet electrònic a tots els “radicals”, des de els islàmics als activistes contra en canvi climàtic.
Per endolcir més encara la tecnologia es parla d’altres usos no penals... però també de control, control de persones ancianes o amb Alzheimer, control de nens i menors, control de “malalts mentals”... qui alguna vegada hagi perdut un familiar amb Alzheimer o una altra cosa semblant sabrà com l’angoixa de la pèrdua ens podria fer acceptar coses que en un moment “normal” no acceptaríem.
En la mateixa línia però més apegalós, aquest nadal Movistar presenta com a gran novetat (ja es venia als EUA) el smartwatch FILIP, dirigit a un públic de 3 a 8 anys. Es tracta d’un rellotge/telèfon “intel•ligent” que a més de tenir restringides les trucades (5 números programats per els pares o tutors), permet detectar sempre la posició del nen o de la nena (suposant que el porti posat o que no tregui la pila) i es poden programar “zones segures” o “zones prohibides”, el rellotge avisa al mòbil dels controladors quan surt o entre en elles. Una polsera com la que porten els presos, però de colors llampants, suposadament del gust infantil.
EL FUNCIONAMENT DELS SISTEMES DE VIGILÀNCIA ELECTRÒNICA DE PERSONES.
Han evolucionat prou i, si no fos pels costos, ara tots serien amb GPS. Deixant de banda els detalls de les tecnologies, aquests aparells es poden classificar segons el funcionament en tres grans grups:
1.-Aparells de “toc de queda” no permeten sortir d’una zona determinada (habitatge i a vegades zones molt properes), poden ser de tot el dia, arres domiciliari o sols per unes hores, generalment per la nit (presó atenuada), pot també restringir els moviments en determinats dies de la setmana (generalment el cap de setmana).
2.-Aparells de restricció d’una zona o zones, són els que s’apliquen en violència domèstica, però tenen més usos, allunyar a les persones de bars on hagin hagut incidents, allunyar-les de zones de joc.
3.-Aparells amb GPS que emmagatzemen rutes, amb ells es pot seguir l’itinerari d’una persona en temps real o posteriorment, es pot veure si ha anat de casa a la feina, si a passat per zones restringides... serien els més sofisticats i poden combinar-se amb els altres dos tipus.
LA VIGILANCIA ELECTRONICA EN LA ACTUALITAT.
L’abast de la vigilància electrònica no es coneix de cert i les estadístiques son força variables, sovint el període vigilat és curt (de menys de 6 mesos) i a les estadístiques, moltes vegades, es comptabilitzen el nombre de presos controlats a final d’any o a principi i no es mostren els valors acumulats.
Molts països tenen diversos codis i sistemes judicials i sols s’utilitzen els sistemes electrònics en algunes zones o estats. En altres no es considera una sanció penal sinó un control administratiu. A alguns països es fan servir massivament per als menors i aquests moltes vegades queden fora de l’estadística. També queden fora el vigilats quan estan catalogats com malalts mentals o dements.
Un cas a part és el dels controls de proximitat a les víctimes, on son elles qui reben l’alarma, esdevenint així presoneres sense condemna judicial, tancades dins els límits imposats a un tercer pels instruments electrònics.
Els dos països amb un major nombre de vigilats globals i amb una taxa major són els EUA i Anglaterra i Gal•les, el primer amb 300.000 vigilats i una taxa cada 100.000 habitants de 97 i el segon amb 122.000 i una taxa de 227. A la resta del mon es solen col•locar en un rang que va entre els 60 i uns pocs o cap. Per exemple Holanda te una taxa de 60 per cada 100.000 habitants, Polònia de 20, França de 17, Espanya 7 i Itàlia 3...
Pel conjunt d’Europa no es coneix una xifra fiable, però ha d’estar als voltants dels 200.000.
LA VIGILANCIA ELECTRONICA A CATALUNYA.
A Catalunya el nombre de persones en videovigilància també és difícil de concretar donat la superposició amb el sistema penitenciari gestionat per el govern central. Segons les estadístiques de la Generalitat son un centenar (no hem pogut saber si son dades anuals acumulades) altres fonts els situen al voltant de 300, però no hi ha tanta diferència, en principi Catalunya es situaria en la part baixa del ventall.
Deixant a part el tema estadístic la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya queda clarament dibuixada en els seus contractes de vigilància electrónica.
Entre 2004 i 2015 la Generalitat a fet contractacions de monitorització per valor de 1.402.806€ sense IVA (1.697.395€ amb IVA), la darrera adjudicació ha estat l’agost de 2015 i durarà fins el 2018.
Els adjudicataris han estat, en tots els casos menys un, la empresa “3M Electronic Monitoring LTD” amb seu a Tel Aviv (Israel) fundada el 1994, el 2011 va guanyar el concurs amb el nom de de “ELMO Tech LTD” poc desprès de guanyar el concurs va canviar el nom a “3M Electronic Monnitoring” està especialitzada en tecnologia carcel•laria.
Tan sols el concurs de 2013va ser guanyat per una altra empresa, malgrat que sembla que la tecnologia era la mateixa de 3M, va se la “Companyia Integral de Seguridad” (CIS) una companyia espanyola que es dedica a serveis generals de seguretat més clàssics. El contracte aconseguit per CIS va ser de només 119.825€ (144.988 amb IVA) el més petit de tots, la resta (1.552.407€) va anar a parar a 3M o a la seva antecessora.
El concurs concreta tres serveis bàsics, el de “toc de queda domiciliaria” per radiofreqüència i radiobalisa al domicili, el de seguiment continu amb GPS i el de control del consum d’alcohol. En total es demanava un mínim de seguiment simultani de 150 “interns”.
Val a dir que el nou Codi Penal es preocupa força de la seguretat dels mitjans de vigilància electrònica, s’ha afegit un paràgraf3er a l’article 468:“3. Los que inutilicen o perturben el funcionamiento normal de los dispositivostécnicos que hubieransidodispuestos para controlar el cumplimiento de penas, medidas de seguridad o medidascautelares, no los lleven consigo u omitan las medidas exigibles para mantenersucorrectoestado de funcionamiento, seráncastigados con una pena de multa de seis a doce meses.”.
EL FUTUR DE LA VIGILÀNCIA ELECTRÒNICA.
La tendència, malgrat els impediments legals que protegeixen la privacitat (al menys nominalment), és dotar a les polseres electròniques de diversos sensors.
De fet actualment ja n’hi ha que mesuren el contingut d’alcohol en sang a través de l’etanol exsudat per la pell, als EUA n’hi ha 50.000 en funcionament. També s’està treballant per detectar altres drogues il•legals.
La temperatura, el ritme cardíac, la tensió arterial i el contingut d’oxigen a la sang ja estan disponibles encara que només s’han implantat experimentalment en “malalts mentals”. Sota l’excusa de la salut,ictus, crisis respiratòries... del subjecte es pretén prevenir episodis de violència, sexuals... Un pas més seria dotar a l’aparell de vigilància de la possibilitat d’actuar en el cas de que el programa considerés necessari, una alarma acústica, una “lleu” descàrrega elèctrica... o la injecció de calmants...
En aquest aspecte la vigilància electrònica de persones convergeix amb la moda dels “wearables” que podem veure posats en els esportistes de carrer, amb l’agreujant de que en el cas dels fanàtics de l’exercici físic el seu us és voluntari.
La vigilància electrònica s’estendrà cada cop més ja que permet castigar eficaçment a un cost més baix i a més te l’efecte estigmatitzador que dissuadeix als “bons ciutadans”, tots coneixerem algú que porta un braçalet de control, algú que te una condemna curta per temes fiscals, algú que conduïa un vehicle passat de copes, algú que ha tingut una o varies baralles, els holigansfutboleros extrems, maltractadors... algun radical islàmic o dels altres... no sembla un bon futur i d’alguna manera caldrà diferenciar entre els portadors involuntaris i els serfs voluntaris (els qui porten wearables per temes de salut i “comoditat”).
Per crear sistemes més robusts es comença a combinar la vigilància electrònica amb biometria, per exemple llegir la petjada dactilar en un lector a la polsera en moments determinats, utilitzar el reconeixement facial en l’ús d’alcoholímetres a distància, el límit és l’imaginació dels tecno-carcellers.
UNA PRESÓ GLOBAL I UBIQUA.
L’objectiu de tot això es engarjolar-nos a tots, als condemnats en judici, als sospitosos, als incapacitats, als dements, als menors... els infractors de tota mena, l’objectiu és un panòptic electrònic globalmés econòmic i més eficient que l’actual, un sistema penitenciari del segle XX, no com l’actual hereu del segle XIX.
Mes informació a www.negreverd.blogspot.com |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per a |
27 des 2015
|
Fins la dècada passada aquest article tenia molt més sentit.
Ara molta gent s'autoimposa la vigilància quan fa servir WhatsApp i coses semblants amb un telèfon que porten engegat de forma permanent a sobre.
La presó electrònica per molta gent s'ha convertit en divertida, i fins i tot "social". |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per Truman Show |
27 des 2015
|
«...ens podria fer acceptar coses que en un moment “normal” no acceptaríem».
Mi experiencia personal me demuestra que desconocéis la condición humana, quizá porque nunca habéis estado sometidos a las condiciones de vigilancia electrónica a la que aludís. Habéis olvidado que abaratando costes, por un módico precio y sometidos al principio de autoridad, podéis transformar a unos adorables vecinos en implacables carceleros amateur -algunos incluso sádicos- duchos en la utilización de las tecnologías de vigilancia y control. El hecho de moverte fuera del “sistema de familias” - impuesto por la putrefacta burguesía y avalado por el Estado- te convierte en seguro candidato a la vigilancia, incluida la electrónica.
Por cierto, ¿cuántos de los autodenominados anarquistas se encontrarán fuera del susodicho sistema de familias? … ¿dos? ¿tres? |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per experiencias personales |
27 des 2015
|
Experiencias personales, me parece que tenemos todas. Si pretendes decirnos que la tuya, tu experiencia, es de una categoría "mejor", más auténtica, tendremos que hacer algo que no estamos acostumbradas la mayoría de anarquistas: un "acto de fe".
Y como las demás desconocemos "la condición humana", no puedo hablar acerca de esa experiencia "privilegiada" de la que no cuentas nada, pero sí que expone que una parte de la "condición humana", por lo menos la tuya, de momento no nos sirve como "experiencia", pues no la cuentas, sino que simplemente haces de ella alarde u ostentación.
Tampoco aclaras a qué te refieres cuando hablas de moverse "fuera del 'sistema de familias'", y por tanto, haces una pregunta de imposible respuesta.
Y volviendo a la condición humana, tampoco es imprescindible estar expuesta a las "condiciones de vigilancia electrónica", para hablar de ella y de sus consecuencias, y afirmar lo contrario, es no darse cuenta del mundo que nos rodea y hasta qué punto y desde qué momentos, estamos siendo observadas y vigiladas. O lo que es lo mismo, tener un parcial conocimiento de "la condición humana" de quién busca el control total.
Aquí, en principio, no pretendemos ser especialistas ni expertas, ni tampoco conocedoras de "la condición humana", y quien pretenda arrogarse tal conocimiento, no es más que un farsante, pues la diversidad de "la condición humana" es inabarcable y se haya, en la mayoría de ocasiones, sujeta a gran diversidad de contextos. No por ser anarquista, se conoce más. Como tampoco se tiene más experiencia, por no ser anarquista. La experiencia podrán tener diferentes cualidades, pero el aspecto cuantitativo, en una gran mayoría de casos, es irrelevante pues no todas las experiencias se incorporan como aprendizaje.
El experimento de la cárcel de Stanford lo puso en evidencia. Milgram, una década antes, también puso en énfasis el gran desconocimiento que tenemos al respecto de la obediencia, y Asch, a principio de los años 50, Sherif, a mediados de los años 30, intentaron estudiar como colectivamente se puede influir en el comportamiento individual y Bentham, 200 años antes, a través de una compleja estructura arquitectónica desarrolló el "policía interior", algo que la iglesia católica venía persiguiendo desde hacía muchos años con el sentimiento de culpa, y el omnipotente dios que todo lo ve.
Como podrás darte cuenta, no es necesario haber pasado por "la experiencia" del control electrónico, para hablar de él. Además, ¿cuánto hay de voluntario en ese control electrónico? |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per x |
27 des 2015
|
|
Interesante articulo. Está la versión traducida al castellano? Gracias compas! |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per obrer |
28 des 2015
|
|
Sembla que ara defensem als violents de gènere i als violadors... segurament el primitivisme de negreverd el fa aprovar aquestes conductes... |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per atàvic |
28 des 2015
|
"Obrer", no sé si saps que dius "defensem", o sigui, "sembla" que tu també "defenses" aquestes lacres capitalistes.
D'altra banda, quan assenyales "el primitivisme de negreverd", només fas una acusació sin donar cap altre argument. En quina hipòtesi o en quins fets et bases per dir aixó.
Acusar, insultar, sin donar cap raó, és tan miserable com despreciable. Els controls telemàtics no serveixen per erradicar "als violents de gènere i als violadors". No serveixen per canviar les estructures de dominació, ni les relacions de poder. Fes-t'ho mirar, perque sense cap altre explicació, puc interpretar que el que "sembla" que demanes és que existeixin "violents de gènere i violadors" controlats per mecanismes telemàtics, en comptes de destruir el patriarcat, i aixó sense voler entrar en les questions personals que tinguis amb "negreverd".
Salut! |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per skynet |
28 des 2015
|
|
si dieu que la vigilància electrònica exerceix exactament "la mateixa dominació" que la vigilància tradicional, per què la vostra lluita política consisteix fonamentalment en criticar la primera ("sistema tecnoindustrial", "tecnologia", "smart city", etcetc) al mateix temps que descuideu les relacions socials històriques d'opressió? (la segona) |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per atàvic |
28 des 2015
|
¿Quién te ha dicho que no la critican?. Tú mismo reconoces que dicen que "ejercen la misma dominación", por tanto, entiendo que la crítica de una es extensible a la otra. Por lo menos, yo lo interpreto así y me cuesta hacerme la idea de que no se entienda de esta manera.
Las pocas "simpatías" que despiertan negreverd, el primitivismo, o quienes critican abiertamente el desarrollismo tecnológico, que no es lo mismo que la tecnología, debe de ser una de las razones para que cada vez que se expone un escrito de estos, aparezcan los insultos y los prejuicios.
"Skynet", por lo menos tú has expuesto tus dudas, y espero que entiendas que negreverd utiliza también las tecnologías, pues tienen blog, y para eso es preciso también un ordenador y conexión a internet..., por tanto entiendo las cosas que exponen, desde otra perspectiva muy distinta a la vuestra. Hacer una crítica radical al desarrollismo tecnológico, no pasa obligatoriamente por tener una actitud dogmática, entiendo que es visibilizar nuestras contradicciones y cómo estás nos afectan. Y si eso nos molesta, entonces el problema es uno muy otro... |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per negreverd |
28 des 2015
|
Passa moltes vegades, la pregunta és: com utilitzes tecnologia si n'estàs en contra?... Be, no existeix tecnologia (fisica, de l ainformació social...) sense un context social, en el marc de relacions del capitalisme tecnològic (o com s'el vulgui dir) mantenir una relació d'aillament, que per altra part considero que és totalment digna de ser aplaudida, crec que comporta per una part falta d'eficàcia i per l'altra segurament sofriments, ara per ara sembla que la relació de forces ens obliga a utilizar canals controlats per el sistema corporatiu... que això és una contradicció, si! evidentment, pero sols els creients (i no hi ha anarquistes creients) no cauen mai en contradiccions. Per altra part en el moment en que tingui clar que hi han altres vies diferents utilitzables no crec que dubti massa en deixar plantat el blog.
El fet de parlar de la mateixa dominació indica una classificació no parlo ni d'eficàcia ni d'intensitat d'aquesta dominació, la presó és la presó sigui del XIX, del XX o del XXI, però no ha estat igual en tots els temps, ara, crec jo,és més total, fereix en més profonditat...
x, si escrius a negreverd ARROBA gmail.com t'envio la traducció al castellà... |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per a |
28 des 2015
|
|
gmail.com , un bon centre de vigilància de les comunicacions, contactes i localització. |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per negreverd |
29 des 2015
|
doncs si, si tens dos dits de front i no fas servir el correu insegur per coses que no corresponen no recapten més informació de la que tenen...
Sens dubte seria millor fer servir una altra plataforma d'edició i de correu i fer servir claus pgp, però no estic en forma per aquest canvi, encara que estic pnçlantejant el tema...
SALUT I ALEGRIA |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per molino |
29 des 2015
|
|
vaja! pero si creus que "seria millor" utilitzar altres plataformes de correu en comptes de gmail i fer servir claus pgp, no estas acceptant implicitament que la tecnologia pot ser efectivament subvertida, contrariant absolutament tot el que diu l'ideari antitecnologia vers la impossibilitat d'utilitzar-la per fins que no son els hegemonics pels quals ha estat dissenyada? |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per vvv |
30 des 2015
|
Això és com dir que la societat capitalista pot ser subvertiva perquè és on les anticapitalistes lluitem.
En ambdós casos simplement el que passa és que no tenim la capacitat, coneixements o possibilitat de treballar al marge d'aquestes realitats. A poc a poc podem superar aquest problema, però maquillar el problema per convertir-lo en una potencialitat seria un error, al meu parer. |
|
Re: La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.
|
|
per atàvic |
30 des 2015
|
Hay diferencias entre lo que podría ser "mejor", y lo que es "mejor", incluso entre "lo mejor", "lo óptimo" y "lo ideal".
Como han comentado anteriormente, "maquillar el problema para convertirlo en potencialidad seria un error", de la misma manera que es un error creer que la tecnología no tiene ideología. |
|
|
