|
|
|
Entrevista :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
"El poble kurd ja no està espantat, no té res a perdre, per això s'organitza"
|
|
|
per Elsina Öteki (publicat a la Directa) |
26 des 2015
|
|
Entrevista amb Garip Çelik, director del documental 'Amara-Suruç' i supervivent de l'atemptat de Suruç el juliol passat |
El passat 20 de juliol el Garip Çelik volia creuar des de Suruç, al Kurdistan turc, a la localitat kurda-síria de Kobane. Més de 300 persones viatjaven amb ell. No van poder arribar-hi. 33 minuts és el que dura el seu documental 'Amara-Suruç'. 33 van ser les persones assassinades per l'atac suïcida d'un jove militant d'Estat Islàmic (EI) al Centre Cultural Amara de la Suruç, on es trobaven.
-- Per què volies anar a Kobane?
És una llarga història. El meu germà va desaparèixer fa 10 anys. Malgrat sabia que era membre del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), vaig deixar de rebre noticies i el vaig estar buscant durant molt temps. Un dia em van explicar que soldats turcs l'havien matat amb algun tipus de producte químic i l'havien llançat a una vall des d'un helicòpter. Em vaig proposar buscar el seu cos i esclarir les circumstàncies de la seva mort. L'última pista em portava allà, a Kobane. Així que vaig decidir anar-hi.
-- Quan el Garip tenia 14 anys, la seva família va ser expulsada de Mus, a l'est de Bakur (Kurdistan turc). Les polítiques d'assimilació de l'Estat turc als anys 80 van desplaçar milers de kurds a l'interior del país. Actualment viu a Istanbul. Les circumstàncies no han canviat massa, però assegura, content, que ara almenys ja pot dir que és del Kurdistan.
-- Com acabes fent aquest documental sobre els fets de Suruç?
El meu objectiu inicial era demostrar que el govern turc té relació directa amb l'Estat Islàmic. Volia seguir la història de la mort del meu germà per demostrar aquesta aliança. La meva intenció era començar a Kobane però, quan estàvem a punt de creuar, va explotar la bomba. En aquell moment jo estava gravant i vaig registrar-ho tot. Després de l'explosió em vaig quedar en xoc, però vaig entendre que havia de seguir filmant tota aquella barbàrie per després poder denunciar-la. Ara 'Amara-Suruç' parla de 300 joves que volien ajudar la gent de Kobane. El documental és sobre ells i elles. Sobre els seus noms i les seves vides. Sobre per què hi volien anar i per què va passar el que va passar.
-- Per què creus que van escollir Suruç per l'atemptat?
Es tracta d'un missatge que el govern d'Erdogan envia a l'esquerra turca que pretén solidaritzar-se amb els kurds. “Si dones recolzament al poble kurd i a la seva resistència, si pretens ajudar Kobane o si vols creuar la frontera, et matarem”, seria el missatge.
-- En quines proves et bases per vincular l'atemptat amb el govern turc?
El que es veu al documental, per exemple, és la policia turca colpejant i llençant gas lacrimogen contra aquelles persones que intentàvem ajudar als morts i ferits, tal com també va passar el 10 d'octubre a Ankara. Si a Turquia es reuneix un grup de més de sis persones al carrer, la policia preguntarà què està passant però, en canvi, a Suruç érem moltíssims i al nostre voltant no hi havia cap policia. Havien desaparegut, ells i totes les càmeres de seguretat. Jo vaig gravar la persona que es va immolar i, després, s'ha pogut comprovar que formava part d'una cèl·lula turca de l'EI. Una altra prova del vincle és que l'exèrcit turc va requisar totes les armes d'un camió que es dirigia a Kobane per ajudar a les guerrilles kurdes en la seva lluita contra l'EI i, després, va censurar i reprimir tots els mitjans que van parlar d'això.
-- Has intentat denunciar els fets de Suruç davant d'algun organisme?
L'Estat Islàmic i el govern turc són el mateix. Quan denunciem, el món sencer tanca els ulls. Ho fan obertament, sense maquillatge. Per exemple, després dels atemptats a Ankara, el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, va declarar que el MIT (el servei d'intel·ligència turc) té un llistat de possibles suïcides però que no els pot detenir fins que no incompleixin la llei perquè Turquia és un estat de dret. En canvi, si el govern descobreix que dones recolzament al poble kurd, al PKK o simplement que simpatitzes amb l'esquerra turca, no necessita cap pretext per detenir-te. Aquest és el gran repte per a nosaltres. Ja no hi ha cap llei ni cap país en els quals puguem confiar.
-- Creus, aleshores, que hi ha relació entre l'atemptat de Suruç i l'atemptat d'Ankara?
Sí, clar! El noi que es va immolar a Suruç era germà del qui es va immolar a Ankara. Això és una informació oficial de l'Estat turc.
-- Pel que sabem, ningú ha reclamat l'autoria de l'atemptat de Suruç...
Correcte. L'atemptat de Suruç ha quedat ennuvolat i ja està. L'atac va ser planejat pel govern turc. Quan Erdogan va perdre la majoria absoluta i l'HDP (Partit Democràtic dels Pobles) va entrar al parlament, Erdogan i l'AKP (Partit del Progrés i la Justícia) havien de fer alguna cosa per aturar el "procés de pau" i així poder començar legítimament una guerra que espantés la població turca. A Ankara va ser diferent, el líder d'aquesta cèl·lula turca de l'EI va declarar-ne l'autoria i va lamentar que "el seu germà" no hagués matat més gent.
-- N'és conscient la gent de Turquia d'això? O és una informació que es mou en cercles reduïts?
Jo diria que, aproximadament, un 60% de la població turca coneix aquesta informació. Tothom sap, inclosos els votants de l'AKP, que el govern d'Erdogan necessita enemics contra els quals lliurar una guerra per tal d'espantar la població i robar vots a partits com l'MHP (Partit del Moviment Nacionalista) o el CHP (Partit Republicà del poble). Si l'AKP perd la seva corona, podrà ser jutjat i, no només per l'assassinat d'un sol home, sinó per l'assassinat de molta gent. Saben que han comès moltíssims errors i tenen por de perdre el poder i la immunitat. Per això volen reformular la constitució i convertir Erdogan en un sultà. El govern té por que partits com l'HDP puguin indagar en documents i jutjar grans càrrecs de l'AKP.
-- Creus que el terrorisme d'estat està fent efecte?
No a la gent a qui el govern d'Erdogan vol espantar. A Bakur la població demana, sobretot, pau, igualtat i democràcia per a tothom. Al principi, semblava que el govern de l'AKP contemplava i acceptava la multiculturalitat de Turquia. Així ho van entendre també els kurds i les kurdes, però quan Erdogan va canviar de tàctica dràsticament el 2010, la població kurda va veure en l'HDP el camí cap a la pau i la democràcia. Necessitaven una altra idea. Així que els kurds van començar a votar l'HDP.
-- L'Estat turc ha declarat 52 tocs de queda des del passat agost a barris i pobles de majoria kurda. Segons la Fundació de Drets Humans de Turquia, 157 persones han estat assassinades durant aquest període i actualment el setge policial segueix vigent al barri de Sur, a Amed; Dargecit i Nusaybin, a la província de Mardin, i a Cizre i a Silopi, a Sirnak. L'Estat turc està bombardejant amb armament pesant, bloquejant l'accés als barris i tallant els subministres d'aigua i llum. Aquestes zones assetjades són protegides per la milícia juvenil de les YDG-H, vinculades al PKK. Es tracta d'un escenari de guerra per la població civil.
-- Per què creus que la població segueix resistint sota aquesta immensa repressió?
Abans de les eleccions Ahmet Davutoglu va declarar a la ciutat kurda de Wan que si no votaven l'AKP, [les habitants de Wan] tornarien a veure el "cotxe blanc". Amb "el cotxe blanc" es referia als cotxes amb què, a principis dels anys 90, la policia i l'exèrcit turcs s'emportaven i feien desaparèixer els kurds. Va llençar una amenaça oberta i directa al moviment d'alliberament kurd. Aquesta és la seva democràcia. El PKK va declarar un alto al foc unilateral fins a les eleccions i el govern va seguir atacant la gent i les viles de Bakur. El poble kurd ja no està espantat, no té res a perdre, per això s'està organitzant. No tothom està preparat per agafar una arma.
-- Tot i la repressió de l'Estat turc, la idea del 'Confederalisme Democràtic' que coneixem de Rojava, s'aplica també a Bakur?
Hi ha vint milions de kurds que viuen a Turquia, la meitat del total aproximadament. El grau d'autogovern que es viu a Rojava no es pot traslladar a Bakur per culpa de la repressió estatal, però sí que hi ha moltes experiències d'autoorganització. S'estan aprofitant del terror de l'EI per controlar i evitar això mateix. La gran por de l'Estat turc és el poder d'organitzar-se de les persones i volen aturar-ho a qualsevol preu.
-- Tots els kurds i les kurdes creuen en aquesta idea de 'Confederalisme Democràtic' o només els activistes polítics?
Al principi lluitaven per la terra i per la nació, volien un Estat kurd. Ara la major part de la població kurda està en contra d'aquesta idea perquè han vist que si construeixen un estat hauran de tenir policia, exèrcit... Coses que han après a odiar a causa de les polítiques de l'Estat turc. Així que sí, molts kurds i kurdes simpatitzen amb la idea dels cantons de Rojava. Cantons oberts per a tothom i per a totes les religions. Lluiten per la terra, no per la nació. La majoria dels kurds estan en contra de la figura de l'Estat-nació i no volen el sistema de govern occidental. La gent ha acceptat, d'alguna manera, la idea de viure i pertànyer a Turquia amb la condició de poder exercir l'autogovern i poder construir la democràcia en la qual creuen. Han descobert els problemes de la democràcia liberal i la rebutgen. Han construït una nova filosofia al voltant de la idea de democràcia i majoritàriament volen seguir l'exemple de Rojava: democràcia directa.
-- Hi ha molta repressió als mitjans i als periodistes afins al moviment d'alliberació kurd. Com et sents tu al respecte, tens por?
En tots aquests anys vivint a Turquia, mai he tingut por a la repressió ni a les represàlies però, després del que vaig viure a Suruç, vaig necessitar ajuda per tornar a ser jo mateix. Vaig rebre missatges amenaçadors dient-me que tant de bo hagués mort. Sóc l'únic que va gravar el moment de l'explosió i al noi que es va immolar, havia de fer alguna cosa tot i les amenaces. Vaig anar als mitjans, a la policia, als jutjats... ningú em va fer cas i ningú va voler fer res amb el material que tenia. Ningú volia la veritat. A ningú li importava. Ja no tinc por, no puc.
-- Garip, hi ha alguna darrera cosa que creguis que s'ha de dir?
Tinc moltes esperances en el poble kurd. Realment crec que el moviment kurd reconstruirà la pau i la democràcia a l'Orient Mitjà. Cegarem l'ull de Sauron. |
Mira també:
https://directa.cat/poble-kurd-ja-no-esta-espantat-no-te-res-perdre-aixo-sorganitza
|
This work is in the public domain |
