|
|
Notícies :: ecologia |
Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
|
per negreverd Correu-e: negreverd@gmail.com |
15 des 2015
|
Finalitzada la pantomima de Paris els testimonis es divideixen entre “oportunitat perduda” i “acord històric”, evidentment tot depèn de les expectatives i de les posicions ideològiques de cadascun... i dels seus interessos. Així entre els decebuts n’hi ha de propers al “acord històric” com és el cas de WWF i Greepeace i alguns que realment estan decebuts com seria el cas de Ecologistas en Acción. |
|
En resum 20 anys de negociacions des de la primera conferència el 1995 han servit per a ben poc, sols per crear un espès teixit de lobbistes i de organitzacions professionalitzades i dedicades a recaptar tot el possible del mercat de “defensa del clima”. Mentres les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha seguit augmentant.
Poc ha canviat en realitat la situació respecte a Kyoto, tot es deixa en mans dels mercats (menys les subvencions que la industria d’extracció de combustibles fòssils que naturalment venen dels estats, més de 500 mil milions de dòlars). El mercat de carboni, tot i ser molt “poc rendible” manté el seu suposat paper de “solució”, malgrat que els fons d’inversió voltors (hi ha algun que no sigui una cova de cobdícia i maldat?)acaparen i inverteixen en terres conreables, boscos, aigua...
El document dels acords és, com tots els tractats de la ONU, un galimaties ple de sigles, de circumloquis i de condicionals (la discussió entre ”han de” i el preferit “haurien de” va estar a punt de frustrar l’acord), la referència a texts anterior (igual d’obtusos i inconcrets) fa encara més difícil la seva comprensió. Si voleu passar un estona avorrida podeu consultar-los a www.negreverd.blogspot.com.
ELS ACTORS DE LA PANTOMIMA.
A Paris bàsicament han estat presents tres sectors: el de les corporacions (no sols les petrolieres), el dels estats, majoritàriament favorables als interessos corporatius i l’agrupació dels partidaris de les regulacions (ONG, ecologistes, algunes institucions i, tèbiament, alguns estats).
Ha faltat, o millor dit no ha pogut fer prou soroll, el sector anticapitalista, de fet ja es va ocupar l’estat francès mitjançant la llei d’emergència i les prohibicions, que per els carrers de Paris ni de França, no pogués treure el morro cap black blok. De fet la indumentària habitual dels Black blok era, sens dubte, una indumentària molt poc segura en un carrer ple de soldats amb el dit al gallet i ganes de matar jihadistes.
ELS ACTORS CORPORATIUS.
El lobbistes estan d’enhorabona, podríem dir que han aconseguit tots els seus objectius, malgrat la retòrica contra els combustibles fòssils, no patiran restricció de cap mena. El poder dels mercats de carboni es consolida i tenen la perspectiva (i la promesa) de que seran més rendibles. Les despòtiques monarquies petrolieres han celebrat l’acord amb cava i orujo.
L’acord de París deixa oberta la porta a tecnologies nocives que hipotèticament mitiguen el canvi climàtic, la Captura i Emmagatzemament de Carboni (els BEECS), l’agricultura intel•ligent (latifundi, transgènics i agroquímics) i la geoingenyeria amb les que el poder corporatiu te posades moltes esperances de negoci... i de dominació (serien els amos de l’aixeta climàtica).
S’activa un nou mercat, el de l’adaptació al canvi climàtic, aquest mercat ben dirigit per especuladors conscients pot generar un gran volum d’obra pública (bona part dels 100.000 milions anuals promesos), ja s’albiren grans operacions de protecció de costes i de lleres, de reforçament de mesures d’emergència...
Operacions de saqueig i espoli als països més indefensos (acaparament de recursos) passen a ser considerats contribucions a la “salvació del planeta”: una plantació de palma d’oli es converteix en un embornal de carboni. Aquí intervenen els nous filantropomilionaris com el Bill Gates i en Mark Zuckerberg i també en Blongberg disposats, com sempre, a fer caixa amb el sofriment aliè. Així se’ls permet figurar arreu donant consells i pressionant en “be del planeta”.
ELS ACTORS ESTATALS.
En termes generals els estats han estat defensors dels interessos de les “seves” corporacions i de la “seva” sobirania i per tant es poden considerar vencedors. A més tota l’ona de propaganda al voltant de l’èxit històric de la COP21 i el seu acord “universal” permet distreure l’atenció sobre els efectes reals i desastrosos del canvi climàtic i treu qualsevol responsabilitat al mon desenvolupat (ja els donem prou pasta).
Estats de l’entorn bolivarià, Veneçuela, Equador i Bolívia van formar part del “Comitè Paris”, format per 16 selectes (seleccionats) membres, on, juntament amb Noruega, l’Aràbia Saudita i Brasil representaven als països productors de petroli, oposats a les restriccions a l’ús dels combustibles fòssils, els interessos forgen aliances prou fortes. Quedant finalment a partir un pinyó amb en Laurent Fabius, l’Hollande, la Merkel, l’Obama i en Ban Ki-Moon. Fins i tot van ajudar a tancar a la cleda a la histriònica Nicaragua.
No cal dir que el paper dels estats industrialitzats i de les dictadures del sud va ser l’esperat, submissió als desitjos corporatius i al poder de les grans potències, les consolidades (EUA) i les emergent (com la Xina que de fet ja ha emergit casi del tot). Al marge els països que veuen amenaçada la seva existència, com els petits estats insulars o Bangla Desh han recollit les molles.
Finalment cada estat es podrà marcar els objectius que desitgi, decidir els mètodes d’avaluació i no estarà sotmès a revisió independent, difícilment podrien haver obtingut una victòria més completa.
La imatge més representativa de la Convenció son el Ban Ki-Moon, Fabius, Holande, la ministre de Brasil i uns quants jerarques més ballant la sardana en clausurar-se la conferència.
ELS AMICS DE LES REGULACIONS.
L’autoanomenada “societat civil”, “moviments socials” (OXFAM, Greenpeace, WWF, FOE... etc) i aquells que els recolzen, organitzats al voltant de l’Aliança per la Justícia Climàtica es pot considerar que son els grans perdedors, a part de la major part de la població del planeta que si que ha perdut de veritat.
Malgrat tot han vist consolidat el seu paer de Pepitos Grillos consentits, se’ls ha permès fer les seves manifestacions plenes d’animalets de pelutx, ositus polars i cors de color verd. També en pogut fer un rentable tasca de passadissos i assegurar-se projectes diversos amb els que estats i corporacions es renten la cara.
El seu objectiu programàtic d’acord i decisions obligatòries, amb control aliè (una cosa semblant a un govern climàtic) i sancions, amb fons econòmics regulats, no ha estat tingut ni tan sols en conte. Tot això, obligacions, sancions... etc queda reservat per els tractats de lliure comerç, on si et desvies et matxaquen i d’organisme regulador el complex estatal/corporatiu sols admet la Organització Mundial del Comerç... potser el comerç d’emissions i els crèdits de carbó si que podran ser regulats.
De fet el seu objectiu es reformar el que és irreformable, encara que el seu programa s’imposés el capitalisme seguiria essent capitalisme i la depredació segurament seria més perfecta, més acabada... més solapada..
ELS QUE NO HAN TINGUT ESPAI.
Al principi parlava, mig en broma, del tema del Black Bloc, però de fet no era cap broma, de fet la WTO (la Organització Mundial del Comerç) la pitjor empenta que ha rebut mai va ser precisament l’acció dels bb durant la conferència de Seattle. Certament els estats i les corporacions es van recuperar ràpidament, però cal deixar constància de que per un moment varen tenir por...
Trobar la manera de donar al canvi climàtic un paper central en la confrontació amb el poder és un dels problemes als que ens enfrontem i dels que no acabem de trobar una solució. Malgrat que sempre ens omplim la boca amb la necessitat de globalitzar i estendre les lluites i que aquesta seria precisament una lluita global, que inclou diversos sectors i geografies la cosa no és fàcil.
És un problema igual de complex com la lluita contra la xarxa (la web) de dominació, amb la diferència de que la xarxa de dominació és ja una xarxa “dolça”, desitjada ... embrutidora i anestesiant, mentre que els efectes del canvi climàtic son molt dolorosos i és molt difícil anestesiar-los.
No se si el somni d’un Black Bloc descentralitzat te cap i peus, però com que sols és un somni podem somiar en la realitat de tombar la COP22 o la COP23, les regulacions de poc serveixen el problema son els estats i el capitalisme.
PER UN MON LLIURE I SALVAJGE. |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
per regulator |
15 des 2015
|
Be, es pot constatar que a IMC no hi ha cap interès per el tema del canvi climàtic, sols sembla que ens interessin les baralles de CNT, els presos i poques coses més...
Les úniques comunicacions d'un tema que mereixia estar a la columna central han estat els tres escrits de NegreVerd.
Lamento el fet, ja que els escrits de NV crec que son bastant dolents, ben informats però amb un fort biaix, maliciosos i, en alguns casos, d'un infantilisme pseudorevolucionari que faria riure si no fos per l'herm ideològic que ens envolta.
Si aquesta és la única opinio sdobre el Canvi Climàtic que hi ha als mitjans alternatius catalans anem apanyats!!!.
Ja se que no OXFAM, ni WWF ni Greenpeace són el millor del millor, ni moltes de les seves posicions son per tirar cohets, però son organitzacions honestes, que no reben suport ni d'estats ni de corporacions i que porten a terme una acció directa que ja voldrien per ells els llibertaris.
Despreciar accions com les manis de justicia climàtica (a bcn hi va haver una, va anar amb els ulls oberts en negre i verd?), parlat de peluixos i osets polars és una fribolitat.
Estem tancats en un getho de radicalsime que ens priva d'una mirada neta i oberta al mon.
Si OCFAM fa feina jo recolzo OXFAM.
Si WWF fa feina, jo recolzo WWF.
Si Greenpeace fa feina, jo recolzo Greenpeace.
Fa feina Negereverd?????? |
Re: Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
per ... |
16 des 2015
|
Dius que no es tracta el tema del canvi climàtic a IMC i tot seguit arremets contra l'única persona que penja textos sobre el tema. Què pretens?
Desprecies via internet una persona que investiga i penja articles sovint, li pressuposes coses sense conèixer, al cap i a la fi, debats i insultes per internet perquè en un cara a cara no tindries ni idea i faries al ridícul tal com el fas defensant WWF o Greenpeace.
Busca una mica d'informació, tu que parles de tenir una mirada neta i oberta al món. Aviam, la WWF i Greenpeace reben financiació de petroleres com Shell o ExxonMobil (de les més importants del món), General Motors o la CNN. A wikileaks hi ha documents on es demana el silenci de Greenpeace respecte la política nuclear francesa. La WWF tenia com a president d'honor un gran ecologista espanyol, el rei Juan Carlos de Borbón. En fi, tal com tu dius, "organitzacions honestes". |
Re: Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
per copacop |
16 des 2015
|
realment defensar a OXFAM o a WWF és pixar fora del tinter... de tota manera jo donc un vot de confiança a Greepeace que, recordeu, va interrompre un acte a la COP de Copenague i els seus membres van ser empresonats durant molts dies.
Qualsevol aportació sobre el Canvi Climàtic és bona, i més tenit en conte que en determinats mitjans és molt escasa. De l'escrit que origina el debat he de dir que el trobo massa apocaliptic, hi ha dolents i molt dolents, pero, on son els bons?
Buscar la part positiva, la part acertiva és fonamental.. perquè no parlar també dels moviments camperols de Via Campesina o dels radicals empresonats els primers dies de la convenció jo no se qui eren ni de que els acusen, però sembla que no hi han moviments de solidaritat (suposo que després de la presó tindran un procés).
Bastir alternatives sólides necessita quelcom més que crítica, necessita construcció coherent i rigurosa. |
Re: Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
per capcap |
16 des 2015
|
Los gobiernos del mundo también han hecho sus aportaciones al cambio climático y decir que se apoyan aportaciones, no es una actitud, ni un planteamiento crítico.
En cuanto a las alternativas "sólidas" "coherentes y rigurosas", ¿quién las va a aportar, tú, Greenpeace, alguna de esas "organizaciones honestas" o tendremos que aportarlas entre todas?
Pretendes que haya interés por un "movimiento" que está controlado y manipulado por los de siempre, esos mismos que nunca aportaron nada más que el espejismo de una oposición para justificar el sistema democrático. Si ser "gheto" es no caminar con esa gentuza, seremos vuestro "gheto", pero no vuestras marionetas.
Si lo que pretendes es que haya interés por algo, y que se genere debate, lo primero que no puedes hacer es descalificar a quien aporta algo, aunque te parezca lo que te parezca, y lo segundo inmediatamente después de lo primero, es no descalificar a quienes no piensan como tú, so borracho prepotente.
Ahora, buscando la parte positiva y asertiva, vas y te amarras a la proa de un barco de "granpis", y para demostrar tu compromiso de denuncia del cambio climático, te estampas contra un iceberg, campeón.. |
Re: Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
per obrer |
17 des 2015
|
no os escarreseu més els primitivistes de negre verd tan aviat defensen eliminar les restriccions d'armes com els telefons, com qualsevol tecnologia.
No es doncs d'estranyar que ara rebutgin els qui actuen contra el canvi climatic, el caos climatic deu ser la seva màxima aspiració. |
Re: Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
per realista |
17 des 2015
|
A mi l'escrit del començament em sembla anarco, jo no en soc... de tota manera cal dir que hi ha poc debat, al menys en els medis que visito... a lo millor en el si del noviment ecologist a hi ha nés moguda, pero em sembla que en grans trets son tan gueto com els anarcos, encara que potser siguin una mica mes nombosos (no masa) veient la mani que van fr fa pocs dies a Barcelona.
Mecessitem sortir de l'aïllament i la unica manera sembla que seria intervenir en el que interessa a la gent im hores d'ara això és el procés d'independència del nostre païs, espanya és el nostre canvi clinatic i cal una convenció de paris (o potser de barcelona o de girona) per redreçar-lo. No dic que els altres temes no siguin importants, pero el soroll mediatic al voltant del clima i de les eleccions españoles l'unic que fan és entretenir de les coses que son realment importants i que ens poden donar eines per solucionar les altres, per exemple la sobirania, l'espoli fiscal i nés coses |
Re: Pantomima parisina, la convenció del COP21
|
per Joan |
21 des 2015
|
Si, realment defensar a OXFAM o a WWF és pixar fora del tinter. |
|
|