|
|
|
Anàlisi :: corrupció i poder |
|
El sufragi femení
|
|
|
per Emma Goldman |
12 des 2015
|
|
Llegit a "En clau de volta - En clau de vot" |
«Ens vantem de l'era dels avenços, de la ciència i del progrés. ¿No és estrany, doncs, que encara creguem en l'adoració dels fetitxes? En veritat, els nostres fetitxes tenen una forma i substància diferent, però en la seva capacitat d'influència sobre la ment humana segueixen sent tan nocius com els del passat. El nostre fetitxe modern és el sufragi universal. Aquells que encara no ho han aconseguit, lliuren sagnants revolucions per obtenir-lo, i aquells altres que ja gaudeixen del seu regnat, ofereixen grans sacrificis a l'altar d'aquest omnipotent déu. Ai dels heretges que gosin qüestionar la seva divinitat!
Es podria dir que la dona desitja el sufragi per alliberarse. Potser és cert per a unes poques; la majoria de les sufragistes repudien profundament tal blasfèmia.
Per contra, sempre insisteixen que amb el sufragi, les dones seran millors mestresses de cases i cristianes, la més lleial ciutadana de l'Estat. D'aquesta manera, el sufragi només és un mitjà d'enfortir la omnipotència de tots els déus als quals la dona ha servit des de temps immemorial.
Per què sorprendre'ns, llavors, quan la més devota, la més fanàtica, es postra davant el nou ídol, el sufragi femení? Com sempre, suporta la persecució, l'empresonament, la tortura i totes les formes de condemnació, amb un somriure a la cara. Com sempre, fins i tot, les més preclares, esperen un miracle de la deïtat del segle XX: el sufragi. La vida, la felicitat, l'alegria, la llibertat, la independència, tot això i molt més, emanarà del sufragi. En la seva cega devoció, la dona no sembla veure el que les persones intel·ligents van percebre fa cinquanta anys. que el sufragi és el mal, que només serveix per esclavitzar les persones, que l'únic que ha fet és tancar-li els ulls perquè no puguin veure amb quina astúcia han estat sotmesos.
La demanda femenina a favor de la igualtat en el sufragi es basa fonamentalment en el principi que la dona ha de tenir els mateixos drets en tots els aspectes de la societat. Ningú podria, possiblement, negar això, si el sufragi fos un dret. Quina ignorància la de la ment humana, la qual veu un dret en una imposició! O, ¿no és per ventura la major brutal imposició que un grup de persones facin les lleis que un altre grup, mitjançant coerció, es vegi forçat a obeir? No obstant això, la dona clama per aquesta «oportunitat d'or» que ha suposat tanta misèria per al món, i que ha usurpat l'home la seva integritat i independència; una imposició que ha corromput a les persones, i els ha convertit en fàcil presa en mans de polítics sense escrúpols.
El pobre, estúpid i lliure ciutadà nord-americà! Lliure per morir-se de fam, lliure per vagar pels camins d'aquest gran país, gaudeix del sufragi universal i, amb aquest dret, s'ha forjat les cadenes en les seves extremitats. La recompensa que ha rebut són estrictes lleis laborals, prohibint el dret al boicot, al piquet, de fet, a qualsevol cosa, excepte el dret a que se li robi els fruits del seu treball. I malgrat totes aquestes conseqüències desastroses del fetitxe del S.XX, res han après les dones. Al contrari, se'ns assegura que la dona purificarà la política.
No cal que digui que no m'oposo al sufragi femení amb l'argument convencional que no està capacitada per a això. No trobo cap raó ni física, ni psicològica, ni mental per la qual la dona no pugui tenir la igualtat de dret a votar que l'home. Però això no em cega fins arribar a acceptar l'absurda afirmació que la dona aconseguirà allò on l'home ha fracassat. Encara que ella no empitjorarà les coses, certament, tampoc les millorarà. Per tant, assumir que ella tindrà èxit en purificar alguna cosa que no és susceptible de purificar, és adjudicar poders sobrenaturals. En tant la major desgràcia de la dona ha estat que fos vista o com un àngel o com un dimoni, la seva veritable salvació resideix en col·locar-la en la terra; abans de res, a ser considerada com humana, i per tant, subjecta com tots els humans a grans disbarats i errors. Hem, per tant, de creure que dos errors donaran lloc a un encert? Hem d'assumir que el verí actualment inherent a la política es reduirà, si la dona pogués participar en l'arena política? Ni les més ardents sufragistes podrien mantenir tal bogeria.»
("Anarchism and other essays", 1911 |
Mira també:
http://issuu.com/federacioanarquista/docs/en-clau-de-vot
http://federacioanarquista.org/
|
This work is in the public domain |
