Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
[Manifestació] Si ens busquen porta a porta, respondrem colza a colze. Llibertat preses polítiques!
26 nov 2015
c-a-c-definitiu-WEB.jpg
En el marc de les Festes de Sant Andreu del Palomar d'enguany, recordem les lluitadores preses i omplim al carrer per la seva llibertat.


MANIFESTACIÓ DIVENDRES 4 DE DESEMBRE
20:30H Plaça Comerç
LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES!



“…les persones neixen i romanen lliures i iguals en dret, no pot haver-hi diferències socials; si n’hi ha, mentre uns abusen i tiranitzen, els altres protesten i odien; la rebel·lia és una tendència anivelladora…

… les oprimides, les espoliades, les explotades han de ser rebels, perquè han de recaptar els seus drets fins a aconseguir la seva complexa i perfecta participació en el patrimoni universal.”

“L’escola moderna” de francesc Ferrer Guàrdia

Registres, detencions, presó, règim FIES… registres, detencions, presó, règim FIES… Cada dia estem més familiaritzades amb aquesta dinàmica, però que potser això és una novetat?

No és cert que l’Estat, en defensa del Capital, sempre ha atacat, perseguit, assassinat, torturat i empresonat a tota dissidència que s’ha atrevit a desafiar el seu statu quo?A l’Estat espanyol -malgrat la negativa del mateix a reconèixer-les com a tals- existeixen preses polítiques, persones empresonades per lluitar per un món més just i igualitari, per lluitar contra una sagnant guerra que el Capital imposa mitjançant les forces de seguretat, vigilant, perseguint i si és necessari eliminant a qui no obeeix les regles que ells imposen.

En contraposició, els bancs, els grups borsaris, les multinacionals… sempre ens oferiran portar una vida de genolls enfront dels poderosos per un degradant salari, condemnant-nos a la misèria i a l’explotació.

En el millor dels casos, podem veure la televisió i emmalaltir en l’apatia mentre els hi regalem la nostra força de treball a canvi d’una relativa seguretat i comoditat; en molts altres casos, menystindran aquesta força de treball, veient-nos forçades a emigrar en funció dels interessos del Capital, com van fer els nostres avis i pares desplaçant-se del camp a les ciutats i nuclis industrials, de la mateixa manera que milers de persones marxen de països espoliats cap a Europa.

Al cap i a la fi, per al Capital mai deixarem de ser carn de canó a explotar, acomiadar, importar, exportar, deportar… sobre la base dels seus propis interessos.

Totes tenim present les recents onades de la maquinària antiterrorista de l’Estat, en aquest cas contra el moviment anarquista; les operacions Pandora, Piñata i Pandora 2 han tingut molt ressò mediàtic, operacions en les quals nombroses companyes van ser segrestades pels diferents cossos policials, saquejades les seves cases i algunes passant alguna temporada a presó “preventiva”.

Abans d’aquests cops repressius tingué lloc l’operació Columna, en la qual van detenir a 5 persones. Dues d’elles -la Mònica i en Francisco- continuen empresonats des de fa més de dos anys, arribant al màxim legal inicial contemplat per a la presó preventiva el mateix dia que irromp la segona part de l’Operació Pandora, moment en el qual el jutge decideix ampliar la seva reclusió.

Fa tant sol unes setmanes es tornà a repetir el mateix esquema, detenint la policia nacional a 5 joves anarquistes a la ciutat de Madrid pertanyents al col·lectiu “Straigth Edge Madrid”, continuant un d’ells en presó preventiva a espera de judici, acusant-los, igual que en els casos anteriorment citats, de formar part d’una “organització criminal amb finalitats terroristes”.

Aquests recents cops al moviment anarquista, ens recorden, en la seva metodologia i procediment, a les diferents detencions i condemnes contra persones en el marc de les acusacions de pertinença a «Resistencia Galega», o a l’assetjament de l’Esquerra Abertzale i dels centenars de preses i presos polítics bascos i el seu entorn familiar.

No volem oblidar-nos tampoc d’altres preses rebels com Marina i Lola, que s’enfronten a llargues penes de presó per la seva implicació en la lluita de l’Esquerra Independentista, així com les desenes de preses comunistes, algunes d’elles greument malaltes, com Manuel Arango o Ibon Iparraguirre, o d’altres persones rebels empresonades com els anarquistes Gabriel Pombo da Silva o Claudio Lavazza, castigats venjativament per desafiar les seves normes, per no acatar.

Són incomptables els casos de companyes i companys que paguen amb la presó el seu compromís en diferents lluites. Actualment a espera de judici es troben diversos casos, com els vaguistes del 29M que s’enfronten a fortes peticions de presó, o diferents casos d’antifeixistes que ja han passat o acabaran passant, enfrontant-se a elevades peticions per part de la fiscalia.

No volem caure en l’error d’oblidar-nos de la resta de les persones preses. La presó és un lloc on es tancar principalment a gent pobre, on s’explota amb ridículs salaris (a Catalunya aquesta modalitat de treball forçós isemi-esclau i es realitza mitjançant l’organisme CIRE) i s’empeny a la bogeria, la sobremedicalització i la submissió. El tancament no reinsereix, del sistema penitenciari únicament podem desitjar la seva abolició.

Enfront d’aquest panorama repressiu, els nostres desitjos no poden ser un altre que el de reprendre la lluita amb més força. Si ens busquen porta a porta, respondrem colze a colze.

LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES!

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Manifestació] Si ens busquen porta a porta, respondrem colza a colze. Llibertat preses polítiques!
28 nov 2015
I que fem dels pederastes, violadors, assassins...?
Re: [Manifestació] Si ens busquen porta a porta, respondrem colza a colze. Llibertat preses polítiques!
01 des 2015
Aquesta decissió te la deixem a tu...
Sindicat Terrassa