Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anunci :: educació i societat : mitjans i manipulació : xarxa i llibertat : pobles i cultures vs poder i estats
Projecte Documental.Miquel Serra i Pàmies.La Fugida(Set mesos a Russia)
13 nov 2015
Aquesta és una història de fugides. La fugida d’una Catalunya que s’ensorra davant l’avanç imparable dels feixistes, d’una Barcelona que uns volen inmolar i altres destruir, d’un règim comunista que el vol fer desaparèixer i d’uns excompanys que no li perdonen la dissidència. Una fugida sense fi.
portada miquel serra cat.jpg
Teresa & Maria Rosa 1945 anverso.jpeg
mikel.jpg
A finals del mes de juny de 1939 Miquel Serra Pàmies, membre fundador del PSUC i conseller de la Generalitat de Catalunya, rep una notificació del secretari general del seu partit, Joan Comorera, reclamant la seva presència a Moscou per mantenir una reunió a la seu de la Internacional Comunista amb l’objectiu de ratificar definitivament la incorporació del partit català com a membre de ple dret de la citada organització comunista.
Un cop a Moscou aquesta reunió es converteix en una comissió d’investigació de la IC amb el recolzament del Partit Comunista d’Espanya per declarar al PSUC, i especialment als seus dirigents, com a màxims responsables de la pèrdua de la guerra civil espanyola.
Miquel Serra Pàmies és objecte de diverses acusacions entre les quals hi ha la d’haver desobeït l’ordre de dinamitar Barcelona just abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Ell es defensa explicant la seva visió dels fets i del context convuls d’aquells dies tràgics, argumentant el per què no va obeir aquesta ordre i finalment queda exculpat, però no és rehabilitat políticament i resta a disposició de les autoritats soviètiques internat als calabossos de la policia secreta russa.
Sorprenentment i dins del marc del canvi socio-geopolític generat per el pacte entre l’URSS i Alemanya és enviat, suposadament, a Xile via Vladivostock, o sigui travessant tot Sibèria i al mateix temps, les autoritats russes comuniquen oficialment a la seva dona la seva mort en un hospital de Moscou.
Potser el viatge a través de Sibèria tenia previst un altre final?.
El cert és que, un cop al tren, va poder fugir i embarcar en un vaixell fins arribar al Japó i des d’allí als Estats Units i Xile, on s’hi estarà unes setmanes, fins marxar definitivament a Mèxic.
Establert a aquell país reprèn les seves activitats polítiques com a militant del PSUC i de gestió com a administrador de l‘editorial Atlante, de la qual el partit català n’era accionista principal. Al mateix temps comença la intensa recerca de la seva dona que se’n assabenta així que la notificació que li havia arribat de la seva mort era falsa. A partir d’aquest moment la principal motivació de la Teresa Puig, la seva dona, serà fugir d’una França immersa en la guerra europea i poder retrobar-se amb en Miquel, juntament amb la seva filla Mª Rosa, nascuda el març de 1940 i de la qual el seu marit no en tenia cap coneixement. Després de diversos intents de sortida del país per part de les dues dones, intents que foren impedits sota la pressió que exercia la policia franquista sobre els intents de fugida dels exiliats espanyols republicans i malgrat les gestions fetes per en Miquel des de Mèxic, no va ser fins l’any 1946, ja acabada la segona guerra mundial, quan per fi elles dues van poder aconseguir documentació i embarcar al port de Marsella amb destí Nova York.
El retrobament definitiu dels tres es va produir el setembre d’aquell mateix any, a Mèxic, quan la nena Mª Rosa ja havia complert 6 anys.
En Miquel Serra Pàmies que ja no militava al PSUC doncs havia estat expulsat del partit i de l’editorial per participar en un corrent crític, juntament amb altres politics i intel·lectuals catalans exiliats a centre i sud-amèrica, amb la conversió del Partit Socialista Unificat en un partit comunista i adscrit a la tutela del PCE, es va retirar progressivament de la vida política i va tenir un altre fill amb la Teresa.
No va tornar mai a Catalunya i va morir a Ciutat de Mèxic al juny de 1968 sense haver volgut divulgar gaires detalls del seu periple a través de mig món. Era una dura i trista etapa de la seva vida que intentava oblidar.
Mira també:
http://www.verkami.com/locale/ca/projects/11736

Copyright by the author. All rights reserved.
Sindicato Sindicat