|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Hebron mai descansa...
|
|
|
per Galería de arte fugaz / Campanya d'olives Palestina 2015 |
07 nov 2015
|
Dijous 29 octubre 2015.
Territoris ocupats de Palestina.
Ciutat vella d’Hebron contralada per les forces de seguretat israelianes. |
|
|
Dijous 29 octubre 2015.
Territoris ocupats de Palestina.
Ciutat vella d’Hebron contralada per les forces de seguretat israelianes.
Des de les 7 del matí vam estar posats en un checkpoint del carrer Shuhada. La nostra missió era de vigilar el camí cap a les dues escoles properes per prevenir agressions pels soldats i colons israelians que tenen el costum de molestar i humiliar als nens palestins aterrits. Amb les càmeres en mà, observem com disparaven uns gasos lacrimògens matutins, als afores del checkpoint. El fum agressiu impedia l’entrada a alguns nens que finalment van decidir de creuar el portal de ferro per no faltar a la classe del dia. Ulls plorant i respiració reduïda per la picor profund dels gasos al nas i la gola, així és el quotidià de la infància oprimida en aquesta terrible ciutat. “Vagin amb ells més enllà, que els àrabs són bones persones!”, Ens va dir irònicament un soldat quan ens acostem a la tanca per mirar l’altre costat les siluetes corrent a la boira de gas. Aquests comentaris racistes són comuns en les boques dels guardians de l’odi i de la violència israeliana, els qui no aprecien la presència d’internacionals que denuncien i difonen les atrocitats i les massacres del sionisme. Som els ulls desperts d’un món que els vol adormits davant de la realitat.
A les 7h30 d’aquesta mateix matí, els nens i les nenes havien entrat en les seves respectives escoles. Ens van trobar llavors dos companys nostres que estaven posats al checkpoint Nº160, més amunt. Com tot semblava tranquil, ens estàvem anant fins Shuhada Street quan de sobte vam veure dos soldats sortir del nostre checkpoint i córrer ràpidament en direcció de la Mesquita d’Abraham. Les seguim corrent enrere fins arribar al checkpoint Nº160, el mateix on 5 minuts abans estaven els nostres companys. Darrere de la tanca que separa la zona de control israelià a la resta de la ciutat, vam veure un cos a terra i tres soldats al seu voltant. Un dels soldats estava posant la seva arma en posició com per disparar al cos totalment immòbil. Quan ens van veure els altres soldats, aquest soldat va baixar la seva arma i quan va creuar la porta del checkpoint a la nostra adreça, ens vam adonar que tenia sang al cap. En veure la nostra càmera, es va enutjar i amb un altre soldat ens va ordenar de no gravar i d’anar-nos per darrere. Vam fer un sol pas per enrere i vam decidir de continuar gravant fins que s’acostin. La primera persona a arribar va ser un colon en cotxe particular que va venir a assistir al soldat ferit. En cap moment ni els soldats, ni aquest colon, ni qualsevol altra persona present es va acostar per assistir al jove palestí estirat cap per avall a terra. Tampoc van cridar una ambulància. Ho van donar per mort sense mirar si era viu o no, potser morint-se lentament per les dictatorials ordres d’una quantitat impressionant de policies i soldats que no van trigar a arribar, impedint que ningú s’acosti o assistís a qui serà el primer màrtir del dia. Una mica més tard, Hebron va saber qui havia de plorar: un jove de 23 anys identificat com Mahdi Muhammad Ramadan Al-Mushtasib.
Quan ens van fer fora de la zona, ens van empènyer diverses vegades per treure l’objectiu de les nostres càmeres fora del camp de visió de l’escena del crim. Ens vam separar llavors en dos grups. Un poder entrar en una casa propera on es veia perfectament el cos inanimat de Mahdi que vam saber mort en el moment en què els israelians li van donar volta abans de desplaçar-lo. Un altre grup va poder accedir a un sostre per tenir una vista àmplia de la zona i de la ciutat vella. Des d’aquí, observem la cara sagnada del màrtir, sota la manta negra que cobria el seu cos el qual, encara mort, serà “detingut” per l’estat israelià.
Segons diversos mitjans de comunicació, la versió oficial de l’Exèrcit israelià assegura que Madhi va ferir amb ganivet a aquest soldat que vam veure. Fins ara, pel que sabem, no hi ha cap imatge pública per comprovar però sí que podem assegurar sense cap dubte que NO era present CAP ganivet a la zona de la massacre. De fet, veient la ferida del soldat, ens sembla més probable que fos causada per una pedra que per un tall, però no ho podem assegurar. Una altra dada important és la posició del cos caigut. Tot fa pensar que s’estava anant en direcció contrària al checkpoint que potser, simplement, acabava de creuar. Aquí a Palestina, és cosa comuna de creuar un checkpoint i no arribar viu de l’altre costat. En Hebron com a la resta de Cisjordània, els assassinats arbitraris per part dels soldats i colons israelians es van multiplicar aquestes últimes setmanes. Aquest últim mes, més de 15 palestins van ser executats al districte d’Hebron, la majoria a la ciutat vella. En diversos casos han aparegut proves d’adulteració dels fets per part de les forces de seguretat israelianes que van posar ganivets prop dels cossos dels joves palestins disparats. Així van ser els casos d’Islam Rafiq Hammad Ibeido i Hamman Said, documentats per activistes palestins i internacionals de la zona aquesta setmana. Apuntem directament a l’exèrcit i policies, còmplices del seu govern sionista, d’emmascarar SISTEMÀTICAMENT seus assassinats arbitraris en supòsits atemptats o atacs.
Després de la mort del màrtir, van començar breus enfrontaments als voltants de la ciutat vella. Les escoles van ser evacuades. Els nens, que gairebé mai arriben a tenir un dia sencer o tranquil de classe, van tornar a les seves cases passant de nou el perillós checkpoint amb l’acompanyament dels seus profesoros preocupats. El terror un cop més va guanyar els carrers fantasmagòriques, terreny de por i de mort. Des del sostre on ens trobàvem, vam poder gravar una ambulància del Magen David Adom (la Creu Roja israeliana), aparcada davant de la sortida de l’escola de nois. El colon que conduïa aquest vehicle estava parat fora, i es va acostar de manera intimidatòria als nens palestins evacuats. La seva presència no és gens agradable per als alumnes i els seus mestres que són assetjats diàriament pels coneguts extremistes religiosos i sionistes que viuen en els 4 assentaments d’aquesta part de la ciutat. Tornant fins a la casa que ens allotja, després dels fets comptats, dos companys nostres van ser intimidats i assetjats física i verbalment per aquest mateix conductor d’ambulància. Acompanyat per un segon home, el colon a més de la seva pesada presència els va amenaçar obertament, grabándoles la cara amb una càmera. El dia anterior, aquest mateix incident va ocórrer amb dos altres amics nostres provocats per aquest mateix colon, que fa servir una ambulància de la reconeguda entitat per anar a la caça de la seva presa diària, sigui palestí o internacional. Pocs metres més amunt, a prop de la mesquita, els companys d’aquest matí interminable, es van trobar amb la famosa Anat Cohen (tristament coneguda pels seus nombrosos atacs a voluntaris internacionals) qui en un primer moment els va intimidar i va sol·licitar que fossin identificats i registrats per els soldats pròxims. Posteriorment es tornarien a trobar amb aquesta personatge, qui aprofitant de la situació tensa va propiciar una agressió física a una altra voluntària que estava en Shuhada Street. Els atacs contra palestins i internacionals solidaris són moneda corrent per part dels aproximadament 500 colons que hi viuen i que es beneficien de la protecció i escorta d’uns 2000 soldats, quantitat que ha augmentat aquestes últimes setmanes.
Anant cap al checkpoint nº56 al principi de Shuhada Street, abans de sortir de la àrea bloquejada, passem prop d’un escola bressol visitat pel ministre d’Educació i la seva delegació de l’Autoritat Palestina. Amb la confusió i el cansament que sentim durant aquestes llargues hores, aquella situació ens va semblar més un acudit que un viatge governamental. Enmig de la sang dels màrtirs, sigui en zona autoritzada o no, el govern palestí té una autonomia i legitimitat molt limitada (per no dir nul·la) i no pot fer res que no sigui directament permès o dirigit per Israel.
Aquesta sinistra matí es va acabar amb tempesta i fortes pluges que van paralitzar la ciutat durant unes hores, però Hebron mai descansa … Al migdia al mercat central fora de la zona controlada per Israel, una nova notícia no va trigar a arribar des del casc antic: van assassinar a Farouk Abdel Qader Omar Sidr, 19 anys, el segon màrtir del dia. Ràpidament els nois joves es van ajuntar prop del checkpoint nº56 i van començar nous enfrontaments entre la joventut palestina sense futur, amb pedres desesperades a la mà davant de soldats armats fins a les dents. Intentem creuar el mateix checkpoint per tornar a casa però els soldats nerviosos i preparats per reprimir ens van impedir aquest petit privilegi d’internacionals. Ni bé vam poder tornar al costat dels palestins vam començar a escoltar els tirs de gasos i granades atordidores, que no van trigar ni un minut a dispersar. Escapant-per un petit carrer adjacent, vam intentar pujar per un camí alternatiu que vam descobrir el dia anterior en circumstàncies similars. Amb fam i poca energia, escalem les roques muntanyoses mullades fins arribar a un pati que, en estar tancat aquest dia, ens va obligar a tornar en direcció dels enfrontaments. Els gasos, trets i moviments de pànic ens van portar a refugiar-nos en un altre pati amb un grup de palestins. Les cares patint pel gas insuportable, ningú aquí podia obrir els ulls o respirar correctament. Per no tenir més opcions, esperem uns minuts que es fossin els efectes del gas i vam tornar un cop més en direcció de la zona del checkpoint, ja presa pels soldats. Entre dos trets, ens vam anar corrent al costat oposat per allunyar-nos del perill. Vam poder tornar pel mercat més amunt donant una volta increïblement gran, creuar un altre checkpoint a la Mesquita d’Abraham, entrar dins el bloqueig i anar passant pels carrers deserts vigilades per soldats. Amb la por de ser atacats una vegada més pels colons, vam decidir de no passar per Shuhada Street i de pujar fins a la nostra casa creuant un abocador i un cementiri al turó.
A penes vam poder menjar alguna cosa que ja havíem de sortir de tornada. Amb la llum del capvespre com a única guia, un amic palestí ens va acompanyar silenciosament de sostres en sostres abans d’entrar discretament al pati de l’escola bressol. Des d’aquí, vam entrar per la petita porta d’una terrassa per anar a donar suport a una de les últimes famílies que viuen acorralades a la contralada Shuhada Street. A baix vam veure com un grup d’israelians els assetjava i amenaçava endavant de casa amb puntades de peu a la porta de per mig. Amb música forta i metralladores posades, els colons estaven en família, nens, joves i grans celebrant la mort dels dos palestins assassinats aquest dia, cridant el seu odi i manifestant la seva maldat als carrers.
Dos de nosaltres es van quedar a dormir amb els membres d’aquesta família. Els altres vam fer el trajecte de tornada amb la llanterna dels nostres mòbils per arribar fins a un cotxe de l’altre costat del turó. Ens van portar prop de la casa d’una altra família que viu envoltada per assentaments plens de colons. Acabem el camí sols, a peu fins a l’entrada del terreny de la casa perquè és perillós per als palestins caminar per aquí. Trobem als homes i nens d’aquesta família que fan torns de guàrdia cada nit en companyia de voluntaris internacionals per vigilar i impedir els freqüents atacs dels fanàtics israelians. En el tens silenci de la nit fresca, al voltant del foc càlid, compartim un moment més la vida impossible dels habitants d’aquesta maleïda ciutat.
En Hebron ningú està en seguretat, cada moment és un perill per a les famílies palestines que planten cara als plans maquiavèl·lics del sionisme que les volen desplaçar. En aquest tros d’infern, els dimonis tenen cara de soldats o de colons i els que lluiten per la vida tenen llàgrimes d’amor i cors de resistència.
– – –
Campanya d’olives Palestina 2015
y Galería de arte fugaz |
Mira també:
https://galeriadeartefugaz.wordpress.com/2015/10/29/cronica-cat/
|
This work licensed under a
Creative Commons license |
