Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Coordinadora de Infraestructures Llibertaries: Textos per debat
per trobada	14 oct 2015
A la web es troba la convocatoria, el programa i informació sobre allotjament, com arribar, que portar, etc. http://infraestructures.alscarrers.org/ Textos: Economia de Regal Suport Mutu contra l'Austeritat (es troben els textos pels debats en millor format aqui: http://infraestructures.alscarrers.org/recursos.html ) Debat: Economia de regal L'economia de regal és la més antiga i més practicada en la història humana. No tan sols precedeix als diners, a la propietat privada, a l'esclavitud i a altres pràctiques econòmiques dissenyades per afavorir l'acumulació i l'explotació, sinó que també segueix existint a les ombres del capitalisme, ja que la lògica del mercat—de competir, d'explotar, de dominar—no ho acapara tot. El funcionament de l'economia de regal és molt senzill: tot el que tens que no necessites, ho regales a altres persones. Pot variar des d'una pràctica més individualista (basada en una distinció entre necessitat individual o familiar i plusvàlua, en la qual cadascú busca primer la seva subsistència), fins a una pràctica més comunal (on sempre es comparteix tot sense fer cap distinció entre allò meu i allò teu). Omnia sunt comuna. Tot és comú. En l'economia de regal la riquesa és social. Això no significa que els recursos pertanyen a la col·lectivitat (o encara pitjor, al seu gestor, l'Estat), sinó que la riquesa no té forma a través de recursos ni de valor. No és quantitativa, i per tant, no és alienable. La riquesa es troba, aleshores, a les relacions socials: regales el que tens per nodrir les teves relacions, tant amb familiars com amb amics i veïns. Les coses no serveixen per a acumular més coses, o més valor abstracte, sinó per a alimentar la vida. Així doncs, els regals enforteixen a les relacions entre la gent. Com més regales, més reps. Els regals serveixen de símbol de vincles entre la gent i també constitueixen una altra dimensió d’interconnectivitat social. Som veïnes/amigues/companyes no tan sols perquè ens saludem i compartim espai, sinó perquè ens alimentem mútuament. Per tant, els valors vinculats amb l'economia de regal són la reciprocitat, la solidaritat, el suport mutu i la comunitat. És qualitativa front a la quantitativa, perquè afavoreix les relacions entre les persones en compte del valor abstracte que usualment se li dóna en les ideologies capitalistes. També tendeix a afavorir cosmovisions i formes de vida més ecològiques. Amb la no existència de la propietat es treu una de les principals motivacions per entendre la terra com un recurs per explotar. Fomenta una pràctica a través de la qual tot és un regal, així entenem que vivim gràcies als regals de la naturalesa i dels altres éssers, per tant, és més probable que busquem l'equilibri i la reciprocitat en compte de la dominació i l'acumulació. La gran majoria de societats que es troben fora del domini d'un Estat han practicat l'economia de regal amb moltes variacions. Els Mbuti del bosc Ituri a Àfrica central, per exemple, tradicionalment ho compartien tot: menjar, eines, medicines i altres materials; regalaven productes del bosc a les societats veïnals i rebien eines i materials que ells mateixos no podien produir. Tradicionalment no tenien pràctiques ni de propietat ni d'intercanvi quantitatiu. Tampoc entenien el bosc com el seu recurs o propietat, sinó que “ells eren del bosc”. Un altre exemple és el cas dels Nawakiutl de la costa noroccidental de Nord-amèrica, qui tradicionalment tenien una societat més dividida (en famílies, etc.), però practicaven grans celebracions. Amb freqüència s’ajuntava tota la comunitat per menjar junta en un festí que podria durar més d’un dia. A banda del menjar, tota la gent portava regals. La generositat era clau. A Catalunya, Aragó, València, Castella i Andalusia es practicava l'economia de regal a moltes col·lectivitzacions agrícoles durant la Guerra Civil. Algunes d’elles funcionaven mitjançant un sistema de quotes i monedes alternatives, però unes altres van apostar per un comunisme llibertari complet. Tot el producte del camp es va dipositar en magatzems comunals i qualsevol persona podia entrar i agafar el que volia, sempre que no fóra un ben escàs; només calia anotar en un llibre el que s'havia emportat. Cal dir que la seva generositat també es va estendre més enllà de la pròpia comunitat, doncs es va enviar molt de menjar i altres materials al front per recolzar la guerra contra el feixisme, i a més, els col·lectius també albergaren a milers de refugiats i refugiades. Avui dia practiquem l'economia de regal sense ni adonar-nos en. En les relacions entre amigues i familiars observem com només la gent més rància ficaria un valor quantitatiu als intercanvis que es realitzen quotidianament. Inclús en alguns barris, les veïnes es regalen menjar, roba, bicis (per exemple de les nenes més grans a les nenes més petites) sense comptabilitzar res. I als moviments autònoms, algunes persones intenten fomentar aquests valors—el regal, l'intercanvi lliure, el suport mutu—que el capitalisme pretén fer desaparèixer. Es troba també la llavor d'una economia de regal a les botigues gratuïtes, a les biblioteques i als tallers que es gestionen dins dels centres socials i ateneus. Però poques vegades es fa una aposta màxima per l'economia de regal com una pràctica de relacions socials capaç de suplantar el capitalisme. Els amos, buròcrates, polítics i inversors que controlen el sistema educatiu i els mitjans de comunicació ens han entrenat per a pensar que l'economia de regal és poc pràctica per a tota una societat, que és massa «primitiva». Si realment fos així, no constituiria cap amenaça al sistema capitalista i no haurien invertit tants esforços en intentar fer desaparèixer les societats que practicaven l'economia de regal tradicionalment i els moviments que intenten recuperar-la avui dia. No haurien intentat arrasar la mera memòria de tal economia. El verídic problema de l'economia de regal és el fet de que subverteix les relacions capitalistes. En una comunitat basada en el regal no caben les relacions de dependència, misèria i explotació imprescindibles pel capitalisme. És una altra pràctica, una altra relació i una altra cosmovisió. No permet l'alienació, perquè cada persona pot decidir la quantitat del fruit de la seva feina a quedar-se i la quantitat a regalar. No permet l'acumulació, perquè els béns no tenen un valor abstracte; o es comparteixen i es consumeixen o s’espatllen. I no permet l'endeutament, perquè el regal és per definició gratuït; com a molt pot anar lligat amb una expectativa de que la generositat sigui mútua. En el pitjor cas, una persona que no és reciproca es guanya la reputació social a la d'una rància, però això no comporta cap dependència ni vulneració de la seva autonomia i llibertat, com fan els deutes dins del sistema capitalista. També n'hi ha límits a aquesta economia. En una societat massificada és difícil -per no dir impossible- fomentar una relació de reciprocitat amb les altres persones. Si estem totes i tots alienades, si no compartim res (a part de la condició d’estar alienades), si no conformem comunitats sinó zones residencials, no n’hi ha cap garantia de que les persones desconegudes al nostre voltant reciprocaran els regals que donem. Terminarem amb no res. Al final és el mercat, és a dir, són els diners els que nodreixen les persones dins el capitalisme i no les relacions horitzontals, així que la gent no ha de cuidar tales relacions. Tot això senyala que l'economia de regal necessita la confiança per a funcionar. S'ha de basar en relacions personals, la qual cosa ens sembla perfecta. No volem vendre cap solució falsa, ni buscarem sortir de l'alienació amb mitjans alienats. Una solució real necessita arrels profundes, i crear-la s’esdevindrà a través d’un procés lent. Volem construir aquella confiança, perquè la solidaritat no sigui el fruït merament d'una afinitat abstracta o l'elecció personal de participar en una lluita, sinó també el resultat de compartir la subsistència i els altres processos vitals. Volem enllaçar-nos no només per idees sinó també per pràctiques, fins que la distinció alienada entre idea i pràctica, la separació democràtica entre pensament i acció, deixe de tenir sentit. Insistim en que la majoria dels processos vitals sí que els podem gestionar a petita escala, al nivell d'una o vàries comunitats on la confiança i la reciprocitat poden aflorar, i que per les necessitats vitals que no s'abasten a la comunitat funcionen les xarxes, associacions i confederacions descentralitzades, tal com han funcionat en tantes societats no estatals al llarg de la història. Ja existeixen molts projectes que busquen realitzar un canvi dins del sistema capitalista, o pretenen recolzar les lluites amb eines del mateix (els diners, el crèdit, la venda de mercaderia). Volem apostar per unes pràctiques totalment contradictòries i subversives al capitalisme, que fomenten a una cosmovisió i una relació social comunals. Apostem per l'economia de regal. Debate: Apoyo Mutuo contra la Austeridad En tiempos de crisis recibimos un mensaje de miedo por parte de las personas que controlan el poder, que nos tenemos que “apretar el cinturón”, que tenemos que aprender a vivir con menos… y entonces, desde una perspectiva libertaria, en vez de tomárnoslo como algo negativo, debemos tomárnoslo como un contexto idóneo para extender nuestras prácticas, y para tejer lazos entre todos para autoabastecernos e intentar cubrir todas las necesidades de nuestras vidas. En casi todos los ámbitos de nuestras vidas las alternativas a esta crisis pasan por una transición que nos permita resolver cada vez más nuestras necesidades materiales e inmateriales en base, en primer lugar al descenso de nuestros requerimientos de consumo material y, en segundo lugar al aprovechamiento responsable de los bienes naturales y sociales disponibles en nuestro entorno relativamente cercano. Para los poderes neoliberales las épocas de austeridad pasan por una propuesta de reajuste económico, con todo lo que implica a nivel social y ecológico. Es aquí donde nosotros vemos el contexto idóneo para desarrollar nuestras prácticas autogestionarias como herramienta de transformación social, satisfaciendo las necesidades que el sistema deja descubiertas y trazando redes productivas de apoyo y solidaridad para generar y compartir bienes y recursos. Por eso creemos necesario un debate de cómo conseguir llevar a cabo la idea del apoyo mutuo real y palpable en nuestra vida diaria. Propuesta de ideas en las que basar el debate: Definición de austeridad: Normalmente usamos la palabra austeridad con 2 connotaciones diferentes. Una de ellas es negativa, y es la que se usa desde la política neoliberal, que son ajustes estructurales como el desmantelamiento de los servicios públicos, privatizaciones, despidos de trabajadores,  recortes sociales, retraso edad de jubilación, supresión de libertades… La otra es positiva, se refiere a un estilo de vida en el que no consumimos compulsivamente, no derrochamos. La austeridad como valor para superar una sociedad consumista y fagocitadora de recursos. En el debate nos referiremos a la primera, la austeridad impuesta como medida para salir de la crisis. La austeridad o la crisis son una oportunidad de crear redes de apoyo mutuo entre las personas, ya que son circunstancias en las que muchas veces las necesidades básicas no están cubiertas, porque los recursos son más escasos o más caros. Esto hace que crear estas redes sea una necesidad, por lo que tendrán un carácter mucho más de raíz, más básico. Limitaciones. Desde la especialización obrera y la masificación de la vida en las ciudades hemos perdido muchas habilidades productivas, artesanales, etc… No tenemos desarrollada la capacidad de producir nuestros propios recursos, alimentos, etc… Además, tenemos dificultades para crear lazos organizativos que sean prácticos de verdad. Individualmente no podemos abarcar todos los saberes y habilidades intrínsecas en nuestras vidas. Con la autogestión cooperativa podemos abarcar muchas más necesidades que desde una práctica individual, a la vez que generamos sociabilización y practicidad en la repartición del trabajo. Ejemplos: colectivizaciones en Huesca y otros ejemplos durante la guerra civil en el 36, cooperativas de trabajo, Kurdistan actual Cómo hacer que estos lazos de apoyo mutuo perduren en el tiempo, cuando pase la época de “crisis”. Cuando las necesidades básicas dejen de estar en peligro, y se puedan obtener por medio del mercado capitalista. Como conseguir que esta red no caiga en el asistencialismo y sirva como herramienta de transformación.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more