Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: corrupció i poder
politica linguistica:asimilacion, la imposicion por decreto. Para analizar el presente hay que tener memoria. articulo de la soli 1996.
02 oct 2015
Una buena mitad de la poblacion de catalunya esta compuesta por inmigrantes, cuya lengua materna es el castellano. Sin embargo la generalitat, con la complicidad de los partidos, esta imponiendo la asimilacion catalana y no aplica las normas del biliguismo. Para los nacionalistas catalanes, como para los demas, la lengua se ha convertido en un arma politica. y si antes fue discrimiando el catalan, hoy es el castellano: a pesar de aquellos amplios sectores de lengua materna castellana.Para analizar el presente, hay que tener memoria del pasado. Politica linguistaica: asimilacion, la imposicion por decreto.Para analizar el presente, hay que tener memoria del pasado. Politica linguistaica: asimilacion, la imposicion por decreto. -m. sevilla cuenca -(solidaridad obrera junio 1996)
art jor.jpg
libert.jpg
trapos.jpg

Una buena mitad de la poblacion de catalunya esta compuesta por inmigrantes, cuya lengua materna es el castellano. Sin embargo la generalitat, con la complicidad de los partidos, esta imponiendo la asimilacion catalana y no aplica las normas del biliguismo. Para los nacionalistas catalanes, como para los demas, la lengua se ha convertido en un arma politica. y si antes fue discrimiando el catalan, hoy es el castellano: a pesar de aquellos amplios sectores de lengua materna castellana.Para analizar el presente, hay que tener memoria del pasado. Politica linguistaica: asimilacion, la imposicion por decreto.Para analizar el presente, hay que tener memoria del pasado. Politica linguistaica: asimilacion, la imposicion por decreto. -m. sevilla cuenca -(solidaridad obrera junio 1996)
Para analizar el presente, hay que tener memoria del pasado. Politica linguistaica: asimilacion, la imposicion por decreto.
Una buena mitad de la poblacion de catalunya esta compuesta por inmigrantes, cuya lengua materna es el castellano. Sin embargo la generalitat, con la complicidad de los partidos, esta imponiendo la asimilacion catalana y no aplica las normas del biliguismo. Para los nacionalistas catalanes, como para los demas, la lengua se ha convertido en un arma politica. y si antes fue discrimiando el catalan, hoy es el castellano: a pesar de aquellos amplios sectores de lengua materna castellana.
"con amarga verguenza recordaran nuestros descendientes - cuando hayan vencido la infamia- aquellos tiempos extraños en los que simple honradez llamaban valentia". Recuerdo este verso de eututxenko de pertinente actualidad en relacion con el sistema linguistico de catalunya. lo curioso y sintomatico en la situacion de este problema, es la escasez de debate y la sitorsion del mismo.
Cuando se habla y se escribe del mismo, se soslaya en general el nucleo central del problema, a saber: ¿Pueden los niños castellanos-hablantes de cataluña recibir a traves de la escuela publica -pagada por todos- la enseñanza primaria en su lengua materna sin perjuicio de que tambien aprendan catalan?. este es el quid de la cuestion, todo lo demas, sin ser trivial es secundario. Mi respuesta es no. En ese punto entra endiscusion la libertad de elegir la lengua de enseñanza. Las autoridades dicen que si, aunque a traves de la denominada enseñanza individual ( dar a los niños que lo soliciten sus padres, en un rinco de la clase y en tiempos sobrantes, en castellano, los temas dados en catalan) porque suponen que si varios niños eligen el castellano como lengua de enseñanza habria que disponer de clase aparte y eso es discriminazion. Asi pues, esa libertad de eleccion en la practica es inexistente.
Desde estas lineas emplazo a la autoridad escolar a que digan publicamente el nombre y la localidad de una sola escuela publica en cataluña que tenga una clase en la cual los niños de 3 años puedan recibir su enseñanza en castellano. Dicen que el castellano lo aprenderan en casa, en la calle, o en la television o en los diarios. La misma poltica linguistica que aplico el franquismo, y cuya consecuencia fue que los castellanos parlantes nacidos antes 1970 y educados en la escuela publica son analfabetos en su propia lengua (aunque si no son mudos o estan muertos) ¿y eso que iban a la escuela a los 6 o 7 años y no a los 3 como ahora.
Se esta contraveniendo a la logica, la pedagogia, psicologia, el sentido comun y todo tipo de derechos legales e internacionales. En fin esta situacion es insostenible y lo serian aun en el caso que cataluña fuera independiente de españa porque el erario publico se nutriria, como ahora, del dinero de todos.
Tambien denuncio al estado español por permitir esta agresion a sus ciudadanos, porque es persecucion de personas y no de lengua. Y que conste que mi ideal es: eleccion de lengua y obligatoriedad de aprender la otra.
¿y que les espera a los niños? ¿que geografia e historia se esta enseñando en cataluña?. Solo hay que ojear los textos que hay. Basta decir que bru sala, vocero de este proyecto idalista, hablo de "pactar la historia" que daran las escuelas, (se supone que con el estado español), ¿ no escribe la historia quien la gana?.
¿como es posible que haya llegado a esta realidad inverosimil?¿hay que reconocer que el proyecto es sibilino, inteligente y preconcebido, aunque de consecuencias tan injustas como imprevisibles. Podemos deducir someramente.
1- La mayoria de los castellanos-hablantes de catalunña tienen un cortejo de caracteristicas que les hace vulnerables a la propganda nacionalista (promesas laborables, integracion social, etc.)y les impide reaccionar: complejo de inmigrantes, escasa formacion y conciencia de sus intereses; ademas la cultura democratica no los impregnado: por ahora se someten al que manda. Tampoco encuentran cauces de oposicion.
2- Los nacionalistas han trabajado introduciendo el sistema poco a poco, con mucha mano izquierda y han mantenido con sus potentes medios en compartimientos estanco los casos de oposicion. Ocultan los informes desfavorables de lo que estan haciendo, se pasan la vida diciendo que no hay problema y cuando la ONU les llama la atencion dicen que no estan informados.
3- El gobierno de españa no ha podido contrarestar este afan, sumido en perpetuas negociaciones para "construir el estado de las autonomias". Tengase en cuenta que aun estamos en ello. Ilustrativa es la frase de felipe gonzales de que "le parece normal que se enseñe la lengua de la tierra". Aunque no hay por donde cogerla, expresa perfectamente la concesion al nacionalismo en detrimento de los derechos humanos y democratico de la poblacion.
4- Los partido politicos y las organizaciones sindicales y sociales, salvo honrosas excepciones, van desde la obediencia debida, al verlas venir, pasando por la espera de mejores oportunidades para sus intereses respectivos, pero nunca a satisfacer democraticamente las ansias y las espectativas de mejor bienestar social y cultural de las clases sociales menos favorecidas, victimas principales de toda operacion. Lo mismo puede decirse de los medios de comunicacion.
Que piensen los politicos y los intelectuales, que revisen la historia y vean lo que pasa cuando las clases medias se les deja campar a sus anchas.
Quizas no por ahora, pero cuando ocurran las circustancias, para desgracia de todos veremos que el problema no eran los fosforos sino que habia un polvorin. Ellos y nadie mas que ellos, activa o pasivamente, queriendo o sin querer, lo estan poniendo. Los que son honrados deben oponerse y, en los tiempos que corren seran señalados como valientes.
m. sevilla cuenca (solidaridad obrera junio 1996)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: politica linguistica:asimilacion, la imposicion por decreto. Para analizar el presente hay que tener memoria. articulo de la soli 1996.
03 oct 2015
L'opressió lingüistica, un conflicte desatés

El món és ple de conflictes lingüístics, i el català -com una llengua minorada més- al llarg dels últims segles ha patit els mateixos abusos que d’altres llengües arreu del planeta.

Malgrat les evidències, potser encara hi ha negacionistes que defensin que la opressió lingüística no ha existit mai o d’altres que no ho arribin a negar però amb la seva relativització del conflicte acabin posicionant-se de la mateixa manera. Hi ha gent -curiosament quasi sempre castellanoparlant- que afirma que és un problema menor o que se’n fa un gra massa. Per sort, els parlants de català tenim l’autoestima una mica més alta i no ens empassem cantarelles, ni judicis de valors des de posicions lingüísticament privilegiades, ni romanços per a tirar pilotes fora : El conflicte lingüístic -és a dir, la imposició lingüística- és real, actual i històrica. És important combatre-la des de qualsevol front bàsicament perquè limita la llibertat dels individus en la seva necessitat vital de comunicar-se i expressar-se lliurement. Per tant, el grau d’importància únicament pot ser mesurat per les persones que són oprimides i no pas al revés.

Tot i que s’ha avançat molt i s’han fet passes considerables per a una normalització i un alliberament de prejudicis lingüístics dins els moviments socials- i específicament dins el moviment anarquista-, encara queden actituds i mentalitats que caldria combatre. En aquest sentit, sovint s’ha vist companyes assumir rols lingüístics autoritaris sobre altres companyes catalanoparlants amb una barreja de mites i prejudicis fàcilment desmuntables des de la lingüística i la iconoclàstia que ha caracteritzat sempre el moviment llibertari. Un dels mites més concurrents, que també es reprodueix dins els nostres espais, és el del castellà com a “llengua comuna”. Segons aquest mite, el castellà és la llengua en la que tothom es pot entendre – sembla ser que el català és molt complicat per a un castellanoparlant-. Per tant, l’ús del català és un impediment- i a vegades per algunes una falta de respecte- per a entendre’s en assemblees o a l’hora de fer propaganda. Aquesta idea destil·la linguocentrisme i una visió estatista del territori ja que assumeix que les zones de parla catalana estan també dins del domini lingüístic espanyol, acceptant així el discurs estatista oficial. El mite també reforça la idea que hi ha llengües de primera, que gaudeixen de més prestigi social en un determinat entorn, i llengües de segona, amb menys prestigi social i per tant susceptibles a ser marginades.

El segon mite és el de el català com a llengua de poder o llengua burgesa. Lògicament sí que ho ha estat, però també ha estat moltes altres coses: en una comunitat lingüística hi ha explotats i explotadors i sovint parlen la mateixa llengua. I jo em pregunto: No ha existit també (i molts més anys que en català per cert) una classe dominant en castellà ? Per què sempre es recalca l’adjectiu “catalana” quan es parla de burgesia? És evident que és catalana si estem parlant de Catalunya, per què no es fa el mateix quan es parla de burgesia castellana o bretona, per exemple? No ens deuen fer voler creure que tot allò que és català és burgés?

No ens enganyaríem si afirméssim que el català sempre ha estat la llengua del poble ras. Per a comprovar-ho només cal veure la llengua utilitzada tradicionalment per la pagesia. És només recentment- en els últims 30 o 40 anys (a excepció del període la República)- que una part de la burgesia-essencialment regionalista però ara també independentista- ha aconseguit quotes de poder- les mateixes que abans tenia en la llengua de Cervantes-en català. No es pot negar tampoc, que tradicionalment les classes dominants dels Països Catalans han utilitzat el castellà i que per contra el català ha estat sovint considerat una llengua de segona reservada al poble. Al Principat el mite es pot dir que ha desaparegut en gran mesura però a ciutats com València o Palma el català encara és considerat una llengua de camp -com si això fos un insult!- i el castellà una llengua d’aura superior. En tot cas, els que carreguen aquestes idees farien bé de pensar en quina llengua van ser parides majoritàriament moltes de les revolucions i revoltes- la de les quintes, la setmana “tràgica”, les col.lectivitzacions de fàbriques i camps del 36… – per les que tant els cau la baba i degut a les quals probablement hagin sentit un interès major per a conèixer Catalunya i la seva tradició revolucionària. Potser també seria interessant veure l’origen catalanoparlant d’alguns dels principals instigadors de la Propaganda pel Fet o el Maquis a l’Estat Espanyol- Pallàs, Sempau, Murull, Morral, Mateu, Sabater, Vila, Massana- per a concloure que és de traïció història i d’amnèsia selectiva associar la llengua catalana a poder.

El tercer mite és el de l’associació d’una llengua a una ideologia. La llengua -afortunadament- no emana de cap ideologia i no te la culpa de com s’hagi instrumentalitzat al llarg de la història per a fins polítics. En aquest sentit, és prou significatiu que avui en dia un catalanoparlant que mantingui sempre la seva llengua sigui vist com a nacionalista o radical mentre que una persona que es mantingui sempre en llengua castellana no sigui associada a cap ideologia concreta, simplement sigui vista amb normalitat com el que és: un parlant de castellà.

El quart mite és el del bilingüisme. En aquest mite són recurrents les al·lusions a que a Catalunya es parlen dues llengües. Sí, a Catalunya es parlen dues llengües i moltes més (aranès, urdú, àrab, mandarí, romanès, gallec, anglès…) i es pot dir que el bilingüisme és una mentida més per a seguir justificant els privilegis lingüístics que volen conservar alguns castellanoparlants. Quan parlen de bilingüisme- i si som capaces de llegir entre línies- estan parlant de monolingüisme, del seu dret a no fer esforços per a aprendre cap altre llengua que no sigui la seva. Crec que d’això se’n diu colonialisme lingüístic. A més, cap comunitat lingüística te necessitat de més d’una llengua per a existir i l’existència d’una altra llengua forània que domina o competeix amb la llengua pròpia és donada per una situació d’anomalia (conquesta, guerra, dominació política o econòmica…). Bilingüisme, doncs, és una altra forma de feixisme i a la llarga vol dir substitució lingüística.

A tot això, no deixa de ser curiós l’alt grau d’indiferència que aquestes qüestions han suscitat a l’entorn llibertari. Amb honroses excepcions, generalment s’ha vist com una preocupació secundària i fins i tot -massa vegades- ha estat menystinguda. Per això, es fa necessari combatre aquesta opressió des de la crítica integral i radical que ha caracteritzat les pràctiques antiautoritàries des de sempre, entenent que la opressió lingüística no és un tema menor sinó una faceta més de la dominació i un obstacle per assolir la independència individual i col·lectiva total. A més, cal bastir un discurs propi que s’allunyi de discursos identitaris i etnocentristes així com d’idearis interclassistes però que a la vegada faci esforços per a un desacomplexament ple del català al carrer i als nostres espais. Així mateix, es fa necessari editar més propaganda, llibres i publicacions en català i tallar les ales als que perpetuïn o persisteixin en conductes lingüístiques autoritàries.

La lluita contra la opressió lingüística del català – com la de qualsevol altra llengua en desigualtat- és, en definitiva, un front més que cal tenir en compte ja que potencialment és també una lluita revolucionària. Sobretot quan, des d’una perspectiva antiautoritària, de classe i antiestatista, s’enfronta insubmisament a la uniformització i assimilació cultural que històricament ha propagat el poder.

Miquel Prodigiós

Article extret d’En Veu Alta núm 12 (http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Enveualta.html)
Re: politica linguistica:asimilacion, la imposicion por decreto. Para analizar el presente hay que tener memoria. articulo de la soli 1996.
04 oct 2015
La política lingüística de l'Estat espanyol és la de la imposició de la llengua castellana dins i fora de Castella. En aquest sentit el bilingüisme legal i institucional és una forma més d'opressió nacional en un context capitalista i jurídic completament favorable a l'imperialisme lingüístic espanyol.

Antifeixistes sempre!
Re: politica linguistica:asimilacion, la imposicion por decreto. Para analizar el presente hay que tener memoria. articulo de la soli 1996.
04 oct 2015
Menuda sarta de chorradas se acaba diciendo.

La política lingüística es una consecuencia y tiene una finalidad. Lo que parece evidente es que se va contra la lengua, pero he ahí el error. Va contra el pueblo. Un pueblo que no sólo reafirma su identidad a través de la lengua, sino también con la lengua.

El gobierno catalán, no es menos opresor que el gobierno español. Ahí tenemos las declaraciones de "preclaros" e "ilustres" catalanes desde Tarradellas, pasando por Heribert Barrera, hasta Marta Ferrusola.

Las personas migrantes en Catalunya, no están menos perseguidas que las migrantes del estado español.

Hay una realidad que la mayoría de catalanistas recalcitrantes ignoráis, y es que todavía en Catalunya viven una gran parte de esa generación a la que llamasteis "charnegxs" y que tampoco se sienten españoles porque fue precisamente el gobierno español quien les hizo migrar de lo que era su tierra.

A esxs "charnegxs" que no se sienten españoles, ningún gobierno catalán les facilitó nada. Sólo pudieron vivir en barrios destinados a grupos de migrantes y sólo, en temporada de elecciones, algún gobernante se pasaba por esos barrios para inaugurar una farola o un semáforo.

Se nota que desconocéis la historia, porque la mayor parte del movimiento político contra el franquismo, su dictadura y sus políticos, hacían las pintadas y las pancartas en castellano. Y no porque el catalán no se utilizara, sino porque no sabían escribirlo, porque nadie se había preocupado de que lo aprendieran. Y esa despreocupación, no es exclusiva del franquismo, también lo fue de sus continuadores democráticos, a pesar de que se hicieron grandes campañas de "normalización lingüística" que jamás llegaron a su destino porque el dinero se quedaba en los bolsillos de los gobernantes.

Es decir, la opresión lingüística en Catalunya, no es exclusiva del estado español, es una responsabilidad compartida y que hoy en día, secundáis muchos catalanistas recalcitrantes.

Sóc català, però avui escric en castellà perquè sento vergonya aliena, enfront de tot el xantatge emocional que es fa amb l'excusa de la llengua. No obstant això, ningú parla de cap altra senya d'identitat del nostre poble.

N'hi ha que una història d'opressions, la instrumentalitzen per justificar-se com opressors. Aquesta ha estat sempre una habilitat dels feixistes.

Som un poble, no només una llengua.
Sindicat